TS-TIC 2021 practica

Barcelona serà l’escenari aquest any del VII Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, el primer tractat internacional de ciutats en matèria d’alimentació, que posa en relleu el paper estratègic de les ciutats en el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles.

La ciutat es converteix així en Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, any en què es desenvoluparan més de noranta projectes i polítiques de foment de l’alimentació sostenible. L’equip de govern, es planteja un repte que és la millora en l’ús i la digitalització dels diferents mercats municipals establerts a la ciutat.

A l’hora d’avaluar el repte, entren en joc diferents dimensions des de l’àrea juridicolegal, fins a la tècnica, tecnològica, social i de comunicació, entre d’altres.

Abans d’identificar possibles línies d’acció requereix, en primer lloc, definir bé el repte i decideix obrir un procés participatiu per poder abordar totes les dimensions i fer-ho de manera participativa.

L’objectiu del procés participatiu és saber quines són les necessitats i accions prioritàries requerides per la ciutadania, alineant-les amb el marc normatiu així com el seu encaix amb altres models de consum en matèria d’alimentació a la ciutat de Barcelona.

S’ha elaborat un Pla d’acció descrit en un document que recull cinc línies d’actuació per gestionar el repte: el procés participatiu inicial, l’anàlisi dels resultats, la creació del model de desplegament, l’execució del model de desplegament i la posterior validació per part de tots els agents implicats des de l’inici del procés

Per tirar endavant aquest Pla d’acció, s’ha vertebrat una estructura organitzativa conjuntament amb d’altres àrees clau per assegurar la validesa legal, tècnica i operativa del model, tenint en compte tot el marc normatiu, tecnològic i organitzatiu.

L’equip decideix que gestionarà les diferents línies de treball segons PMBOK, constituint el marc metodològic de referència que definirà una correcta implementació del repte.

L’equip de projecte té seriosos dubtes de no copsar les diferents necessitats de tots els segments de la població de Barcelona, degut a la bretxa digital i per això engega un procés participatiu que tingui en compte totes les sensibilitats.

L’Ajuntament de Barcelona té una plantilla de treballadors i treballadores superior a les 12.000 persones usuàries, que treballen en diferents localitzacions distribuïdes per tota la ciutat, i també en serveis presencials prestats fora d’aquestes localitzacions.

La distribució física del personal municipal és molt dispersa, ja que existeixen des de localitzacions amb milers de persones usuàries fins a localitzacions físiques només amb una persona usuària. En total existeixen unes 350 localitzacions físiques a la ciutat de Barcelona, amb personal municipal.

Encara això, la major part del personal municipal està concentrat en unes 100 localitzacions físiques. Aquestes localitzacions estan connectades a alta velocitat (1Gbs o superior), i constitueixen de fet una xarxa local (LAN) estesa per tota la ciutat (MAN). Hi ha, a més, unes 150 localitzacions físiques que tenen diferents formes de connectivitat a la xarxa corporativa, i tenen unes velocitats entre 10 i 100 Mbs, que donat el nombre reduït de persones usuàries, entre 1 i 20, són suficients per configurar les seves estacions de la mateixa manera que la resta, i accedir a tots els serveis. Les localitzacions restants, tenen solucions particulars de connexió, normalment a baixa velocitat, per la qual cosa les persones usuàries utilitzen un conjunt delimitat de serveis, i les seves estacions no es consideren “corporatives”.

Les estacions “corporatives” estan basades en sistemes operatius Microsoft Windows. L’any 2019 es va iniciar un projecte de migració de la versió de Windows 7 a Windows 10. Aquest procés ha estat llarg, i degut a l’efecte de la situació creada per la pandèmia covid-19, s’ha allargat, i en aquests moments a l’Ajuntament es tenen estacions Windows 7 (un romanent d’unes 600 estacions), i la resta tenen diferents versions de Windows 10 (unes 6.000 amb la versió 1907 i unes 550 amb la versió 1607).

Encara que les estacions “corporatives” estan basades en sistemes operatius Windows, es disposa també d’una estació “corporativa” amb sistema operatiu Linux (amb unes 50 persones usuàries), i també hi ha un petit nombre d’estacions amb sistema operatiu macOS, que accedeixen a un nombre molt delimitat de serveis (intranet, correu).

El concepte d’estació “corporativa” és clau dintre de l’organització TIC de l’Ajuntament de

Barcelona, ja que el contingut de les estacions, des del sistema operatiu, els productes, les aplicacions, les configuracions, les polítiques fins a l’últim detall possible, es defineix i es controla, de forma que tots els serveis TIC que es construeixen, tant des del vessant tècnic, com l’organitzatiu, es basen en aquesta estandardització de les estacions de treball. En aquest sentit les persones usuàries tenen restringida la instal·lació de programari pel seu compte.

Per aconseguir aquesta estandardització, el procés s’inicia amb l’homologació de les estacions de treball que s’adquireixen. Aquest procés consisteix a adaptar la “imatge base” corporativa de l’estació de treball, que conté el sistema operatiu, els principals productes, especialment els que permeten la integració amb els sistemes d’informació corporatius, les configuracions de tots els elements, a les peculiaritats del maquinari de l’estació que s’homologa (principalment la incorporació de les últimes versions recomanades dels controladors de vídeo i altres dispositius).

Amb aquest procés es genera una “imatge personalitzada” adaptada a l’estació concreta, que és amb la qual es configura l’estació (aquest procés l’anomenem “premaquetació”).

Una vegada “premaquetada” una estació de treball, aquesta queda llesta per ser connectada a la xarxa corporativa en qualsevol punt. El següent procés per a la posada en marxa d’una estació és senzillament que una persona usuària corporativa s’autentiqui en l’estació, i llavors de forma automàticament es replica el seu “perfil TIC” dintre de l’estació, s’apliquen totes les polítiques lligades a la persona en concret, i es distribueix tot el programari que té assignat aquesta persona que no estigui inclòs dintre de la imatge (de fet la distribució remota està emmarcada en un paradigma de “gestió remota” de forma que llevat actuacions lligades al maquinari, totes les actuacions sobre les estacions de treball es fan remotament i a ser possible automàticament).

Aquest procés l’anomenem “maquetació”. La maquetació es pot fer per qualsevol persona usuària corporativa, ja que una característica de les estacions de treball municipals és que qualsevol estació de treball pot ser utilitzada per qualsevol persona usuària, i qualsevol persona usuària pot utilitzar qualsevol estació de treball, i té accés als mateixos sistemes TIC independentment de l’estació que utilitzi (llevat de les possibles dades que emmagatzemi en local, acció que està permesa, però que en general no s’utilitza ja que està desaconsellada i es forma en aquest sentit la persona usuària).

Una altre element molt important de l’estandardització de les estacions de treball és la definició de les persones usuàries. Tota la definició TIC operativa de les persones usuàries està emmagatzemada en el directori de treball, basat en Microsoft Active Directory. La definició conceptual de les persones usuàries es gestiona en el sistema intern de Gestió de Identitats (GID) basat en productes Oracle, que s’alimenta del sistema de Gestió de Recursos Humans. D’aquesta manera qualsevol empleat/ada municipal contractat/ada, “apareix” dins de la Gestió d’Identitats, que a la seva vegada el crea dintre de l’Active Directory. De la mateixa manera, quan un/a treballador/a abandona l’Ajuntament, es procedeix a la seva “desactivació” dintre de la Gestió d’Identitats i en el Directori de treball i en la resta de sistemes d’informació que tinguin bases de dades internes de persones usuàries.

Per accedir a qualsevol servei TIC que presti l’Ajuntament, la persona usuària ha d’estar definida en la Gestió d’Identitats. Aquesta preveu diferents tipus de persona usuària, depenent de la seva relació amb l’Ajuntament: personal intern, personal d’organismes autònoms, personal d’empreses municipals, però amb règim legal privat, i personal “extern” (personal de qualsevol organisme, empresa i inclosos particulars, definits en la GID per accedir a algun servei).

L’Ajuntament de Barcelona disposa d’una infraestructura per proporcionar informació i serveis directament a la ciutadania a través d’Internet, a través dels seus llocs web, que no es preveu en aquest cas pràctic.

L’accés a tots els serveis TIC corporatius, dintre de la xarxa corporativa, està permès pel que fa a la connectivitat, i es controla bàsicament pels drets de les persones usuàries, encara que en alguns casos s’apliquen també restriccions lligades a les estacions de treball.

Per accedir a serveis interns des de fora de la xarxa corporativa, estan habilitats diferents mecanismes, principalment connectivitats VPN a través de la xarxa pública Internet (basades en clients o en navegador), i sistemes de virtualització, ja sigui d’escriptori o d’aplicacions.

Totes les persones usuàries TIC poden accedir a tres serveis corporatius, des de fora de la xarxa corporativa, des de qualsevol estació, només amb un navegador:  Intranet corporativa  Correu corporatiu (Outlook Web Access)  Gestió de la contrasenya

La resta d’accessos externs bàsicament estaven orientats a permetre l’accés a sistemes interns per personal extern (també d’organismes autònoms i empreses municipals), de forma molt delimitada, com per exemple l’accés als sistemes econòmics i financers interns per persones usuàries d’empreses municipals.

La situació derivada de la pandèmia covid-19 ha fet que l’Ajuntament reforcés aquests accessos i n’hagi definit de nous (encara que amb les tecnologies ja provades), multiplicant per un factor d’escala (generalment ha superat el factor 10) la capacitat i ús d’aquest accessos remots, que han passat a donar servei de “teletreball”.

El REPTE, parcialment resolt, però encara vigent, dels serveis TIC de l’Ajuntament ha sigut continuar donant el servei TIC, en un entorn no presencial, complex (ja que les directrius de treball presencial/teletreball s’han ajustat a les necessitats dels diferents serveis municipals) i amb un component de gestió del canvi, i manteniment de la seguretat especialment crítics.

L´IMI dona servei de telecomunicacions a l´Ajuntament de Barcelona. Com a conseqüència d´això, estableix les comunicacions entre totes les seus municipals i diferents dependències a través d´una xarxa de cable de fibra òptica d´aproximadament 700 km.

Aquesta xarxa de fibra òptica va ser construïda fa més de tres dècades i ha anat evolucionant al llarg dels anys, migrant de tecnologies a mesura que passava el temps, X25, Token Ring, ATM,

Ethernet, IP....

Fa uns anys, es va realitzar una unificació de totes les xarxes de fibra òptica de diferents Gerències municipals per constituir-ne una de sola i que estigués mantinguda i gestionada per l´IMI. Aquestes xarxes són les que donaven el servei de connectivitat als elements de Mobilitat (semàfors, tags, càmeres...), als elements de Túnels (radars, càmeres, sensors...), als elements de l´IMI (Barcelona

Wifi, Xarxa de N3 de l´Ajuntament de BCN, càmeres de videovigilància de la Guardia Urbana....), elements d´enllumenat i altres xarxes més petites que donen serveis municipals, totes independents entre si.

Per realitzar la integració de totes aquestes xarxes, de manera que totes elles mantinguin una estanqueïtat entre si (siguin completament independents), però comparteixin una xarxa comuna de fibra òptica, va ser necessari optar per una tecnologia adequada i capaç de donar aquesta funcionalitat.

La tecnologia triada en aquest cas va ser MPLS, degut a que és capaç d’oferir diferents VPNs totalment independents entre si. El protocol utilitzat per tal de comunicar el backbone entre si i sobre el qual es construeix la xarxa MPLS és OSPF i el protocol utilitzat per donar servei de senyalització de les diferents VPNs a configurar és el MP-BGP. Així doncs, aquest exercici anirà referit en gran part a la realització de preguntes i situacions relacionades amb aquestes tecnologies.

Tenint en compte que l´Ajuntament té més de 200 edificis a connectar, es planteja inicialment la possibilitat de connectar tots els edificis en una arquitectura full-mesh, però es descarta dita arquitectura ja que el nombre de enllaços a configurar seria massa gran.

El soroll a la ciutat és un dels problemes que més preocupen a la ciutadania. Les dinàmiques urbanes propicien situacions, més enllà de l’activitat habitual urbana esperable, on el nivell acústic pot resultar molest, i fins i tot nociu, per a les persones. Trànsit, obres, restauració, terrasses, poc civisme, gossos, espais públics d’alta concurrència… Totes aquestes són situacions que influeixen en la generació de soroll, i el tractament del problema ha de ser integral.

L’Ajuntament de Barcelona vol dotar al personal tècnic que gestiona aquest problema d’un seguit d’eines informàtiques que permetin visualitzar i gestionar els diferents elements urbans relacionats amb el soroll, integrant diferents informacions rellevants, com ara queixes rebudes, denúncies de

Guàrdia Urbana o lectura de sensors.

Per al tractament d’aquest problema, cal disposar d’un conjunt de dades i informacions diverses, gestionades mitjançant diferents circuits de l’organització municipal.

Per això, es crearà el Departament de Gestió Integral del Soroll, i se’l dotarà de les eines informàtiques necessàries per fer possible: - Integrar i homogeneïtzar les diverses fonts de dades que tenen relació amb el problema. - Visualitzar, filtrar i gestionar la visualització i report de les dades, a fi d’establir-ne correlacions i obtenir coneixement per a l’adopció de les accions necessàries. - Publicar informació per a la ciutadania sobre els nivells de soroll i altres dades rellevants. - Centralitzar les queixes i suggeriments de la ciutadania que tenen a veure amb el problema del soroll. - Avaluar el resultat estimat de diverses mesures proposades. - Analitzar l’evolució en el temps del problema, mitjançant gràfiques i mapes comparatius. - Gestionar les queixes ciutadanes, podent-ne visualitzar el grau de seguiment, inspecció i resolució. - Organitzar i gestionar les tasques del servei d’inspecció.

Les fonts de dades que formaran part d’aquest sistema integrat seran, en un inici, les següents: - Queixes rebudes per l’Ajuntament a través del sistema IRIS de gestió d'incidències, reclamacions i suggeriments. - Denúncies realitzades a la Guàrdia Urbana per temes de soroll, segons casuística: Conflictes veïnals, trànsit, alarmes, restauració i altres. - Tramitació d’expedients de multes per infraccions del reglament de soroll. - Sensors de carrer. - Audímetres reguladors de locals de restauració: Autolimitadors de volum. - Equipaments potencialment generadors de soroll com ara restauració, sales de festa, activitats lúdiques, esglésies, col·legis, o altres. Especialment importants són les dades relacionades amb terrasses de bars i restaurants.

Per fer possible el compliment de les funcions del nou departament, caldrà desenvolupar solucions per a: - Gestió de l’accés integrat a les dades, ja sigui amb accessos directes a la seves fonts, ja sigui mitjançant descàrregues periòdiques d’informació. - Homogeneïtzació de la informació, fixant criteris per poder creuar dades amb orígens i estructures diverses. - Una eina de visualització/anàlisi/gestió de les informacions integrades, que permeti visualitzar sobre el territori els indicadors derivats del tractament de dades. - Pàgina web Soroll BCN per a la ciutadania, amb informació relacionada i amb un sistema d’entrada de queixes de soroll (que caldrà integrar a l’IRIS). - Publicar com a dades obertes els principals indicadors i dades relacionades. - Una app mòbil per enviar mesures de soroll, així com queixes o suggeriments. - També es vol crear un Quadre de Comandament on es visualitzin els indicadors i l’evolució dels resultats de les accions realitzades, que ajudi a la gestió del servei i a la presa de decisions. - Una aplicació de back-office per gestionar la demanda i execucions de les actuacions de millora del servei, per districtes, que es controlin amb circuits d’estats i la participació de tots els actors relacionats.

Cadascun dels desenvolupaments que formen part de la solució global poden desenvolupar-se amb tecnologies, metodologies i contractes diferents, segons les necessitats específiques dels requeriments.