La Constitució espanyola de 1978

Enunciat oficial. La Constitució Espanyola de 1978. Estructura i principis generals. Drets i deures fonamentals dels espanyols. Garanties constitucionals.

1. Dades que cauen soles

Estructura. Preàmbul → part dogmàtica (títol preliminar i títol I: valors, principis i drets) → part orgànica (títols II a X: organització dels poders).

2. Principis generals: el títol preliminar

Art. 1 (CE, art. 1) — literal, cau molt:

«España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.» «La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.» «La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.»

Els quatre valors superiors són, doncs, llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític. No els confonguis amb els principis de l'art. 9.3.

• Art. 2. Unitat indissoluble de la Nació espanyola, i dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i solidaritat entre totes elles.
• Art. 3. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat; tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Les altres llengües espanyoles són també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts. La riquesa de les modalitats lingüístiques és patrimoni cultural objecte d'especial respecte i protecció.
• Art. 4. Bandera; art. 5 Madrid capital; art. 6 partits polítics; art. 7 sindicats i associacions empresarials; art. 8 Forces Armades.
• Art. 9.1. Ciutadans i poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.
• Art. 9.2. Clàusula d'igualtat material: els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives i remoure els obstacles.
• Art. 9.3 — la llista de principis, memoritza-la sencera i en ordre:

«La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.»

Són set principis. Compte: la irretroactivitat no és general, només de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.

3. Els drets i deures fonamentals (títol I)

L'estructura del títol I és el que decideix quina protecció té cada dret. Aprèn-te-la per capítols, perquè les garanties depenen d'on és el dret.

3.1 Secció 1a — els drets amb màxima protecció (arts. 15–29)

15 vida i integritat física i moral (queda abolida la pena de mort, excepte el que puguin disposar les lleis penals militars en temps de guerra) · 16 llibertat ideològica, religiosa i de culte (cap confessió tindrà caràcter estatal) · 17 llibertat i seguretat (detenció preventiva: màxim 72 hores) · 18 honor, intimitat, pròpia imatge, inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions · 19 lliure circulació i residència · 20 llibertat d'expressió i informació (no pot restringir-se mitjançant censura prèvia; el segrest de publicacions només per resolució judicial) · 21 reunió pacífica i sense armes (no necessita autorització prèvia; en llocs de trànsit públic només comunicació prèvia a l'autoritat) · 22 associació · 23 participació i accés a càrrecs i funcions públiques en condicions d'igualtat · 24 tutela judicial efectiva · 25 principi de legalitat penal · 26 prohibició dels tribunals d'honor · 27 educació i llibertat d'ensenyament · 28 sindicació i vaga · 29 dret de petició.

Art. 13.2. Els drets de l'art. 23 —participació en els afers públics i accés a càrrecs i funcions públiques— són només dels espanyols; l'única escletxa és que, per tractat o llei i atenent a criteris de reciprocitat, es pugui reconèixer als estrangers el dret de sufragi actiu i passiu, però només a les eleccions municipals (mai a les generals ni a les autonòmiques).

Art. 14 — igualtat davant la llei: està fora de la secció 1a però sí que té recurs d'empara (l'art. 53.2 diu «el artículo 14 y la Sección primera del Capítulo segundo»).

Habeas corpus (art. 17.4). Procediment que la llei ha de regular per aconseguir la posada immediata a disposició judicial de tota persona detinguda il·legalment. El desenvolupa la LO (Llei Orgànica) 6/1984; no allarga la detenció, la retalla, i no és un instrument per custodiar proves ni per imposar sancions.

3.2 Secció 2a — drets i deures dels ciutadans (arts. 30–38)

30 defensa d'Espanya i objecció de consciència · 31 deure de contribuir segons la capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que en cap cas tindrà abast confiscatori · 32 matrimoni · 33 propietat privada i herència · 34 fundació · 35 deure de treballar i dret al treball · 36 col·legis professionals · 37 negociació col·lectiva · 38 llibertat d'empresa.

Els tres deures constitucionals que s'enuncien com a tals: conèixer el castellà (3.1), defensar Espanya (30.1), contribuir al sosteniment de la despesa pública (31.1) i treballar (35.1).

3.3 Capítol III — principis rectors (arts. 39–52)

Família (39), progrés social i econòmic i distribució de la renda (40), Seguretat Social (41), emigrants (42), protecció de la salut (43), accés a la cultura i foment de la ciència (44), medi ambient (45), patrimoni històric (46), habitatge digne (47), joventut (48), persones amb discapacitat (49), tercera edat i pensions adequades (50), defensa dels consumidors i usuaris (51), organitzacions professionals (52).

No són drets subjectius directament exigibles: informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics i només poden al·legar-se davant la jurisdicció ordinària d'acord amb el que disposin les lleis que els desenvolupin (art. 53.3).

4. La Corona (títol II, arts. 56–65)

Cap de l'Estat espanyol i únic títol de la part orgànica que cap altre tema d'aquest bloc desenvolupa.

• Art. 56. El Rei és el cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència; arbitra i modera el funcionament regular de les institucions i assumeix la més alta representació de l'Estat en les relacions internacionals. La seva persona és inviolable i no subjecta a responsabilitat.
• Refrendament (art. 64). Tots els actes del Rei van refrendats pel president del Govern o, si escau, pels ministres competents, i no tenen validesa sense aquest refrendament. La responsabilitat dels actes reials recau en qui els refrenda, mai en el Rei.
• Successió (art. 57.1). Ordre regular de primogenitura i representació: preferència de la línia anterior sobre les posteriors, dins la mateixa línia el grau més proper, i dins el mateix grau, el de més edat sobre el de menys.
• Regència (art. 59). Si el Rei és menor d'edat, exerceix la regència el pare o la mare i, si no n'hi ha, el parent major d'edat més proper a succeir; si el Rei s'inhabilita, la regència passa al príncep hereu (major d'edat) o, si no ho és, al mateix règim de menor. Sense cap persona a qui correspongui, la nomenen les Corts Generals: una, tres o cinc persones.
• Funcions del Rei (CE, art. 62): deu lletres, de la a) a la j), i no n'hi ha cap més — a) sancionar i promulgar les lleis; b) convocar i dissoldre les Corts i convocar eleccions; c) convocar referèndum; d) proposar el candidat a president del Govern i, si escau, nomenar-lo, i posar fi a les seves funcions; e) nomenar i separar els membres del Govern a proposta del president; f) expedir els decrets acordats en Consell de Ministres, conferir els càrrecs civils i militars i concedir honors i distincions; g) ser informat dels afers d'Estat i presidir el Consell de Ministres quan ho consideri oportú, a petició del president; h) el comandament suprem de les Forces Armades; i) exercir el dret de gràcia, que no pot autoritzar indults generals; j) l'Alt Patronatge de les Reials Acadèmies.
• Relacions internacionals (art. 63). Acredita ambaixadors i manifesta el consentiment de l'Estat per obligar-se per tractats; declara la guerra i fa la pau amb autorització prèvia de les Corts Generals.

5. Garanties constitucionals

5.1 Garanties normatives i jurisdiccionals (art. 53)

• 53.1. Els drets del capítol II sencer (arts. 14–38) vinculen tots els poders públics. El seu exercici només es pot regular per llei que en tot cas n'ha de respectar el contingut essencial, i es tutelen mitjançant el recurs d'inconstitucionalitat.
• 53.2. Per a l'art. 14 i la secció 1a (15–29) — doble garantia: (a) davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat, i (b) si escau, el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. El recurs d'empara és aplicable també a l'objecció de consciència de l'art. 30.
• 53.3. Els principis rectors del capítol III, com s'ha dit, només segons les lleis que els desenvolupin.
• Reserva de llei orgànica (art. 81.1): el desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques exigeix llei orgànica.

5.2 El Defensor del Poble (art. 54)

Alt comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes per a la defensa dels drets del títol I, i a aquest efecte pot supervisar l'activitat de l'Administració, donant-ne compte a les Corts. Es regula per llei orgànica: la LO 3/1981. Mandat de cinc anys; l'elegeixen Congrés i Senat per majoria de tres cinquenes parts de cada cambra. → tema 3.

5.3 Suspensió de drets (art. 55)

• 55.1 — suspensió general, en estats d'excepció o de setge: arts. 17, 18.2 i 3, 19, 20.1.a i d i 20.5, 21, 28.2 i 37.2. En l'estat d'excepció no se suspèn l'art. 17.3 (informació al detingut i assistència lletrada).
• 55.2 — suspensió individual, per llei orgànica i en relació amb investigacions de bandes armades o elements terroristes: arts. 17.2, 18.2 i 18.3, amb la necessària intervenció judicial i el control parlamentari adequat.
• Els estats d'alarma, excepció i setge es regulen a l'art. 116 (→ tema 2).

5.4 El Tribunal Constitucional (arts. 159–165)

• 12 magistrats nomenats pel Rei: 4 a proposta del Congrés (majoria de 3/5), 4 del Senat (3/5), 2 del Govern i 2 del Consell General del Poder Judicial.
• Mandat de 9 anys, es renova per terceres parts cada tres anys. El president és nomenat pel Rei entre els seus membres, a proposta del ple, per 3 anys.
• Independent i sotmès només a la Constitució i a la seva llei orgànica, la LOTC (Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, LO 2/1979). És jurisdicció única en tot el territori espanyol.
• Competències (art. 161): recurs d'inconstitucionalitat, recurs d'empara, conflictes de competència entre l'Estat i les CCAA (Comunitats Autònomes) o d'aquestes entre si, i les altres que li atribueixin la Constitució o les lleis. També la qüestió d'inconstitucionalitat (art. 163), que planteja un òrgan judicial.
• Legitimació per al recurs d'inconstitucionalitat (art. 162.1.a): President del Govern, Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, i els òrgans col·legiats executius i les assemblees de les CCAA. Per a l'empara (162.1.b): qualsevol persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal.
• Les sentències tenen valor de cosa jutjada des de l'endemà de la publicació al BOE i no hi cap recurs. Les que declarin la inconstitucionalitat d'una llei tenen plens efectes davant de tots.

6. La reforma constitucional (títol X, arts. 166–169)

Dos procediments. La diferència és quins articles es toquen.

Procediment ordinari (art. 167). Aprovació per 3/5 de cada cambra. Si no hi ha acord, s'intenta per una comissió mixta paritària; si tampoc, es pot aprovar amb 2/3 del Congrés sempre que el Senat l'hagi aprovat per majoria absoluta. Referèndum només si el demana una desena part dels membres de qualsevol cambra dins dels 15 dies següents.

Procediment agreujat (art. 168). S'aplica a la revisió total o a la revisió parcial que afecti el títol preliminar, la secció 1a del capítol II del títol I (drets fonamentals) o el títol II (la Corona): 1. Aprovació del principi per 2/3 de cada cambra; 2. dissolució immediata de les Corts; 3. les cambres noves ratifiquen la decisió i estudien el nou text, que s'ha d'aprovar per 2/3 de totes dues; 4. referèndum obligatori de ratificació.

Límits temporals (art. 169). No es pot iniciar la reforma en temps de guerra ni durant la vigència dels estats d'alarma, excepció o setge.

Iniciativa (art. 166). La de l'art. 87.1 i 2: Govern, Congrés, Senat i assemblees de les CCAA. La iniciativa legislativa popular no serveix per a la reforma constitucional (art. 87.3).

Claus d'examen

• 167 vs. 168, la confusió més freqüent del tema. El 167 (ordinari) demana 3/5; el 168 (agreujat) demana 2/3, dissolució de les Corts i referèndum sempre obligatori. Els distractors solen oferir majories del 167 per a un supòsit del 168 (Comu-A1 2024, p. 1).
• L'empara és una llista tancada, no un judici d'importància. Art. 14 + secció 1a (15–29) + objecció de consciència (30.2), i prou: drets tan reals com el treball (35) o la salut (43) hi queden fora perquè estan en un altre capítol (Comu-A1 2021, p. 1).
• «No» absoluts que no admeten «només si…». L'Administració civil mai pot privar de llibertat (art. 25.3); ningú pot ser obligat a declarar sobre ideologia o religió (art. 16.2). Quan la Constitució tanca una porta, els distractors amb excepció són sempre falsos (Comu-A2 2021, p. 4 i p. 76).
• Comunicació prèvia no és autorització prèvia. La reunió de l'art. 21.1 no necessita res; la reunió en llocs de trànsit públic i la manifestació (21.2) només necessiten comunicar-ho a l'autoritat, mai demanar permís (Comu-A1 2018, p. 6).
• El castellà és l'única llengua oficial de tot l'Estat (art. 3.1); les altres ho són a les seves comunitats autònomes segons l'estatut respectiu. Cap enunciat que iguali totes les llengües «a tot el territori» és correcte (Comu-A2 2018, p. 4).

Per recordar

• Valors superiors (art. 1.1): llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític. Principis (art. 9.3): legalitat, jerarquia normativa, publicitat de les normes, irretroactivitat, seguretat jurídica, responsabilitat, interdicció de l'arbitrarietat.
• Empara: art. 14 + secció 1a (15–29) + objecció de consciència (30.2). Res més.
• Detenció preventiva 72 hores; majoria d'edat 18 anys; la reunió no necessita autorització prèvia; no hi ha censura prèvia.
• El capítol III no és exigible directament: només segons les lleis que el desenvolupin.
• El Rei és inviolable i irresponsable: qui respon dels seus actes és qui els refrenda (art. 64). L'habeas corpus (art. 17.4) és per a la posada immediata a disposició judicial, no per allargar la detenció.
• TC (Tribunal Constitucional): 12 magistrats, 9 anys, renovació per terços cada 3 anys, 4+4+2+2.
• Reforma agreujada només per a: títol preliminar, secció 1a del capítol II del títol I, i títol II.
• La CE s'ha reformat dues vegades: art. 13.2 (1992) i art. 135 (2011).