TS-TIC 2018 practica

L’administració municipal de Barcelona està organitzada, territorialment, en 10 gerències de districtes, que són els òrgans descentralitzats encarregats d’apropar la gestió municipal a la ciutadania, fomentar la participació ciutadana i representar els interessos dels diversos barris i zones del municipi. Aquest model prioritza la proximitat de l’administració municipal a la ciutadania, mitjançant una ubicació dels serveis que garanteixi la seva accessibilitat, eficiència i equitat. Alguns d’aquests serveis depenen orgànicament de les àrees centrals de l’Ajuntament.

Els districtes compten amb una xarxa d’equipaments en el seu territori per a la prestació dels serveis d'acció social, de participació, d'educació, de benestar, etc., adreçats a les persones que viuen en els barris de la ciutat. En el cas particular de la gent gran, hi ha una xarxa conformada actualment per un total de 56 equipaments destinats a casals per a la gent gran que, amb l’objectiu d’impulsar iniciatives properes a la ciutadania, promouen l’envelliment actiu de les persones i són espais de relació, de formació i aprenentatge. En termes generals la seva gestió correspon a cada

Districte i la coordinació general com a xarxa recau en l’Àrea Central.

La realitat actual dels casals de gent gran és que el nombre d’aquest tipus d’equipaments ha anat creixent els darrers anys, sense l’existència d’un model estàndard de casal. Això ha provocat unes diferències notables entre ells, per exemple en les infraestructures que els acullen, les modalitats de gestió o els recursos humans disponibles.

El conjunt de persones usuàries presencials dels casals durant l’any passat va ser, en la totalitat de tots els equipaments, d’unes 84.000 persones usuàries que es van inscriure en alguna de les 3.000 activitats ofertades.

Per tal de promoure aquest tipus d’equipament i conscients de què no existia un model comú de casal de gent gran, des de la àrea central es decideix impulsar un pla de govern i gestió d’aquests equipaments, amb l’objectiu de definir què s’entén per casal, quins serveis i funcions ha de complir, a quin model funcional i de gestió ha de respondre, així com definir i acotar les línies de treball futures. Del resultat d’aquest estudi es defineixen: • Concepte i definició de casal de barri (missió, visió, valors i objectius). • Infraestructura d’espai mínima requerida. • Cartera de serveis bàsics. • Modalitat de gestió. • Sistema d’indicadors comuns. • Pla de comunicació i visibilitat dels casals de barri a la ciutat. • Línies de treball futures.

Pel que fa a la cartera de serveis bàsics que poden prestar els casals de gent gran, s’han definit els següents estàndards de serveis: 1. Servei d’atenció a la ciutadania: acollida i acompanyament. Atenció personal, individualitzada, a la ciutadania que ho sol·liciti. Aquest servei facilita informació sobre les activitats del casal i disposa d’informació sobre els serveis que s’ofereixen al barri, al districte i a la ciutat. Es duu a terme de forma presencial, telefònica o per Internet. 2. Espai de trobada. S’ofereix un espai obert i adequat per estimular la interrelació entre les persones usuàries del centre. 3. Cessió d’espais. Facilita espais i/o infraestructures al veïnat, a grups, associacions i entitats sense ànim de lucre, amb criteris tècnics, per tal que puguin portar a terme les seves activitats.

Posa a la seva disposició sales d’actes, sales polivalents, sales de reunions, patis... sempre en funció de les possibilitats del centre i del seu reglament intern. 4. Lloguer d’espais. Es poden llogar diferents sales i espais polivalents a grups de ciutadans/es i entitats per tal que puguin dur a terme les seves propostes activitats. Aquests usos han d’estar subjectes a pagament de preus públics aplicant les exempcions que marca el reglament. 5. Servei de suport a les iniciatives de veïns i veïnes, grups i entitats. 6. Servei d’activitats socioculturals, formatives i de lleure.

EL REPTE

Des de l’àrea central es requereix la participació activa del departament de TI per transformar digitalment el govern i la gestió dels casals. El departament de TI designa un equip de persones especialistes en estratègia, disseny i construcció de serveis TI. Per tal de dur a terme aquesta transformació digital, el departament de TI seguirà els estàndards del sector en Gestió de Projectes i Serveis TI.

En una primera aproximació estratègica, l’equip de TI juntament amb l’àrea central han identificat: • Els serveis per a la planificació i gestió de la cessió dels espais dels centres, amb l’objectiu de millorar tant els processos de gestió interna de cessió d’espais, com els externs, de cara a l’usuari facilitant la consulta i el procediment de reserva d’espais. • Els serveis de gestió de l’oferta de les activitats programades, que permeti gestionar la cartera d’actes i equipaments de forma homogènia a tots els casals i donar-ne visibilitat als ciutadans. • El servei per a la inscripció per part dels ciutadans a les activitats (cursos, tallers...) programades pel casal que permeti gestionar la inscripció, modificacions, anul·lacions, dels pagaments i devolucions de les mateixes. • Un sistema automatitzat de recollida de dades i indicadors de les activitats.

A continuació es plantejaran 25 preguntes agrupades en diferents escenaris i 5 preguntes de reserva en relació als escenaris esmentats, que consten al final.

ESCENARI 1

Ets el/la responsable d’Operacions dels sistemes TIC d’una organització pública. Errors del servei

TIC han provocat recentment aturades rellevants en algunes de les aplicacions més importants, creant un malestar no menor a nivell de direcció.

El/la màxim responsable de les TIC (CIO) ha iniciat una investigació i ha descobert el següent: 1. Els equips d’informàtica s’organitzen al voltant de la tecnologia i no entenen com han de donar suport als objectius de negoci. 2. Algunes interrupcions van ser resultat de l’envelliment de la tecnologia, el manteniment deficient i el personal poc qualificat. 3. La gestió d’incidents és informal; la majoria dels equips tècnics tenen els seus propis procediments per gestionar les incidències. 4. La disponibilitat reportada per a la majoria de les aplicacions és del 99% o superior. 5. Alguns serveis informàtics crítics s’executen sobre sistemes sobreexplotats al 96% de capacitat, però la majoria de sistemes funcionen a menys del 30% de capacitat. 6. Hi ha un centre de dades principal, però moltes unitats comercials tenen les seves pròpies aplicacions i sistemes. Alguns d’aquests sistemes no es troben al centre de dades.

La direcció està preocupada perquè la situació es deteriora. Tot i això, també va anunciar recentment que per facilitar la relació amb la ciutadania es posaria en marxa en un any, un nou portal amb els principals tràmits i que, donada la situació, s’està avaluant la possibilitat de contractar el desenvolupament, manteniment i operació a una companyia TIC al marge d’Operacions.

El/la CIO necessita actuar urgentment per evitar nous fracassos i neutralitzar la subcontractació proposada, ja que això comportaria restriccions de despesa en un pressupost ja limitat. El/la CIO t’ha demanat que facis una proposta per afrontar aquests reptes.

En el projecte per redefinir les seves TIC, una Administració Local ha endegat un projecte per decidir com han de ser les infraestructures, el Centre de Procés de Dades (CPD) i les

Telecomunicacions que donin servei a les seves oficines.

Les oficines estan repartides per diferents edificis en els cinc districtes en què es divideix la ciutat: en cada zona hi ha una oficina central on hi treballen unes 200 persones i unes oficines secundàries (entre 3 i 6 per districte) on hi treballen entre 5 i 15 persones a cada una. En total unes 1.200 persones. El CPD s’allotjarà en un dels edificis principals en un local que encara s’ha de condicionar.

L’organització disposa d’una xarxa de fibra òptica pròpia desplegada en l’espai públic i combina el seu ús amb altres tecnologies de connectivitat, sent sempre prioritària l’ús de la primera opció si està justificat el retorn de la inversió.

Dintre del projecte per definir com ha de ser la infraestructura de CPD i les comunicacions que conformin les infraestructures necessàries per resoldre les necessitats de l’organització es plantegen una sèrie de qüestions que s’enumeraran a continuació i que és necessari resoldre per garantir un correcte disseny de la solució.

Aquestes qüestions es plantegen al voltant d’aspectes com: • La construcció del CPD. • Servei de dades i veu sobre protocol IP. • La connectivitat i navegació per internet. • Accés als serveis de manera segura.

A continuació es plantejaran 25 preguntes agrupades en 5 escenaris i 5 preguntes de reserva referides a cadascun dels escenaris, que consten al final.

ESCENARI 1:

Es planteja la construcció d’un CPD propi ubicat en un dels edificis municipals, en el que es necessiten una sèrie d’infraestructures bàsiques que li donin suport i d’altres aspectes relacionats amb el cablejat i el nivell de disponibilitat de la instal·lació.

Una Administració Local vol implantar un Sistema Integral de Contractació Electrònica d’àmbit corporatiu pel propi Ajuntament (400 usuaris) i pel seu Grup Municipal (10 Instituts Municipals, 200 usuaris). Es planteja la gestió d’un projecte de sistemes d’informació amb tres lots diferenciats: - Lot 1: Adquisició d’un producte de Sistema d’ Expedients Electrònics de

Contractació, que permeti automatitzar totes les fases internes del procés, gestionar tota la documentació electrònicament i integrar-se amb la plataforma següent (lot 2). Els usuaris potencials d’aquest sistema són tots els òrgans de contractació de l’Ajuntament i del Seu

Grup Municipal. El contracte contempla l’adquisició de llicències, instal·lació, configuració, adaptacions per donar cobertura als requisits funcionals, i integracions amb els sistemes pertinents de l’Ajuntament, així com els serveis de suport, administració i manteniment del sistema durant la durada del contracte. - Lot 2: Subscripció a un servei de Plataforma de licitació electrònica, que permeti la relació telemàtica amb els proveïdors, la recepció encriptada de les propostes de serveis i faciliti tots els actes i intercanvis propis del procés de licitació. Aquesta Plataforma es posarà al servei de l’Ajuntament i el seu Grup Municipal. El contracte contempla el cost base del servei, la configuració, adaptacions, i integracions per donar cobertura als requisits funcionals així com els serveis de suport, administració i manteniment del sistema durant la durada del contracte. - Lot 3: Servei d’Oficina Tècnica de Coordinació i Suport al projecte d’implantació i desplegament dels dos sistemes descrits a l’apartat anterior, que supervisarà l’execució del projecte i la seva progressiva implantació per als diferents ens i departaments de l’Ajuntament i el seu Grup Municipal, així com assumirà una sèrie de tasques en relació amb la consultoria de processos i la gestió del canvi en el projecte.

A més, el/s proveïdor/s s’haurà/n d’obligar a mantenir la vigència i legalitat del sistema, en el sentit d’adaptar-se als canvis normatius que es produeixin durant la vigència del contracte, així com els canvis tecnològics que es puguin produir en aquells sistemes amb els quals l’Ajuntament té l’obligació d’integrar-se, com ara el Registre Públic de Contractes, la Plataforma de Serveis de

Contractació Pública o el serveis d’interoperabilitat que ofereix el Consorci AOC. Els sistemes hauran de permetre també el nivell de personalització suficient per donar resposta a les necessitats específiques de l’Ajuntament.

Aquests sistemes s’hauran d’integrar en l’arquitectura que l’Ajuntament ha previst per donar compliment al Procediment Administratiu Electrònic, i la resta de l’arquitectura tecnològica municipal.

Integració amb plataformes electròniques de tercers

El nou marc legislatiu està produint una ràpida evolució del context de l’administració pública, espanyola i catalana, cap a la integració dels sistemes electrònics. Les plataformes que es desplegaran han de permetre i garantir la participació de l’Ajuntament en aquest sistema, facilitant entre d’altres: • L´aprofitament de les oportunitats d’Interoperabilitat de documents i dades amb altres administracions (AEAT, TGSS, RELI, ROLEC, etc), per simplificar la documentació que es requereix als licitadors. • Publicació per via telemàtica dels anuncis de licitació i adjudicació als diferents Butlletins

Oficials (DOUE, BOE, etc.). • Remissió automàtica de dades al Registre Públic de Contractes. • Capacitat per connectar amb les funcionalitats que ofereixen la Plataforma de Contractació de l’Estat i la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya • Implantació de nous serveis a les empreses, per posar al seu abast tota la informació relativa a les licitacions de l’Ajuntament i als contractes en què l’empresa participa, mitjançant la creació d’àrees personalitzades per als licitadors que permetin l’accés dels mateixos a les diferents fases de tramitació de l’expedient. • Les integracions tecnològiques amb sistemes d’informació d’altres administracions públiques que siguin necessaris per als compliments legals.

Les integracions tecnològiques amb els sistemes d’informació que els ens del Grup Municipal tinguin operatius en el moment de la implantació de la solució i que siguin equivalents amb aquells que s’ha previst integrar per a l’Ajuntament.