Tema 1 · Constitució i poders de l'Estat

La Constitució espanyola de 1978

Enunciat oficial. La Constitució Espanyola de 1978. Estructura i principis generals. Drets i deures fonamentals dels espanyols. Garanties constitucionals.

1. Dades que cauen soles

Estructura. Preàmbul → part dogmàtica (títol preliminar i títol I: valors, principis i drets) → part orgànica (títols II a X: organització dels poders).

2. Principis generals: el títol preliminar

Art. 1 (CE, art. 1) — literal, cau molt:

«España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.» «La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.» «La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.»

Els quatre valors superiors són, doncs, llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític. No els confonguis amb els principis de l'art. 9.3.

• Art. 2. Unitat indissoluble de la Nació espanyola, i dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i solidaritat entre totes elles.
• Art. 3. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat; tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Les altres llengües espanyoles són també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts. La riquesa de les modalitats lingüístiques és patrimoni cultural objecte d'especial respecte i protecció.
• Art. 4. Bandera; art. 5 Madrid capital; art. 6 partits polítics; art. 7 sindicats i associacions empresarials; art. 8 Forces Armades.
• Art. 9.1. Ciutadans i poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.
• Art. 9.2. Clàusula d'igualtat material: els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives i remoure els obstacles.
• Art. 9.3 — la llista de principis, memoritza-la sencera i en ordre:

«La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.»

Són set principis. Compte: la irretroactivitat no és general, només de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.

3. Els drets i deures fonamentals (títol I)

L'estructura del títol I és el que decideix quina protecció té cada dret. Aprèn-te-la per capítols, perquè les garanties depenen d'on és el dret.

3.1 Secció 1a — els drets amb màxima protecció (arts. 15–29)

15 vida i integritat física i moral (queda abolida la pena de mort, excepte el que puguin disposar les lleis penals militars en temps de guerra) · 16 llibertat ideològica, religiosa i de culte (cap confessió tindrà caràcter estatal) · 17 llibertat i seguretat (detenció preventiva: màxim 72 hores) · 18 honor, intimitat, pròpia imatge, inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions · 19 lliure circulació i residència · 20 llibertat d'expressió i informació (no pot restringir-se mitjançant censura prèvia; el segrest de publicacions només per resolució judicial) · 21 reunió pacífica i sense armes (no necessita autorització prèvia; en llocs de trànsit públic només comunicació prèvia a l'autoritat) · 22 associació · 23 participació i accés a càrrecs i funcions públiques en condicions d'igualtat · 24 tutela judicial efectiva · 25 principi de legalitat penal · 26 prohibició dels tribunals d'honor · 27 educació i llibertat d'ensenyament · 28 sindicació i vaga · 29 dret de petició.

Art. 13.2. Els drets de l'art. 23 —participació en els afers públics i accés a càrrecs i funcions públiques— són només dels espanyols; l'única escletxa és que, per tractat o llei i atenent a criteris de reciprocitat, es pugui reconèixer als estrangers el dret de sufragi actiu i passiu, però només a les eleccions municipals (mai a les generals ni a les autonòmiques).

Art. 14 — igualtat davant la llei: està fora de la secció 1a però sí que té recurs d'empara (l'art. 53.2 diu «el artículo 14 y la Sección primera del Capítulo segundo»).

Habeas corpus (art. 17.4). Procediment que la llei ha de regular per aconseguir la posada immediata a disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment. El desenvolupa la LO (Llei Orgànica) 6/1984; no allarga la detenció, la retalla, i no és un instrument per custodiar proves ni per imposar sancions.

3.2 Secció 2a — drets i deures dels ciutadans (arts. 30–38)

30 defensa d'Espanya i objecció de consciència · 31 deure de contribuir segons la capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que en cap cas tindrà abast confiscatori · 32 matrimoni · 33 propietat privada i herència · 34 fundació · 35 deure de treballar i dret al treball · 36 col·legis professionals · 37 negociació col·lectiva · 38 llibertat d'empresa.

Els tres deures constitucionals que s'enuncien com a tals: conèixer el castellà (3.1), defensar Espanya (30.1), contribuir al sosteniment de la despesa pública (31.1) i treballar (35.1).

3.3 Capítol III — principis rectors (arts. 39–52)

Família (39), progrés social i econòmic i distribució de la renda (40), Seguretat Social (41), emigrants (42), protecció de la salut (43), accés a la cultura i foment de la ciència (44), medi ambient (45), patrimoni històric (46), habitatge digne (47), joventut (48), persones amb discapacitat (49), tercera edat i pensions adequades (50), defensa dels consumidors i usuaris (51), organitzacions professionals (52).

No són drets subjectius directament exigibles: informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics i només poden al·legar-se davant la jurisdicció ordinària d'acord amb el que disposin les lleis que els desenvolupin (art. 53.3).

4. La Corona (títol II, arts. 56–65)

Cap de l'Estat espanyol i únic títol de la part orgànica que cap altre tema d'aquest bloc desenvolupa.

• Art. 56. El Rei és el cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència; arbitra i modera el funcionament regular de les institucions i assumeix la més alta representació de l'Estat en les relacions internacionals. La seva persona és inviolable i no subjecta a responsabilitat.
• Refrendament (art. 64). Tots els actes del Rei van refrendats pel president del Govern o, si escau, pels ministres competents, i no tenen validesa sense aquest refrendament. La responsabilitat dels actes reials recau en qui els refrenda, mai en el Rei.
• Successió (art. 57.1). Ordre regular de primogenitura i representació: preferència de la línia anterior sobre les posteriors, dins la mateixa línia el grau més proper, i dins el mateix grau, el de més edat sobre el de menys.
• Regència (art. 59). Si el Rei és menor d'edat, exerceix la regència el pare o la mare i, si no n'hi ha, el parent major d'edat més proper a succeir; si el Rei s'inhabilita, la regència passa al príncep hereu (major d'edat) o, si no ho és, al mateix règim de menor. Sense cap persona a qui correspongui, la nomenen les Corts Generals: una, tres o cinc persones.
• Funcions del Rei (CE, art. 62): deu lletres, de la a) a la j), i no n'hi ha cap més — a) sancionar i promulgar les lleis; b) convocar i dissoldre les Corts i convocar eleccions; c) convocar referèndum; d) proposar el candidat a president del Govern i, si escau, nomenar-lo, i posar fi a les seves funcions; e) nomenar i separar els membres del Govern a proposta del president; f) expedir els decrets acordats en Consell de Ministres, conferir els càrrecs civils i militars i concedir honors i distincions; g) ser informat dels afers d'Estat i presidir el Consell de Ministres quan ho consideri oportú, a petició del president; h) el comandament suprem de les Forces Armades; i) exercir el dret de gràcia, que no pot autoritzar indults generals; j) l'Alt Patronatge de les Reials Acadèmies.
• Relacions internacionals (art. 63). Acredita ambaixadors i manifesta el consentiment de l'Estat per obligar-se per tractats; declara la guerra i fa la pau amb autorització prèvia de les Corts Generals.

5. Garanties constitucionals

5.1 Garanties normatives i jurisdiccionals (art. 53)

• 53.1. Els drets del capítol II sencer (arts. 14–38) vinculen tots els poders públics. El seu exercici només es pot regular per llei que en tot cas n'ha de respectar el contingut essencial, i es tutelen mitjançant el recurs d'inconstitucionalitat.
• 53.2. Per a l'art. 14 i la secció 1a (15–29) — doble garantia: (a) davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat, i (b) si escau, el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. El recurs d'empara és aplicable també a l'objecció de consciència de l'art. 30.
• 53.3. Els principis rectors del capítol III, com s'ha dit, només segons les lleis que els desenvolupin.
• Reserva de llei orgànica (art. 81.1): el desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques exigeix llei orgànica.

5.2 El Defensor del Poble (art. 54)

Alt comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes per a la defensa dels drets del títol I, i a aquest efecte pot supervisar l'activitat de l'Administració, donant-ne compte a les Corts. Es regula per llei orgànica: la LO 3/1981. Mandat de cinc anys; l'elegeixen Congrés i Senat per majoria de tres cinquenes parts de cada cambra. → tema 3.

5.3 Suspensió de drets (art. 55)

• 55.1 — suspensió general, en estats d'excepció o de setge: arts. 17, 18.2 i 3, 19, 20.1.a i d i 20.5, 21, 28.2 i 37.2. En l'estat d'excepció no se suspèn l'art. 17.3 (informació al detingut i assistència lletrada).
• 55.2 — suspensió individual, per llei orgànica i en relació amb investigacions de bandes armades o elements terroristes: arts. 17.2, 18.2 i 18.3, amb la necessària intervenció judicial i el control parlamentari adequat.
• Els estats d'alarma, excepció i setge es regulen a l'art. 116 (→ tema 2).

5.4 El Tribunal Constitucional (arts. 159–165)

• 12 magistrats nomenats pel Rei: 4 a proposta del Congrés (majoria de 3/5), 4 del Senat (3/5), 2 del Govern i 2 del Consell General del Poder Judicial.
• Mandat de 9 anys, es renova per terceres parts cada tres anys. El president és nomenat pel Rei entre els seus membres, a proposta del ple, per 3 anys.
• Independent i sotmès només a la Constitució i a la seva llei orgànica, la LOTC (Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, LO 2/1979). És jurisdicció única en tot el territori espanyol.
• Competències (art. 161): recurs d'inconstitucionalitat, recurs d'empara, conflictes de competència entre l'Estat i les CCAA (Comunitats Autònomes) o d'aquestes entre si, i les altres que li atribueixin la Constitució o les lleis. També la qüestió d'inconstitucionalitat (art. 163), que planteja un òrgan judicial.
• Legitimació per al recurs d'inconstitucionalitat (art. 162.1.a): President del Govern, Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, i els òrgans col·legiats executius i les assemblees de les CCAA. Per a l'empara (162.1.b): qualsevol persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal.
• Les sentències tenen valor de cosa jutjada des de l'endemà de la publicació al BOE i no hi cap recurs. Les que declarin la inconstitucionalitat d'una llei tenen plens efectes davant de tots.

6. La reforma constitucional (títol X, arts. 166–169)

Dos procediments. La diferència és quins articles es toquen.

Procediment ordinari (art. 167). Aprovació per 3/5 de cada cambra. Si no hi ha acord, s'intenta per una comissió mixta paritària; si tampoc, es pot aprovar amb 2/3 del Congrés sempre que el Senat l'hagi aprovat per majoria absoluta. Referèndum només si el demana una desena part dels membres de qualsevol cambra dins dels 15 dies següents.

Procediment agreujat (art. 168). S'aplica a la revisió total o a la revisió parcial que afecti el títol preliminar, la secció 1a del capítol II del títol I (drets fonamentals) o el títol II (la Corona): 1. Aprovació del principi per 2/3 de cada cambra; 2. dissolució immediata de les Corts; 3. les cambres noves ratifiquen la decisió i estudien el nou text, que s'ha d'aprovar per 2/3 de totes dues; 4. referèndum obligatori de ratificació.

Límits temporals (art. 169). No es pot iniciar la reforma en temps de guerra ni durant la vigència dels estats d'alarma, excepció o setge.

Iniciativa (art. 166). La de l'art. 87.1 i 2: Govern, Congrés, Senat i assemblees de les CCAA. La iniciativa legislativa popular no serveix per a la reforma constitucional (art. 87.3).

Claus d'examen

• 167 vs. 168, la confusió més freqüent del tema. El 167 (ordinari) demana 3/5; el 168 (agreujat) demana 2/3, dissolució de les Corts i referèndum sempre obligatori. Els distractors solen oferir majories del 167 per a un supòsit del 168 (Comu-A1 2024, p. 1).
• L'empara és una llista tancada, no un judici d'importància. Art. 14 + secció 1a (15–29) + objecció de consciència (30.2), i prou: drets tan reals com el treball (35) o la salut (43) hi queden fora perquè estan en un altre capítol (Comu-A1 2021, p. 1).
• «No» absoluts que no admeten «només si…». L'Administració civil mai pot privar de llibertat (art. 25.3); ningú pot ser obligat a declarar sobre ideologia o religió (art. 16.2). Quan la Constitució tanca una porta, els distractors amb excepció són sempre falsos (Comu-A2 2021, p. 4 i p. 76).
• Comunicació prèvia no és autorització prèvia. La reunió de l'art. 21.1 no necessita res; la reunió en llocs de trànsit públic i la manifestació (21.2) només necessiten comunicar-ho a l'autoritat, mai demanar permís (Comu-A1 2018, p. 6).
• El castellà és l'única llengua oficial de tot l'Estat (art. 3.1); les altres ho són a les seves comunitats autònomes segons l'estatut respectiu. Cap enunciat que iguali totes les llengües «a tot el territori» és correcte (Comu-A2 2018, p. 4).

Per recordar

• Valors superiors (art. 1.1): llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític. Principis (art. 9.3): legalitat, jerarquia normativa, publicitat de les normes, irretroactivitat, seguretat jurídica, responsabilitat, interdicció de l'arbitrarietat.
• Empara: art. 14 + secció 1a (15–29) + objecció de consciència (30.2). Res més.
• Detenció preventiva 72 hores; majoria d'edat 18 anys; la reunió no necessita autorització prèvia; no hi ha censura prèvia.
• El capítol III no és exigible directament: només segons les lleis que el desenvolupin.
• El Rei és inviolable i irresponsable: qui respon dels seus actes és qui els refrenda (art. 64). L'habeas corpus (art. 17.4) és per a la posada immediata a disposició judicial, no per allargar la detenció.
• TC (Tribunal Constitucional): 12 magistrats, 9 anys, renovació per terços cada 3 anys, 4+4+2+2.
• Reforma agreujada només per a: títol preliminar, secció 1a del capítol II del títol I, i títol II.
• La CE s'ha reformat dues vegades: art. 13.2 (1992) i art. 135 (2011).

Tema 2 · Constitució i poders de l'Estat

El Govern en el sistema constitucional espanyol

Enunciat oficial. El Govern en el sistema constitucional espanyol: Composició i funcions. El control parlamentari del Govern.

Regulació: títol IV de la Constitució (arts. 97–107), títol V (arts. 108–116) i la Llei 50/1997.

1. Composició i naturalesa

Art. 98.1 CE (Constitució Espanyola): «El Gobierno se compone del Presidente, de los Vicepresidentes, en su caso, de los Ministros y de los demás miembros que establezca la ley.»

La Llei 50/1997, art. 1 concreta que el Govern és un òrgan col·legiat i que està format per President, Vicepresidents (si n'hi ha) i Ministres. La llei no ha creat cap altra categoria de membre: si un examen pregunta qui és membre del Govern, els secretaris d'Estat no ho són.

• Els membres del Govern no poden exercir altres funcions representatives que les pròpies del mandat parlamentari, ni cap altra funció pública que no derivi del càrrec, ni cap activitat professional o mercantil (art. 98.3 CE, règim d'incompatibilitats).
• El President dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres, sens perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquests en la seva gestió (art. 98.2).
• Òrgans de col·laboració i suport (Llei 50/1997, art. 6 i arts. 8–10): les Comissions Delegades del Govern (art. 6, creades per RD (Reial Decret) del Consell de Ministres, resolen assumptes que afecten més d'un ministeri sense necessitat d'elevar-los al Consell), la Comissió General de Secretaris d'Estat i Subsecretaris (art. 8, òrgan preparatori de les sessions del Consell de Ministres; no pot adoptar decisions ni acords per delegació del Govern), el Secretariat del Govern (art. 9) i els Gabinets (art. 10, suport polític i tècnic de confiança, sense potestat per dictar actes que corresponguin als òrgans de l'Administració).
• El Consell d'Estat és el suprem òrgan consultiu del Govern (art. 107 CE). No forma part del Govern.

2. Nomenament i cessament

2.1 Investidura (art. 99)

1. Després de cada renovació del Congrés i en els altres casos constitucionals, el Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària i a través del President del Congrés, proposa un candidat a la Presidència.
2. El candidat exposa el seu programa i demana la confiança de la cambra.
3. Si el Congrés li atorga la confiança per majoria absoluta, el Rei el nomena. Si no, es repeteix la votació 48 hores després i n'hi ha prou amb majoria simple.
4. Si cap candidat no obté la confiança en el termini de dos mesos des de la primera votació d'investidura, el Rei dissol les dues cambres i convoca noves eleccions, amb el refrendament del President del Congrés.

Els Vicepresidents i Ministres són nomenats i separats pel Rei a proposta del President (art. 100).

2.2 Cessament (art. 101)

El Govern cessa després de la celebració d'eleccions generals, en els casos de pèrdua de la confiança parlamentària (qüestió de confiança denegada o moció de censura aprovada) o per dimissió o mort del President. El Govern cessant continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern. El Govern en funcions té les competències limitades per l'Llei 50/1997, art. 21: no pot aprovar el projecte de llei de pressupostos ni presentar projectes de llei al Congrés, ni el President pot proposar la dissolució de les cambres, plantejar la qüestió de confiança ni proposar un referèndum consultiu.

3. Funcions del Govern (art. 97)

Literal, cau sovint:

«El Gobierno dirige la política interior y exterior, la Administración civil y militar y la defensa del Estado. Ejerce la función ejecutiva y la potestad reglamentaria de acuerdo con la Constitución y las leyes.»

Quatre verbs: dirigeix, exerceix la funció executiva, exerceix la potestat reglamentària. La potestat legislativa ordinària no és seva: és de les Corts (art. 66.2). El que sí que pot fer és legislar de manera delegada o excepcional:

• Decrets legislatius (arts. 82–85): per delegació expressa de les Corts, per matèria concreta i amb termini determinat. Dues modalitats: llei de bases (per formar textos articulats) i llei ordinària (per refondre textos legals). No es poden delegar matèries reservades a llei orgànica.
• Decrets-llei (art. 86): en cas de necessitat extraordinària i urgent. No poden afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, deures i llibertats del títol I, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general. S'han de sotmetre a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats en el termini de 30 dies des de la promulgació, per convalidar-los o derogar-los; les Corts els poden tramitar com a projecte de llei pel procediment d'urgència. → tema 5.

Responsabilitat. El Govern respon solidàriament de la seva gestió política davant el Congrés dels Diputats (art. 108). La responsabilitat criminal del President i dels membres del Govern és exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem; l'acusació per traïció o delicte contra la seguretat de l'Estat requereix la iniciativa de la quarta part dels membres del Congrés i l'aprovació per majoria absoluta (art. 102). La prerrogativa de gràcia no és aplicable en aquests supòsits.

4. El control parlamentari del Govern

4.1 Instruments ordinaris

• Interpel·lacions i preguntes (art. 111). El Govern i cadascun dels seus membres estan sotmesos a les interpel·lacions i preguntes que se'ls formulin a les cambres. Els reglaments hi han de fixar un temps mínim setmanal. Tota interpel·lació pot donar lloc a una moció en què la cambra manifesti la seva posició.
• Compareixences i sol·licituds d'informació (art. 109): les cambres i les seves comissions poden reclamar la informació i l'ajuda que necessitin del Govern i dels seus departaments.
• Comissions d'investigació (art. 76): sobre qualsevol assumpte d'interès públic. Les seves conclusions no són vinculants per als tribunals ni n'afecten les resolucions, però es comuniquen al Ministeri Fiscal. És obligatori comparèixer-hi quan es requereix.

4.2 La qüestió de confiança (art. 112)

• La planteja el President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres.
• Sobre el seu programa o sobre una declaració de política general.
• S'entén atorgada per majoria simple dels diputats.
• Si el Congrés la denega, el Govern presenta la dimissió al Rei i s'obre el procediment d'investidura de l'art. 99 (art. 114.1).

4.3 La moció de censura (arts. 113 i 114.2)

• La proposa almenys la desena part dels diputats (35 diputats sobre 350).
• És constructiva: ha d'incloure un candidat a la Presidència del Govern.
• No es pot votar fins que hagin transcorregut cinc dies des de la presentació. En els dos primers dies es poden presentar mocions alternatives.
• S'aprova per majoria absoluta del Congrés.
• Si no s'aprova, els signataris no en poden presentar cap altra durant el mateix període de sessions.
• Si s'aprova, el Govern presenta la dimissió i el candidat s'entén investit de la confiança de la cambra: el Rei el nomena President.

4.4 La dissolució de les cambres (art. 115)

El President del Govern, sota la seva exclusiva responsabilitat i prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que decreta el Rei. No es pot presentar quan hi hagi una moció de censura en tràmit, ni abans que hagi transcorregut un any des de l'anterior dissolució (llevat de la de l'art. 99.5).

5. Els estats d'alarma, excepció i setge (art. 116)

Regulats per la LO (Llei Orgànica) 4/1981. Cap d'ells interromp el funcionament de les cambres; si el Congrés està dissolt o el mandat acabat, les competències les assumeix la Diputació Permanent.

La declaració no modifica el principi de responsabilitat del Govern ni dels seus agents.

6. L'Administració i el Govern (arts. 103–107)

• Art. 103.1. «La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y al Derecho.»
• Art. 103.3. La llei regularà l'estatut dels funcionaris, l'accés a la funció pública d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, les peculiaritats de l'exercici del dret de sindicació, el sistema d'incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat.
• Art. 105. Audiència dels ciutadans en el procediment d'elaboració de disposicions; accés als arxius i registres administratius, llevat del que afecti la seguretat i defensa de l'Estat, la investigació dels delictes i la intimitat de les persones; audiència de l'interessat en el procediment.
• Art. 106. Els tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa, així com el sotmetiment d'aquesta als fins que la justifiquen. Dret dels particulars a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, llevat de casos de força major.
• Art. 107. El Consell d'Estat és el suprem òrgan consultiu del Govern.

Claus d'examen

• Membres del Govern, la trampa dels secretaris d'Estat: l'art. 98.1 CE només inclou President, Vicepresidents («en el seu cas») i Ministres; els secretaris d'Estat en queden fora sempre, i el tribunal ho ha preguntat des de dos angles diferents (Comu-A2 2018, p. 76; Comu-A2 2021, p. 7).
• Moció de censura, dues xifres del mateix article: la proposa 1/10 dels diputats (35 sobre 350), però l'aprova la majoria absoluta; confondre quin llindar és per proposar-la i quin per aprovar-la és l'error més repetit (Comu-A2 2018, p. 16).
• Investidura: dues votacions, una sola cambra: majoria absoluta i, si falla, simple 48 hores després, sempre al Congrés; el Senat no hi vota mai (Comu-A1 2018, p. 9; Comu-A2 2021, p. 8).
• Decret-llei ≠ decret legislatiu: el decret-llei el dicta el Govern per urgència, sense llei prèvia (art. 86); el legislatiu ve d'una delegació de les Corts (arts. 82–85). El tribunal els fa passar per la mateixa figura (Comu-A1 2021, p. 16; Comu-A2 2021, p. 21).
• Els tres estats de l'art. 116, tres declarants diferents: l'alarma la declara el Govern i en dona compte; l'excepció la declara el Govern amb autorització prèvia del Congrés; el setge el declara el Congrés mateix, a proposta exclusiva del Govern (Comu-A2 2018, p. 77).
• Qui proposa no és qui nomena ni qui decreta: els ministres els proposa el President però els nomena el Rei (art. 100); la dissolució de les cambres la proposa el President però la decreta el Rei (art. 115). El tribunal repeteix aquest parany canviant els subjectes (Comu-A1 2018, p. 10; Comu-A2 2021, p. 29).

Per recordar

• El Govern no inclou els secretaris d'Estat. La Comissió General de Secretaris d'Estat i Subsecretaris no adopta acords per delegació.
• Investidura: majoria absoluta a la primera votació, simple a la segona (48 h després). Si en dos mesos ningú no és investit, dissolució automàtica.
• Moció de censura: 1/10 dels diputats, constructiva, majoria absoluta, no votable abans de 5 dies.
• Qüestió de confiança: la planteja només el President, s'atorga per majoria simple.
• Decret-llei: necessitat extraordinària i urgent, convalidació en 30 dies al Congrés, no pot tocar el títol I, les institucions bàsiques, el règim de les CCAA (Comunitats Autònomes) ni el dret electoral general.
• Alarma 15 dies (Govern, en dona compte); excepció 30+30 (autorització prèvia); setge (el declara el Congrés per majoria absoluta).

Tema 3 · Constitució i poders de l'Estat

Les Corts Generals. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes

Enunciat oficial. Les Corts Generals. Composició, organització i atribucions del Congrés dels Diputats i del Senat. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes.

Regulació: títol III de la Constitució (arts. 66–96), LO 3/1981 i LOTCu.

1. Naturalesa i composició

Art. 66 CE (Constitució Espanyola) — literal:

«1. Las Cortes Generales representan al pueblo español y están formadas por el Congreso de los Diputados y el Senado. 2. Las Cortes Generales ejercen la potestad legislativa del Estado, aprueban sus Presupuestos, controlan la acción del Gobierno y tienen las demás competencias que les atribuya la Constitución. 3. Las Cortes Generales son inviolables.»

Bicameralisme imperfecte o asimètric: el Congrés preval sobre el Senat en la funció legislativa i és l'única cambra davant la qual el Govern respon políticament.

1.1 El Congrés dels Diputats (art. 68)

• Mínim 300 i màxim 400 diputats; la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General) en fixa 350.
• Elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
• Circumscripció: la província. Ceuta i Melilla en tenen un diputat cadascuna.
• La llei distribueix el nombre total assignant una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuint la resta en proporció a la població. L'elecció es fa amb criteris de representació proporcional (sistema D'Hondt, barrera del 3 % a la circumscripció).
• Mandat de 4 anys; les eleccions es convoquen entre els 30 i 60 dies des de la fi del mandat, i el Congrés electe s'ha de reunir dins dels 25 dies següents a la celebració.
• Són electors i elegibles tots els espanyols en ple ús dels seus drets polítics.

1.2 El Senat (art. 69)

Cambra de representació territorial. Dues vies:

• Elecció directa provincial: 4 senadors per província (l'elector n'escull 3 → minoria garantida). A les illes: cada illa o agrupació amb Cabildo o Consell Insular és circumscripció; 3 senadors a Gran Canària, Mallorca i Tenerife, i 1 a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma. Ceuta i Melilla: 2 senadors cadascuna.
• Designació autonòmica: cada comunitat autònoma designa un senador i un més per cada milió d'habitants del seu territori. La designació correspon a l'assemblea legislativa d'acord amb el que estableixi l'estatut, que ha d'assegurar l'adequada representació proporcional.

Mandat de 4 anys, igual que el Congrés.

1.3 Estatut dels parlamentaris (arts. 67, 70 i 71)

• Ningú no pot ser membre de les dues cambres alhora, ni acumular l'acta d'una assemblea autonòmica amb la de diputat al Congrés.
• Els membres de les Corts no estan lligats per mandat imperatiu.
• Les reunions de parlamentaris que se celebrin sense convocatòria reglamentària no vinculen les cambres i no en poden exercir les funcions ni ostentar-ne els privilegis.
• Inviolabilitat per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions.
• Immunitat: durant el període del mandat només poden ser detinguts en cas de flagrant delicte; no poden ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la cambra (suplicatori).
• Aforament: en les causes contra diputats i senadors és competent la Sala Penal del Tribunal Suprem.
• La validesa de les actes i credencials està sotmesa a control judicial (art. 70.2).

2. Organització i funcionament

• Autonomia (art. 72): les cambres estableixen els seus propis reglaments —aprovats per votació final sobre la totalitat que requereix majoria absoluta—, aproven autònomament els seus pressupostos i, de comú acord, regulen l'Estatut del Personal de les Corts. Elegeixen els seus presidents i les Meses.
• Òrgans: President, Mesa, Junta de Portaveus, Ple, Comissions (permanents legislatives i no legislatives, i no permanents) i Grups Parlamentaris.
• Períodes de sessions (art. 73): dos per any, de setembre a desembre i de febrer a juny. Sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol cambra, sobre un ordre del dia determinat, i s'aixequen un cop exhaurit.
• Diputació Permanent (art. 78): mínim 21 membres, en proporció a la importància numèrica dels grups. La presideix el president de la cambra. Vetlla pels poders de les cambres quan no estiguin reunides, quan hagi expirat el mandat o en cas de dissolució, i té les competències dels arts. 86 (convalidació de decrets-llei) i 116 (estats excepcionals). Ha de donar compte dels assumptes tractats i de les decisions preses.
• Adopció d'acords (art. 79): les cambres han d'estar reunides reglamentàriament i amb assistència de la majoria dels seus membres. Els acords, per majoria dels membres presents, sens perjudici de les majories especials. El vot és personal i indelegable.
• Publicitat (art. 80): les sessions plenàries són públiques, llevat d'acord en contra per majoria absoluta o d'acord amb el reglament.
• Sessions conjuntes (art. 74): les competències no legislatives del títol II (Corona) s'exerceixen en sessió conjunta, presidida pel President del Congrés.

3. Atribucions

3.1 Funció legislativa (arts. 81–92)

Iniciativa (art. 87): Govern (projectes de llei), Congrés i Senat (proposicions de llei), assemblees de les CCAA (Comunitats Autònomes) i iniciativa legislativa popular (no menys de 500.000 signatures acreditades; no procedeix en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries, de caràcter internacional ni en la prerrogativa de gràcia).

Procediments legislatius especials: les cambres poden delegar en les Comissions Legislatives Permanents l'aprovació de projectes o proposicions de llei —competència legislativa plena—, llevat de la reforma constitucional, les qüestions internacionals, les lleis orgàniques i de bases, i els Pressupostos Generals de l'Estat, matèries que sempre passen pel Ple (art. 75). El Ple pot recuperar en qualsevol moment el debat i la votació d'un text delegat.

Procediment (art. 90): aprovat un projecte pel Congrés, el President el trasllada al Senat, que en el termini de dos mesos (20 dies naturals si el Govern o el Congrés l'ha declarat urgent) pot oposar-hi el veto —per majoria absoluta— o introduir-hi esmenes. El veto s'aixeca si el Congrés ratifica el text inicial per majoria absoluta, o bé per majoria simple un cop transcorreguts dos mesos des de la interposició.

Sanció i promulgació (art. 91): el Rei sanciona les lleis aprovades en el termini de 15 dies, les promulga i n'ordena la publicació immediata.

• Lleis orgàniques (art. 81): desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques, aprovació dels Estatuts d'Autonomia i del règim electoral general, i les altres previstes a la Constitució. Requereixen majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.
• Delegació legislativa (arts. 82–85) i decrets-llei (art. 86). → temes 2 i 5.
• Referèndum consultiu (art. 92): les decisions polítiques d'especial transcendència poden sotmetre's a referèndum consultiu de tots els ciutadans; el convoca el Rei, a proposta del President del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats.
• Tractats internacionals (arts. 93–96): la llei orgànica autoritza la cessió de competències derivades de la Constitució a una organització internacional; els tractats de l'art. 94.1 requereixen autorització prèvia de les Corts.

3.2 Funció pressupostària (art. 134)

Correspon al Govern l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat i a les Corts Generals el seu examen, esmena i aprovació. Tenen caràcter anual i inclouen la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal. El Govern els ha de presentar al Congrés almenys tres mesos abans de l'expiració dels de l'any anterior. Si no s'aproven abans del primer dia de l'exercici, es consideren automàticament prorrogats els de l'exercici anterior fins a l'aprovació dels nous. La llei de pressupostos no pot crear tributs; sí que els pot modificar quan una llei tributària substantiva ho prevegi.

3.3 Funció de control

Interpel·lacions i preguntes, comissions d'investigació, qüestió de confiança i moció de censura → tema 2.

4. El Defensor del Poble

Art. 54 CE i LO 3/1981 (Llei orgànica 3/1981, de 6 d'abril).

• Alt comissionat de les Corts Generals per a la defensa dels drets compresos al títol I de la Constitució; a aquest efecte pot supervisar l'activitat de l'Administració, i en dona compte a les Corts.
• Elecció: per 3/5 dels membres del Congrés i ratificació per la mateixa majoria al Senat. Si no s'assoleix, la Comissió Mixta fa noves propostes: cal 3/5 al Congrés i majoria absoluta al Senat.
• Mandat: cinc anys. Pot ser espanyol major d'edat en ple gaudi dels drets civils i polítics.
• No està subjecte a mandat imperatiu, no rep instruccions de cap autoritat, i exerceix les funcions amb autonomia i segons el seu criteri.
• Gaudeix d'inviolabilitat i immunitat: no pot ser detingut, expedientat, multat, perseguit ni jutjat per les opinions o actes en l'exercici del càrrec; en la resta de casos, només davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
• Dos adjunts en qui pot delegar.
• Legitimació: pot interposar recurs d'inconstitucionalitat, recurs d'empara i plantejar el procediment d'habeas corpus.
• Actuació: d'ofici o a petició de part. Pot dirigir-s'hi qualsevol persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, sense restricció de nacionalitat, residència, sexe, minoria d'edat, incapacitat legal, internament en un centre penitenciari o de reclusió, ni relació especial de subjecció o dependència. És gratuït i no és preceptiva l'assistència de lletrat ni de procurador. Termini per presentar la queixa: un any des del coneixement dels fets.
• No pot examinar les queixes sobre les quals hi hagi sentència ferma, ni interrompre el termini per interposar recursos. La seva intervenció no suspèn els terminis.
• Facultats: accés a qualsevol document; els poders públics tenen el deure d'auxili preferent i urgent. Pot formular advertiments, recomanacions, recordatoris de deures legals i suggeriments per a l'adopció de noves mesures, però no pot modificar ni anul·lar actes administratius.
• Informe anual a les Corts Generals, i informes extraordinaris quan ho requereixi la urgència o la importància dels fets.

A Catalunya la figura equivalent és el Síndic de Greuges (art. 78 EAC, Estatut d'Autonomia de Catalunya); a Barcelona, la Síndica de Greuges de Barcelona, prevista a la Carta municipal.

5. El Tribunal de Comptes

Art. 136 CE i LOTCu (Llei orgànica 2/1982, de 12 de maig).

Literal (art. 136.1 CE):

«El Tribunal de Cuentas es el supremo órgano fiscalizador de las cuentas y de la gestión económica del Estado, así como del sector público. Dependerá directamente de las Cortes Generales y ejercerá sus funciones por delegación de ellas en el examen y comprobación de la Cuenta General del Estado.»

• Dues funcions: la fiscalitzadora (externa, permanent i consuntiva) i la jurisdiccional (enjudiciament de la responsabilitat comptable en què incorrin els qui tenen a càrrec seu cabals o efectes públics).
• Composició: 12 consellers de comptes (anomenats Consellers del Tribunal de Comptes), designats sis pel Congrés i sis pel Senat per majoria de 3/5 de cada cambra, per un període de nou anys. El President el nomena el Rei d'entre els seus membres, a proposta del ple, per tres anys.
• Els membres tenen la mateixa independència, inamovibilitat i incompatibilitats que els jutges.
• Àmbit: tot el sector públic —Administració de l'Estat, comunitats autònomes, corporacions locals, entitats gestores de la Seguretat Social, organismes autònoms i societats estatals i altres empreses públiques—, i també els partits polítics i les subvencions i ajuts públics.
• Remet a les Corts un informe o memòria anual en què, quan escaigui, comunica les infraccions o responsabilitats en què s'hagi incorregut.
• No exclou la fiscalització dels òrgans de control extern autonòmics: a Catalunya, la Sindicatura de Comptes (art. 80 EAC).

Claus d'examen

• Diputació Permanent: la presideix el president de la cambra respectiva, no un càrrec de «president de les Corts Generals» —el distractor recurrent— (Comu-A1 2018, p. 77).
• Inviolabilitat, immunitat i aforament no són sinònims: inviolabilitat per les opinions (perpètua), immunitat processal mentre dura el mandat (suplicatori), aforament per saber quin tribunal jutja —la Sala Penal del Tribunal Suprem— (Comu-A2 2021, p. 14).
• El Tribunal de Comptes no és un òrgan judicial ni una sala del Tribunal Suprem: és l'òrgan fiscalitzador extern i depèn directament de les Corts (Comu-A1 2021, p. 10; Comu-A2 2021, p. 11).
• El Defensor del Poble dona compte a les Corts Generals, no al Tribunal de Comptes; el Síndic de Greuges és l'equivalent català i independent, no un superior ni un subordinat (Comu-A2 2021, p. 12).
• Llei orgànica: majoria absoluta només del Congrés, en votació final sobre el conjunt del projecte; el Senat no hi intervé amb majoria qualificada (Comu-A2 2021, p. 22; Comu-A1 2021, p. 15).
• La parella Congrés–Senat: Congrés = província + proporcional; Senat = província + majoritari (4 escons, l'elector en vota 3) (Comu-A1 2018, p. 11).

Per recordar

• Congrés: 300–400 per la CE, 350 per la LOREG; circumscripció provincial; proporcional.
• Senat: 4 per província, però l'elector en vota 3; 1 senador per comunitat autònoma + 1 per milió d'habitants.
• Diputació Permanent: mínim 21 membres; assumeix les competències dels arts. 86 i 116.
• Períodes de sessions: setembre–desembre i febrer–juny.
• Veto del Senat: majoria absoluta; s'aixeca amb majoria absoluta del Congrés o majoria simple passats dos mesos.
• Iniciativa legislativa popular: 500.000 signatures; exclosa en llei orgànica, tributària, internacional i prerrogativa de gràcia.
• Pressupostos: presentació 3 mesos abans; si no s'aproven, pròrroga automàtica; no poden crear tributs.
• Defensor del Poble: 3/5, 5 anys, 2 adjunts, queixa en 1 any, gratuïta, pot interposar inconstitucionalitat, empara i habeas corpus.
• Tribunal de Comptes: 12 consellers, 6+6, 3/5, 9 anys; funcions fiscalitzadora i jurisdiccional; depèn directament de les Corts.

Tema 4 · Constitució i poders de l'Estat

El poder judicial

Enunciat oficial. El poder judicial: funcions i principis. L'organització judicial. El Consell General del Poder Judicial. El Ministeri Fiscal. El Tribunal Suprem. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Regulació: títol VI de la Constitució (arts. 117–127) i LOPJ (LO 6/1985, d'1 de juliol).

1. Principis constitucionals

Art. 117 CE — literal:

«1. La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados integrantes del poder judicial, independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la ley. 3. El ejercicio de la potestad jurisdiccional en todo tipo de procesos, juzgando y haciendo ejecutar lo juzgado, corresponde exclusivamente a los Juzgados y Tribunales determinados por las leyes, según las normas de competencia y procedimiento que las mismas establezcan.»

Els quatre atributs del jutge (independents, inamovibles, responsables, sotmesos únicament a l'imperi de la llei) cauen literalment.

Altres principis:

• Unitat jurisdiccional (art. 117.5): és la base de l'organització i funcionament dels tribunals. La llei regula l'exercici de la jurisdicció militar en l'àmbit estrictament castrense i en els supòsits d'estat de setge.
• Exclusivitat: els jutjats i tribunals no exerceixen més funcions que la jurisdiccional i les que expressament els atribueixi la llei en garantia de qualsevol dret (art. 117.4).
• Prohibició dels tribunals d'excepció (art. 117.6).
• Inamobilitat (art. 117.2): els jutges no poden ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sinó per alguna de les causes i amb les garanties previstes a la llei.
• Gratuïtat de la justícia quan així ho disposi la llei i, en tot cas, respecte dels qui acreditin insuficiència de recursos per litigar (art. 119).
• Publicitat de les actuacions judicials, amb les excepcions que prevegin les lleis de procediment; el procediment és predominantment oral, sobretot en matèria criminal; les sentències són sempre motivades i es pronuncien en audiència pública (art. 120).
• Responsabilitat patrimonial de l'Estat pels danys causats per error judicial i pel funcionament anormal de l'Administració de justícia (art. 121).
• Obligació de complir les sentències i resolucions fermes i de prestar la col·laboració requerida (art. 118).
• Acció popular i participació en la justícia mitjançant la institució del jurat, en els processos penals que la llei determini (art. 125).
• Incompatibilitats (art. 127): jutges, magistrats i fiscals, mentre estiguin en actiu, no poden exercir altres càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o sindicats. La llei ha d'establir el sistema i modalitats d'associació professional.
• La policia judicial depèn dels jutges, tribunals i Ministeri Fiscal en les funcions d'esbrinament del delicte i descobriment i assegurament del delinqüent (art. 126).

2. L'organització judicial

La planta i demarcació es fixen per llei (LOPJ, art. 26 i següents). Ordres jurisdiccionals: civil, penal, contenciós administratiu i social (i el militar, com a jurisdicció especialitzada).

Àmbits territorials (de menor a major): municipi → partit judicial → província → comunitat autònoma → Estat.

2.1 El Tribunal Suprem

Art. 123 CE:

«El Tribunal Supremo, con jurisdicción en todo España, es el órgano jurisdiccional superior en todos los órdenes, salvo lo dispuesto en materia de garantías constitucionales.»

• El President el nomena el Rei a proposta del CGPJ (Consell General del Poder Judicial); és alhora President del CGPJ (art. 123.2 i 122.3).
• Sales: 1a Civil, 2a Penal, 3a Contenciosa administrativa, 4a Social i 5a Militar. També la Sala especial de l'art. 61 LOPJ (per a recursos de revisió, conflictes de competència entre sales, il·legalització de partits polítics, etc.).
• Aforaments: la Sala Penal coneix de les causes contra el President del Govern, membres del Govern, diputats i senadors, membres del CGPJ, etc.
• La matèria de garanties constitucionals és del Tribunal Constitucional, que per això no és «superior» al TS (Tribunal Suprem) sinó que actua en un pla diferent.

2.2 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

• Art. 152.1 CE: un Tribunal Superior de Justícia culmina l'organització judicial en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem.
• Art. 95 EAC (EAC, art. 95): el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en l'ordre jurisdiccional civil, per a resoldre els recursos de cassació fonamentats en el dret propi de Catalunya, i l'última instància de tots els processos judicials iniciats a Catalunya, així com de tots els recursos que es tramitin dins del territori, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem.
• El President del TSJC és nomenat pel Rei a proposta del CGPJ; el president de la Generalitat n'ordena la publicació al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).
• Sales: Civil i Penal, Contenciosa administrativa i Social.
• Les successives instàncies processals s'han d'esgotar dins de Catalunya (art. 95.3 <abbr title="EAC, art. 95.

2.3 L'ordre jurisdiccional contenciós administratiu

Regulada per la LJCA (Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, Llei 29/1998). És on acaba la via administrativa i comença la via judicial: la revisió d'un acte administratiu passa primer pels recursos administratius (alçada, reposició), i quan aquests s'esgoten —o l'acte ja hi posava fi directament— s'obre la via contenciosa.

• Objecte (art. 1 LJCA): l'actuació de les Administracions públiques subjecta a Dret administratiu i les disposicions generals de rang inferior a la llei.
• El que NO li correspon (art. 3 LJCA), que és per on solen preguntar-ho: les qüestions atribuïdes als ordres civil, penal i social, el recurs contenciós disciplinari militar, els conflictes de jurisdicció entre jutjats i Administració, i els conflictes d'atribucions entre òrgans d'una mateixa Administració —aquests els resol la mateixa Administració, no un jutge.
• Actes recorribles (art. 25 LJCA): les disposicions de caràcter general i els actes exprés i presumptes que posin fi a la via administrativa —siguin definitius o de tràmit, si aquests últims decideixen el fons, impedeixen continuar el procediment o produeixen indefensió o perjudici irreparable—. També la inactivitat de l'Administració i la via de fet.
• Òrgan competent, segons qui va dictar l'acte:

• Termini per interposar-lo (art. 46 LJCA): dos mesos des de la notificació o publicació de l'acte exprés; sis mesos si és per silenci. És el termini judicial —no es confongui amb l'un mes del recurs d'alçada administratiu previ.
• Les parts (arts. 19 i 23–24 LJCA). Està legitimat qui tingui un dret o interès legítim, i la postulació canvia segons l'òrgan:

És a dir: davant d'un jutjat la part pot conferir a l'advocat les funcions de representació que altrament farien un procurador, i llavors és a l'advocat a qui es notifiquen les actuacions; davant d'una sala calen els dos. Les Administracions públiques les representen i defensen els seus propis lletrats (art. 24).

3. El Consell General del Poder Judicial

Art. 122.2 CE: «El Consejo General del Poder Judicial es el órgano de gobierno del mismo.»

• Composició (LOPJ, art. 566): el President del Tribunal Suprem, que el presideix, i 20 vocals nomenats pel Rei per un període de cinc anys: 12 jutges o magistrats en actiu i 8 juristes de reconeguda competència.
• Elecció (LOPJ, art. 567): cada cambra —Congrés i Senat, per separat— elegeix 10 vocals per majoria de 3/5 dels seus membres: 6 del torn judicial i 4 juristes amb més de quinze anys d'exercici. Sumats els dos torns de les dues cambres surten els 12 + 8 totals. Cap vocal del Consell sortint pot repetir en el nou.
• Renovació: cada cinc anys, en la seva totalitat, comptats des de la constitució del Consell. Si les cambres no la fan a temps, el Consell sortint continua «en funcions», amb les seves atribucions limitades a l'ordinari —nomenaments reglats, disciplina, formació— i sense poder fer nomenaments discrecionals d'alts càrrecs judicials fins que el nou Consell prengui possessió (LOPJ, art. 570 bis, introduït arran dels anys de bloqueig del Consell 2018-2024).
• Funcions (LOPJ, art. 560): nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari; proposta de nomenament del President del TS i de dos magistrats del Tribunal Constitucional; informe preceptiu dels avantprojectes de llei que afectin l'estatut judicial; formació; memòria anual a les Corts.
• El CGPJ no jutja: no exerceix potestat jurisdiccional. La seva funció és de govern del poder judicial.

4. El Ministeri Fiscal

Art. 124 CE — literal:

«1. El Ministerio Fiscal, sin perjuicio de las funciones encomendadas a otros órganos, tiene por misión promover la acción de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley, de oficio o a petición de los interesados, así como velar por la independencia de los Tribunales y procurar ante éstos la satisfacción del interés social. 2. El Ministerio Fiscal ejerce sus funciones por medio de órganos propios conforme a los principios de unidad de actuación y dependencia jerárquica y con sujeción, en todo caso, a los de legalidad e imparcialidad.»

• Es regeix per l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal (Llei 50/1981).
• El Fiscal General de l'Estat és nomenat pel Rei a proposta del Govern, oït el Consell General del Poder Judicial, entre juristes espanyols de reconegut prestigi amb més de quinze anys d'exercici efectiu de la professió. El mandat és de quatre anys.
• Quatre principis: unitat d'actuació, dependència jeràrquica, legalitat i imparcialitat. Els dos primers són d'organització; els dos últims, d'actuació.
• El Ministeri Fiscal està integrat amb autonomia funcional dins del poder judicial, però no forma part de la judicatura.

Claus d'examen

• El nombre de membres del CGPJ depèn de si es compta el president: 20 vocals nomenats pel Rei, i 21 membres amb el president del Tribunal Suprem inclòs. Les dues xifres han caigut per separat, i la tercera pregunta parteix els vocals en 12 judicials (Comu-A1 2021, p. 11; Comu-A1 2024, p. 6 i p. 43).
• La jerarquia és del Ministeri Fiscal, mai dels jutges. Als jutges els regeixen independència, inamovibilitat, responsabilitat i submissió a la llei —la jerarquia és l'intrús (Comu-A2 2018, p. 24)—; al Ministeri Fiscal, en canvi, unitat d'actuació i dependència jeràrquica, amb legalitat i imparcialitat, i és la fórmula literal que es repeteix (Comu-A1 2021, p. 78; Comu-A2 2021, p. 16; Comu-A2 2018, p. 23).
• Del TSJC es pregunta la fórmula literal: òrgan previst a l'Estatut d'autonomia com a culminació de l'organització judicial de Catalunya (Comu-A1 2021, p. 12; Comu-A2 2021, p. 17). El distractor recurrent li atribueix la unificació de doctrina en exclusiva, que no és seva (Comu-A1 2018, p. 17).
• Del Tribunal Suprem, les sales. Els aforats —diputats i senadors— van a la Sala Penal (Comu-A2 2018, p. 17; Comu-A2 2024, p. 9), i el distractor de la llista de sales és la Sala d'Apel·lació, que el TS no té (Comu-A2 2021, p. 20).
• Els conflictes d'atribucions entre òrgans d'una mateixa Administració no són contenciosos (art. 3 LJCA): els resol la pròpia Administració. És la resposta a «què NO correspon a aquest ordre» (Comu-A1 2017, p. 69).
• Davant d'un òrgan unipersonal, l'advocat pot assumir la representació del procurador (art. 23.1 LJCA); davant d'un òrgan col·legiat calen els dos (Comu-A1 2017, p. 70). El parany és oferir el procurador com a imprescindible sempre.

Per recordar

• Els jutges són independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei.
• La unitat jurisdiccional és la base de l'organització i funcionament dels tribunals.
• El TS és l'òrgan superior en tots els ordres, llevat del que disposa la matèria de garanties constitucionals.
• CGPJ: President del TS + 20 vocals, 5 anys, 12 judicials + 8 juristes (cada cambra n'elegeix 10: 6+4, per 3/5, juristes amb més de 15 anys d'exercici). No jutja: governa. Si no es renova a temps, el sortint continua en funcions, amb atribucions limitades.
• Fiscal General de l'Estat: proposta del Govern, oït el CGPJ, mandat de 4 anys.
• Ministeri Fiscal: unitat d'actuació i dependència jeràrquica; legalitat i imparcialitat.
• TSJC: culmina l'organització judicial a Catalunya; cassació en dret civil català; les instàncies s'esgoten dins de Catalunya.