TS-TIC 2023 practica

Supòsit pràctic 1

Una entitat de l’Administració pública local de mida mitjana-gran té previst presentar iniciatives per l’adjudicació dels “Fons Next Generation” provinents de la Comunitat Europea durant els anys 2023 i 2024. Aquesta administració local té un grup municipal de diverses entitats de diferent personalitat jurídica: Instituts, Consorcis, Fundacions... De moment, ha presentat vuit iniciatives el 2023 per un import total de 80.000.000€ que li han estat aprovades i té presentada la sol·licitud de dotze iniciatives més pel 2024 per un import total de 101.000.000€.

Les vuit iniciatives ja aprovades d’aquest any 2023 es desglossen en 40 projectes que s’han d’executar durant 2023, 2024 i 2025. Aquests projectes són de tipologia diversa, n’hi ha d’obres, d’infraestructures, de sistemes d’informació, de telecomunicacions, etc. Els projectes els executen els diferents òrgans de l’Administració i alguns les entitats del grup municipal.

Si li aproven les dotze iniciatives sol·licitades pel 2024, cas molt probable, aquestes es desglossaran en 64 projectes, amb el que estarien executant i gestionant un total de 104 projectes de diversa índole.

Davant la magnitud de projectes a gestionar i justificar, 104, l’Administració pública local ha decidit crear un Sistema d’Informació propi on estiguin donades d’alta totes les iniciatives i projectes per tal de tenir centralitzada la informació comptable i documental i poder justificar de manera automàtica al Sistema de l’Estat. La informació té una estructura d’arbre ja que una iniciativa es descompon en diversos projectes. Es preveu la comunicació amb el sistema de l’Administració de l’Estat mitjançant dos canals, un via fitxers de dades que es carregaran manualment i l’altre, automàtica, mitjançant la comunicació de serveis, tipus Rest o SOAP.

Aquesta Administració pública local vol construir el seu sistema el més ràpid possible perquè ja s’estan executant alguns projectes d’aquest 2023 amb el que ja existeixen contractes i factures que s’haurien de controlar. Per aconseguir tenir el sistema el més aviat possible, els responsables informàtics han decidit fer servir una metodologia Agile basada en Scrum. Serà el primer projecte a l’Administració que faci servir aquesta metodologia pel que han enviat a un equip de tècnics/ques a formar-se i certificar-se en Scrum.

Però al tractar-se del primer sistema a desenvolupar fent servir Scrum i tenir el requeriment d’aconseguir una primera versió entre quatre i sis mesos, el director/a del projecte, vol assegurar el control i seguiment i pensa fer un seguiment per sobre a l’equip Scrum amb el sistema més tradicional de direcció de projectes basat en PMBOK.

Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

A la reunió de kickoff del projecte s’ha presentat el cronograma i el director/a del projecte ha posat especial èmfasi en la seqüència d’activitats que representa el camí més llarg a través de les activitats del projecte, la qual cosa determina la menor duració possible del projecte. Segons PMBOK v6, aquesta tècnica correspon a:
1. A El mètode de la ruta crítica.
2. B L’optimització de recursos.
3. C La compressió del cronograma.
4. D El cronograma àgil.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

Al tractar-se d’un projecte gran el director/a de projecte vol deixar clara les responsabilitats dels diferents membres de l’equip mitjançant la matriu de responsabilitats. La matriu d’assignació de responsabilitats és una eina útil quan l’equip del projecte està compost per recursos interns i externs. El que determina aquesta matriu, segons PMBOK v6, és:
1. A El número total dels recursos interns i externs assignats al projecte.
2. B Només pels recursos interns assigna els treballs corresponents.
3. C Els recursos, interns i externs, del projecte assignats a cada paquet de treball.
4. D A qui ha de reportar la seva feina cadascú dels recursos del projecte.
Com s’ha indicat es fa servir la metodologia Agile basada en Scrum per a la construcció del projecte. Durant l’execució del projecte de construcció del sistema d’informació, el rol que s’assegura que la metodologia Scrum se està executant correctament és:
1. A El Product Owner.
2. B L’equip de desenvolupadors.
3. C L’Scrum Master.
4. D L’Scrum Owner.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

Per tal de poder fer una estimació de la magnitud del projecte, el supervisor/a del projecte vol realitzar la descomposició de la feina segons la tècnica EDT/WBS (Estructura de Desglos de Treball / Work Breakdown Structure). Aquesta procés, segons PMBOK v6, forma part de la:
1. A Gestió del cronograma del projecte.
2. B Gestió de costos del projecte.
3. C Gestió de l’abast del projecte.
4. D Gestió de la qualitat.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

Una de les dades més importants que li demanen al director/a del projecte és el cost d’aquest projecte. Està dubtós/a de quina eina fer servir. Dins de les eines que es poden fer servir hi ha la que realitza l’estimació fent servir una relació estadística entre les dades històriques rellevants i altres variables per a calcular una estimació del cost del treball del projecte. Aquesta tècnica, segons PMBOK v6, correspon a:
1. A L’estimació anàloga.
2. B L’estimació paramètrica.
3. C L’estimació ascendent.
4. D L’estimació per tres valors.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

La gestió dels riscos del projecte és un dels elements clau per a la bona gestió general del projecte. Quin dels processos de la gestió dels riscos proporciona com a benefici concentrar els esforços en els riscos de prioritat alta, segons PMBOK v6?
1. A Anàlisi quantitatiu dels riscos.
2. B Control dels riscos.
3. C Anàlisi qualitatiu dels riscos.
4. D Identificació dels riscos.
Durant el curs sobre la metodologia Scrum que ha fet l’equip del projecte s’han explicat conceptes que ajuden a entendre l’operativa posterior. En concret, la metodologia Scrum es basa en:
1. A L’empirisme i el pensament lean.
2. B En el procés definit.
3. C En la metodologia en cascada.
4. D En el procés aleatori.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

Dins de les tècniques d’anàlisi de dades del procés d’anàlisi quantitatiu de riscos hi és la que ajuda a determinar quins riscos individuals o altres fons d’incertesa tenen l’impacte amb major potencial sobre els resultats del projecte. Aquesta tècnica, segons PMBOK v6, és?
1. A Anàlisi de sensibilitat.
2. B Anàlisi mitjançant l’arbre de decisions.
3. C Simulació.
4. D Diagrama d’influències.
Els membres de l’equip que han assistit a la formació d’Scrum estan molt satisfets de la formació rebuda i, entre altres molts conceptes, han aprés que els pilars d’Scrum, basats en l’aprenentatge de l’experiència, són:
1. A Planificació, Control i seguiment.
2. B Transparència, inspecció i adaptació.
3. C Teoria, pràctica i execució.
4. D Planificació, iteració i proves.
Un dels aspectes que preocupen i volen assegurar durant l’execució del projecte és l’assegurament de la qualitat. Han decicidit seguir la norma UNE-EN ISO 9001. La norma UNE-EN ISO 9001 “Sistemas de gestión de la calidad” és la versió oficial espanyola de la Norma Internacional ISO 9001:2015. Aquesta norma fa servir l’enfoc a:
1. A Producte.
2. B Serveis.
3. C Processos.
4. D Holístic.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

El director/a del projecte té molta experiència en la gestió de projectes i sap amb certesa que tard o d’hora s’hauran de gestionar amenaces imprevistes. PMBOK v6 considera cinc estratègies per a fer front a les amenaces. Per una amenaça de baixa prioritat davant la que no es prenen mesures proactives tot i ser conscient que existeix s’estaria aplicant l’estratègia de:
1. A Evitar.
2. B Mitigar.
3. C Acceptar.
4. D Escalar.
Des de la direcció del projecte s’ha volgut estimar el temps de duració del projecte i s’ha generat un cronograma fent servir el mètode de Diagramació per Precedència. Segons aquest mètode, la relació lògica en la qual una activitat successora no pot començar fins que hagi finalitzat una activitat predecessora se denomina:
1. A Final a Final.
2. B Final a Inici.
3. C Inici a Final.
4. D Inici a Inici.
Un altre dels conceptes que l’equip ha aprés en el curs d’Scrum són les responsabilitats que es defineixen dins d’un equip Agile basat en Scrum i que concretant són tres responsabilitats, quines són?
1. A L’equip de desenvolupadors/ores, el/la propietari/ària del producte (product owner) i el/la Scrum Master.
2. B El/la cap de projecte, l’equip de desenvolupadors/ores i el/la Scrum Master.
3. C El/la Scrum Master, el/la propietari/ària del producte (product owner) i els/les stakeholders.
4. D L’usuari/ària final, el/la Scrum Master i el/la cap de projecte.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

Per tal de gestionar els problemes que sorgeixen en l’execució del projecte és fonamental establir sistemes de control. El procés del control integrat de canvis, segons PMBOK v6, es porta a terme des de:
1. A L’inici del projecte fins a la definició de l’abast.
2. B L’inici del projecte fins a la seva finalització.
3. C La definició de l’abast fins la fi del desenvolupament.
4. D L’inici del desenvolupament fins a la seva finalització.
Dins de les diferents responsabilitats que hi són a un projecte gestionat mitjançant SCRUM, la de crear un pla per a l’Sprint, l’Sprint Backlog correspon a:
1. A L’equip de desenvolupadors/ores.
2. B El/la Scrum Master.
3. C El/la Product Owner.
4. D El/la cap de projecte.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

En el procés de gestió de la qualitat hi ha una tècnica d’anàlisi de dades que és una tècnica analítica que es fa servir per determinar el motiu subjacent bàsic que causa una variació, defecte o risc. Aquesta tècnica, segons PMBOK v6, és:
1. A Anàlisi de causa-arrel.
2. B Anàlisi d’alternatives.
3. C Anàlisi de processos.
4. D Anàlisi de documents.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

Les tècniques de control de la qualitat es basen en la recopilació de dades. Una de les més utilitzades és la llista de verificació. Aquesta tècnica, segons PMBOK v6, el que fa és:
1. A Organitzar els fets de manera que es faciliti la recol·lecció eficient de dades útils sobre un possible problema de qualitat.
2. B Seleccionar una part de la població d’interès per a la seva inspecció.
3. C Obtenir dades sobre la satisfacció del client després del desplegament del producte o servei.
4. D Ajudar a gestionar les activitats de control de qualitat d’una manera estructurada.
La norma UNE-EN ISO 9001 “Sistemas de gestión de la calidad” identifica quins són els principis de la gestió de la qualitat. Dels següents principis quin NO és un principi de la gestió de la qualitat?
1. A Lideratge.
2. B Presa de decisions basat en l’evidència.
3. C Enfoc al client.
4. D Enfoc al servei.
Durant el curs d’Scrum una de les persones desenvolupadores pregunta si un Sprint es podria cancel·lar. El professor/a respon que encara que no és habitual, un Sprint podria ser cancel·lat si l’objectiu de l’Sprint esdevé obsolet. Qui té l’autoritat per a cancel·lar l’Sprint?
1. A L’equip de desenvolupadors/ores.
2. B El/la Scrum Master.
3. C El/la Product Owner.
4. D El/la cap de projecte.
Des de la Direcció del projecte un cop han tingut assignats els diferents membres de l’equip i els seus rols corresponents s’ha volgut estimar la duració de les activitats. Per a fer aquesta tasca es requereix de dos components:
1. A El cronograma del projecte i el seu abast.
2. B L’abast del projecte i els recursos disponibles per a la seva execució.
3. C La llista d’activitats i el cronograma del projecte.
4. D Una estimació de l’esforç requerit i de la quantitat de recursos disponibles estimats per a completar l’activitat.
Una de les reunions fonamentals que determina Scrum és la Retrospectiva de l’Sprint. El propòsit de la retrospectiva de l’Sprint és:
1. A Inspeccionar el resultat de l’Sprint i determinar el percentatge de producte aconseguit.
2. B Planificar formes d’augmentar la qualitat i l’eficàcia.
3. C Inspeccionar el progrés cap a l’objectiu de l’Sprint i adaptar l’Sprint Backlog.
4. D Revisar el Product Backlog per adaptar-lo a la capacitat de l’equip de desenvolupadors/ores.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

El director/a del projecte ha de reconduir la manera de treballar d’una de les persones programadores de l’equip que té una tendència a generar codi i no provar-ho adequadament amb el que té un percentatge d’errors superior a la resta de l’equip. Segons PMBOK v6, el cost d’efectuar canvis i de corregir errors per part de les persones interessades normalment:
1. A Es manté durant tot el cicle de vida del projecte.
2. B Disminueix significativament cap al final del projecte.
3. C Augmenta en la definició de requeriments del projecte.
4. D Augmenta substancialment segons el projecte s’apropa al seu final.
L’equip que s’està formant en el curs de metodologia Scrum ha de canviar l’enfoc que ha fet servir fins ara en el desenvolupament dels projectes ja que l’enfoc d’Scrum es basa en un procés:
1. A Iteratiu i decremental.
2. B Iteratiu i incremental.
3. C En cascada (waterfall).
4. D V-model.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

La representació visual de l’abast del projecte dibuixant el sistema a construir i les seves interaccions amb les persones i amb altres sistemes o actors és una de les tècniques de recopilar requisits que, segons PMBOK v6, s’anomena:
1. A Diagrama de context.
2. B Prototip.
3. C Grup focal.
4. D Mapeig mental.
L’equip que s’està formant en el curs de metodologia Scrum està sorprès amb les noves maneres d’actuar ja que canvia el paradigma que tenen totalment assumit fins ara ja que Scrum defineix que els equips han de ser:
1. A Multifuncionals i jeràrquics.
2. B Jeràrquics i especialitzats.
3. C Multifuncionals i autogestionats.
4. D Especialitzats i dirigits.
Per tal d’assegurar una bona qualitat del producte el director/a del projecte ha focalitzat part de la seva dedicació en elaborar una bona planificació de la gestió de la qualitat. Una de les tècniques que ha fet servir corresponent a la representació de dades, mostra la seqüència de passos i les possibilitats de ramificacions que existeixen en un procés que transforma una o més entrades en una o més sortides. Ha comentat que aquesta tècnica s’anomena:
1. A Diagrama matricial.
2. B Mapa mental.
3. C Model lògic de dades.
4. D Diagrama de flux.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

Dins de la direcció d’equips una de les habilitats més importants és la gestió de conflictes. La tècnica que incorpora múltiples punts de vista i visions des de diferents perspectives, segons PMBOK v6, correspon a:
1. A Consensuar.
2. B Eludir.
3. C Col·laborar.
4. D Forçar.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

Davant un risc general del projecte en el que considerem que la millor estratègia és executar accions focalitzades a capturar l’efecte positiu de la incertesa sobre el projecte en el seu conjunt, PMBOK v6 la defineix com:
1. A Evitar.
2. B Mitigar.
3. C Acceptar.
4. D Explotar.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

La formalització de l’acceptació dels lliurables del projecte que s’hagin completat, segons PMBOK v6, correspon al procés de:
1. A Validar l’abast del projecte.
2. B Definir l’abast del projecte.
3. C Planificar la gestió de l’abast del projecte.
4. D Controlar l’abast del projecte.
Pregunta redactada sobre PMBOK Guide 6. La versió vigent és la 7.

El benefici clau que consisteix en determinar els recursos monetaris requerits pel projecte, segons PMBOK v6, pertany al procés de:
1. A Determinar el pressupost.
2. B Controlar els costos.
3. C Estimar els costos.
4. D Planificar la gestió de costos.

Supòsit pràctic 2

A qualsevol administració pública o empresa privada, el departament de Tecnologies de la

Informació i Comunicació (TIC) té una rellevància especial pel funcionament correcte i per assolir els objectius de l'organització. D’igual manera, és un departament que té grans reptes i desafiaments, a causa de la complexitat i la constant evolució de la tecnologia.

Es presenta la situació d’un ajuntament que ha detectat diverses problemàtiques en el seu departament TIC:

Una de les principals dificultats a les que s’enfronta és la manca d’integració entre els diferents sistemes i aplicacions utilitzats a l’ecosistema corporatiu. Moltes vegades, les diverses eines i plataformes utilitzades als diferents departaments de l'organització no s'integren entre si, cosa que pot generar una sèrie d'inconvenients.

Una altra dificultat habitual és la manca d'actualització i manteniment dels sistemes i les aplicacions. La tecnologia avança a una velocitat impressionant, i és important mantenir els sistemes i aplicacions al dia per aprofitar les noves funcionalitats i millores de seguretat. Si els sistemes i les aplicacions no s'actualitzen regularment, l'ajuntament corre el risc d'enfrontar problemes de seguretat i de rendiment, i també pot perdre la confiança tant de les àrees usuàries com de la ciutadania que veuen com a altres sectors s’utilitzen tecnologies més avançades. A més, la manca de manteniment dels sistemes i les aplicacions pot provocar problemes tècnics que afecten el treball dels empleats/ades d’aquest ajuntament, el que causa una disminució en la productivitat i un augment en la frustració dels mateixos.

Una altra dificultat comuna al departament és la manca d'inversió en tecnologia. Solen ser freqüents les reticències a invertir en noves tecnologies i eines, ja sigui per raons pressupostàries o per manca de comprensió dels beneficis que poden oferir. La manca d'inversió en tecnologia pot ser perjudicial per a aquest ajuntament a llarg termini. Si no s’adopten noves tecnologies i eines, es corre el risc de quedar enrere en termes d'eficiència, productivitat i innovació.

Finalment, una altra dificultat al departament TIC és la manca de comunicació i de col·laboració entre els diferents departaments. Sovint els departaments treballen de manera aïllada i no col·laboren entre si en projectes i processos que involucren tecnologia.

S’ha pres consciència de tots aquests desafiaments i es vol treballar en conjunt amb el departament TIC per trobar solucions efectives. Això inclou la inversió en noves tecnologies i eines, l'adopció de millors pràctiques quant a l'actualització i el manteniment dels sistemes i la millora de la comunicació i col·laboració entre els departaments de l'empresa.

Un departament TIC ben gestionat pot ser un gran impulsor de creixement i satisfacció, però per això cal abordar de manera proactiva els desafiaments i les problemàtiques que puguin sorgir.

Se us ha nomenat cap del departament TIC d’aquest ajuntament, i hi ha una sèrie de tasques importants a dur a terme per garantir que l’equip funciona de manera efectiva i eficient. Algunes d’aquestes primeres tasques són les següents:  Conèixer l'equip: haureu de conèixer l’equip de treball i aprendre sobre les seves habilitats, fortaleses i debilitats. Això us permetrà assignar tasques, serveis i projectes de manera adequada i garantint que cada membre de l’equip té un paper clar en l’èxit del departament.  Haureu d’avaluar els sistemes i processos existents al departament per assegurar que són efectius i eficients. Això inclou revisar les polítiques de seguretat, els processos de resolució d’incidències i problemes i la utilització d’eines i programari adequats.  Identificar àrees de millora al departament i desenvolupar un pla per abordar-les. Això inclou la implementació de nous sistemes i tecnologies, l’actualització de programari i maquinari, i la millora dels processos existents.  Establir metes i objectius clars per al departament i treballar amb l’equip per assolir-los. Això ajudarà a mantenir l’enfocament en els resultats i assegurar l’èxit a llarg termini del departament.  Haureu de programar reunions regulars amb l’equip per mantenir-vos actualitzat/ada sobre el progrés dels projectes i resoldre problemes. Això també ajudarà a mantenir una comunicació oberta i transparent.  Exercir de Responsable de Seguretat i per tant haureu de desenvolupar una estratègia de seguretat. La seguretat és una de les preocupacions principals, per la qual s’ha de desenvolupar una estratègia de seguretat sòlida per protegir la informació i els sistemes de l'empresa. Això inclou la implementació de polítiques de seguretat, la capacitació de l’equip en seguretat informàtica i l’avaluació regular de riscos de seguretat.

Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

La primera decisió a prendre és sota quin marc de treball de Gestió de qualitat de Serveis TIC treballar. Es pren la decisió d’utilitzar ITIL v3 donat que la seva filosofia es globalment reconeguda i perquè proporciona un conjunt de bones pràctiques per a la gestió de serveis TI. Segons ITIL v3, el Cicle de Vida té com a finalitat implementar i gestionar serveis per a que funcionin de manera fluida i amb la màxima eficiència, segons 5 etapes que són:
1. A Planificació – Realització – Verificació – Validació – Millora continua del servei.
2. B Gestió del Catàleg – Disseny – Transició – Operació – Millora continua del servei.
3. C Estratègia – Disseny – Transició – Operació – Millora continua del servei.
4. D Estratègia – Disponibilitat – Capacitat – Continuïtat – Millora continua del servei.
Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

En segona instància decidiu revisar en profunditat el Catàleg de Serveis. Segons ITIL v3, quina informació proporciona el Catàleg de Serveis?
1. A Proporciona l’inventari de servidors i estacions de treball, així com altres elements hardware com impressores i escàners.
2. B Proporciona el llistat de les demandes tecnològiques per part de les àrees de negoci.
3. C Proporciona la informació dels 36 processos d’ITIL v3, associats cadascun a la fase de cicle que els hi correspon.
4. D Proporciona una única font d’informació consistent de tots aquells serveis acordats, i garantir que està completament disponible per aquells als que se’ls hagi autoritzat l’accés a la mateixa.
Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

Durant la revisió del Catàleg de Serveis, que va ser desenvolupat per l’equip de TI amb l’objectiu d’estructurar, mesurar, posicionar, optimitzar i crear nous serveis per als clients finals, detectes informació no actualitzada, incompleta o fins i tot incorrecta. El que si trobes que és correcte es la divisió del Catàleg en les dues vistes que ha de contenir. Quines són aquestes dues vistes del Catàleg de Serveis segons ITIL v3?
1. A Catàleg de Serveis de Negoci i Catàleg de Serveis Tècnics.
2. B Catàleg de Serveis Interns i Catàleg de Serveix Externs.
3. C Catàleg de Serveis Desenvolupats i Catàleg de Serveis Adquirits.
4. D Catàleg de Serveis de Negoci i Catàleg de Serveis Distribuïts.
Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

La següent tasca que us proposeu és la revisió dels sistemes de monitorització corporatius. La monitorització fa referència a l’activitat d’observar una situació per detectar canvis que es produeixin en el temps. Tenint com a referència ITIL v3, en quina de les 5 etapes del cicle de vida dels serveis es troba la Monitorització i Control?
1. A Continuïtat del Servei.
2. B Millora continua del Servei.
3. C Operació del Servei.
4. D Verificació del Servei.
Us adoneu que els elements de xarxa no estan monitoritzats. Requeriu d’un sistema que faciliti l’intercanvi d’informació entre la solució d’administració de xarxa i aquests dispositius. Sota quin protocol fareu aquest intercanvi d’informació?
1. A SSH.
2. B ISNSP.
3. C SNMP.
4. D SMTP.
El contracte d’administració i manteniment de la plataforma actual de monitorització està proper a finalitzar. A més, considereu que els costos econòmics de la mateixa no compensen el rendiment que proporciona. Us proposeu plantejar als/a les vostres caps establir una solució similar de monitorització al Cloud, on els costos són inferiors i l’administració és més àgil. Quina de les següents solucions de monitorització al Cloud, i de codi obert, pot resultar satisfactòria per a cobrir aquesta necessitat?
1. A JHipster.
2. B Prometheus.
3. C Angular.
4. D MinIO.
Es sol·licita al/a la cap de departament TIC que faciliti un nou servei de confiança qualificat per a la realització de firmes i segells electrònics de l'administració. Un prestador d’aquest servei de confiança qualificat ha de ser auditat:
1. A Mai.
2. B Mínim cada 5 anys.
3. C Mínim cada 2 anys.
4. D Mínim cada any.
Aquest servei de confiança ha de permetre produir signatures qualificades que es requereixen per certs actes administratius. Per a poder realitzar signatures qualificades, quina de les següents afirmacions és INCORRECTA en relació als certificats que s'empren segons el Reglament (UE) 910/2014?
1. A El certificat ha de ser expedit por un prestador qualificat de serveis de confiança.
2. B El període de validesa del certificat no pot superar 1 any.
3. C El certificat durant el seu període de validesa pot trobar-se en estat de suspès.
4. D El certificat pot identificar a la persona física a la que se li expedeix el certificat amb un pseudònim.
L’ajuntament, a través del/de la cap del departament TIC, té contractada la gestió de la wifi ciutadana i té formalitzat l’encàrrec de tractament a una empresa per les dades personals que es gestionen amb aquest servei. L’empresa vol realitzar una subcontractació d’una part d’aquest servei a un tercer. Quin dels següents supòsits NO és un requeriment previ per subcontractar el tractament a un tercer?
1. A Obtenir el consentiment de la persona ciutadana titular de les dades.
2. B Establir un contracte d’encàrrec de tractament amb el tercer.
3. C Informar a la persona responsable del tractament de la subcontractació.
4. D Assegurar-se de que el tercer ofereix garanties suficients per implementar les mesures de seguretat adequades.
El/la cap del departament de tecnologia té molta demanda d’emmagatzemament i ha considerat contractar un servei amb capacitat d’emmagatzemament per l'ajuntament en a una empresa local de Barcelona. Donat que la informació que vol ubicar-hi conté dades personals, què ha de tenir en compte el/la cap?
1. A No pot ubicar-hi la informació perquè només pot emmagatzemar-la en una altra administració pública.
2. B Pot ubicar-hi la informació si s'ha incorporat al contracte o a un acte jurídic l'encàrrec de tractament de dades personals.
3. C No pot ubicar-hi la informació atès que el ciutadà/ana no ha donat el consentiment explícit.
4. D Pot ubicar-hi la informació directament sense cap altra acció, perquè no hi ha transferència internacional de dades.
Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

Arrel de la revisió i anàlisi dels informes de monitorització i rendiment proporcionats per l’equip corresponent, us adoneu que hi ha sistemes sobredimensionats en infraestructura, d’altres que no tenen prou recursos de càlcul, i finalment, altres sobre els quals mai s’ha fet una revisió. Us proposeu establir de manera adient un procés de Gestió de la Capacitat. Segons ITIL v3, quin és l’objectiu d’aquest procés?
1. A L’objectiu del procés de Gestió de la Capacitat és garantir que sempre existeixi capacitat de TI amb costos justificables a totes les àrees de TI i que es corresponguin amb les necessitats actuals i futures acordades del negoci.
2. B L’objectiu del procés de Gestió de la Capacitat és mantenir un conjunt de plans de continuïtat dels serveis i plans de recuperació de TI que recolzin els plans de Continuïtat del Negoci.
3. C L’objectiu del procés de Gestió de la Capacitat és alinear la seguretat de TI amb la seguretat del negoci, i garantir que la seguretat de la informació es gestioni de forma eficaç a totes les activitats del servei.
4. D L’objectiu del procés de Gestió de la Capacitat és proporcionar un canal per a que les persones usuàries sol·licitin i rebin serveis estàndards per als que existeixi un procés de qualificació i aprovació prèviament definit.
L’altre procés que es vol revisar és el de Gestió de la Disponibilitat, l’objectiu del qual és garantir que el nivell de disponibilitat de tots els serveis es correspongui o superi les necessitats actuals i futures acordades amb el negoci, i que sigui rentable. Es pretén revisar i/o establir a tots els serveis de TI, tant nous com existents, Acords de Nivell de Servei o SLAs. També es volen revisar els SLRs. Que són els SLRs?
1. A Renovacions de Nivell de Servei.
2. B Requisits de Nivell de Servei.
3. C Riscs de Nivell de Servei.
4. D Resums de Nivell de Servei.
Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

Quins dels següents NO és un propòsit del Procés de Validació i Proves del Servei, atenent ITIL v3?
1. A Garantir que tots els canvis en els actius del servei i en els elements de configuració es registrin en el Sistema de Gestió de la Configuració.
2. B Planificar i implementar una validació estructurada que proporcioni evidències objectives de que el servei, ja sigui nou o modificat, suportarà els requisits de les persones interessades i del negoci del client, incloent els nivells de servei acordats.
3. C Garantir la qualitat de l’entrega, dels components del servei que la composen i del servei resultant.
4. D Identificar, avaluar i abordar problemes, errors i riscs.
Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

Segons ITIL v3, en relació a la Monitorització i la Gestió d’Esdeveniments, quina de les següents afirmacions és CORRECTA?
1. A La Monitorització es centra en la generació i detecció de notificacions significatives sobre l’estat dels serveis i Infraestructura de TI.
2. B La Gestió d’Esdeveniments és un terme més ampli que la Monitorització.
3. C Les dos àrees no tenen cap tipus de relació.
4. D La Gestió d’Esdeveniments es centra en la generació i detecció de notificacions significatives sobre l’estat dels serveis i Infraestructura de TI.
Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

En la revisió del procés de Gestió de la Disponibilitat, voleu garantir que s’està calculant correctament la disponibilitat dels serveis corporatius. Quina de les següents fórmules, segons ITIL v3, és adient per a calcular el % de disponibilitat?
1. A % 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 = (𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐴𝑐𝑜𝑟𝑑𝑎𝑡−𝐼𝑛𝑡𝑒𝑟𝑟𝑢𝑝𝑐𝑖ó 𝑑𝑒𝑙 𝑆𝑒𝑟𝑣𝑒𝑖 𝑑𝑢𝑟𝑎𝑛𝑡 𝑒𝑙 𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐴𝑐𝑜𝑟𝑑𝑎𝑡) 𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐴𝑐𝑜𝑟𝑑𝑎𝑡 ∗ 100
2. B % 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 = (𝐼𝑛𝑡𝑒𝑟𝑟𝑢𝑝𝑐𝑖ó 𝑑𝑒𝑙 𝑆𝑒𝑟𝑣𝑒𝑖 𝑑𝑢𝑟𝑎𝑛𝑡 𝑒𝑙 𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐴𝑐𝑜𝑟𝑑𝑎𝑡+𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐴𝑐𝑜𝑟𝑑𝑎𝑡) 𝑄𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑 ′ 𝑖𝑛𝑡𝑒𝑟𝑟𝑢𝑝𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑡𝑒𝑚𝑝𝑠 ∗ 100 (𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐴𝑐𝑜𝑟𝑑𝑎𝑡)
3. C % 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 = 𝐼𝑛𝑡𝑒𝑟𝑟𝑢𝑝𝑐𝑖ó 𝑑𝑒𝑙 𝑆𝑒𝑟𝑣𝑒𝑖 𝑑𝑢𝑟𝑎𝑛𝑡 𝑒𝑙 𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 ∗ 100
4. D % 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 = (𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐴𝑐𝑜𝑟𝑑𝑎𝑡−𝐼𝑛𝑡𝑒𝑟𝑟𝑢𝑝𝑐𝑖ó 𝑑𝑒𝑙 𝑆𝑒𝑟𝑣𝑒𝑖 𝑑𝑢𝑟𝑎𝑛𝑡 𝑒𝑙 𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐴𝑐𝑜𝑟𝑑𝑎𝑡) ∗ 100 √𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠 𝑑𝑒 𝐷𝑖𝑠𝑝𝑜𝑛𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝐴𝑐𝑜𝑟𝑑𝑎𝑡
En el cas que l’administració local fos l'Ajuntament de Barcelona i el/la cap de departament TIC fos de l'Institut Municipal d’Informàtica (IMI), si es sospita que s’ha tingut un incident o una violació de seguretat durant un tractament de dades personals de l’Ajuntament, a qui s’ha d’informar en primera instància?
1. A Al DPD i el DPD gestionarà l'incident amb el/la responsable executiu/va del fitxer.
2. B A l’IMI, mitjançant els canals proporcionats pel servei de SAU, com a responsable de seguretat, que avaluarà i realitzarà un informe degudament documentat pel/per la responsable executiu/va del tractament afectat.
3. C A l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).
4. D No cal notificar-ho.
En el mateix supòsit de que l’administració local fos l'Ajuntament de Barcelona i el/la cap del departament TIC fos de l'Institut Municipal d’Informàtica (IMI), qui ha de realitzar la resolució de creació d’un nou tractament de dades personals a l’Ajuntament de Barcelona?
1. A El Delegat/ada de Protecció de Dades.
2. B Es resol per Decret d’Alcaldia.
3. C La Gerència designada com a responsable executiva del tractament proposat.
4. D L’IMI com a publicador a la Seu Electrònica dels tractaments de l’Ajuntament.
La qualitat dels productes i serveis corporatius està altament influenciada per la qualitat dels processos que els produeixen i mantenen. Decidiu recolzar-vos en CMMI (Capability Maturity Model Integration) com a model per a la millora dels processos corporatius i així aquests, esdevinguin més eficaços. CMMI es fonamenta en 6 nivells que descriuen el camí evolutiu recomanat per a que una organització pugui millorar els seus processos i la manera d’utilitzar-los per desenvolupar i mantenir els seus productes i serveis. Sense tenir en compte l’estat 0 o Incomplet, quins són aquests altres 5 nivells?
1. A Inicial – Gestionat – Definit – Gestionat Qualitativament – En Optimització.
2. B Inicial – Gestionat – Definit – Gestionat Quantitativament – En Optimització.
3. C Inicial – Gestionat – Definit – Gestionat Gradualment – En Optimització.
4. D Inicial – Gestionat – Definit – Gestionat Gratuïtament – En Optimització.
Són moltes les eines en les que et pots recolzar per a la millora continua dels serveis. Una d’elles és el Cicle de Deming que proposa la millora de la qualitat en base a 4 etapes. Quines són aquestes 4 etapes del Cicle de Deming?
1. A Planificar – Fer – Verificar – Automatitzar.
2. B Produir – Fer – Verificar – Actuar.
3. C Planificar – Fer – Verificar – Actuar.
4. D Desenvolupar – Compilar – Corregir – Desplegar.
Revisant les polítiques que es segueixen respecte la Gestió d’Esdeveniments, us adoneu que en alguns d’ells no s’estan seguint els protocols i escalats correctament. Quin dels següents esdeveniments NO implicaria una operació regular, sinó que implicaria aixecar una excepció?
1. A Notificació de que una càrrega de treball programada ha finalitzat.
2. B La CPU d’un servidor està per sobre del llindar d’ús acceptable.
3. C Un usuari/a s’ha registrat en una aplicació.
4. D Un correu electrònic ha arribat al seu destinatari/ària.
En converses amb el Departament Econòmic-Financer, us informen que es vol canviar la imputació dels costos dels Serveis TIC. Es vol utilitzar un sistema de càlcul de costos basat en les activitats. Quin dels següents sistemes ens permet fer-ho així?
1. A Sistema de Gantt.
2. B Sistema de Laplace.
3. C Sistema ABC.
4. D Sistema Quadratic.
En el marc de l'Esquema Nacional de Seguretat, el delegat/ada de protecció de dades:
1. A Haurà d'assessorar al responsable o a l'encarregat/ada de tractament, en l'anàlisi de riscos dels tractaments, d'acord amb l'article 24 del RGPD.
2. B Auditarà les mesures de seguretat de tots els sistemes d’informació.
3. C Ha d'assumir la funció de responsable de seguretat, per a aquells sistemes d'informació en què es tractin dades personals.
4. D No hi té atribuïda cap activitat o funció concreta, ja que l'ENS regula aspectes relacionats amb la seguretat dels sistemes d'informació.
El/la cap del departament TIC té assignades les tasques de responsable de l'explotació dels sistemes d'informació i la de responsable de la Seguretat alhora. Segons l'ENS, pot compatibilitzar aquestes dues responsabilitats?
1. A Pot exercir aquestes dues responsabilitats sense restriccions.
2. B Sempre i quan el/la cap de departament TIC contracti serveis de seguretat a un servei extern a l'Ajuntament.
3. C No existeix en l’ENS la figura de Responsable de Seguretat.
4. D En situacions excepcionals sempre i quan s'apliquin mesures compensatòries per garantir el principi de diferenciació de responsabilitats.
Per tal d’avançar en el procés de Gestió de la Disponibilitat, construïu una matriu RACI per indicar els rols i responsabilitats en relació amb els diversos processos i activitats. Dels següents rols, quin és el propietari de la qualitat i del resultat final del procés?
1. A R o encarregat.
2. B A o responsable.
3. C C o consultat.
4. D I o informat.
Continuant amb la matriu RACI, només un dels rols està concentrat en una única persona. Quin és aquest rol?
1. A R o encarregat.
2. B A o responsable.
3. C C o consultat.
4. D I o informat.
Us plantegeu tenir una segona eina per a fer proves de càrrega, per augmentar així la visió dels resultats obtinguts. Quina de les següents NO és una eina per a fer proves de càrrega?
1. A Apache JMeter.
2. B LoadView.
3. C LoadNinja.
4. D Tassimo.
El/la cap del departament de tecnologia requereix d’un servei de validació de certificats i signatures de confiança. En quin reglament es troba plenament regulat els serveis de confiança?
1. A Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
2. B Llei 6/2020, d'11 de novembre reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança.
3. C Reglament (UE) Nº 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014 relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques al mercat interior.
4. D REGLAMENT (UE) 2016/679 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, de 27 d'abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades.
El catàleg de serveis és un dels integrants d’un altre repositori central superior que conté detalls de tots els serveis i el seu estat respecte a l’etapa en què es troben dins del Cicle de Vida dels Serveis. Quin és aquest repositori?
1. A El Plec de Prescripcions Tècniques de Serveis.
2. B El Portfoli de Serveis.
3. C L’Índex de Serveis.
4. D El Portfoli de Gerències i Clients.
El/la cap del departament TIC, com a gestor/a de la seguretat TIC de l'entitat, ha de tenir en compte els principis bàsics de l'Esquema Nacional de Seguretat. Quin dels següents és un d'aquests principis bàsics?
1. A Principi de mínim privilegi.
2. B Seguretat com a procés integral.
3. C Professionalitat.
4. D Política de Seguretat.
Arran de la solució de monitorització open-source escollida a la pregunta 6, requeriu d’una plataforma de visualització de dades que us permeti crear quadres i panells per a representar les mètriques recollides a les diverses fonts. Quina de les següents solucions pot resultar satisfactòria per a cobrir aquesta necessitat?
1. A Velero.
2. B Squid.
3. C Squid Web Proxy.
4. D Grafana.

Supòsit pràctic 3

Situació 1

Actualment les comunicacions estan esdevenint la realitat del dia a dia de gran part de la plantilla municipal. En aquest aspecte, cada cop més, els i les treballadores municipals fan servir ordinadors i tauletes portàtils que fan que la infraestructura de comunicacions esdevingui crítica i s’hagi de mantenir en perfectes condicions, per millorar l’eficiència de treball en els edificis corporatius.

L´arquitectura aproximada de les comunicacions a l´Ajuntament de Barcelona és la següent:

INTERNET

PMAC

RADIUS PROXYS DNS BALANCERS

OSAT

X.CORPORATIVA & WIFI INDOOR CORREU IPS ALLOT DHCP

LOTE 1 TELCO

VoIP & Macrolan

X.NXM (MPLS)

LOTE 2 TELCO

Voz Mobil

CPD3

CPD1 CPD2

X.WIFI OUTDOOR

A l´Ajuntament de Barcelona la seguretat està esdevenint un factor clau en els darrers temps. Cada vegada hi ha més atacs i perills que amenacen l’estabilitat dels sistemes i la protecció de les dades (elements color taronja i amb forma de mur al dibuix).

El personal ubicat a la X.CORPORATIVA & WIFI INDOOR disposen als seus equips de direccionament IP privat. Amb aquest direccionament no es pot navegar per internet degut a que per realitzar dita navegació és necessari disposar d´una IP pública com IP origen.

Quin és el procés que es fa servir per sortir a navegar a internet amb una direcció IP pública tenint l´element que vol sortir a navegar una direcció privada com en el de les persones usuàries de la Xarxa Corporativa de l´IMI?
1. A Border Gateway Protocol (BGP).
2. B NAT (Network Address Translation).
3. C Open Shortest Path First (OSPF).
4. D Routing Internet Protocol (RIP).
A les xarxes de nivell 2 de la xarxa corporativa, es sol realitzar una arquitectura en anell al connectar els elements de nivell 2 per tal de realitzar redundància de connexió, però al mateix temps, aquesta arquitectura pot provocar la creació de bucles de dades. La conseqüència d´aquests bucles és que la memòria dels elements de nivell 2 es col·lapsa. Quin protocol serveix per evitar bucles de nivell 2?
1. A Spanning Tree Protocol (STP).
2. B Border Gateway Protocol (BGP).
3. C Open Shortest Path First (OSPF).
4. D Routing Internet Protocol (RIP).
Quan es produeix un tall o desconnexió entre routers a la xarxa corporativa de l´IMI, els protocols d'enrutament tarden normalment més d’1 minut en recalcular els nous camins òptims per transmetre les dades. Quin protocol serveix per millorar el temps de convergència d´un protocol d’enrutament?
1. A Bidirectional Forwarding Detection (BFD).
2. B Open Shortest Path First (OSPF).
3. C Routing Internet Protocol (RIP).
4. D Border Gateway Protocol (BGP).
A la xarxa municipal, els servidors físics estan situats als Centres de Processament de Dades (CPD) que hi ha connectats amb el NUS central. Aquests servidors poden estar configurats com una granja de servidors on un conjunt d´aquestes màquines donen servei a un sol propòsit. Si tenim diversos servidors que volem fer servir per donar un sol servei, quin seria el maquinari que hauríem d´emprar per tal de crear una granja de servidors que responen conjuntament a una petició d´un servei?
1. A Router.
2. B Balancejador.
3. C Firewall.
4. D DNS (Domain Name System).
A la xarxa municipal moltes vegades s´han de instal•lar noves seus municipals. Quan es realitza aquest tipus de projecte, s´han d´adquirir elements de nivell 2 i elements de nivell 3 per establir la xarxa local e interconnectar-la a la xarxa municipal. Si volem establir una xarxa de nivell 2, quin element comprarem?
1. A Router.
2. B Firewall.
3. C Switch.
4. D DNS (Domain Name System).
El cablejat estructurat amb el que compta l´ajuntament a cadascuna de les seues seus, és un dels elements de la xarxa amb més importància pel bon funcionament. Un dia rebem una trucada d´una persona de manteniment que està situada a una seu i ens indica que hi ha un cable RJ45 en mal estat i seria necessari ser substituït. Quin d´aquests cables és el tipus de cable al que es refereix?
1. A
2. B
3. C
4. D
L´Ajuntament de Barcelona compta amb adreçament tant públic com privat. El públic es va sol·licitar a RIPE i es paga una quantitat fixa a l´any pel manteniment i gestió del mateix. Quin d´aquests direccionaments és públic?
1. A 10.1.1.1
2. B 172.16.0.1
3. C 192.168.2.2
4. D 212.15.224.5
La velocitat de transmissió així mateix com la quantitat de dades que es transmeten en un espai de temps és cada vegada més important degut a que cada dia és necessari augmentar aquest volum de dades transmeses i fer-ho de manera més ràpida. Quina d’aquestes respostes és la que transmet més ample de banda per segon?
1. A 1 Gbps
2. B 100 Mbps
3. C 1000 Tbps
4. D 10000 Kbps
Una companya de xarxes ens indica que per instal·lar una nova seu connectada a la xarxa corporativa serà prou amb l´assignació per a aquesta xarxa d´una classe C d´adreçament privat. Quantes adreces IP conté una classe C?
1. A 256
2. B 512
3. C 1024
4. D 2048
A la xarxa municipal hi ha un element anomenat IPAM (IP Address Management) on una de les seves pestanyes és un servidor DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol). Què fa un servidor DHCP?
1. A Assigna una IP address i una IP address gateway a les màquines que ho sol·licitin.
2. B Comprova credencials.
3. C Enruta paquets.
4. D Fa NAT (Network Address Translation).
La xarxa municipal està establerta mitjançant MPLS (Multi Protocol Label Switching), el qual permet establir diverses xarxes totalment estanques i independents entre si. Quin és un concepte relacionat amb la tecnologia L3VPN sobre MPLS?
1. A NAT (Network Address Translation).
2. B VPLS (Virtual Private Lan Sevice).
3. C VRF (Virtual Routing Forwarding).
4. D Routing Internet Protocol (RIP).
Quin és un concepte relacionat amb la tecnologia L2VPN sobre MPLS?
1. A NAT (Network Address Translation).
2. B VPLS (Virtual Private Lan Sevice).
3. C VRF (Virtual Routing Forwarding).
4. D Routing Internet Protocol (RIP).
Finalment, els elements que es connecten a la xarxa són els servidors i les computadores de les persones usuàries. Per tal propòsit l´element d´interconnexió amb la xarxa ha de permetre l´encapsulament tant a nivell Ethernet com nivell IP de la pila TCP/IP. Si volem veure quina es la sortida d´un paquet cap a una xarxa destí remota, què haurem de consultar al router situat a més de 3 salts del destí?
1. A La taula de rutes general.
2. B L´estat dels interfases.
3. C La taula de rutes del protocol OSPF.
4. D La taula de rutes de les rutes estàtiques.
Quin aparell serveix per capturar paquets i analitzar-los?
1. A Router.
2. B Switch.
3. C Sniffer.
4. D DNS (Domain Name System).
Situació 2
Com a tècnic/a superior en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) una de les funcions que haureu de realitzar, serà participar en l'elaboració de contractes, col·laborant en la redacció de les clàusules tècniques dels plecs de contractació.
La direcció d'Operacions i Sistemes, està preparant la contractació de l'actualització de l'actual
Centre de Processament de Dades (CPD), i us demanen consell en l'elaboració del plec de clàusules tècniques.
La primera decisió que s'ha de prendre és el nivell de disponibilitat que volem donar als nostres sistemes.

ANSI/TIA-942 estableix un conjunt de categories en funció del nivell de disponibilitat requerit i el nivell de redundància dels components que suporten el centre de dades. En quina categoria estaria classificat el nou CPD si té la capacitat per permetre que qualsevol activitat planificada sense interrupcions en les càrregues crítiques, i proporciona també la capacitat de la infraestructura del centre de dades per mantenir almenys un falliment imprevist del pitjor cas o esdeveniment sense cap impacte de càrrega crítica?
1. A TIER IV.
2. B TIER I.
3. C Alta Disponibilitat CDP.
4. D Alta Redundància CPD.
Per tal de definir el nou plec, es defineix que l'estratègia tecnològica corporativa passa per disposar d'un datacenter definit per software. En aquest context, què és un datacenter definit per software?
1. A Un centre de dades en el qual la infraestructura es virtualitza mitjançant l'abstracció, la creació de grups de recursos i l'automatització.
2. B Un centre de dades en el qual s'utilitzen únicament servidors físics per emmagatzemar i processar dades.
3. C Un centre de dades on tots els recursos es troben definits al meta-verso mitjançant un programari.
4. D Un centre de dades en el qual s'utilitzen únicament dispositius portàtils per emmagatzemar i processar dades.
Amb quina tecnologia podem desacoblar el programari d'emmagatzematge del maquinari subjacents i proporcionar una plataforma de gestió comuna i serveis de dades en una infraestructura de TI (tecnologia de la informació)?
1. A VPC (Virtual Private Cloud).
2. B SDN (Software defined networking).
3. C Hypervisor.
4. D SDS (Software-defined storage).
Per tal de donar suport a l'equip, et demanen la revisió de les seccions que descriuen els requisits dels serveis d'emmagatzemament. Uns dels requeriments principals por donar suport a l’emmagatzematge, és la definició d’una xarxa per la transferència de dades entre sistemes informàtics i elements d'emmagatzematge. Sota aquesta definició estem demanant:
1. A Una cabina d’objectes S 3.
2. B Una Storage Area Network (SAN).
3. C Una xarxa MPLS (Multiprotocol Label Switching).
4. D Una connexió privada Lan to Lan.
Als requeriments de la cabina de discos, especifiquem que ha de proporcionar suport per hardware a RAID 5. En què consisteix la configuració de redundància de discos que estem demanant?
1. A En la segmentació o fraccionament de les dades en diferents discs sense tolerància a fallades.
2. B En la utilització de discs addicionals sobre els quals realitza una còpia exacta de les dades.
3. C En la divisió de dades a nivell de blocs que distribueix la informació de paritat entre tots els discos membres del conjunt.
4. D Consisteix en la divisió a nivell de blocs de les dades amb un disc de paritat dedicat.
Donada la complexitat del contracte, es decideix confeccionar un contracte dividit en diferents Lots. A banda de la contractació del hardware i software necessari per el desplegament del nou CPD, es requereix la definició d’un pla de recuperació davant desastres. En aquest sentit, què és un pla de recuperació davant desastres?
1. A Una estratègia per assegurar la continuïtat del negoci.
2. B Una estratègia per assegurar la seguretat de les dades.
3. C Una estratègia per recuperar els sistemes informàtics i les dades perdudes.
4. D Una estratègia per assegurar la disponibilitat dels sistemes.
Quin dels següents conceptes es refereix al temps durant el qual una organització pot tolerar la manca de funcionament de les seves aplicacions i la caiguda del nivell de servei associat, sense afectar a la continuïtat del negoci?
1. A MTTF (Mean Time To Failure).
2. B MTTR (Medium Time To Repair).
3. C RTO (Recovery Time Objective).
4. D MTTA (Mean Time To Acknowledge).
D’entre les competències assignades com a tècnic/a superior TIC tens l'encàrrec del disseny tècnic i de l'anàlisi de solucions. En aquest sentit, estàs col·laborant en la conceptualització d'una nova aplicació mòbil, que serà distribuïda a tot el personal de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, s'està decidint el mecanisme d'autenticació que es farà servir a l'aplicació i un dels requisits és que ha de proporcionar la capacitat d'inici de sessió únic (SSO). Quina de les següents opcions és una característica de la federació de l’autenticació en el context de l'inici de sessió únic (SSO)?
1. A Permet l'inici de sessió únic (SSO) amb una única identitat.
2. B Requereix que la persona usuària iniciï sessió amb les seves credencials en cada sistema al qual vulgui connectar-se.
3. C Requereix que la persona usuària memoritzi una credencial per a cada sistema.
4. D Permet l'accés als sistemes de manera anònima.
A banda de la seguretat a nivell d’autenticació, volem implementar seguretat en l'accés als serveis REST dels nostres sistemes implementant una solució d'autorització d'accés als sistemes. Quin dels següents protocols permet a una aplicació obtenir accés limitat a un servei HTTP?
1. A NMAP (Network Mapper).
2. B OAUTH.
3. C PING.
4. D RDP (Remote Desktop Protocol).
Atès que es tracta d'una aplicació mòbil, i requereix un desplegament massiu a totes les persones usuàries, es vol fer servir una eina de gestió de mòbils. Quina de les següents, NO seria una característica d'una eina de gestió de mòbils (MDM)?
1. A Només permeten la seguretat de dispositius d'empresa i no de dispositius personals que s'utilitzen per a la feina.
2. B Poden rastrejar i supervisar l'estat i l'ús del maquinari, el firmware, el sistema operatiu.
3. C Permeten la gestió d'aplicacions per ajudar al departament de TI a controlar el programari de l'empresa.
4. D En cas d'amenaça permet controlar el dispositiu mòbil bloquejant intrusos, esborrant la informació confidencial o eliminant i restablint qualsevol codi d'accés compromès.
Quina de les següents eines es tracta d'una solució de MDM?
1. A MobileIron.
2. B System Center Configuration Manager (SCCM).
3. C MINIO.
4. D Android PlayStore.
Respecte de la situació 1. Moltes vegades a la xarxa corporativa de l´IMI s´han d´estudiar els paquets que es transmeten per tal de detectar si hi ha algun problema que pugui causar lentitud a la xarxa o falta de connectivitat. En cas que ubiquem l´sniffer en el punt reflexat al dibuix següent, es demana determinar quines seran les direccions MAC i IP, tant d´origen com de destí, del paquet que viatja entre els dos servidors (per exemple, un ping) tenint en compte que els elements dibuixats representen 4 routers i dos servidors i els routers no fan bridging cap d´ells i l´sniffer actua com si fos un HUB? Ip1 Ip5 Ip4 Ip7 mac1 mac5 mac4 mac7 Ip2 sniffer Ip3 Ip6 Ip8 mac2 mac3 mac6 mac8 Ip B Ip A Mac B Mac A
1. A IpA, Mac A, IpB MacB.
2. B Ip4, Mac2, Ip5 Mac 3.
3. C IpA, Mac2, IpB Mac 3.
4. D Ip2 MacA, Ip3, MacB.
Respecte de la situació 1. Entre el Firewall i el router d’interconnexió a internet es troba situat l’IPS. Què fa un IPS (intrusion prevention System)?
1. A Mira si hi ha viruses a dintre dels fluxes de dades.
2. B Balanceja entre diferents addresses IP.
3. C Comprova usuari i password.
4. D Dona una adreça IP dinàmicament.
Respecte de la situació 1. Finalment, els elements que es connecten a la xarxa són els servidors i les computadores de les persones usuàries. Per tal propòsit l´element d´interconnexió amb la xarxa ha de permetre l´encapsulament tant a nivell Ethernet com nivell IP de la pila TCP/IP. Quin element d´un ordinador serveix per realitzar aquests encapsulaments de nivell 3 i de nivell 2?
1. A La targeta gràfica.
2. B La targeta de xarxa.
3. C La memòria RAM.
4. D El disc dur.
Respecte de la situació 2. Quina de les següents afirmacions sobre la virtualització és FALSA?
1. A El programari de virtualització crea una capa d'abstracció sobre el maquinari de l'ordinador.
2. B La virtualització de la CPU (Unitat Central de Processament) permet fer un ús més eficient dels recursos ja que assigna a cada servidor virtual una CPU física dedicada.
3. C La virtualització de CPU permet que una sola CPU es divideixi en diverses CPU virtuals per al seu ús per diverses màquines virtuals.
4. D Una MV (màquina virtual) és una representació basada en programari d'una computadora física.
Respecte de la situació 2. Atès que necessitem implementar una solució d'autenticació per a una nova aplicació, quin dels següents sistemes NO es tracta d'un sistema d'autenticació?
1. A DNS (Domain Name System).
2. B Kerberos.
3. C SAML (Security Assertion Markup Language).
4. D OpenID.

Supòsit pràctic 4

L’Institut Municipal de Parcs, Jardins i Espais Verds té l’objectiu de que la sol·licitud i altres accions del tràmit de “Cessió d'horts urbans” es facin per l’Oficina Virtual de Tràmits de l’Ajuntament de

Barcelona i per una app mòbil. També volen una aplicació de gestió interna (coneguda com a

BackOffice) que tramiti tot l’expedient de cessió d’horts urbans.

Descripció del tràmit

Cessió temporal de petits terrenys de conreu, integrats a la ciutat, a persones empadronades a la ciutat de Barcelona i majors de 18 anys. Aquests espais són gestionats per l'Institut Municipal de

Parcs i Jardins i Espais Verds. Les parcel·les es cedeixen per un període de 5 anys, tenint en compte que els 6 primers mesos són de prova.

Aquests horts urbans es troben a cada districte de la ciutat, i cadascun d’ells té 20 parcel·les. En total hi ha 30 horts.

Qui ho pot demanar?

Poden fer la tramitació:  Persones empadronades a la ciutat de Barcelona.  Ser majors de 18 anys

Requisits

Caldrà complir amb els requisits següents:  Estar capacitat/ada físicament per al treball agrícola.  No conviure al mateix domicili amb algú a qui ja s'hagi adjudicat una parcel·la.  No conviure al mateix domicili amb algun altre sol·licitant del mateix concurs.  No haver estat anteriorment adjudicatari/ària d’una parcel·la del Projecte Horts Urbans.  Efectuar la sol·licitud dins el període d'inscripció.

L'Ajuntament de Barcelona comprovarà d'ofici els requisits de padró i convivència i ser major de 18 anys.

Dates

Caldrà presentar la sol·licitud dins del termini que marca la respectiva convocatòria.

Preu 25€ per inscripció.

Amb aquest breu resum de requisits, la cap del departament de Portal de Tràmits i Tramitació electrònica encarrega el projecte al Josep Lluis i a l’Amanda de l’Institut Municipal d'Informàtica com a caps de projecte. Ràpidament, els caps de projecte decideixen organitzar 2 equips diferenciats: un per la creació del tràmit i un altre per l'aplicació BackOffice.

El primer equip, dirigit pel Josep Lluis, decideix encetar el tràmit com un desenvolupament a mida, seguint les directrius marcades per les persones responsables del servei de tràmits. Sense que això limiti la innovació i l’ús de la tecnologia actual.

El primer que es planteja l'equip és la infraestructura que suportarà el projecte. Encara no està definida l’arquitectura final, però el projecte ha de ser àgil (tant des de la gestió de projectes com de la configuració de la infraestructura). Quina seria la forma CORRECTA de gestionar la infraestructura en un entorn àgil i segur?
1. A Gestionar manualment la configuració de la infraestructura.
2. B Utilitzar una eina de gestió de la configuració per automatitzar la configuració i la implementació.
3. C Depurar només les aplicacions en una infraestructura diferent de la de producció.
4. D Evitar la implementació d'eines de monitoratge per reduir els costos.
Un cop es té clar com es definirà la infraestructura, l’equip es pregunta quina seria la millor tecnologia per implementar-ho. Quina de les següents tecnologies d’automatització està especialment enfocada per al desplegament i configuració de tota mena d’infraestructura a partir de codi?
1. A Yaml
2. B Ansible
3. C Bash
4. D Kubectl
Josep Lluis, el cap de projecte, veu que el projecte serà més complicat dels que ha portat fins ara i encara hi ha moltes decisions a prendre. No serà suficient requerir un bon nivell d'experiència a les persones desenvolupadores. Per solucionar-ho, planteja fer servir la filosofia anomenada DevOps (Desenvolupament i Operacions). Quina és la principal finalitat d’aquesta filosofia?
1. A Augmentar la qualitat de les aplicacions.
2. B Reduir el temps de desenvolupament de les aplicacions.
3. C Millorar la col·laboració entre els equips de desenvolupament i operacions.
4. D Reduir el cost dels servidors on s'executen les aplicacions.
Un cop muntat l’equip de DevOPs, començen a discutir sobre l’arquitectura general de la solució, i es remarca la necessitat de disposar d’una aplicació nativa al mòbil per consultar l’estat de les remeses i d’una aplicació web per realitzar el tràmit, com a requisits del projecte. Fins i tot, que s’hagin de publicar en altres webs part de les dades del nou negoci. Una persona de l’equip planteja que, per complir amb aquest requisit, seria necessària una arquitectura orientada a serveis. Tothom sembla estar d’acord amb la proposta, però quin és el principal avantatge d’aquest tipus d’arquitectura?
1. A Millorar la capacitat de mantenir la coherència de les dades a través de múltiples aplicacions.
2. B Reduir el nombre de servidors necessaris per a l'execució de les aplicacions.
3. C Augmentar la complexitat dels processos de desenvolupament.
4. D Reduir la necessitat de personal especialitzat en la gestió d'aplicacions.
Atès que ja s'ha decidit que tindrem una arquitectura orientada a serveis i que aquests podran ser consumits des d'internet a través d’una o diverses aplicacions web, i alguna mòbil, els companys/es d’arquitectura, seguretat i operacions comenten la necessitat de disposar d’un gestor d’APIs (interfície de programació d'aplicacions). Quina és la principal funció d'un API Manager?
1. A Proporcionar una interfície gràfica per interactuar amb les API.
2. B Controlar l'accés a les API i gestionar les polítiques de seguretat.
3. C Definir els protocols de comunicació per a les API.
4. D Desenvolupar les API i proporcionar la seva implementació.
Les persones desenvolupadores, que seran les encarregades de publicar les APIs necessàries a l’API Manager pensen que el més important és definir la interfície que es farà servir per publicar els diferents serveis amb les APIs. Però, què és una interfície en una arquitectura orientada a serveis?
1. A Una eina que permet connectar diversos serveis entre ells.
2. B Un protocol de comunicació entre diversos serveis.
3. C Un contracte entre el proveïdor i el consumidor del servei.
4. D Un component de maquinari.
Arriba el moment de parlar sobre les pròpies aplicacions mòbils que es desenvoluparan i sembla que han de prendre una decisió rellevant. Han d’escollir entre una aplicació nativa o una aplicació Web (o WebApp). En Jose Lluis, que és la primera vegada que implementarà una aplicació al mòbil dintre d’un projecte, no ho té clar. Quin és un dels principals inconvenients d'una aplicació WebApp en comparació amb una aplicació nativa?
1. A Requereix una connexió a Internet constant.
2. B No pot accedir a les funcions dels dispositius mòbils com ara la càmera o el GPS.
3. C No es pot actualitzar automàticament.
4. D No pot ser utilitzada en diferents plataformes mòbils.
Arriba el moment de parlar del llenguatge, o llenguatges de programació que es faran servir durant el projecte. Aquí Josep Lluís se sent molt més còmode i proposa fer servir Python, encara que l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) ha utilitzat massivament Java fins ara en els seus desenvolupaments web. Quin és el principal avantatge dels llenguatges de programació interpretats, com Python, respecte als llenguatges de programació compilats, com C o Java?
1. A Els programes escrits en llenguatges interpretats són més eficients.
2. B Els programes escrits en llenguatges interpretats són més fàcils de mantenir.
3. C Els programes escrits en llenguatges interpretats són més segurs.
4. D Els programes escrits en llenguatges interpretats no requereixen una fase de compilació.
Una part de l’equip desvia momentàniament la discussió sobre el llenguatge de programació al·legant que independentment del seleccionat, caldrà disposar d’una eina de qualitat de codi. Quin dels següents productes està enfocat únicament en la inspecció continua de la qualitat del codi?
1. A Gitlab
2. B Jenkins
3. C Maven
4. D SonarQube
La reunió continua i ara està centrada en la realització de les proves de programari, de fet, alguns al·leguen que són tant o més importants que la qualitat del codi. Quina és la forma CORRECTA de realitzar d’aquestes proves de programari?
1. A Realitzar les proves només en l'última fase del cicle de vida del desenvolupament.
2. B Utilitzar dades de prova que no siguin representatives dels casos d'ús reals.
3. C Fer servir eines de proves automatitzades per reduir el temps de proves.
4. D Dur a terme les proves només en l'entorn de desenvolupament.
Seguint el fil de la discussió, Josep Lluis proposa implementar des de l’inici proves de validació d’usuari, anomenades també proves funcionals, per ajudar que, arribin a producció encara menys errors del software,. No obstant, aquest tipus d’implementació acostuma a ser costosa i a fer servir eines propietàries de pagament. En aquest context àgil i de software lliure en el que es planteja el projecte, quina de les següents eines, o conjunt d'eines, seria una bona opció?
1. A Junit
2. B Maven
3. C SonarQube
4. D Selenium
S’ha arribat a un consens en totes les decisions preses fins ara, però encara ens queda parlar del desplegament. Concretament, sobre quina tecnologia desplegarà, el projecte, el seu software. Està clar que la base Java i Python, es desplegarà sobre màquines Lunix, però a l’Ajuntament existeix un producte molt útil per la generació de documents PDF que només pot ser instal·lat sobre sistemes operatius Windows. Tot i que sembla un sobrecost la funcionalitat és prou important per tenir-la en compte. Així que l’equip ha de tornar a prendre una decisió. Quina de les següents tecnologies permet desplegar, a sobre d’ella, software de diferents sistemes operatius complets: Linux, Windows, Mac... de forma completament independent sobre un mateix hardware?
1. A Contenidors
2. B Màquines virtuals
3. C Chroot
4. D Big IP
Quan s’ha de concretar com es desplegaran les aplicacions a mida fetes amb Java i/o Python, hem decidit fer-ho en contenidors. Però, el més difícil és decidir en quina plataforma de contenidors. Quina de les següents plataformes NO està ideada ni dissenyada per desplegar contenidors?
1. A Rancher
2. B Open Shift
3. C IBM Cloud Platform
4. D VMware vSAN
Finalment, sembla que podem donar la reunió per acabada. Josep Lluis comença a revisar els seus apunts per formalitzar l’acta quan Marcos, un dels becaris, indica que faltaria decidir com s’executaran els processos per lots (o processos batch) que òbviament necessita el projecte. Té tota la raó. Afortunadament, Josep Lluis creu recordar que Kubernetes (que és la base de la plataforma que faran servir) també permet l’execució d’aquest tipus de processos. Però, quin és l’objecte de Kubernetes que permet l’execució d’1 o diversos contenidors (encapsulat en Pods, que és el nom que rep a Kubernetes un conjunt de contenidors) a una hora programada puntual o recurrentment?
1. A ConfigMap
2. B StorageClass
3. C DeploymentConfig
4. D CronJob
Per altra banda, l’Amanda amb el seu equip decideix enfocar el seu projecte en la selecció i configuració d’un producte existent o una solució de mercat.

Quina eina de SAP seria la millor per gestionar i controlar la taxa del pagament de lloguer dels horts urbans?
1. A SAP PCM
2. B SAP TRM
3. C SAP BPC
4. D SAP HCM
S’està analitzant la possibilitat d’utilitzar un ERP (enterprise resource planning) per la millor gestió del sistema. Quina de les següents opcions NO és un objectiu d’un ERP?
1. A Accés a les dades i creació de la informació estructurada.
2. B Unificar i traçar tots els processos en un mateix sistema.
3. C Gestionar recursos de maquinari.
4. D Planificació de recursos.
Al fer un tràmit es crea un expedient electrònic. Els expedients electrònics estan conformats al gestor documental tenint les seves pròpies metadades. En referència a les metadades dels expedients dels horts urbans i dels seus documents, quina d'aquestes característiques haurien de tenir per complir amb el MGDE (model de gestió documental electrònic)?
1. A En aquest cas, en el grup de metadades de gestió obligatòriament s'ha d'incloure el districte i la parcel·la.
2. B La forma en què s'han d'informar les metadades dels documents i expedients serà la que determini l'anàlisi documental de la sèrie documental corresponent a la tramitació administrativa per la cessió d'horts urbans.
3. C Tots els documents de l'expedient tindran una metadada que recull l'identificador únic de de la persona.
4. D Les metadades de les dades de registre no s'han de complimentar automàticament.
Quan es finalitzi la tramitació i se li notifiqui al ciutadà/ana la cessió o no cessió de l’hort, l’òrgan gestor farà un tancament manual de l’expedient en el seu backoffice. Al tancament dels expedients es fan una sèrie de comprovacions, mitjançant els serveis específics de serveis documentals. Quina resposta és CORRECTA?
1. A Aquests serveis s’asseguren que els documents de sol·licitud i justificant de sol·licitud no estiguin inclosos en l’expedient.
2. B Aquests serveis s’asseguren que tots els documents hagin registrat al Registre d’entrada i sortida de l’Ajuntament.
3. C Aquests serveis s’asseguren que al fer el tancament de l’expedient només els documents de sol·licitud, justificant de sol·licitud i el document de foliat estiguin inclosos en l’expedient .
4. D Aquests serveis s’asseguren que tots els documents obligatoris estan inclosos en l'expedient, en estat definitiu i amb les seves corresponents signatures quan correspongui.
Un dels requisits és que les persones usuàries del tràmit puguin tenir accés a recuperar els documents quan els necessitin. Selecciona l’opció CORRECTA:
1. A El ciutadà/ana només podrà recuperar els documents si ho demana a l’òrgan gestor.
2. B El ciutadà/ana podrà recuperar els documents sempre que s’identifiqui i quedarà traçabilitat de l’accés a documents i expedients.
3. C El ciutadà/ana podrà recuperar els documents sempre que s’identifiqui i no quedarà traçabilitat de l’accés a documents i expedients.
4. D El ciutadà/ana podrà recuperar els documents només si té un certificat i no quedarà traçabilitat de l’accés a documents i expedients.
Atès que hi ha moltes peticions i volum de dades dels darrers 15 anys, l’òrgan gestor es planteja tenir un Bussines Intelligence (BI). Quina és la principal funció de les solucions de BI?
1. A Control d’accés.
2. B Gestió de les relacions amb els clients.
3. C Anàlisi i presentació de dades per a la presa de decisions.
4. D Control i optimització dels processos empresarials.
Quina característica rellevant de les solucions de Business Intelligence permet a les persones usuàries dels òrgans gestors crear informes personalitzats per a la presentació de dades?
1. A Reporting.
2. B Anàlisi.
3. C Autoservei.
4. D Integració amb altres sistemes.
Quina de les següents eines NO és una eina de reporting BI?
1. A SAP BI
2. B QlikView
3. C Power BI
4. D BlockReport
Quan parlem de Big Data diem que s’han de complir les 4 V. Quines són aquestes 4 V?
1. A Volum, velocitat, virtualització i valor.
2. B Volum, veracitat, viabilitat i valor de les dades.
3. C Volum, velocitat, varietat i veracitat.
4. D Velocitat, versatilitat, volum i veracitat.
Quina solució de Big Data és més adequada per processar i analitzar grans quantitats de dades generades pel tràmit de cessió d'horts urbans?
1. A Microsoft Excel
2. B Apache Hadoop
3. C SQL Server
4. D MySQL
L'objectiu fonamental del Big Data és extreure valor de les dades, informació útil per a les decisions de negoci. El concepte engloba moltes idees i s'associa a altres termes com (indica la resposta INCORRECTA):
1. A Data Science
2. B Data Analytics
3. C Data Mining
4. D Data Export
Quina de les següents propostes correspon a una solució de gestió documental actualment en el mercat?
1. A La que té per objectiu la planificació, la creació, la captura, l’ús, l’organització, el tractament i l’avaluació dels documents generats o rebuts per un organisme en l’exercici de les seves funcions.
2. B Una aplicació web que permet la creació, administració i publicació de contingut en una pàgina web.
3. C Una tecnologia usada per capturar, gestionar i emmagatzemar sense preservar contingut ni documents relacionats amb processos de negoci.
4. D Un sistema de gestió documental ens ha de permetre tenir controlada la documentació sempre.
Quina tecnologia és més apropiada per processar dades en temps real en el context d'un tràmit telemàtic i un aplicatiu de backoffice pel tràmit de cessió d'horts urbans?
1. A Apache Kafka
2. B MongoDB
3. C Microsoft SQL Server
4. D Oracle Database
Quina de les següents característiques NO és una característica de BI d’autoservei?
1. A La interfície d’usuari/ària és fàcil.
2. B Orientada a usuaris/àries ocasionals i usuaris/àries avançats/ades.
3. C Les persones usuàries han de ser expertes en tecnologia.
4. D Es poden crear informes personalitzats amb poc esforç.
Quina característica rellevant de les solucions de Business Intelligence permet a les persones usuàries dels òrgans gestors accedir i analitzar dades en temps real?
1. A Reporting.
2. B Anàlisi.
3. C Autoservei.
4. D Integració amb altres sistemes.
Algunes persones de l'equip han volgut aprofundir en la gestió de les APIs i de la seva seguretat. De totes les opcions possibles s'ha decidit anar a protocols estàndards oberts amb un alt índex d'ús per tal de garantir la compatibilitat amb desenvolupaments externs actuals i de futur. Quina de les següents opcions és un estàndard dissenyat per permetre que una aplicació accedeixi a recursos allotjats per altres aplicacions web en nom d’una persona usuària?
1. A Oauth (Oauth 2.0, OpenID...)
2. B REST
3. C Kerberos
4. D GraphQL

Opcions d'impressió

Supòsit pràctic 1

Supòsit pràctic 2

Supòsit pràctic 3

Supòsit pràctic 4