Tema 9 · Administració local, Barcelona i hisendes

El Municipi i el règim especial de Barcelona

Enunciat oficial. El Municipi: concepte i elements. L'autonomia local després de la Constitució de 1978. La regulació de les competències a la Llei de Bases de Règim Local. L'organització municipal: el règim especial del municipi de Barcelona. L'organització política i l'organització executiva. Els Districtes. Organismes autònoms i entitats públiques empresarials. Societats mercantils i fundacions públiques. Altres tipus d'entitats públiques per a la gestió dels serveis públics.

Regulació: arts. 137, 140 i 141 CE (Constitució Espanyola, 1978); LBRL; Decret legislatiu 2/2003, TRLMRLC (dret català); Llei 1/2006 (règim especial de Barcelona); Carta municipal (Carta municipal); ROM (Reglament Orgànic Municipal) i les Normes reguladores del funcionament dels Districtes.

1. El municipi: concepte i elements

Art. 140 CE:

«La Constitución garantiza la autonomía de los municipios. Estos gozarán de personalidad jurídica plena. Su gobierno y administración corresponde a sus respectivos Ayuntamientos, integrados por los Alcaldes y los Concejales. Los Concejales serán elegidos por los vecinos del municipio mediante sufragio universal, igual, libre, directo y secreto, en la forma establecida por la ley. Los Alcaldes serán elegidos por los Concejales o por los vecinos.»

LBRL, art. 1: els municipis són entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat i canals immediats de participació ciutadana, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis de les col·lectivitats.

Tres elements (LBRL, art. 11): territori (el terme municipal), població (el conjunt de persones inscrites al padró municipal, que en tenen la condició de veïns) i organització.

• El terme municipal: territori on l'ajuntament exerceix les competències. Pertany a una sola província. A Catalunya, les alteracions de termes les regula el TRLMRLC, art. 12, que admet quatre vies: agregació total d'un municipi (o diversos) a un altre limítrof, fusió de municipis limítrofs, segregació de part d'un municipi per constituir-ne un d'independent, i segregació de part d'un municipi per agregar-la a un altre limítrof. Cap alteració no pot deixar un terme discontinu: el limitrofisme distingeix les vies vàlides. La creació de nous municipis (art. 15 TRLMRLC) exigeix bases de població diferenciades i que siguin financerament sostenibles i sense disminució de la qualitat dels serveis; la LRSAL exigeix que els nous municipis tinguin almenys 5.000 habitants.
• El padró municipal (LBRL, art. 16): registre dels veïns; les dades són prova de la residència i del domicili habitual. Tota persona que visqui a Espanya ha d'inscriure's al padró del municipi on resideixi habitualment.
• Drets i deures dels veïns (LBRL, art. 18): ser elector i elegible; participar en la gestió municipal; utilitzar els serveis públics; contribuir mitjançant les prestacions legalment previstes; ser informat i dirigir sol·licituds; demanar la consulta popular; exigir la prestació del servei públic quan sigui competència municipal pròpia obligatòria.

2. L'autonomia local

• La CE de 1978 la garanteix (arts. 137, 140 i 141) però no la defineix: el Tribunal Constitucional la configura com a garantia institucional, el dret de la comunitat local a participar, amb òrgans propis, en el govern i administració de tots els assumptes que l'afectin.
• La Carta Europea d'Autonomia Local (Estrasburg, 1985, ratificada el 1988) la defineix com el dret i la capacitat efectiva de les entitats locals d'ordenar i gestionar una part important dels assumptes públics, en el marc de la llei, sota la seva responsabilitat i en benefici dels habitants.
• L'autonomia local no és sobirania: és administrativa. Els ens locals no tenen potestat legislativa: sí reglamentària (ordenances i reglaments) i d'autoorganització (LBRL, art. 4).
• Altres potestats (LBRL, art. 4): tributària i financera, sancionadora, d'execució forçosa i de revisió d'ofici.

3. Les competències municipals a la LBRL

Després de la LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, Llei 27/2013), n'hi ha tres tipus:

Competències pròpies (LBRL, art. 25): només per llei, en règim d'autonomia i sota la pròpia responsabilitat, amb deguda coordinació amb les altres administracions. La llei valora la inexistència de duplicitats i la sostenibilitat financera, amb memòria econòmica.

Competències delegades (LBRL, art. 27): l'Estat i les comunitats autònomes poden delegar competències en els municipis. La delegació determina l'abast, contingut, condicions i durada, no inferior a cinc anys, el control de l'administració delegant i els mitjans personals, materials i econòmics. La delegació ha d'anar acompanyada en tot cas del finançament corresponent; si no es paga, l'ens local pot compensar amb altres obligacions financeres.

Competències distintes de les pròpies i de les delegades (LBRL, art. 7.4): només si no es posa en risc la sostenibilitat financera de la Hisenda municipal i no hi ha execució simultània del mateix servei amb una altra administració. Calen informes vinculants de l'administració tutelar financera i de la competent, sobre inexistència de duplicitats.

Serveis obligatoris (LBRL, art. 26), per trams de població:

Es pot sol·licitar la dispensa d'un servei mínim a la comunitat autònoma si és d'impossible o molt difícil compliment.

4. L'organització municipal comuna

LBRL, art. 20: en tots els ajuntaments hi ha l'Alcalde, els Tinents d'Alcalde i el Ple. La Junta de Govern Local existeix en els municipis de més de 5.000 habitants i en els de menys quan així ho disposi el seu reglament orgànic o ho acordi el Ple.

• Nombre de regidors (LOREG, Llei Orgànica del Règim Electoral General): escala per població; Barcelona, 41.
• Elecció de l'Alcalde (LOREG art. 196): candidats, els regidors que encapçalin les llistes; qui obté la majoria absoluta dels vots dels regidors és electe; si no, el cap de la llista més votada al municipi.
• Moció de censura: la subscriu la majoria absoluta dels regidors, amb un candidat. Qüestió de confiança: la planteja l'alcalde, vinculada a pressupostos, reglament orgànic, ordenances fiscals o pla urbanístic general; si no l'obté, cessa.

Règim d'organització dels municipis de gran població (títol X LBRL, arts. 121–138, incorporat per la Llei 57/2003): s'aplica, entre altres, als municipis de més de 250.000 habitants (Barcelona). Introdueix els Districtes, la Junta de Govern Local reforçada i la separació entre òrgans superiors i directius.

Acords que exigeixen majoria absoluta del nombre legal de membres (LBRL, art. 47.2), disset lletres:

La lletra l) és la que cau, i la decideix el llindar: no exigeix majoria absoluta l'operació de crèdit que no supera el 10 % dels recursos ordinaris —el 10 % exacte inclòs, perquè la llei diu «superi»—. Les operacions de crèdit de l'art. 158.5 de la Llei 39/1988 hi entren al marge del llindar («així com»). Els percentatges no són el mateix: 10 % a la l) i 20 % a la j) i la m); mai «assoleixi».

Regla general (art. 47.1): majoria simple —més vots afirmatius que negatius entre els presents—. La llista no la tanca: la lletra o) hi afegeix «les restants determinades per la llei».

A Barcelona la llista de dalt no s'aplica. L'art. 47.3 remet els municipis de gran població (art. 121) a l'art. 123.2; però la Llei 1/2006, art. 1.3 diu que «en matèria d'organització» només s'apliquen a Barcelona dues previsions del títol X LBRL —la delegació de convocatòria i presidència del Ple (art. 122.2) i el nomenament de membres no regidors a la Junta de Govern, amb el límit d'un terç dels seus membres exclòs l'alcalde, i el quòrum de constitució (art. 126.2)—, i l'art. 123 no hi és. Regeix la Carta Municipal, art. 11.3, amb la seva pròpia llista:

	Acords del Consell Municipal que exigeixen majoria absoluta (Carta, art. 11.3)
a)	Reglament Orgànic: aprovació i modificació definitives
b)	Organització territorial en districtes i reglament dels Consells de Districte
c)	Transferir funcions o activitats a altres administracions
d)	Alienar béns quan la quantia excedeixi el 20 % dels recursos ordinaris
e)	Cessió gratuïta de béns a altres administracions o institucions públiques
f)	Aprovació provisional dels plans generals i les seves revisions o modificacions
g)	Concessió de béns o serveis per més de cinc anys amb quantia superior al 20 % dels recursos ordinaris
h)	Operacions financeres o de crèdit que excedeixin el 10 % dels recursos ordinaris, i les de l'art. 158.5 de la Llei 39/1988
i)	Mancomunitats o altres organitzacions associatives: creació, modificació, dissolució, participació i estatuts
k)	Qualificació jurídica dels béns demanials
l)	Escut, bandera i altres símbols de la ciutat

Són onze: la lletra j) està suprimida. No és igual que la de l'art. 47.2: aquí no hi ha ni la creació de municipis, ni el nom i la capitalitat, ni la municipalització en monopoli, i les ordenances tampoc hi surten. La trampa és triar entre tres llistes que diuen «majoria absoluta del nombre legal de membres»; la que val aquí és la de la Carta. Del silenci d'aquesta llista no es dedueix què s'aprova per majoria simple: el TRLMRLC completa la LBRL per als municipis catalans.

4.1 El dret català: el TRLMRLC

El TRLMRLC (Decret legislatiu 2/2003) completa la LBRL per als municipis catalans:

• Govern i administració municipal (art. 47): sempre a l'ajuntament (alcalde i regidors), excepte en el règim de consell obert, on corresponen a l'assemblea de veïns.
• Òrgans del municipi (art. 48): alcalde, tinents d'alcalde i ple, sempre; la comissió de govern, obligatòria als municipis de més de 5.000 habitants —i, sigui quina sigui la població, als capital de comarca— i als de menys només si ho acorda el ple o ho preveu el reglament orgànic; la comissió especial de comptes, sempre.
• Òrgans complementaris (art. 49): per autonomia organitzativa, l'ajuntament en pot crear més, respectant l'organització bàsica legal i els principis d'eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana.

5. El règim especial del municipi de Barcelona

Barcelona té un règim especial (disposició addicional sisena de la LBRL) en dues normes complementàries:

• La Carta municipal (Llei del Parlament de Catalunya 22/1998, de 30 de desembre): competència de la Generalitat.
• La Llei 1/2006 (Llei estatal 1/2006, de 13 de març): competència estatal.

El règim especial preval sobre el règim general de la LBRL i sobre el de municipis de gran població, que s'aplica supletòriament. → tema de la Carta municipal per al contingut detallat.

5.1 Organització política

• Consell Municipal (el Ple): màxima representació política. 41 regidors. Funcions: control i fiscalització del govern, ordenances i reglaments, pressupostos, planejament general i les que la llei li reserva.
• Alcalde o Alcaldessa: presideix la corporació, dirigeix el govern i l'administració i representa l'Ajuntament. Pot delegar atribucions en la Comissió de Govern, regidors i càrrecs directius (ROM), com a l'art. 21.3 LBRL.
• Comissió de Govern: òrgan col·legiat de govern: l'alcalde i regidors no més d'un terç del nombre legal del Consell Municipal, que l'alcalde nomena i separa lliurement. Assisteix l'alcalde i exerceix les competències delegades.
• Comissions del Consell Municipal (sectorials): estudi, informe i consulta dels assumptes del Ple, i seguiment de la gestió; poden resoldre per delegació.
• Consell de Ciutat: màxim òrgan consultiu i de participació. Síndica de Greuges de Barcelona: defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques davant l'actuació municipal.

5.2 Organització executiva

Direcció política i gestió executiva són separades. La Gerència Municipal encapçala l'organització executiva; en depenen les gerències sectorials i les gerències de districte. Els llocs directius (gerents, directors) es proveeixen entre personal directiu professional, per competència i experiència, amb avaluació de la gestió.

Comitè Executiu: òrgan col·legiat de direcció superior de l'administració executiva, presidit pel primer tinent d'alcalde i el gerent municipal (vicepresident), i hi participen les gerències sectorials, adjuntes i territorials, per preparar les mesures, projectes i plans que passen per les comissions del Consell Municipal i fer-ne el seguiment financer i pressupostari.

5.3 Els Districtes

• Barcelona té 10 districtes (acord del Consell Plenari de 18 de gener de 1984): 1 Ciutat Vella, 2 Eixample, 3 Sants-Montjuïc, 4 Les Corts, 5 Sarrià-Sant Gervasi, 6 Gràcia, 7 Horta-Guinardó, 8 Nou Barris, 9 Sant Andreu, 10 Sant Martí.
• Són òrgans territorials per a la desconcentració de la gestió i la descentralització de la participació ciutadana i per a una política municipal de correcció dels desequilibris i representació dels interessos dels barris i zones (art. 128 LBRL i art. 1.1 de les NRFD, Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes).
• L'actuació dels districtes, en canvi, s'ha d'ajustar a uns principis diferents dels anteriors: unitat de govern, eficàcia, coordinació i solidaritat (art. 1.3 NRFD). El primer diu què són, el segon com actuen.
• Òrgans del districte (art. 7 NRFD):
• Consell de Districte: òrgan de representació i participació col·lectiva, integrat (art. 8 NRFD) pel President/a, 15 consellers/es, el/la Regidor/a de Districte i els regidors/es adscrits; aquests dos últims, amb veu i sense vot. Atribucions (art. 10 NRFD): reglament intern i programa d'actuació del districte (que sotmet al Consell Municipal), estudis de necessitats i control i fiscalització dels òrgans districtals. No li correspon aprovar ordenances fiscals: és matèria del Consell Municipal.
• President/a del Consell de Districte: nomenat i separat per l'alcalde o alcaldessa d'entre els regidors/es, a proposta del mateix Consell de Districte reunit en sessió extraordinària (art. 12 NRFD). Convoca, presideix i fixa l'ordre del dia del Consell de Districte, i representa l'Ajuntament al districte (art. 13 NRFD).
• Regidor o Regidora de Districte: nomenat directament per l'alcalde, sense proposta (art. 24 NRFD). Dirigeix l'administració executiva del districte, en controla personal i despesa, i convoca i presideix la Comissió de Govern del districte (art. 25 NRFD); al Consell, amb veu però sense vot.
• Consellers/es de Districte: nomenats i separats per l'alcalde, a proposta dels grups municipals, en proporció als resultats electorals al districte (art. 16 NRFD).
• Comissió de Govern del districte: òrgan executiu que assisteix el Regidor/a, que la presideix; hi ha, a més, un mínim de cinc consellers/es que designa ell mateix (art. 28-29 NRFD).
• Gerent del Districte: màxim responsable de la gestió executiva. Consell Ciutadà del Districte, audiències públiques i consells de barri: participació.

6. Els ens instrumentals per a la gestió dels serveis públics

Formes de gestió (LBRL, art. 85): els serveis locals es gestionen de la forma més sostenible i eficient:

Gestió directa:

a) Gestió per la pròpia entitat local (sense òrgan especial). b) Organisme autònom local: entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, règim administratiu, per a activitats de foment, prestacionals o de gestió de serveis públics; es finança amb transferències del pressupost municipal. c) Entitat pública empresarial local (EPE, Entitat Pública Empresarial): entitat de dret públic amb personalitat pròpia sotmesa al dret privat excepte en la formació de la voluntat dels òrgans i en potestats administratives; finançada majoritàriament amb ingressos de mercat. Exemples: BIT (Barcelona Innovació i Tecnologia, abans IMI), Institut Municipal de Mercats. d) Societat mercantil local amb capital social íntegrament públic (societat anònima o de responsabilitat limitada); dret mercantil, laboral i civil. Exemples: BIMSA (Barcelona d'Infraestructures Municipals, Societat Anònima), B:SM (Serveis Municipals de Barcelona), BCASA (Barcelona Cicle de l'Aigua, Societat Anònima).

Les formes c) i d) només quan s'acrediti, amb memòria justificativa, que són més sostenibles i eficients que a) i b), amb l'informe de l'interventor local sobre la sostenibilitat financera.

Gestió indirecta: formes dels contractes del sector públic (LCSP): concessió de serveis i contracte de serveis. En cap cas es presten per gestió indirecta ni per societat mercantil de capital públic els serveis que impliquin exercici d'autoritat.

Altres figures:

• Consorcis (Llei 40/2015, art. 118 i següents): entitats de dret públic creades per diverses administracions o amb entitats privades sense ànim de lucre per a finalitats d'interès comú; adscrits a una administració segons els criteris legals.
• Fundacions del sector públic: sense ànim de lucre, amb patrimoni afectat a finalitats d'interès general; no poden exercir potestats públiques.
• Mancomunitats de municipis (LBRL, art. 44): associacions voluntàries de municipis per a l'execució en comú d'obres i serveis. Tenen personalitat i capacitat jurídiques i es regeixen pels estatuts.
• Àrea metropolitana (LBRL, art. 43): entitats locals de municipis de grans aglomeracions urbanes amb vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació conjunta i la coordinació de serveis i obres. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es va crear per la Llei 31/2010 del Parlament i agrupa 36 municipis.
• Entitats municipals descentralitzades (a Catalunya) o entitats d'àmbit territorial inferior al municipi (LBRL, art. 24bis), que no tenen personalitat jurídica pròpia si es creen a partir de la LRSAL: òrgans de gestió desconcentrada.

Claus d'examen

• President/a del Consell de Districte vs. Regidor/a de Districte: el primer el nomena l'alcalde a proposta del Consell i presideix el Consell; el segon el nomena l'alcalde directament i presideix la Comissió de Govern del districte (Comu-A1 2024, p. 17 — l'oficial hi va donar per bo el Ple Municipal, que no és cap dels dos; Comu-A1 2017, p. 34).
• «Què són» els districtes (desconcentració de la gestió, descentralització de la participació) no és «com actuen» (unitat de govern, eficàcia, coordinació i solidaritat): dues frases de l'art. 1 NRFD, preguntades per separat (Comu-A1 2021, p. 33; Comu-A2 2018, p. 43).
• Comissió de govern obligatòria a Catalunya: si el municipi supera els 5.000 habitants, sense acord del ple; per sota cal acord del ple o previsió al reglament orgànic (Comu-A2 2021, p. 81 — el parany és aplicar la condició del ple als grans).
• Alteració de termes municipals: només entre municipis limítrofs, sense terme discontinu (Comu-A1 2018, p. 41).
• Districtes 6 a 10, en ordre: Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí (Comu-A2 2018, p. 81).

Per recordar

• Elements del municipi: territori, població i organització. El padró és prova de la residència i el domicili habitual.
• Serveis mínims: quatre trams (tots / >5.000 / >20.000 / >50.000).
• Competències delegades: durada no inferior a 5 anys i finançament en tot cas.
• Elecció de l'alcalde: majoria absoluta dels regidors o, si no, el cap de la llista més votada.
• Barcelona: 41 regidors, 10 districtes, règim especial per la Carta municipal (Llei 22/1998) i la Llei 1/2006.
• Els districtes són desconcentració de la gestió i descentralització de la participació; actuen segons unitat de govern, eficàcia, coordinació i solidaritat.
• El President/a del Consell de Districte el nomena l'alcalde a proposta del Consell; el Regidor/a de Districte és un altre càrrec: l'alcalde el nomena directament i presideix la Comissió de Govern del districte.
• A Catalunya, la comissió de govern és obligatòria a partir de 5.000 habitants (TRLMRLC, art. 48) sense acord del ple; per sota, cal acord del ple o previsió al reglament orgànic.
• Organisme autònom = dret administratiu i pressupost municipal; EPE = dret privat i ingressos de mercat; c i d requereixen memòria justificativa.
• El BIT (antic IMI) és una entitat pública empresarial; BIMSA, B:SM, BCASA són societats mercantils de capital íntegrament municipal.
• En cap cas es presten per gestió indirecta els serveis que impliquin exercici d'autoritat.

Tema 11 · Administració local, Barcelona i hisendes

La Carta Municipal de Barcelona

Enunciat oficial. La Carta Municipal. Contingut i principals característiques de l'actual Carta Municipal.

Normes: Carta municipal (Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona) i Llei 1/2006 (Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona). Ancoratge: art. 89 EAC (Estatut d'Autonomia de Catalunya, Llei orgànica 6/2006), disposició addicional sisena de la LBRL i art. 78 TRLMRLC (Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, Decret legislatiu 2/2003).

1. Què és i per què n'hi ha dues

La Carta municipal és el règim jurídic especial del municipi de Barcelona: un ordenament propi que es configura com a norma bàsica de l'ordenament jurídic propi del govern local de la ciutat i que desplaça el règim local general en allò que regula. La va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de desembre de 1998 (Llei 22/1998).

El problema és competencial: una llei del Parlament no pot regular matèries reservades a l'Estat (hisenda, règim electoral, administració de justícia, bases del règim local). Per això el règim especial té dues peces:

Ni l'una substitueix l'altra ni l'Estatut regula la Carta: l'Estatut només hi dona cobertura (art. 89 EAC) i la Llei 1/2006 la completa. I cap de les dues habilita a crear impostos nous: la potestat originària per establir tributs és de l'Estat (art. 133.1 Constitució Espanyola).

1.1 El títol preliminar: territori, capitalitat i símbols

Els articles 1 a 7 són disposicions generals, i d'aquí surten preguntes que no toquen cap òrgan:

• Art. 1: Barcelona és la capital de Catalunya i gaudeix del règim especial de la Carta. L'alteració del terme municipal correspon al Parlament de Catalunya, mitjançant llei, a iniciativa de l'Ajuntament: la ciutat pot proposar-la, no decidir-la.
• Art. 3: protecció pública de la denominació «Barcelona» i règim dels símbols de la ciutat (escut i bandera).
• Art. 5: sistema de fonts — primer la Carta i la Llei 1/2006, després la legislació de règim local de Catalunya i, supletòriament, la LBRL i el règim de municipis de gran població (títol X LBRL).

2. Estructura i principis de la Llei 22/1998

Preàmbul + títol preliminar + 9 títols numerats + 143 articles, més disposicions addicionals, transitòries i final. Ha estat modificada quatre vegades: Llei 11/2006, Llei 7/2010, Llei 18/2014 (que hi va afegir el títol IX, la Sindicatura de Greuges) i Llei 3/2025 (que va actualitzar les formes d'organització per a la gestió dels serveis del títol V).

No hi ha cap títol propi d'«Hisenda i finançament» en la redacció vigent: la matèria es regeix avui per la Llei 1/2006 (títol IV), que és estatal.

Principis informadors:

• Autonomia municipal i suficiència financera. Autonomia no és sobirania: la sobirania nacional resideix en el poble espanyol (art. 1.2 Constitució Espanyola) i cap norma del règim especial ho altera.
• Descentralització, desconcentració i coordinació: els tres que la Carta enuncia junts com a manera d'actuar del govern municipal. Encaixen amb el model de districtes — es desconcentra la gestió, es descentralitza la participació, i el conjunt s'ha de coordinar.
• Participació ciutadana com a element estructural, no accessori.
• Separació entre govern i administració: la direcció política correspon als òrgans representatius; la gestió, a una organització executiva professionalitzada.
• Cooperació amb la Generalitat i l'Estat mitjançant òrgans mixtos, i solidaritat.
• Drets i deures dels ciutadans: la Carta no els limita a un sol àmbit; en reconeix de civils, socials, econòmics i culturals.

2.1 La potestat normativa municipal (títol III)

Les normes de l'Ajuntament adopten cinc formes (art. 26.2), i el parany habitual és retallar la llista a dues o tres o inventar «decrets dels tinents d'alcalde»: reglaments, ordenances, decrets de la Comissió de Govern, decrets de l'Alcaldia i bans.

• Reglament vs. ordenança, el parell que el tribunal explota: els dos els aprova el Consell Municipal, però el reglament és una disposició general dictada en exercici de la potestat d'autoorganització —ordena la casa cap endins— i l'ordenança té finalitat d'ordenació social, en exercici de la potestat normativa inherent a l'autonomia municipal: ordena l'activitat dels ciutadans.
• Ban: disposició de caràcter general que només dicta l'Alcaldia, en situacions excepcionals o de necessitat urgent i en ocasió de circumstàncies o esdeveniments de significació o rellevància especials.
• Iniciativa normativa restringida: la iniciativa per aprovar el Reglament Orgànic correspon exclusivament a l'alcaldia, la Comissió de Govern i els regidors. Les comissions del Plenari hi apareixen com a distractor sistemàtic: no en tenen.
• Iniciativa ciutadana normativa (art. 28): proposar a l'Ajuntament l'aprovació d'una disposició de caràcter general exigeix l'1 % dels empadronats majors de setze anys, o un nombre que representi més del 3 % d'aquesta població en almenys tres districtes. Tres dades alhora —percentatge, edat i districtes— i el tribunal les altera d'una en una.

3. L'organització municipal segons la Carta

Els òrgans de govern del municipi (art. 9) són cinc, i les preguntes que en llisten tres o quatre són sempre falses: el Consell Municipal, l'alcalde o alcaldessa, la Comissió de Govern, els presidents i regidors de districte (si escau) i els consells de districte. L'estructura bàsica del govern, però, la formen les tres primeres peces: Plenari, Comissió de Govern i Alcaldia.

3.1 El Consell Municipal

• És l'òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern de la ciutat (art. 10.1). Equival al Ple.
• 41 regidors i regidores, presidits per l'Alcalde. La xifra no surt de la Carta sinó de l'escala per trams de població de la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General).
• Funcions (art. 11.1): impulsar, controlar i fiscalitzar els altres òrgans de govern; aprovar definitivament el Reglament Orgànic i les ordenances; aprovar el Programa d'Actuació Municipal, el pressupost i els comptes; aprovar de manera provisional el Pla general i les seves revisions; aprovar definitivament els plans parcials i especials; aprovar la plantilla de personal i la relació de llocs de treball; exercir activitats econòmiques i constituir-hi societats.
• Règim de majories: la regla general és la majoria simple; només determinats acords exigeixen majoria absoluta (art. 11.3) — entre ells, tornar a aparèixer l'aprovació provisional dels plans generals, la modificació definitiva del Reglament Orgànic, l'aprovació de l'escut i la bandera o l'alienació de béns per damunt del 20 % dels recursos ordinaris. Dir que tots els acords necessiten majoria absoluta és fals.
• La moció de censura a l'alcaldia i la qüestió de confiança que aquesta plantegi es voten al Consell Municipal: qui elegeix l'alcaldia és qui la pot fer caure.
• Les competències del Consell Municipal són indelegables tant en l'Alcalde com en la Comissió de Govern (art. 11.4); només se n'admet l'encàrrec d'execució.
• Actua en Plenari i en comissions (art. 12) — i en cap altra modalitat. Les Comissions del Consell Municipal són sectorials, tenen funcions d'estudi, informe i seguiment, i aproven inicialment el pressupost, el planejament i les ordenances que el Plenari ha d'aprovar definitivament; mai les decisòries de l'art. 11.
• Junta de Portaveus: òrgan estable de coordinació política, format pels portaveus dels grups municipals (no per representants de les àrees ni per designacions que canviïn a cada sessió).

3.2 L'Alcalde o Alcaldessa

Presideix la corporació i el Consell Municipal, dirigeix el govern i l'administració municipals, nomena i separa lliurement els membres de la Comissió de Govern i els tinents d'alcalde, dirigeix la política de seguretat i és el cap superior del personal. De les atribucions de l'art. 13.1, el tribunal ha preguntat representar l'Ajuntament, dictar bans i decrets i aprovar l'oferta pública d'ocupació — aquesta darrera, excepció al règim general, que l'atribueix a la Junta de Govern.

Règim de delegació. Les atribucions de l'alcaldia, llevat de les expressament exceptuades, es poden delegar en tres destinataris: la Comissió de Govern, els regidors i els òrgans i càrrecs directius de l'Administració executiva. Les llistes que en deixen fora els regidors són el distractor habitual. Dictar bans és indelegable: el ban respon a l'autoritat personal de l'alcaldia en situacions d'urgència i no pot passar a cap altre òrgan.

3.3 La Comissió de Govern

• Òrgan col·legiat de govern de la ciutat. Integrada per l'Alcalde, que la presideix, i un nombre de regidors no superior a un terç del nombre legal de membres del Consell Municipal, nomenats i separats lliurement per l'Alcalde.
• La Llei 1/2006 permet que en formin part persones que no ostentin la condició de regidor, fins a un màxim d'un terç dels seus membres, amb veu però sense vot en els assumptes en què no els correspongui.
• Assisteix l'Alcalde i exerceix les competències que li deleguen l'Alcalde o el Consell Municipal, a més de les pròpies que li atribueix la llei: la iniciativa del Programa d'Actuació Municipal (art. 16), l'elaboració dels projectes de pressupost i d'ordenances, el planejament derivat, la declaració de lesivitat dels actes de l'Ajuntament, els instruments de gestió urbanística, la gestió econòmica, i la contractació i el personal per damunt dels llindars de l'Alcaldia.
• No hi ha «Junta de Govern Local» a Barcelona: la figura és la Comissió de Govern.

3.4 L'organització executiva

La Carta consagra la professionalització de la gestió. La Gerència Municipal és l'òrgan superior de l'administració executiva; d'ella depenen les gerències sectorials i les de districte. Els gerents i directors són personal directiu, nomenats per competència professional i experiència i subjectes a avaluació de resultats. Organitzar l'administració executiva i nomenar tinents d'alcalde i regidors de districte no és del Plenari, sinó de l'Alcaldia.

3.5 Òrgans de defensa dels ciutadans i de control

La Sindicatura de Greuges i el Consell Tributari es contraposen sovint, i no fan el mateix:

• Síndic o Síndica de Greuges de Barcelona (títol IX, art. 143, afegit per la Llei 18/2014): defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans davant l'actuació de l'Ajuntament i dels serveis que en depenen. L'elegeix el Plenari del Consell Municipal a proposta de l'alcaldia, per una majoria de dues terceres parts; actua amb independència, objectivitat i imparcialitat, sense rebre instruccions de cap òrgan municipal, i presenta un informe anual. No és òrgan de recurs: supervisa i recomana.
• Consell Tributari: dictamina les reclamacions economicoadministratives en matèria de tributs i altres ingressos de dret públic municipals. És una peculiaritat de Barcelona i el regula la Llei 1/2006, no la Carta.
• Comissió de Suggeriments i Reclamacions: canal de queixes i propostes, diferent dels anteriors.
• Consell Econòmic i Social de Barcelona (títol VIII, art. 142): òrgan consultiu de caràcter general amb els agents socials i econòmics més representatius.

4. Els Districtes (títol II)

• Barcelona s'organitza en 10 districtes: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
• Són òrgans territorials per a la desconcentració de la gestió i la descentralització de la participació ciutadana, i per a una política municipal orientada a la correcció dels desequilibris entre barris.
• La seva actuació s'ha d'ajustar als principis de desconcentració, descentralització i participació ciutadana i a la política general del Consell Municipal.
• Tenen competències pròpies i delegades, pressupost propi (una part del pressupost municipal es territorialitza) i estructura executiva pròpia.
• Òrgans: Consell de Districte (composició proporcional als resultats electorals al districte), Regidor o Regidora del Districte, President o Presidenta del Consell de Districte, Comissió de Govern del Districte, Gerent, Consell Ciutadà, audiència pública i consells de barri. El detall el fixen les Normes reguladores del funcionament dels Districtes → tema del municipi i el règim especial.
• Recursos: els actes dels òrgans del districte que siguin definitius es poden recórrer davant l'alcalde o alcaldessa. Que un acte sigui definitiu en via de districte no vol dir que exhaureixi la via administrativa municipal, ni que el resolgui el Consell Municipal, el Consell de Districte o la Sindicatura.

5. La participació ciutadana (títol IV)

La Carta és pionera a donar rang normatiu als instruments de participació, i el títol IV els impulsa: garanteix la participació dels ciutadans en la presa de decisions (art. 30.1); no la prohibeix, ni la substitueix per l'Estat, ni la delega en entitats privades.

• Consell de Ciutat: màxim òrgan consultiu i de participació de l'Ajuntament, amb representació de les entitats, els sectors i la ciutadania.
• Consells sectorials, consells ciutadans de districte i audiències públiques de districte i de ciutat (obligatòria la de l'estat de la ciutat).
• Consulta ciutadana o referèndum municipal, sobre assumptes de competència municipal i caràcter local, amb l'autorització prèvia del Govern de l'Estat (art. 71 LBRL i art. 149.1.32a Constitució Espanyola).
• Qui hi pot participar: en els referèndums i altres procediments consultius que promogui l'Ajuntament hi poden participar els estrangers empadronats. El criteri és el padró, no la nacionalitat ni cap tractat de reciprocitat: això distingeix la consulta del dret de sufragi en eleccions.
• Dret d'accés a la informació i a la petició; òrgans de mediació. La iniciativa ciutadana normativa viu al títol III (apartat 2.1).
• El desplegament actual és el Reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament (2017, modificat posteriorment) i la plataforma decidim.barcelona.
• Comissió d'Empara: l'òrgan que el reglament crea per garantir els drets de participació quan algú els considera vulnerats. És consultiu, integrat en el Consell de Ciutat i format per persones expertes externes a l'Ajuntament —l'exterioritat és el que el fa creïble—. Qualsevol persona o organització li pot adreçar una consulta o un escrit de queixa, i el que emet són recomanacions: és una garantia dins del sistema de participació, no un recurs administratiu.

6. Competències i finançament

6.1 Competències (títol VI)

La Carta reconeix competències reforçades per sectors: urbanisme i habitatge, via pública i mobilitat, medi ambient, seguretat ciutadana, serveis socials, educació, sanitat i salut pública, cultura, esports, consum, turisme i telecomunicacions.

Els consorcis legals. El mecanisme característic és el consorci paritari Generalitat–Ajuntament per gestionar serveis de titularitat autonòmica a la ciutat: ens associatius creats per llei del Parlament de Catalunya —d'aquí el nom de «legals»; un conveni de cooperació crearia un consorci voluntari, que és una figura diferent—. La Carta en crea tres:

Habitatge, Serveis Socials i Educació, sempre els mateixos tres. Cultura, esports, transports i urbanisme no hi són.

6.2 Finançament (Llei 1/2006, títol IV)

• Principis de la hisenda municipal de Barcelona: suficiència financera, autonomia, equitat i capacitat econòmica i solidaritat. Ni centralització, ni discrecionalitat, ni arbitrarietat: no són principis de cap norma del règim especial.
• Participació en els tributs de l'Estat amb un règim específic: Barcelona participa en la cessió de la recaptació d'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i impostos especials en els termes previstos per als municipis de gran població, i té una participació addicional derivada del seu règim especial.
• Institut Municipal d'Hisenda: organisme autònom que gestiona, inspecciona i recapta els tributs municipals; el Consell Tributari en dictamina les reclamacions economicoadministratives.
• La Generalitat i l'Estat financen els serveis que Barcelona presta per delegació o conveni.

6.3 Seguretat ciutadana (Llei 1/2006)

• Junta Local de Seguretat: òrgan de coordinació dels cossos policials que actuen a la ciutat (Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i forces i cossos de seguretat de l'Estat). La presideix l'Alcalde.

6.4 Justícia de proximitat (Llei 1/2006, títol III)

El títol de la Llei 1/2006 que se sol oblidar: preveu una justícia de proximitat per a assumptes de petita entitat lligats a la convivència urbana, amb participació municipal. És administració de justícia, competència exclusiva de l'Estat, i per això no podia estar a la Carta.

6.5 Relacions amb la Generalitat i amb l'Àrea Metropolitana

• Amb la Generalitat: els consorcis legals de 6.1, completats per convenis, delegacions de competències —sempre amb el finançament corresponent— i òrgans mixtos de cooperació.
• Amb l'Estat: la Junta Local de Seguretat i la participació en la gestió d'infraestructures i domini públic estatal (Llei 1/2006).
• Amb l'Àrea Metropolitana: l'AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) és posterior a la Carta —la va crear la Llei 31/2010 del Parlament i agrupa 36 municipis—, així que la regula la seva pròpia llei i no la Carta → tema del municipi i el règim especial.

Claus d'examen

• Els consorcis legals cauen literalment i repetidament: Habitatge, Serveis Socials i Educació, creats per llei del Parlament. Tres preguntes gairebé idèntiques (Comu-A1 2018, p. 45; Comu-A1 2021, p. 23; Comu-A2 2021, p. 45) i una quarta sobre l'instrument que els crea (Comu-A2 2021, p. 41).
• «Aprovar de manera provisional el Pla general» és del Plenari, no de la Comissió de Govern: la declaració de lesivitat i els instruments de gestió urbanística sí que en són, i organitzar l'administració executiva i nomenar tinents d'alcalde és de l'Alcaldia (§3.4) (Comu-A1 2021, p. 34). I les competències del Plenari són indelegables en els dos òrgans executius, preguntat en positiu i per exclusió (Comu-A1 2018, p. 56; Comu-A2 2021, p. 40).
• Iniciativa vs. aprovació del Programa d'Actuació Municipal: la iniciativa és de la Comissió de Govern (Comu-A1 2018, p. 44), l'aprovació del Consell Municipal (Comu-A2 2018, p. 50).
• Les llistes tancades es pregunten per la llargada: cinc òrgans de govern (art. 9; Comu-A2 2018, p. 44), cinc formes de norma (art. 26.2; Comu-A2 2018, p. 47), tres destinataris de la delegació de l'alcaldia (Comu-A1 2018, p. 54). Les opcions falses en retallen una.
• Estrangers empadronats: poden participar en referèndums i altres procediments consultius. El criteri és el padró, no la nacionalitat ni cap tractat de reciprocitat (Comu-A1 2021, p. 32).
• Símbols i títols de la ciutat (Comu-A1 2018, p. 51): la bandera duu la creu de Sant Jordi, no la de Sant Andreu; el títol tradicional és Comtal, no «Ducal»; la capitalitat no depèn de la Mesa del Parlament. L'única certa és la de l'art. 1: el Parlament altera el terme municipal per llei, a iniciativa de l'Ajuntament.

Per recordar

• Dues normes: Llei del Parlament 22/1998 (Carta) i Llei estatal 1/2006 (règim especial). La segona existeix perquè hi ha matèries reservades a l'Estat. Ancoratge: art. 89 EAC i disposició addicional sisena de la LBRL.
• La Carta: títol preliminar + 9 títols + 143 articles. No té títol d'Hisenda: això és el títol IV de la Llei 1/2006, que té 77 articles i 4 títols (disposicions generals, competències, justícia de proximitat, règim financer).
• El règim especial preval sobre el règim general; la LBRL és supletòria.
• Consell Municipal (no «Ple») amb 41 regidors; majoria simple com a regla, absoluta només en els acords taxats. Comissió de Govern (no «Junta de Govern Local»), amb un màxim d'un terç dels membres del Consell.
• Cinc formes de norma: reglaments (autoorganització), ordenances (ordenació social), decrets de la Comissió de Govern, decrets de l'Alcaldia i bans (urgència, i indelegables).
• Iniciativa ciutadana normativa: 1 % dels empadronats de més de setze anys, o 3 % en tres districtes.
• 10 districtes; els seus actes definitius es recorren davant l'alcaldia.
• Síndica de Greuges de Barcelona: títol IX, elegida pel Plenari a proposta de l'alcaldia per dues terceres parts. No per tres cinquenes parts.
• Consell de Ciutat: màxim òrgan consultiu i de participació. El Consell Tributari és una peculiaritat de Barcelona i resol reclamacions economicoadministratives; el regula la Llei 1/2006.
• La consulta ciutadana requereix autorització del Govern de l'Estat.

Tema 13 · Administració local, Barcelona i hisendes

Hisendes locals. Els ingressos públics. Els pressupostos locals

Enunciat oficial. Hisendes locals. Els ingressos públics. Els pressupostos locals.

Normes: TRLRHL (RDLeg —Reial Decret Legislatiu— 2/2004, text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals), LBRL, LOEPSF (Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, LO 2/2012) i, per a Barcelona, el títol IV («Règim financer especial») de la Llei 1/2006.

1. Principis constitucionals

• Art. 31 CE (Constitució Espanyola): tots contribueixen al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que en cap cas tindrà abast confiscatori. La despesa pública ha de fer una assignació equitativa dels recursos públics i la seva programació i execució han de respondre als criteris d'eficiència i economia. Només es poden establir prestacions personals o patrimonials de caràcter públic d'acord amb la llei (principi de reserva de llei tributària).
• Art. 133 CE: la potestat originària per establir tributs correspon exclusivament a l'Estat, mitjançant llei. Les comunitats autònomes i les corporacions locals poden establir i exigir tributs d'acord amb la Constitució i les lleis. Les corporacions locals no tenen potestat originària: la tenen derivada.
• Art. 142 CE: «Las Haciendas locales deberán disponer de los medios suficientes para el desempeño de las funciones que la ley atribuye a las Corporaciones respectivas y se nutrirán fundamentalmente de tributos propios y de participación en los del Estado y de las Comunidades Autónomas.» — principi de suficiència financera.
• Art. 135 CE (reforma de 2011): totes les administracions públiques han d'adequar les seves actuacions al principi d'estabilitat pressupostària. Els ens locals han de presentar equilibri pressupostari. El pagament del deute públic té prioritat absoluta.

2. Els ingressos de les hisendes locals

TRLRHL, art. 2: la hisenda de les entitats locals està constituïda pels recursos següents:

a) els ingressos procedents del seu patrimoni i altres de dret privat; b) els tributs propis classificats en taxes, contribucions especials i impostos i els recàrrecs exigibles sobre els impostos de les comunitats autònomes o d'altres entitats locals; c) les participacions en els tributs de l'Estat i de les comunitats autònomes; d) les subvencions; e) els preus públics; f) el producte de les operacions de crèdit; g) el producte de les multes i sancions en l'àmbit de les seves competències; h) les altres prestacions de dret públic.

2.1 Taxes, contribucions especials i preus públics

Aquesta distinció és la que més cau. Aprèn el fet imposable, no la definició.

Per a la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic l'import es fixa prenent com a referència el valor de mercat de la utilitat derivada; hi ha un règim específic per a les empreses subministradores de serveis d'interès general (1,5 % dels ingressos bruts procedents de la facturació al terme municipal), i un règim particular per a les empreses de telefonia mòbil.

2.2 Els impostos municipals (TRLRHL, art. 59)

Obligatoris (els exigeixen tots els ajuntaments):

• IBI — Impost sobre Béns Immobles (TRLRHL, art. 60 i següents). Tribut directe, de caràcter real, que grava el valor dels béns immobles (rústics, urbans i de característiques especials). La base imposable és el valor cadastral. El subjecte passiu és el titular del dret que constitueixi el fet imposable, per l'ordre: concessió administrativa → dret real de superfície → dret real d'usdefruit → dret de propietat. Meritació: 1 de gener. En la transmissió d'immobles hi ha afecció real al pagament del deute pendent.
• IAE — Impost sobre Activitats Econòmiques. Tribut directe i real que grava el mer exercici d'activitats empresarials, professionals o artístiques al territori nacional. Exempts els subjectes passius amb un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 € i, en general, les persones físiques.
• IVTM — Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. Grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per les vies públiques, sigui quina sigui la seva classe i categoria.

Potestatius (només si l'ajuntament acorda imposar-los):

• ICIO — Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres. Tribut indirecte el fet imposable del qual és la realització de qualsevol construcció, instal·lació o obra per a la qual s'exigeixi l'obtenció de la corresponent llicència d'obres o urbanística.
• IIVTNU — Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana («plusvàlua municipal»). Tribut directe que grava l'increment de valor dels terrenys urbans posat de manifest en la transmissió de la propietat o en la constitució o transmissió de drets reals. La seva regulació va ser declarada inconstitucional en part per la STC (Sentència del Tribunal Constitucional) 182/2021 i reformada pel RDL (Reial Decret Llei) 26/2021, que ofereix dos mètodes de càlcul (objectiu i real, i s'aplica el més favorable al contribuent) i no permet gravar quan no hi ha increment de valor.

2.3 Les ordenances fiscals (TRLRHL, art. 15–TRLRHL, art. 19)

• Les entitats locals han d'acordar la imposició i supressió dels seus tributs propis i aprovar les corresponents ordenances fiscals reguladores.
• Els acords d'aprovació de les ordenances fiscals s'han d'adoptar simultàniament als d'imposició dels tributs.
• Contingut mínim de l'ordenança fiscal: determinació del fet imposable, subjecte passiu, responsables, exempcions, reduccions i bonificacions, base imposable i liquidable, tipus de gravamen o quota tributària, període impositiu i meritació; els règims de declaració i d'ingrés; i les dates d'aprovació i d'inici de l'aplicació.
• Tramitació: acord provisional del Ple → exposició pública al tauler d'anuncis i publicació de l'anunci al BOP (Butlletí Oficial de la Província) durant trenta dies com a mínim, dins dels quals els interessats poden presentar reclamacions → resolució i acord definitiu (si no s'hi presenten reclamacions, l'acord provisional esdevé definitiu automàticament) → publicació del text íntegre al BOP, sense que entrin en vigor fins llavors.
• Els acords definitius i les ordenances són impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
• Beneficis fiscals: només se'n poden reconèixer els expressament previstos en normes amb rang de llei o els derivats de l'aplicació de tractats internacionals. Les entitats locals poden reconèixer els beneficis fiscals potestatius que les normes reguladores de cada tribut els permetin establir.

2.4 Participació en els tributs de l'Estat

Dos models (TRLRHL, art. 111 i següents):

• Model de cessió: per als municipis capitals de província o de comunitat autònoma i els de població de dret igual o superior a 75.000 habitants. Se'ls cedeix un percentatge de la recaptació líquida d'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, 1,6875 %), IVA (Impost sobre el Valor Afegit, 1,7897 %) i impostos especials de fabricació sobre alcohol, hidrocarburs i tabac (2,0454 %), més la participació en el Fons Complementari de Finançament.
• Model de variables: la resta de municipis, amb repartiment segons població, esforç fiscal i inversa de la capacitat tributària.

Barcelona té, a més, el règim financer especial del títol IV de la Llei 1/2006 (arts. 38 i següents), que reconeix la seva especificitat com a gran ciutat. Els principis de la seva hisenda són quatre (art. 38): suficiència financera, autonomia per establir i exigir tributs i preus públics, equitat —capacitat econòmica, justícia, generalitat, igualtat, progressivitat i no confiscatorietat— i solidaritat en el marc de la cooperació internacional. I els recursos són nou (art. 39): a) patrimoni i altres de dret privat; b) tributs propis, inclosos els no fiscals que una llei pugui crear; c) participacions en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat i, si escau, la cessió de tributs d'aquestes administracions; d) subvencions i transferències; e) preus públics; f) recàrrecs legalment previstos sobre tributs de comunitats autònomes o d'altres entitats locals; g) operacions financeres i de crèdit; h) el producte de multes i sancions; i i) les altres prestacions de dret públic. La participació del municipi de Barcelona en els tributs de l'Estat la regula l'art. 54, a través d'un sistema de cessió i/o participació en els impostos estatals.

2.5 Operacions de crèdit (TRLRHL, art. 48 i següents)

Les entitats locals poden concertar operacions de crèdit a llarg termini exclusivament per finançar inversions, i a curt termini (fins a un any) per atendre necessitats transitòries de tresoreria amb un límit del 30 % dels ingressos liquidats per operacions corrents de l'exercici anterior. Cal autorització dels òrgans de tutela financera quan se superen determinats percentatges d'estalvi net o de deute viu.

3. El pressupost local

3.1 Concepte i contingut

TRLRHL, art. 162: els pressupostos generals de les entitats locals constitueixen l'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer l'entitat i els seus organismes autònoms, i dels drets que prevegin liquidar durant el corresponent exercici, així com de les previsions d'ingressos i despeses de les societats mercantils la propietat de les quals els pertanyi íntegrament.

Contingut del Pressupost General (TRLRHL, art. 164): integra

a) el pressupost de la pròpia entitat; b) els dels organismes autònoms dependents; c) els estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils el capital social de les quals pertanyi íntegrament a l'entitat local.

Documents que s'hi uneixen (TRLRHL, art. 166): plans i programes d'inversió i finançament (a quatre anys), programa anual d'actuació, inversions i finançament de les societats mercantils, i l'estat de consolidació.

S'hi han d'unir també (TRLRHL, art. 168): memòria explicativa, liquidació del pressupost de l'exercici anterior i avanç de la de l'exercici corrent, annex de personal, annex de les inversions a realitzar, annex de beneficis fiscals en tributs locals, informe economicofinancer i les bases d'execució.

3.2 Principis pressupostaris

• Anualitat: l'exercici coincideix amb l'any natural.
• Unitat i universalitat: tots els ingressos i despeses, en un únic document.
• Especialitat: qualitativa (els crèdits s'han de destinar a la finalitat prevista), quantitativa (no es poden superar) i temporal.
• Equilibri pressupostari: el pressupost s'ha d'aprovar sense dèficit inicial (TRLRHL, art. 165.4).
• No afectació dels ingressos: els recursos no es destinen a finalitats específiques llevat dels ingressos específics afectats a fins determinats (TRLRHL, art. 165.2).
• Estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera, plurianualitat, transparència, eficiència en l'assignació dels recursos públics, responsabilitat i lleialtat institucional (LOEPSF, art. 3 i següents): són els principis generals de la LO 2/2012, que hi afegeix la regla de despesa i el límit de deute.

3.3 Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF)

La LOEPSF desplega els principis anteriors amb mesures concretes que també afecten les entitats locals:

• Regla de despesa (LOEPSF, art. 12): la variació de la despesa computable no pot superar la taxa de referència de creixement del PIB (Producte Interior Brut) a mitjà termini.
• Destinació del superàvit pressupostari (LOEPSF, art. 32): si la liquidació tanca en superàvit, l'entitat local l'ha de destinar a reduir el nivell d'endeutament net, amb el límit del volum de deute viu.
• Pla economicofinancer (LOEPSF, art. 21): l'ha de formular l'entitat que incompleixi l'objectiu d'estabilitat, el de deute públic o la regla de despesa, per tornar-hi dins l'any en curs i el següent.
• Període mitjà de pagament a proveïdors (LOEPSF, art. 13.6): les administracions públiques l'han de fer públic i disposar d'un pla de tresoreria; si supera el termini màxim de la normativa de morositat, cal incloure-hi mesures de reducció.

3.4 Estructura (TRLRHL, art. 167)

L'estructura la determina el Ministeri d'Hisenda. Les despeses es classifiquen per:

• classificació per programes (àrea de despesa, política de despesa, grup de programes, programa);
• classificació econòmica (capítol, article, concepte, subconcepte): cap. 1 despeses de personal, 2 despeses corrents en béns i serveis, 3 despeses financeres, 4 transferències corrents, 5 fons de contingència, 6 inversions reals, 7 transferències de capital, 8 actius financers, 9 passius financers;
• opcionalment, classificació orgànica (per òrgans).

Els ingressos es classifiquen econòmicament: cap. 1 impostos directes, 2 impostos indirectes, 3 taxes, preus públics i altres ingressos, 4 transferències corrents, 5 ingressos patrimonials, 6 alienació d'inversions reals, 7 transferències de capital, 8 actius financers, 9 passius financers.

Els capítols 1 a 5 són operacions corrents; els 6 i 7, operacions de capital; els 8 i 9, operacions financeres.

3.5 Tramitació i aprovació (TRLRHL, art. 168–TRLRHL, art. 171)

1. El president de l'entitat forma el pressupost i el tramet, informat per la Intervenció, al Ple abans del 15 d'octubre.
2. El Ple l'aprova inicialment.
3. Exposició al públic, previ anunci al butlletí oficial de la província, durant quinze dies hàbils, en què els interessats el poden examinar i presentar reclamacions davant el Ple.
4. El Ple disposa d'un mes per resoldre-les i aprovar-lo definitivament. Si no s'hi presenten reclamacions, l'acord d'aprovació inicial esdevé definitiu.
5. Publicació resumida per capítols al butlletí oficial de la província i tramesa d'una còpia a l'Administració de l'Estat i a la comunitat autònoma.
6. Entrada en vigor: 1 de gener, un cop publicat.
7. Si a l'inici de l'exercici no ha entrat en vigor, es considera automàticament prorrogat el de l'any anterior, amb els seus crèdits inicials, sense perjudici de les modificacions. No es prorroguen els crèdits per a serveis o programes que hagin acabat en l'exercici anterior.

Legitimació i causes de reclamació (TRLRHL, art. 170): tenen la condició d'interessats els habitants del terme, els que resultin directament afectats i els col·legis oficials, cambres i associacions. Només es poden formular reclamacions per no haver-se ajustat la seva elaboració i aprovació als tràmits legals, per ometre el crèdit necessari per al compliment d'obligacions exigibles en virtut de precepte legal o de qualsevol altre títol legítim, o per ser de manifesta insuficiència els ingressos amb relació a les despeses pressupostades o bé aquestes respecte a les necessitats per a les quals estigui previst. Contra l'aprovació definitiva es pot interposar recurs contenciós administratiu; la interposició no suspèn per si sola l'aplicació del pressupost.

3.6 Modificacions de crèdit (TRLRHL, art. 177–TRLRHL, art. 182)

Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, ampliacions de crèdit, transferències de crèdit, generació de crèdits per ingressos, incorporació de romanents i baixes per anul·lació.

3.7 Execució i liquidació

Fases de la despesa: autorització (A) → disposició o compromís (D) → reconeixement de l'obligació (O) → ordenació del pagament (P), i el pagament material. Es poden acumular en un sol acte: AD (autorització-disposició) i ADO (autorització-disposició-obligació).

Fases de l'ingrés: reconeixement del dret → extinció (recaptació).

Liquidació (TRLRHL, art. 191–TRLRHL, art. 193): s'ha de confeccionar abans del primer de març de l'exercici següent i l'aprova el president de l'entitat, amb informe previ de la Intervenció, donant-ne compte al Ple en la primera sessió que se celebri. Determina:

• els drets pendents de cobrament i les obligacions pendents de pagament a 31 de desembre;
• el resultat pressupostari de l'exercici;
• els romanents de crèdit;
• el romanent de tresoreria (romanent de tresoreria total, saldos de dubtós cobrament, excés de finançament afectat i romanent de tresoreria per a despeses generals).

Si el romanent de tresoreria per a despeses generals és negatiu, el Ple ha d'adoptar, en la primera sessió que celebri, alguna d'aquestes mesures, per ordre: reduir despeses del nou pressupost per la quantia del dèficit; si no és possible, concertar una operació de crèdit per l'import del dèficit (amb condicions); i si tampoc, aprovar el pressupost de l'exercici següent amb superàvit per la quantia no menor al dèficit.

Compte general (TRLRHL, art. 208–TRLRHL, art. 212): el formen la Intervenció i es ret pel president abans del 15 de maig; l'informa la Comissió Especial de Comptes abans de l'1 de juny; s'exposa al públic quinze dies, dins els quals es poden presentar reclamacions, reparaments o observacions; l'aprova el Ple abans de l'1 d'octubre, i es remet al Tribunal de Comptes i a la Sindicatura de Comptes.

3.8 Control i fiscalització (TRLRHL, art. 213–TRLRHL, art. 222)

• Control intern, exercit per la Intervenció, amb tres modalitats: funció interventora (fiscalització prèvia i plena posterior; intervenció del reconeixement de l'obligació, del pagament i material de la inversió), control financer i control d'eficàcia. La discrepància de l'òrgan gestor amb el reparament de la Intervenció la resol el president de l'entitat o el Ple segons el cas.
• Control extern: Tribunal de Comptes i, a Catalunya, Sindicatura de Comptes.
• Funcions públiques necessàries (LBRL, art. 92bis): secretaria (fe pública i assessorament legal preceptiu), intervenció-tresoreria (control i fiscalització interna i comptabilitat, tresoreria i recaptació), reservades a funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional.

Esquema: el cicle pressupostari local

Si el pressupost no entra en vigor a l'inici de l'exercici, es considera automàticament prorrogat el de l'any anterior, sense perjudici de les modificacions posteriors.

Claus d'examen

• Taxa vs preu públic: el criteri no és qui presta el servei, és si és de recepció voluntària i el sector privat també el presta — llavors preu públic; si no, taxa (Comu-A1 2021, p. 49 i p. 79).
• Contribucions especials: la base imposable arriba fins al 90 % del cost, no el 70 % que apareix com a distractor recurrent (Comu-A1 2021, p. 44).
• Impostos municipals: cal saber-se en els dos sentits qui és obligatori (IBI, IAE, IVTM) i qui potestatiu (ICIO, IIVTNU); les preguntes sempre barregen un obligatori amb els potestatius (Comu-A1 2018, p. 63; Comu-A2 2021, p. 61).
• Potestat tributària: originària només de l'Estat i per llei; els ens locals sempre l'exerceixen de manera derivada (Comu-A1 2018, p. 64).
• IIVTNU (plusvàlua): és un tribut directe, no indirecte — l'adjectiu és el parany habitual (Comu-A2 2021, p. 57).
• Exercici pressupostari = any natural és l'art. 163 TRLRHL, no el 164 (contingut del pressupost general): un examen oficial cita malament l'article tot i que la resposta correcta continua sent la mateixa (Comu-A1 2021, p. 47).

Per recordar

• La potestat tributària originària és només de l'Estat i per llei; els ens locals la tenen derivada (art. 133 CE).
• Taxa: domini públic o serveis no voluntaris o no prestats pel sector privat; import no superior al cost. Preu públic: servei voluntari i també prestat pel sector privat; import com a mínim el cost. Contribució especial: benefici o augment de valor per obres o serveis; fins al 90 % del cost.
• Impostos obligatoris: IBI, IAE, IVTM. Potestatius: ICIO i IIVTNU.
• Ordenança fiscal: exposició pública 30 dies; entra en vigor amb la publicació del text íntegre al BOP.
• Pressupost: al Ple abans del 15 d'octubre; exposició 15 dies hàbils; 1 mes per resoldre reclamacions; entrada en vigor 1 de gener; pròrroga automàtica si no s'aprova.
• Sense dèficit inicial i no afectació dels ingressos.
• Capítols 1–5 corrents, 6–7 capital, 8–9 financeres.
• Fases de la despesa: A → D → O → P.
• Liquidació abans de l'1 de març, l'aprova el president. Compte general: 15 de maig / 1 de juny / 1 d'octubre.
• Romanent de tresoreria negatiu: reduir despeses → operació de crèdit → pressupost següent amb superàvit.