Les Corts Generals. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes

15 preguntas de exámenes anteriores · 12 min · 14 hermanas, de otra categoría

Enunciat oficial. Les Corts Generals. Composició, organització i atribucions del Congrés dels Diputats i del Senat. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes.

Regulació: títol III de la Constitució (arts. 66–96), LO 3/1981 i LOTCu.

1. Naturalesa i composició

Art. 66 CE (Constitució Espanyola) — literal:

«1. Las Cortes Generales representan al pueblo español y están formadas por el Congreso de los Diputados y el Senado. 2. Las Cortes Generales ejercen la potestad legislativa del Estado, aprueban sus Presupuestos, controlan la acción del Gobierno y tienen las demás competencias que les atribuya la Constitución. 3. Las Cortes Generales son inviolables.»

Bicameralisme imperfecte o asimètric: el Congrés preval sobre el Senat en la funció legislativa i és l'única cambra davant la qual el Govern respon políticament.

1.1 El Congrés dels Diputats (art. 68)

• Mínim 300 i màxim 400 diputats; la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General) en fixa 350.
• Elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
• Circumscripció: la província. Ceuta i Melilla en tenen un diputat cadascuna.
• La llei distribueix el nombre total assignant una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuint la resta en proporció a la població. L'elecció es fa amb criteris de representació proporcional (sistema D'Hondt, barrera del 3 % a la circumscripció).
• Mandat de 4 anys; les eleccions es convoquen entre els 30 i 60 dies des de la fi del mandat, i el Congrés electe s'ha de reunir dins dels 25 dies següents a la celebració.
• Són electors i elegibles tots els espanyols en ple ús dels seus drets polítics.

1.2 El Senat (art. 69)

Cambra de representació territorial. Dues vies:

• Elecció directa provincial: 4 senadors per província (l'elector n'escull 3 → minoria garantida). A les illes: cada illa o agrupació amb Cabildo o Consell Insular és circumscripció; 3 senadors a Gran Canària, Mallorca i Tenerife, i 1 a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma. Ceuta i Melilla: 2 senadors cadascuna.
• Designació autonòmica: cada comunitat autònoma designa un senador i un més per cada milió d'habitants del seu territori. La designació correspon a l'assemblea legislativa d'acord amb el que estableixi l'estatut, que ha d'assegurar l'adequada representació proporcional.

Mandat de 4 anys, igual que el Congrés.

1.3 Estatut dels parlamentaris (arts. 67, 70 i 71)

• Ningú no pot ser membre de les dues cambres alhora, ni acumular l'acta d'una assemblea autonòmica amb la de diputat al Congrés.
• Els membres de les Corts no estan lligats per mandat imperatiu.
• Les reunions de parlamentaris que se celebrin sense convocatòria reglamentària no vinculen les cambres i no en poden exercir les funcions ni ostentar-ne els privilegis.
• Inviolabilitat per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions.
• Immunitat: durant el període del mandat només poden ser detinguts en cas de flagrant delicte; no poden ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la cambra (suplicatori).
• Aforament: en les causes contra diputats i senadors és competent la Sala Penal del Tribunal Suprem.
• La validesa de les actes i credencials està sotmesa a control judicial (art. 70.2).

2. Organització i funcionament

• Autonomia (art. 72): les cambres estableixen els seus propis reglaments —aprovats per votació final sobre la totalitat que requereix majoria absoluta—, aproven autònomament els seus pressupostos i, de comú acord, regulen l'Estatut del Personal de les Corts. Elegeixen els seus presidents i les Meses.
• Òrgans: President, Mesa, Junta de Portaveus, Ple, Comissions (permanents legislatives i no legislatives, i no permanents) i Grups Parlamentaris.
• Períodes de sessions (art. 73): dos per any, de setembre a desembre i de febrer a juny. Sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol cambra, sobre un ordre del dia determinat, i s'aixequen un cop exhaurit.
• Diputació Permanent (art. 78): mínim 21 membres, en proporció a la importància numèrica dels grups. La presideix el president de la cambra. Vetlla pels poders de les cambres quan no estiguin reunides, quan hagi expirat el mandat o en cas de dissolució, i té les competències dels arts. 86 (convalidació de decrets-llei) i 116 (estats excepcionals). Ha de donar compte dels assumptes tractats i de les decisions preses.
• Adopció d'acords (art. 79): les cambres han d'estar reunides reglamentàriament i amb assistència de la majoria dels seus membres. Els acords, per majoria dels membres presents, sens perjudici de les majories especials. El vot és personal i indelegable.
• Publicitat (art. 80): les sessions plenàries són públiques, llevat d'acord en contra per majoria absoluta o d'acord amb el reglament.
• Sessions conjuntes (art. 74): les competències no legislatives del títol II (Corona) s'exerceixen en sessió conjunta, presidida pel President del Congrés.

3. Atribucions

3.1 Funció legislativa (arts. 81–92)

Iniciativa (art. 87): Govern (projectes de llei), Congrés i Senat (proposicions de llei), assemblees de les CCAA (Comunitats Autònomes) i iniciativa legislativa popular (no menys de 500.000 signatures acreditades; no procedeix en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries, de caràcter internacional ni en la prerrogativa de gràcia).

Procediments legislatius especials: les cambres poden delegar en les Comissions Legislatives Permanents l'aprovació de projectes o proposicions de llei —competència legislativa plena—, llevat de la reforma constitucional, les qüestions internacionals, les lleis orgàniques i de bases, i els Pressupostos Generals de l'Estat, matèries que sempre passen pel Ple (art. 75). El Ple pot recuperar en qualsevol moment el debat i la votació d'un text delegat.

Procediment (art. 90): aprovat un projecte pel Congrés, el President el trasllada al Senat, que en el termini de dos mesos (20 dies naturals si el Govern o el Congrés l'ha declarat urgent) pot oposar-hi el veto —per majoria absoluta— o introduir-hi esmenes. El veto s'aixeca si el Congrés ratifica el text inicial per majoria absoluta, o bé per majoria simple un cop transcorreguts dos mesos des de la interposició.

Sanció i promulgació (art. 91): el Rei sanciona les lleis aprovades en el termini de 15 dies, les promulga i n'ordena la publicació immediata.

• Lleis orgàniques (art. 81): desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques, aprovació dels Estatuts d'Autonomia i del règim electoral general, i les altres previstes a la Constitució. Requereixen majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.
• Delegació legislativa (arts. 82–85) i decrets-llei (art. 86). → temes 2 i 5.
• Referèndum consultiu (art. 92): les decisions polítiques d'especial transcendència poden sotmetre's a referèndum consultiu de tots els ciutadans; el convoca el Rei, a proposta del President del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats.
• Tractats internacionals (arts. 93–96): la llei orgànica autoritza la cessió de competències derivades de la Constitució a una organització internacional; els tractats de l'art. 94.1 requereixen autorització prèvia de les Corts.

3.2 Funció pressupostària (art. 134)

Correspon al Govern l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals el seu examen, esmena i aprovació. Tenen caràcter anual i inclouen la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal. El Govern els ha de presentar al Congrés almenys tres mesos abans de l'expiració dels de l'any anterior. Si no s'aproven abans del primer dia de l'exercici, es consideren automàticament prorrogats els de l'exercici anterior fins a l'aprovació dels nous. La llei de pressupostos no pot crear tributs; sí que els pot modificar quan una llei tributària substantiva ho prevegi.

3.3 Funció de control

Interpel·lacions i preguntes, comissions d'investigació, qüestió de confiança i moció de censura → tema 2.

4. El Defensor del Poble

Art. 54 CE i LO 3/1981 (Llei orgànica 3/1981, de 6 d'abril).

• Alt comissionat de les Corts Generals per a la defensa dels drets compresos al títol I de la Constitució; a aquest efecte pot supervisar l'activitat de l'Administració, i en dona compte a les Corts.
• Elecció: per 3/5 dels membres del Congrés i ratificació per la mateixa majoria al Senat. Si no s'assoleix, la Comissió Mixta fa noves propostes: cal 3/5 al Congrés i majoria absoluta al Senat.
• Mandat: cinc anys. Pot ser espanyol major d'edat en ple gaudi dels drets civils i polítics.
• No està subjecte a mandat imperatiu, no rep instruccions de cap autoritat, i exerceix les funcions amb autonomia i segons el seu criteri.
• Gaudeix d'inviolabilitat i immunitat: no pot ser detingut, expedientat, multat, perseguit ni jutjat per les opinions o actes en l'exercici del càrrec; en la resta de casos, només davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
• Dos adjunts en qui pot delegar.
• Legitimació: pot interposar recurs d'inconstitucionalitat, recurs d'empara i plantejar el procediment d'habeas corpus.
• Actuació: d'ofici o a petició de part. Pot dirigir-s'hi qualsevol persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, sense restricció de nacionalitat, residència, sexe, minoria d'edat, incapacitat legal, internament en un centre penitenciari o de reclusió, ni relació especial de subjecció o dependència. És gratuït i no és preceptiva l'assistència de lletrat ni de procurador. Termini per presentar la queixa: un any des del coneixement dels fets.
• No pot examinar les queixes sobre les quals hi hagi sentència ferma, ni interrompre el termini per interposar recursos. La seva intervenció no suspèn els terminis.
• Facultats: accés a qualsevol document; els poders públics tenen el deure d'auxili preferent i urgent. Pot formular advertiments, recomanacions, recordatoris de deures legals i suggeriments per a l'adopció de noves mesures, però no pot modificar ni anul·lar actes administratius.
• Informe anual a les Corts Generals, i informes extraordinaris quan ho requereixi la urgència o la importància dels fets.

A Catalunya la figura equivalent és el Síndic de Greuges (art. 78 EAC, Estatut d'Autonomia de Catalunya); a Barcelona, la Síndica de Greuges de Barcelona, prevista a la Carta municipal.

5. El Tribunal de Comptes

Art. 136 CE i LOTCu (Llei orgànica 2/1982, de 12 de maig).

Literal (art. 136.1 CE):

«El Tribunal de Cuentas es el supremo órgano fiscalizador de las cuentas y de la gestión económica del Estado, así como del sector público. Dependerá directamente de las Cortes Generales y ejercerá sus funciones por delegación de ellas en el examen y comprobación de la Cuenta General del Estado.»

• Dues funcions: la fiscalitzadora (externa, permanent i consuntiva) i la jurisdiccional (enjudiciament de la responsabilitat comptable en què incorrin els qui tenen a càrrec seu cabals o efectes públics).
• Composició: 12 consellers de comptes (anomenats Consellers del Tribunal de Comptes), designats sis pel Congrés i sis pel Senat per majoria de 3/5 de cada cambra, per un període de nou anys. El President el nomena el Rei d'entre els seus membres, a proposta del ple, per tres anys.
• Els membres tenen la mateixa independència, inamovibilitat i incompatibilitats que els jutges.
• Àmbit: tot el sector públic —Administració de l'Estat, comunitats autònomes, corporacions locals, entitats gestores de la Seguretat Social, organismes autònoms i societats estatals i altres empreses públiques—, i també els partits polítics i les subvencions i ajuts públics.
• Remet a les Corts un informe o memòria anual en què, quan escaigui, comunica les infraccions o responsabilitats en què s'hagi incorregut.
• No exclou la fiscalització dels òrgans de control extern autonòmics: a Catalunya, la Sindicatura de Comptes (art. 80 EAC).

Claus d'examen

• Diputació Permanent: la presideix el president de la cambra respectiva, no un càrrec de «president de les Corts Generals» —el distractor recurrent— (Comu-A1 2018, p. 77).
• Inviolabilitat, immunitat i aforament no són sinònims: inviolabilitat per les opinions (perpètua), immunitat processal mentre dura el mandat (suplicatori), aforament per saber quin tribunal jutja —la Sala Penal del Tribunal Suprem— (Comu-A2 2021, p. 14).
• El Tribunal de Comptes no és un òrgan judicial ni una sala del Tribunal Suprem: és l'òrgan fiscalitzador extern i depèn directament de les Corts (Comu-A1 2021, p. 10; Comu-A2 2021, p. 11).
• El Defensor del Poble dona compte a les Corts Generals, no al Tribunal de Comptes; el Síndic de Greuges és l'equivalent català i independent, no un superior ni un subordinat (Comu-A2 2021, p. 12).
• Llei orgànica: majoria absoluta només del Congrés, en votació final sobre el conjunt del projecte; el Senat no hi intervé amb majoria qualificada (Comu-A2 2021, p. 22; Comu-A1 2021, p. 15).
• La parella Congrés–Senat: Congrés = província + proporcional; Senat = província + majoritari (4 escons, l'elector en vota 3) (Comu-A1 2018, p. 11).

Per recordar

• Congrés: 300–400 per la CE, 350 per la LOREG; circumscripció provincial; proporcional.
• Senat: 4 per província, però l'elector en vota 3; 1 senador per comunitat autònoma + 1 per milió d'habitants.
• Diputació Permanent: mínim 21 membres; assumeix les competències dels arts. 86 i 116.
• Períodes de sessions: setembre–desembre i febrer–juny.
• Veto del Senat: majoria absoluta; s'aixeca amb majoria absoluta del Congrés o majoria simple passats dos mesos.
• Iniciativa legislativa popular: 500.000 signatures; exclosa en llei orgànica, tributària, internacional i prerrogativa de gràcia.
• Pressupostos: presentació 3 mesos abans; si no s'aproven, pròrroga automàtica; no poden crear tributs.
• Defensor del Poble: 3/5, 5 anys, 2 adjunts, queixa en 1 any, gratuïta, pot interposar inconstitucionalitat, empara i habeas corpus.
• Tribunal de Comptes: 12 consellers, 6+6, 3/5, 9 anys; funcions fiscalitzadora i jurisdiccional; depèn directament de les Corts.

Practicar este tema