Tècnic/a Superior en Tecnologies de la Informació i la Comunicació · Temario común
Glosario
- Acte administratiu
-
Zanobini: «declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig realitzada per l'Administració en exercici d'una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentària».
- Actuació administrativa automatitzada
-
Qualsevol acte o actuació realitzada íntegrament per mitjans electrònics per una Administració Pública en el marc d'un procediment administratiu i en la qual no hagi intervingut de forma directa un empleat públic, per a la qual cal establir prèviament l'òrgan o òrgans competents per a la definició de les especificacions, la programació, el manteniment, la supervisió i el control de qualitat i, si escau, l'auditoria del sistema d'informació i del seu codi font, i indicar a més l'òrgan responsable a efectes d'impugnació.
- AEPD
-
L'Agència Espanyola de Protecció de Dades, l'autoritat administrativa independent d'àmbit estatal que exerceix el control en matèria de protecció de dades personals.
La protecció de dades de caràcter personal · 7. Autoritats de control i règim sancionador
- AGE
-
L'Administració General de l'Estat és l'administració territorial de l'Estat: actua sota la direcció del Govern, amb sotmetiment ple a la llei i al dret, serveix amb objectivitat els interessos generals i té personalitat jurídica única. No és el Govern —que la dirigeix i és òrgan constitucional— ni el sector públic institucional estatal, format per entitats amb personalitat jurídica pròpia que hi estan vinculades o en depenen.
- Agència estatal
-
L'organisme públic creat pel Govern per complir els programes d'una política pública concreta, amb personalitat jurídica pública, patrimoni propi, autonomia de gestió i potestats administratives, subjecte a un pla d'acció anual i a un contracte plurianual de gestió. El que la defineix no és d'on treu els diners —el criteri que separa l'organisme autònom de l'entitat pública empresarial— sinó estar lligada a un programa amb avaluació de resultats.
L'Administració General de l'Estat · 5. Els organismes públics
- AIPD
-
L'avaluació d'impacte relativa a la protecció de dades, obligatòria quan sigui probable que el tractament comporti un alt risc per als drets i llibertats de les persones, i que s'ha de fer abans del tractament amb l'assessorament del delegat de protecció de dades.
- Anul·labilitat
-
El grau d'invalidesa de l'acte administratiu que incorre en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, inclosa la desviació de poder, i que, a diferència de la nul·litat de ple dret, es pot convalidar esmenant el vici.
L'acte administratiu · 4.2 Anul·labilitat (Llei 39/2015, art. 48)
- APDCAT
-
L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, l'autoritat de control competent respecte dels tractaments duts a terme per les institucions públiques de Catalunya i els ens locals catalans, com l'Ajuntament de Barcelona.
La protecció de dades de caràcter personal · 7. Autoritats de control i règim sancionador
- Àrea Metropolitana de Barcelona
-
Entitat local (LBRL, art. 43) integrada pels municipis d'una gran aglomeració urbana amb vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació conjunta. L'AMB es va crear per la Llei 31/2010 del Parlament de Catalunya i agrupa 36 municipis.
- autonomia local
-
El dret de la comunitat local a participar, a través d'òrgans propis, en el govern i l'administració de tots els assumptes que l'afectin, configurada pel Tribunal Constitucional com una garantia institucional de caràcter administratiu, no polític ni legislatiu.
El Municipi i el règim especial de Barcelona · 2. L'autonomia local
Se cita en: L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 · L'Administració Pública a l'ordenament espanyol
- Bústia Ètica
-
Normes de la Bústia Ètica — Normes reguladores de la Bústia Ètica i de Bon Govern, aprovades pel Plenari del Consell Municipal i publicades al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) de 16 de gener de 2017.
- Carrera professional empleats publics
-
Carrera (TREBEP, art. 16): oportunitats d'ascens i progrés professional conforme a igualtat, mèrit i capacitat.
El règim jurídic de la funció pública espanyola · 3.3 Carrera professional i avaluació
- Carta municipal
-
La Carta municipal de Barcelona és la Llei 22/1998 del Parlament de Catalunya, configurada com a norma bàsica de l'ordenament jurídic propi del govern local de la ciutat: estableix el règim especial de Barcelona en les matèries de competència de la Generalitat i desplaça el règim local general en tot allò que regula.
La Carta Municipal de Barcelona · 1. Què és i per què n'hi ha dues
Se cita en: El Municipi i el règim especial de Barcelona · L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006
- CGPJ
-
Art. 122.2 CE: «El Consejo General del Poder Judicial es el órgano de gobierno del mismo.»
El poder judicial · 3. El Consell General del Poder Judicial
- Codi de conducta empleats publics
-
El conjunt de quinze principis que enumera l'art. 52 del TREBEP —objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l'entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre dones i homes— que inspiren el Codi de Conducta dels empleats públics i que informa la interpretació i aplicació del règim disciplinari.
- Codi etic ajuntament barcelona
-
Codi ètic. Aprovat inicialment per la Comissió de Presidència el 22 de març de 2017 i sotmès a informació pública abans de l'aprovació definitiva.
- Coerció estatal
-
La facultat prevista a l'art. 155 CE perquè el Govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma incomplidora i, si el requeriment no és atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, adopti les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de les seves obligacions o per protegir l'interès general d'Espanya.
Les Comunitats Autònomes · 6.2 La coerció estatal (art. 155)
- Comissió de Govern
-
La Comissió de Govern és l'òrgan col·legiat de govern de Barcelona, el que al règim comú de municipis de gran població s'anomena Junta de Govern Local. La integren l'alcalde o alcaldessa, que la presideix, i un nombre de regidors no superior a un terç del nombre legal de membres del Consell Municipal, nomenats i separats lliurement per l'alcaldia. Assisteix l'alcaldia i exerceix per delegació; no representa políticament la ciutadania, que és el paper del Consell Municipal.
La Carta Municipal de Barcelona · 3.3 La Comissió de Govern
Se cita en: El Municipi i el règim especial de Barcelona
- Competencies exclusives compartides executives
-
Els tres tipus de competències que l'Estatut atribueix a la Generalitat: les exclusives (potestat legislativa, reglamentària i executiva íntegres), les compartides (les tres, dins les bases que fixi l'Estat) i les executives (només la potestat reglamentària d'execució i la funció executiva sobre normativa estatal).
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 · 7. Títol IV — Les competències
- Competències exclusives de l'Estat
-
Les matèries de l'art. 149.1 de la Constitució —entre elles nacionalitat i estrangeria, relacions internacionals, defensa, Administració de Justícia i bases del règim jurídic de les administracions públiques— sobre les quals l'Estat té competència exclusiva, sense perjudici que les comunitats autònomes puguin assumir-ne l'execució quan l'apartat ho preveu.
Les Comunitats Autònomes · 4.2 Competències exclusives de l'Estat (art. 149.1)
- Competencies propies municipals
-
Les competències que només es determinen per llei i que els municipis exerceixen en règim d'autonomia i sota la seva pròpia responsabilitat, coordinades amb les altres administracions i condicionades a la inexistència de duplicitats i a la sostenibilitat financera de la hisenda municipal.
El Municipi i el règim especial de Barcelona · 3. Les competències municipals a la LBRL
- Concurs
-
El concurs és el procediment normal de provisió de llocs de treball: un òrgan col·legiat de caràcter tècnic valora els mèrits i les capacitats dels candidats i, si escau, les seves aptituds. Com a sistema selectiu d'accés de funcionaris de carrera, en canvi, és excepcional i només es pot aplicar en virtut de llei.
- Congrés dels Diputats
-
La cambra baixa de les Corts Generals, entre 300 i 400 diputats —350 per la LOREG— elegits per sufragi universal cada quatre anys amb la província com a circumscripció, que preval sobre el Senat en la funció legislativa i és l'única cambra davant la qual el Govern respon políticament.
Se cita en: El Govern en el sistema constitucional espanyol · Les fonts del Dret Públic
- Consell de Ciutat
-
El Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació de l'Ajuntament de Barcelona, amb representació de les entitats, dels sectors econòmics i socials i de la ciutadania. És consultiu i de participació: ni governa ni és una manera de funcionar del Consell Municipal, que actua en Plenari i en comissions.
La Carta Municipal de Barcelona · 5. La participació ciutadana (títol IV)
Se cita en: El Municipi i el règim especial de Barcelona
- Consell Municipal
-
El Consell Municipal és l'òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern de Barcelona: el que a la resta de municipis s'anomena Ple. El formen l'alcalde o alcaldessa i 41 regidors, actua en Plenari i en comissions, aprova les normes, els pressupostos i el planejament general, i controla i fiscalitza la resta d'òrgans de govern. Les seves competències són indelegables.
La Carta Municipal de Barcelona · 3.1 El Consell Municipal
Se cita en: El Municipi i el règim especial de Barcelona
- Consell Tributari
-
El Consell Tributari és l'òrgan de Barcelona que dictamina les reclamacions economicoadministratives en matèria de tributs i altres ingressos de dret públic municipals. A diferència de la Sindicatura de Greuges, que defensa drets amb recomanacions no vinculants i abasta tota l'actuació municipal, el Consell Tributari actua en una via de revisió reglada i estrictament tributària. El regula la Llei 1/2006, no la Carta.
La Carta Municipal de Barcelona · 3.5 Òrgans de defensa dels ciutadans i de control
Se cita en: L'acte administratiu
- Consorci administratiu
-
Entitat de dret públic (Llei 40/2015, art. 118 i següents) creada per diverses administracions, o amb entitats privades sense ànim de lucre, per a finalitats d'interès comú; ha d'estar adscrita a una administració concreta segons els criteris legals.
- Consorci AOC
-
El consorci Administració Oberta de Catalunya, regulat per la Llei 29/2010, que proveeix a les administracions catalanes serveis comuns d'administració electrònica com Via Oberta, e-NOTUM, e-TRAM, e-FACT o l'idCAT.
- Constitucio espanyola 1978
-
Estructura. Preàmbul → part dogmàtica (títol preliminar i títol I: valors, principis i drets) → part orgànica (títols II a X: organització dels poders).
- Corts Generals
-
L'òrgan que representa el poble espanyol, format pel Congrés dels Diputats i el Senat, que exerceix la potestat legislativa de l'Estat, aprova els seus pressupostos i controla l'acció del Govern.
Les Corts Generals. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes · 1. Naturalesa i composició
- Dada personal
-
Tota informació sobre una persona física identificada o identificable, en particular mitjançant un identificador com un nom, un número d'identificació, dades de localització o un identificador en línia.
La protecció de dades de caràcter personal · 2. Conceptes (RGPD, art. 4)
- declaració de lesivitat
-
Els actes favorables per als interessats que siguin anul·lables no es poden anul·lar d'ofici: cal declarar-los lesius per a l'interès públic i després impugnar-los davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
L'acte administratiu · 7.2 Declaració de lesivitat d'actes anul·lables (Llei 39/2015, art. 107)
Se cita en: La Carta Municipal de Barcelona
- Decret legislatiu
-
Les Corts poden delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei.
Les fonts del Dret Públic · 3. La delegació legislativa (arts. 82–85)
- Decret-llei
-
La disposició legislativa provisional que el Govern pot dictar en cas d'extraordinària i urgent necessitat, que no pot afectar les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, deures i llibertats del títol I, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general, i que el Congrés ha de convalidar o derogar en el termini de trenta dies.
- Defensor del Poble
-
Art. 54 CE i LO 3/1981 (Llei orgànica 3/1981, de 6 d'abril).
Les Corts Generals. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes · 4. El Defensor del Poble
Se cita en: La protecció de dades de caràcter personal · L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 · La Constitució espanyola de 1978
- Delegat del Govern
-
L'òrgan directiu, amb rang de subsecretari, que representa el Govern de la Nació a una comunitat autònoma i hi dirigeix i coordina l'Administració General de l'Estat, coordinant-la quan escaigui amb l'administració pròpia de la comunitat. El nomena el Consell de Ministres per reial decret a proposta del president del Govern, n'hi ha un per comunitat autònoma i no s'ha de confondre amb el subdelegat, que és provincial, el nomena ell mateix per lliure designació i té nivell de subdirector general.
L'Administració General de l'Estat · 3.1 Els Delegats del Govern a les comunitats autònomes
Se cita en: Les Comunitats Autònomes
- Director insular
-
El càrrec que exerceix a una illa les competències que la llei atribueix als subdelegats del Govern a les províncies. El nomena el delegat del Govern per lliure designació entre funcionaris de carrera del subgrup A1 i depèn jeràrquicament del delegat o, si a la província n'hi ha, del subdelegat: no és un tercer esglaó paral·lel, sinó el subdelegat portat a l'escala insular.
L'Administració General de l'Estat · 3.3 Els Directors Insulars
- Districtes
-
Els òrgans territorials de Barcelona —deu, des de l'acord del Consell Plenari de 1984— per a la desconcentració de la gestió i la descentralització de la participació ciutadana, i per a la correcció dels desequilibris entre barris i zones.
El Municipi i el règim especial de Barcelona · 5.3 Els Districtes
- DPD
-
El delegat de protecció de dades, obligatori a les autoritats i organismes públics —excepte els tribunals en l'exercici de la funció judicial—, que informa i assessora sobre el compliment del Reglament, coopera amb l'autoritat de control i no pot rebre instruccions sobre l'exercici de les seves funcions.
- Dret d'accés a la informació pública
-
El dret de totes les persones a accedir als continguts o documents, sigui quin sigui el seu format o suport, en poder de les administracions i elaborats o adquirits en l'exercici de les seves funcions, sense necessitat de motivar la sol·licitud, i que la Llei 19/2013 sotmet a límits taxats i a un silenci desestimatori.
- Drets fonamentals seccio 1a
-
15 vida i integritat física i moral (queda abolida la pena de mort, excepte el que puguin disposar les lleis penals militars en temps de guerra) · 16 llibertat ideològica, religiosa i de culte (cap confessió tindrà caràcter estatal) · 17 llibertat i seguretat (detenció preventiva: màxim 72 hores) · 18 honor, intimitat, pròpia imatge, inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions · 19 lliure circulació i residència · 20 llibertat d'expressió i informació (no pot restringir-se mitjançant censura prèvia; el segrest de publicacions només per resolució judicial) · 21 reunió pacífica i sense armes (no necessita autorització prèvia; en llocs de trànsit públic només comunicació prèvia a l'autoritat) · 22 associació · 23 participació i accés a càrrecs i funcions públiques en condicions d'igualtat · 24 tutela judicial efectiva · 25 principi de legalitat penal · 26 prohibició dels tribunals d'honor · 27 educació i llibertat d'ensenyament · 28 sindicació i vaga · 29 dret de petició.
La Constitució espanyola de 1978 · 3.1 Secció 1a — els drets amb màxima protecció (arts. 15–29)
- Encarregat del tractament
-
Qui tracta dades personals per compte del responsable del tractament, en virtut d'un contracte o acte jurídic que en regula l'objecte, la durada, la naturalesa i la finalitat, i que no pot subcontractar sense la seva autorització prèvia.
La protecció de dades de caràcter personal · 2. Conceptes (RGPD, art. 4)
- Entitat pública empresarial estatal
-
L'organisme públic vinculat o dependent de l'AGE que, a més d'exercir potestats administratives, desenvolupa activitats prestacionals susceptibles de contraprestació, es finança majoritàriament amb ingressos de mercat i es regeix pel dret privat, llevat de la formació de la voluntat dels seus òrgans i de l'exercici de potestats administratives. És l'oposada a l'organisme autònom, que es paga amb pressupost i es regeix pel dret administratiu.
L'Administració General de l'Estat · 5. Els organismes públics
- entitat pública empresarial local
-
Forma de gestió directa: entitat de dret públic amb personalitat pròpia sotmesa al dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans i en l'exercici de potestats administratives, i finançada majoritàriament amb ingressos de mercat.
Se cita en: L'Administració Pública a l'ordenament espanyol
- Estats d'alarma, excepció i setge
-
Regulats per la LO (Llei Orgànica) 4/1981.
- Estatut d'autonomia de Catalunya
-
L'Estatut és la norma institucional bàsica de Catalunya (art. 1 EAC) i, alhora, llei orgànica de l'Estat: forma part del bloc de constitucionalitat.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 · 1. Tramitació i vigència
- Estatut d'autonomia
-
La norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, aprovada per llei orgànica, que l'Estat reconeix i empara com a part integrant del seu ordenament jurídic i que fixa com a mínim la denominació, el territori, les institucions pròpies i les competències assumides.
- Expedient electrònic
-
L'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (RD 4/2010) : estableix els principis d'interoperabilitat organitzativa, semàntica i tècnica.
L'administració electrònica · 6.3 L'expedient electrònic (Llei 39/2015, art. 70) — literal
- Faltes molt greus
-
a) L'incompliment del deure de respecte a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia respectiu; b) tota actuació que suposi discriminació per raó d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com l'assetjament per raó d'aquestes causes, l'assetjament moral, sexual i per raó de sexe; c) l'abandonament del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions encomanades; d) l'adopció d'acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l'Administració o als ciutadans; e) la publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a què tinguin o hagin tingut accés per raó del seu càrrec o funció; f) la negligència en la custòdia de secrets oficials, declarats així per llei o classificats com a tals, que sigui causa de la seva publicació o que provoqui la seva difusió o coneixement indegut; g) el notori incompliment de les funcions essencials inherents al lloc de treball o funcions encomanades; h) la violació de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribuïdes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit; i) la desobediència oberta a les ordres o instruccions d'un superior, llevat que constitueixin una infracció manifesta de l'ordenament; j) la prevalença de la condició d'empleat públic per obtenir un benefici indegut per a si o per a un altre; k) l'obstaculització a l'exercici de les llibertats públiques i drets sindicals; l) la realització d'actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga; m) l'incompliment de l'obligació d'atendre els serveis essencials en cas de vaga; n) l'incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan doni lloc a una situació d'incompatibilitat; ñ) la incompareixença injustificada en les Comissions d'Investigació de les Corts Generals i de les assemblees autonòmiques; o) l'assetjament laboral; p) també seran faltes molt greus les que quedin tipificades com a tals en llei de les Corts Generals o de l'assemblea legislativa de la comunitat autònoma o pels convenis col·lectius en el cas de personal laboral.
- Funcionari de carrera
-
El funcionari de carrera (TREBEP, art. 9) està vinculat a una administració per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l'exercici de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent. L'article 9.2 li reserva en exclusiva les funcions que impliquen participació directa o indirecta en l'exercici de potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals.
- GAIP
-
La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, l'òrgan de garantia català que resol amb caràcter vinculant les reclamacions en matèria d'accés a la informació pública, equivalent al Consell de Transparència i Bon Govern de la legislació estatal.
- Generalitat de catalunya
-
El sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya, integrat pel Parlament, la Presidència, el Govern i les altres institucions del capítol V del títol II de l'Estatut.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 · 5. Títol II — Les institucions
- Govern composicio
-
Art. 98.1 CE (Constitució Espanyola): «El Gobierno se compone del Presidente, de los Vicepresidentes, en su caso, de los Ministros y de los demás miembros que establezca la ley.»
El Govern en el sistema constitucional espanyol · 1. Composició i naturalesa
- IBI
-
L'Impost sobre Béns Immobles, tribut directe i real que grava el valor cadastral dels béns immobles, amb meritació l'1 de gener i subjecte passiu el titular del dret de propietat o, si escau, d'un dret real o concessió administrativa anterior en l'ordre legal.
- jerarquía normativa
-
El principi de l'art. 9.3 CE segons el qual les disposicions de rang inferior no poden contradir les de rang superior, ordenant les normes com Constitució, tractats i dret de la Unió Europea, lleis i normes amb rang de llei, i reglaments.
Les fonts del Dret Públic · 1.1 Els dos principis ordenadors
Se cita en: La Constitució espanyola de 1978
- Junta de Govern Local
-
LBRL, art. 20: en tots els ajuntaments hi ha l'Alcalde, els Tinents d'Alcalde i el Ple.
El Municipi i el règim especial de Barcelona · 4. L'organització municipal comuna
- Junta Local de Seguretat
-
La Junta Local de Seguretat de Barcelona és l'òrgan de coordinació dels cossos policials que actuen a la ciutat —Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i forces i cossos de seguretat de l'Estat—, presidit per l'alcalde o alcaldessa. És òrgan de coordinació, no de comandament: cada cos manté la seva dependència orgànica.
La Carta Municipal de Barcelona · 6.3 Seguretat ciutadana (Llei 1/2006)
- La Corona
-
Cap de l'Estat espanyol i únic títol de la part orgànica que cap altre tema d'aquest bloc desenvolupa.
La Constitució espanyola de 1978 · 4. La Corona (títol II, arts. 56–65)
- Llei 1/2006
-
La Llei 1/2006, de 13 de març, és la llei estatal que completa la Carta amb les matèries que el Parlament de Catalunya no pot regular perquè són reservades a l'Estat: competències sobre infraestructures i domini públic estatal, justícia de proximitat i el règim financer especial de Barcelona. No substitueix la Carta —que continua vigent—: la complementa.
La Carta Municipal de Barcelona · 1. Què és i per què n'hi ha dues
- Llei 19/2013
-
Estructura: preàmbul + títol preliminar + títol I: Transparència de l'activitat pública (publicitat activa i dret d'accés) + títol II: Bon govern + títol III: Consell de Transparència i Bon Govern.
El bon govern · 2. La Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
- Lleis marc
-
Les Corts Generals, en matèries de competència estatal, poden atribuir a totes o a alguna de les comunitats autònomes la facultat de dictar, per a si mateixes, normes legislatives en el marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal.
- Lleis orgàniques
-
Les lleis relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, a l'aprovació dels estatuts d'autonomia i del règim electoral general, i a les altres matèries que preveu la Constitució, l'aprovació, modificació o derogació de les quals exigeix majoria absoluta del Congrés en votació final sobre el conjunt del projecte.
Les fonts del Dret Públic · 2.2 Lleis orgàniques i ordinàries (art. 81)
Se cita en: Les Corts Generals. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes
- Lliure designació
-
La lliure designació amb convocatòria pública és el procediment de provisió en què l'òrgan competent aprecia de manera discrecional la idoneïtat dels candidats en relació amb els requisits exigits pel lloc. Només s'hi poden proveir els llocs que la relació de llocs de treball qualifiqui així, i el cessament és de remoció lliure i motivada.
- LOEPSF
-
La Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LO 2/2012), que desplega per a totes les administracions, incloses les entitats locals, la regla de despesa, la destinació obligatòria del superàvit a reduir deute i el pla economicofinancer en cas d'incompliment.
- LOFCA
-
La Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LO 8/1980), que desenvolupa l'autonomia financera de l'art. 156 CE i regeix el règim comú de finançament autonòmic, del qual queden fora el País Basc i Navarra pel seu concert i conveni econòmics.
Les Comunitats Autònomes · 6.4 Autonomia financera (arts. 156–158)
- LRJSP
-
Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic: la norma que regula l'organització i el funcionament interns de les administracions i, al seu títol I, tota l'organització de l'AGE. És la bessona de la Llei 39/2015, que regula el procediment administratiu comú, és a dir la relació amb la ciutadania.
Se cita en: L'Administració Pública a l'ordenament espanyol
- Ministeri Fiscal
-
L'òrgan, sense perjudici de les funcions d'altres, la missió del qual és promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei, i vetllar per la independència dels tribunals, que actua conforme als principis d'unitat d'actuació, dependència jeràrquica, legalitat i imparcialitat.
El poder judicial · 4. El Ministeri Fiscal
Se cita en: La Constitució espanyola de 1978
- moció de censura
-
El mecanisme constructiu dels arts. 113 i 114.2 CE, proposat per almenys una desena part dels diputats i que ha d'incloure un candidat a la Presidència del Govern, mitjançant el qual el Congrés, per majoria absoluta, pot exigir la responsabilitat política del Govern.
El Govern en el sistema constitucional espanyol · 4.3 La moció de censura (arts. 113 i 114.2)
Se cita en: La Carta Municipal de Barcelona · El Municipi i el règim especial de Barcelona
- municipi
-
L'entitat bàsica de l'organització territorial de l'Estat i canal immediat de participació ciutadana, formada per territori, població —el conjunt de veïns inscrits al padró— i organització, el govern i l'administració de la qual corresponen a l'ajuntament.
El Municipi i el règim especial de Barcelona · 1. El municipi: concepte i elements
Se cita en: L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006
- Nul·litat de ple dret
-
El grau més greu d'invalidesa de l'acte administratiu, imprescriptible i insanable, que afecta els actes que lesionin drets fonamentals susceptibles d'empara, els dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori, els de contingut impossible, els constitutius d'infracció penal i els dictats prescindint total i absolutament del procediment legalment establert.
L'acte administratiu · 4.1 Nul·litat de ple dret (Llei 39/2015, art. 47) — literal, cau segur
- Once-only
-
Els principis generals (Llei 40/2015, art. 3) es desenvolupen al tema d'Administració pública; aquí, la projecció electrònica: les administracions han d'actuar i relacionar-se per mitjans electrònics assegurant la interoperabilitat i seguretat dels sistemes i solucions adoptats, la protecció de les dades personals, i garantint l'accés als serveis electrònics per a tothom.
- OPO
-
L'oferta pública d'ocupació és l'instrument que recull les necessitats de recursos humans amb assignació pressupostària que s'han de cobrir amb personal de nou ingrés. S'aprova anualment, es publica al diari oficial i s'ha d'executar en el termini improrrogable de tres anys.
L'accés a l'ocupació pública · 3. L'oferta d'ocupació pública (TREBEP, art. 70)
- ordenança fiscal
-
La norma que cada entitat local ha d'aprovar simultàniament a l'acord d'imposició d'un tribut propi, amb un contingut mínim que determina el fet imposable, el subjecte passiu, la base i el tipus de gravamen, i que no entra en vigor fins a la publicació del seu text íntegre al Butlletí Oficial de la Província.
- Ordre jurisdiccional contenciós administratiu
-
Regulada per la LJCA (Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, Llei 29/1998).
El poder judicial · 2.3 L'ordre jurisdiccional contenciós administratiu
- Organisme autònom estatal
-
L'organisme públic vinculat o dependent de l'AGE que desenvolupa activitats pròpies de l'Administració —foment, prestació o gestió de serveis públics i producció de béns d'interès públic—, es finança amb consignacions dels pressupostos generals de l'Estat i es regeix pel dret administratiu. El finançament i el règim jurídic són el que el separa de l'entitat pública empresarial, que viu d'ingressos de mercat i es regeix pel dret privat.
L'Administració General de l'Estat · 5. Els organismes públics
- organisme autònom local
-
Forma de gestió directa: entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i règim administratiu, per a activitats de foment, prestacionals o de gestió de serveis públics, finançada amb transferències del pressupost municipal.
Se cita en: L'Administració Pública a l'ordenament espanyol
- Òrgans superiors i òrgans directius
-
Les dues categories en què la Llei 40/2015 reparteix els càrrecs de l'AGE. Òrgans superiors només ho són els ministres i els secretaris d'Estat, i els correspon establir els plans d'actuació de l'organització que dirigeixen; tota la resta —subsecretaris, secretaris generals, secretaris generals tècnics, directors generals i subdirectors generals, i al territori els delegats i subdelegats del Govern— són òrgans directius, i els correspon desenvolupar i executar aquells plans.
L'Administració General de l'Estat · 2. L'organització central: òrgans superiors i òrgans directius
- personal eventual
-
El personal eventual (TREBEP, art. 12) exerceix funcions expressament qualificades de confiança o assessorament especial, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent. És de lliure nomenament i cessament, cessa automàticament quan cessa l'autoritat a qui assisteix, i la seva condició no pot constituir mèrit per a l'accés a la funció pública ni per a la promoció interna.
Se cita en: L'accés a l'ocupació pública · El bon govern
- Pla d'Igualtat de l'Ajuntament de Barcelona
-
El III Pla d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes de l'Ajuntament de Barcelona (2020-2023, prorrogat fins al 31 de desembre de 2025), aplicable al personal municipal, als organismes autònoms i a les entitats adherides, i no al conjunt de la ciutat.
El Pla d'Igualtat de l'Ajuntament de Barcelona · 2. El Pla de l'Ajuntament: recorregut i vigència
- potestats administratives
-
Els poders jurídics que la llei atribueix a l'Administració, mai a un particular, per situar-la en una posició de supremacia davant l'administrat, sempre amb l'habilitació legal prèvia que exigeix el principi de vinculació positiva.
L'Administració Pública a l'ordenament espanyol · 4. Les potestats administratives
- Pressupost local
-
L'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, pot reconèixer l'entitat local i els seus organismes autònoms, i dels drets que preveu liquidar durant l'exercici corresponent.
Hisendes locals. Els ingressos públics. Els pressupostos locals · 3. El pressupost local
- Principis de les relacions interadministratives
-
a) Lleialtat institucional; b) adequació a l'ordre de distribució de competències; c) col·laboració (deure de fer efectiu el dret a la relació entre administracions); d) cooperació (quan dues o més administracions assumeixen compromisos específics de manera voluntària); e) coordinació (una administració, normalment l'Estat, té la capacitat de fixar el sistema per garantir la coherència); f) eficiència en la gestió dels recursos públics, compartint l'ús de recursos comuns, llevat que no resulti possible o es justifiqui en termes d'eficiència; g) responsabilitat de cada administració pel compliment de les seves obligacions i compromisos; h) garantia i igualtat en l'exercici dels drets de tots els ciutadans en les seves relacions amb les diferents administracions; i) solidaritat interterritorial d'acord amb la Constitució.
- Promoció interna
-
La promoció interna és l'ascens d'un funcionari des d'un cos o escala d'un subgrup —o grup de classificació professional, si aquest no té subgrup— a un altre de superior, reunint els requisits exigits, amb una antiguitat mínima de dos anys de servei actiu al subgrup inferior i superant les proves selectives corresponents. Es distingeix de la carrera horitzontal, que progressa de grau sense canviar de cos ni de lloc de treball.
L'accés a l'ocupació pública · 5. La promoció interna (TREBEP, art. 18)
- qüestió de confiança
-
El mecanisme de l'art. 112 CE pel qual el President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, sotmet el seu programa o una declaració de política general a la confiança del Congrés, que s'entén atorgada per majoria simple.
El Govern en el sistema constitucional espanyol · 4.2 La qüestió de confiança (art. 112)
Se cita en: La Carta Municipal de Barcelona · El Municipi i el règim especial de Barcelona
- Recurs d alcada i reposicio
-
Regla general (Llei 39/2015, art. 112): contra les resolucions i els actes de tràmit qualificats (els que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims) es poden interposar els recursos d'alçada i potestatiu de reposició.
- Reforma constitucional
-
Dos procediments. La diferència és quins articles es toquen.
La Constitució espanyola de 1978 · 6. La reforma constitucional (títol X, arts. 166–169)
- Règim d'incompatibilitats
-
Llei 53/1984 (Llei 53/1984) i TREBEP, art. 1.
El règim jurídic de la funció pública espanyola · 5. Règim d'incompatibilitats
- Registre electrònic general
-
El registre del qual cada Administració ha de disposar, plenament interoperable amb els de la resta d'administracions, on s'assenta tot document que es presenti o es rebi respectant l'ordre temporal de recepció o sortida, i que ha de permetre la presentació de documents les vint-i-quatre hores de tots els dies de l'any.
L'administració electrònica · 5. Seu electrònica, registres, notificacions i arxiu
- reglament
-
Concepte: norma jurídica de caràcter general dictada per l'Administració amb rang inferior a la llei.
Les fonts del Dret Públic · 5. El reglament
Se cita en: La Carta Municipal de Barcelona · La protecció de dades de caràcter personal
- Responsable del tractament
-
La persona física o jurídica, autoritat pública, servei o altre organisme que, sol o juntament amb d'altres, determina les finalitats i els mitjans del tractament de dades personals.
La protecció de dades de caràcter personal · 2. Conceptes (RGPD, art. 4)
- Revisió d'ofici
-
El procediment pel qual l'Administració, sense necessitat de recurs previ i amb dictamen favorable del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent, declara de manera imprescriptible la nul·litat dels seus propis actes que incorrin en algun dels supòsits de nul·litat de ple dret.
- RGPD
-
El Reglament (UE) 2016/679, aplicable des del 25 de maig de 2018, que regula la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i és directament aplicable sense necessitat de transposició.
La protecció de dades de caràcter personal · 1. El règim jurídic: marc normatiu
Se cita en: El bon govern
- RLT
-
La relació de llocs de treball és l'instrument amb què les administracions estructuren la seva organització: comprèn la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els cossos o escales a què estan adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries. No planifica la selecció —això és l'oferta d'ocupació pública—, sinó que ordena els llocs que ja existeixen.
L'accés a l'ocupació pública · 3. L'oferta d'ocupació pública (TREBEP, art. 70)
- Romanent de tresoreria
-
Fases de la despesa: autorització (A) → disposició o compromís (D) → reconeixement de l'obligació (O) → ordenació del pagament (P), i el pagament material.
Hisendes locals. Els ingressos públics. Els pressupostos locals · 3.7 Execució i liquidació
- sector públic institucional estatal
-
a) Organismes públics vinculats o dependents de l'AGE: 1r OA (Organismes Autònoms); 2n EPE (Entitats Públiques Empresarials); b) Autoritats administratives independents; c) Societats mercantils estatals; d) Consorcis; e) Fundacions del sector públic; f) Fons sense personalitat jurídica; g) Universitats públiques no transferides.
Se cita en: L'Administració General de l'Estat
- Segregació horitzontal
-
La concentració de dones en determinades ocupacions caracteritzades per una remuneració, un reconeixement i un valor social inferiors, a diferència de la segregació vertical, que és la concentració en llocs de treball de responsabilitat més baixa.
- Senat
-
La cambra de representació territorial de les Corts Generals, integrada per senadors d'elecció directa provincial i per senadors de designació autonòmica, amb un mandat de quatre anys igual que el del Congrés.
Les Corts Generals. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes · 1.2 El Senat (art. 69)
- Silenci administratiu
-
La ficció jurídica que substitueix la resolució expressa quan l'Administració no resol dins el termini màxim, positiva com a regla general en els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, llevat de les excepcions taxades en què és desestimatòria.
L'acte administratiu · 6. L'obligació de resoldre i el silenci administratiu
- Sindic de greuges catalunya
-
La institució que protegeix i defensa els drets i les llibertats reconeguts per la Constitució i per l'Estatut, elegida pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts per un mandat de sis anys sense reelecció, i que supervisa l'Administració de la Generalitat i dels ens locals.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 · 5. Títol II — Les institucions
- Síndic o síndica de greuges de Barcelona
-
El síndic o síndica de greuges de Barcelona és la institució municipal que defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns en relació amb l'actuació de l'Ajuntament i dels serveis que en depenen. L'elegeix el Plenari del Consell Municipal a proposta de l'alcaldia per una majoria de dues terceres parts, actua amb independència i presenta un informe anual. Supervisa i recomana: no resol recursos ni dicta actes.
La Carta Municipal de Barcelona · 3.5 Òrgans de defensa dels ciutadans i de control
Se cita en: El Municipi i el règim especial de Barcelona · Les Corts Generals. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes
- Subdelegat del Govern
-
L'òrgan directiu amb nivell de subdirector general que exerceix les competències de l'Estat en una província, sota la dependència immediata del delegat del Govern a la comunitat autònoma. El nomena el delegat per lliure designació entre funcionaris de carrera del subgrup A1, i és per tant un càrrec provincial i funcionarial, a diferència del delegat, que és autonòmic i el nomena el Consell de Ministres.
L'Administració General de l'Estat · 3.2 Els Subdelegats del Govern a les províncies
- Taxa contribucio especial preu public
-
Aquesta distinció és la que més cau.
- Tribunal Constitucional
-
L'òrgan de dotze magistrats, nomenats pel Rei per un mandat de nou anys, independent i sotmès només a la Constitució i a la seva llei orgànica, que és jurisdicció única a tot Espanya per resoldre el recurs d'inconstitucionalitat, la qüestió d'inconstitucionalitat, el recurs d'empara i els conflictes de competència entre l'Estat i les comunitats autònomes.
La Constitució espanyola de 1978 · 5.4 El Tribunal Constitucional (arts. 159–165)
Se cita en: Les Comunitats Autònomes · Les fonts del Dret Públic · El poder judicial
- Tribunal de Comptes
-
Art. 136 CE i LOTCu (Llei orgànica 2/1982, de 12 de maig).
Les Corts Generals. El Defensor del Poble. El Tribunal de Comptes · 5. El Tribunal de Comptes
Se cita en: Les Comunitats Autònomes · Hisendes locals. Els ingressos públics. Els pressupostos locals
- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
-
L'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya, competent en l'ordre civil per resoldre els recursos de cassació fonamentats en el dret propi català i darrera instància de tots els processos iniciats a Catalunya, sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 · 6. Títol III — El poder judicial a Catalunya
- Tribunal Suprem
-
L'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, amb jurisdicció a tota Espanya llevat de les garanties constitucionals, el president del qual nomena el Rei a proposta del CGPJ i que és alhora president del Consell General del Poder Judicial.
- TSJC
-
L'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya, competent per resoldre en l'ordre civil els recursos de cassació fonamentats en el dret propi català i última instància de tots els processos iniciats a Catalunya, sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem.
El poder judicial · 2.2 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
- Valors superiors
-
Els quatre valors que l'art. 1 CE proclama com a valors superiors de l'ordenament jurídic espanyol: la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, diferents dels principis de l'art. 9.3.
La Constitució espanyola de 1978 · 2. Principis generals: el títol preliminar
- Vegueria
-
L'àmbit territorial per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local, un dels dos nivells de l'organització territorial bàsica de Catalunya juntament amb el municipi.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 · 5. Títol II — Les institucions
- Vies d'accés a l'autonomia
-
Els mecanismes constitucionals pels quals un territori esdevé comunitat autònoma —la via ordinària de l'art. 143, la via especial de l'art. 151, la disposició transitòria segona i les vies excepcionals de l'art. 144—, que difereixen en la legitimació exigida i en el sostre competencial inicial.
- Vinculació positiva
-
El sotmetiment ple a la llei i al dret de l'art.