Opcions d'impressió

Mida
Compacta · 9 pt Normal · 10,5 pt Gran · 12,5 pt

El navegador numera les pàgines des del seu propi quadre d'imprimir: activa-ho allà si les vols.

Els requadres grisos només surten si deixes marcada la casella «Gràfics de fons» del quadre d'imprimir.

opos

TS-TIC 2021 practica

Ajuntament de Barcelona. Examen oficial celebrat el 2021. Va servir a: Exercici pràctic · Tècnic/a Superior en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (bcn-ts-tic). Les preguntes surten en l'ordre en què van caure.

Material d'estudi d'elaboració pròpia. No substitueix el programa oficial ni equival a preparar una oposició amb material oficial. Pot estar desactualitzat: en cas de discrepància mana sempre la font oficial.

Supòsit pràctic 1

Barcelona serà l’escenari aquest any del VII Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, el primer tractat internacional de ciutats en matèria d’alimentació, que posa en relleu el paper estratègic de les ciutats en el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles.

La ciutat es converteix així en Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, any en què es desenvoluparan més de noranta projectes i polítiques de foment de l’alimentació sostenible. L’equip de govern, es planteja un repte que és la millora en l’ús i la digitalització dels diferents mercats municipals establerts a la ciutat.

A l’hora d’avaluar el repte, entren en joc diferents dimensions des de l’àrea juridicolegal, fins a la tècnica, tecnològica, social i de comunicació, entre d’altres.

Abans d’identificar possibles línies d’acció requereix, en primer lloc, definir bé el repte i decideix obrir un procés participatiu per poder abordar totes les dimensions i fer-ho de manera participativa.

L’objectiu del procés participatiu és saber quines són les necessitats i accions prioritàries requerides per la ciutadania, alineant-les amb el marc normatiu així com el seu encaix amb altres models de consum en matèria d’alimentació a la ciutat de Barcelona.

S’ha elaborat un Pla d’acció descrit en un document que recull cinc línies d’actuació per gestionar el repte: el procés participatiu inicial, l’anàlisi dels resultats, la creació del model de desplegament, l’execució del model de desplegament i la posterior validació per part de tots els agents implicats des de l’inici del procés

Per tirar endavant aquest Pla d’acció, s’ha vertebrat una estructura organitzativa conjuntament amb d’altres àrees clau per assegurar la validesa legal, tècnica i operativa del model, tenint en compte tot el marc normatiu, tecnològic i organitzatiu.

L’equip decideix que gestionarà les diferents línies de treball segons PMBOK, constituint el marc metodològic de referència que definirà una correcta implementació del repte.

L’equip de projecte té seriosos dubtes de no copsar les diferents necessitats de tots els segments de la població de Barcelona, degut a la bretxa digital i per això engega un procés participatiu que tingui en compte totes les sensibilitats.

  1. Per dur a terme el procés participatiu es requereix una plataforma que sigui fàcilment adaptable a l’estratègia prèviament definida per abordar el repte i que al mateix temps encaixi amb l’estratègia digital de la ciutat. Quina de les següents plataformes s’ajusta a aquest escenari?
    1. A Twitter amb el compte de l’Ajuntament.
    2. B Decidim.
    3. C Barcelona OpenData.
    4. D BcnRoc.
  2. Estudiar la composició de la ciutadania tenint en compte la bretxa digital esdevé cabdal quan fem un procés participatiu basat en eines TIC. És per això que cal conèixer la població sota el que anomenem “perfils de digitalització”. Indiqueu quina afirmació és la CORRECTA:
    1. A Aquesta composició estableix 3 perfils de digitalització: alt, mitjà i baix.
    2. B Atesa la complexitat categoritza en nivells, però a la vegada mostra les possibles interseccions entre grups.
    3. C Analitzeu cada un per gènere, edat, nivell d’estudis i renda.
    4. D Quan creuem ocupació i perfil, el perfil avançat està compost principalment per població ocupada.
  3. Sota quina llicència de programari lliure està la plataforma Decidim.barcelona?
    1. A AGPL Affero General Public License v3. 0.
    2. B GPL General Public License.
    3. C LPGL Lesser General Public License.
    4. D AGPL Affero General Public License v2. 4.
  4. Atenent l’estudi publicat per AjBcn sobre la bretxa digital a la ciutat de Barcelona el 2020. Quina és la resposta CORRECTA?
    1. A Les llars no connectades es concentren en les formades per persones de més de 74 anys.
    2. B Les llars no connectades es concentren en les llars de renda baixa.
    3. C El nivell formatiu ha deixat de ser condicionant en l’accés i ús de les TIC.
    4. D La renda ha deixat de ser condicionant en l’accés i ús de les TIC.
  5. Com a plataforma per compartir la documentació resultant del procés participatiu, el Manel, el cap de projecte, avalua diferents alternatives. Quina és la plataforma més adient per actuar com a repositori institucional d'Accés Obert de l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el qual l'Ajuntament posa d'accés lliure i gratuït els seus documents digitals de difusió pública?
    1. A Opendata.
    2. B Seu electrònica.
    3. C BCNROC.
    4. D Portal de transparència.

  6. Com a resultat del procés participatiu on, atesa la diversitat de les persones participants des de natius digitals fins a gent gran, s’ha tingut especial cura a evitar possible biaix, s’ha obtingut un repte perfectament definit on apareixen diferents línies de treball per millorar el servei dels mercats municipals a través de la digitalització.

    Des de polítiques d’obertura de dades en benefici del mateix sector de l’alimentació fins al desenvolupament d’una app de la qual tant els ciutadans i les ciutadanes com el sector del comerç en treguin avantatges passant per iniciatives digitals de participació que propicien la constant avaluació i millora del sistema. Totes les línies requereixen habilitats de gestió de projectes des de la primerenca concepció fins la seva implementació.

    Dins l’equip que vol implementar el Pla d’acció, es troben amb freqüents dubtes en saber que és un projecte, un programa i d’altres conceptes relacionats en la Direcció de Projectes segons PMBOK. Quina és la diferència entre un projecte, un programa i un portfoli?
    1. A Un projecte és una tasca temporal amb un principi i un final, un programa pot incloure un altre treball no relacionat amb el projecte i un portfoli inclou tots els projectes d’un determinat departament o direcció.
    2. B Un projecte és una tasca prolongada amb un principi i un final, un programa combina dos o més projectes relacionats entre si, i un portfoli combina dos o més programes.
    3. C Un projecte és una tasca temporal amb un principi i un final, un programa és un conjunt de projectes relacionats entre si i un portfoli és un grup de projectes i programes relacionats amb un objectiu estratègic organitzacional específic.
    4. D Un projecte és una tasca contractada amb un principi i un final, un portfoli és un grup de projectes amb dates de conclusió més indefinides i un programa combina dos o més portfolis.
  7. Quin dels següents enunciats descriu millor com “els interessats” participen en un projecte segons PMBOK?
    1. A Ajudar a determinar el cronograma, els entregables i els requeriments del projecte.
    2. B Ajudar a determinar les restriccions del projecte i els entregables del producte.
    3. C Ajudar a determinar les necessitats dels recursos i les restriccions dels recursos en el projecte.
    4. D Aproven l’acta de constitució del projecte, ajuden a proporcionar els supòsits i crear els plans de gestió.
  8. Dins el Pla d’acció, la Direcció del projecte va rebre suport per part de l’equip, i ara necessita que li tornin a donar suport, per la qual cosa crea un pressupost detallat pel projecte. En quin grup de processos de la direcció de projectes segons PMBOK es troba?
    1. A Iniciació.
    2. B Abans del procés de Direcció de Projectes.
    3. C Planificació.
    4. D Execució.
  9. L’equip de projecte acaba de completar el cronograma inicial del projecte i el pressupost. El següent que haurien de fer, segons PMBOK és:
    1. A Identificar els riscos.
    2. B Començar amb les iteracions.
    3. C Determinar els requisits de les comunicacions.
    4. D Crear un diagrama de barres (Gantt).
  10. Realitzant una anàlisi de la informació necessària per tirar endavant el projecte, l’equip dubta de tota la informació de què disposa. En quin grup de processos de la Direcció de projectes es crea l’acta de constitució del projecte, segons el PMBOK?
    1. A Execució.
    2. B Planificació.
    3. C Tancament.
    4. D Inici.
  11. Havent aclarit quan havien de disposar de l’acta de constitució del projecte, entren en una discussió sobre el contingut d’aquesta. Segons el PMBOK, quin dels següents s’inclou en l’acta de constitució del projecte?
    1. A Una estratègia de gestió de riscs.
    2. B Estimacions dels paquets de treball.
    3. C Estimacions detallades dels recursos.
    4. D El cas de negoci del projecte.
  12. S’entra en una fase de projecte, on es vol tractar el procés “Validar l’abast” definit segons el PMBOK. Quin dels següents descriu millor el procés?
    1. A Proporciona la seguretat que el que s’entrega compleix amb les especificacions, és una entrada al pla per la direcció del projecte i una sortida de realitzar el control de qualitat.
    2. B Assegura que el que s’entrega es completa en temps, assegura l’acceptació del client i mostra que l’entregat compleix amb les especificacions.
    3. C Assegura l’acceptació del client, mostra que l’entregat compleix amb les especificacions i proporciona una oportunitat perquè apareguin les diferències d’opinió.
    4. D És una sortida de “Controlar la qualitat”, es dona abans de “Definir l’abast” i assegura l’acceptació del client.
  13. Tot i que s’havia definit com a risc, el Manel agafa la baixa paternal, i s’incorpora la Laura com a nova cap de projecte a la meitat d’aquest. El projecte es troba dins les línies base, però l’equip de govern no està content amb l’evolució del projecte. Què ha de fer el primer de tot la Laura com a nova cap de projecte?
    1. A Analitzar-ho amb l’equip de projecte.
    2. B Tornar a calcular les línies base.
    3. C Renegociar el contracte.
    4. D Reunir-se amb el client.
  14. Donat l’impacte del canvi provocat per la sortida del Manel, dos membres de l’equip de projecte es canvien a d’altres iniciatives urgents sense ser reemplaçats i un membre causa una baixa inesperada. En aquesta situació, quina de les següents opcions és millor que s’actualitzi per continuar amb la resta del projecte, segons PMBOK?
    1. A Pla de gestió de les comunicacions.
    2. B Histograma de recursos.
    3. C Pla de gestió dels recursos.
    4. D Matriu d’assignació de responsabilitats.
  15. La Laura vol conèixer quin ha estat el nombre de recursos emprat en cada període, segons PMBOK. On pot trobar aquesta informació?
    1. A Matriu d’assignació de responsabilitats.
    2. B Histograma de recursos.
    3. C Organigrama del projecte.
    4. D Diagrama de barres.
  16. En el marc del projecte, s’ha d’analitzar el diagrama de xarxa per descriure les dependències entre les diferents activitats per trobar la ruta crítica. L’activitat 1 pot començar immediatament i té una durada estimada de 3 setmanes. L’activitat 2 pot iniciar-se després d’haver acabat l’activitat 1 i té una duració estimada de 3 setmanes. L’activitat 3 pot iniciar-se després que l’activitat 1 estigui finalitzada i té una duració estimada de 6 setmanes. L’activitat 4 pot iniciar-se després que l’activitat 2 estigui finalitzada i té una duració estimada de 8 setmanes. Finalment, l’activitat 5 pot iniciar-se després que l’activitat 4 estigui finalitzada i després que la 3 estigui finalitzada. Aquesta activitat té una durada de 4 setmanes. Quina és la durada de la ruta crítica?
    1. A 13 setmanes.
    2. B 14 setmanes.
    3. C 15 setmanes.
    4. D 18 setmanes.
  17. Definida la ruta crítica, dins l’equip de govern estan preocupats per la gestió de les possibles queixes a posteriori i com tractar-les en un futur procés participatiu per avaluar la implementació del model. Si en qualsevol moment alguna persona o organització considera que no s’ha aplicat correctament la normativa de participació, o que els drets de participació han estat vulnerats, pot presentar una consulta o un escrit de queixa a un òrgan de caràcter consultiu, integrat en el Consell de Ciutat i format per persones expertes i externes a l’Ajuntament, que té com a objectiu garantir els drets de participació de la ciutadania. Quina és aquesta Comissió?
    1. A Comissió de seguiment.
    2. B Comissió assessora de processos participatius.
    3. C Comissió d’empara.
    4. D Comissió de garanties.
  18. Disposant de la ruta crítica i els estimats de les activitats que cadascun dels components de l’equip de projecte gestionarà i havent arribat a l’acord sobre les dates de calendari per cada activitat. Segons PMBOK, en quin dels processos estem treballant?
    1. A Seqüenciar les activitats.
    2. B Desenvolupar el cronograma.
    3. C Definir l’abast.
    4. D Desenvolupar l’acta de constitució del projecte.
  19. La Laura, coneixedora de la importància de les dades obertes enteses com un actiu més de la ciutat, ha d’establir un criteri ben fonamentat a l’hora de compartir les dades de Mercats i es referencia les conegudes 5 estrelles de Tim Berners-Lee on. Quina és la resposta CORRECTA?
    1. A La classificació d’una estrella, on el format no és estructurat, però les dades són processables automàticament.
    2. B La classificació de tres estrelles que consisteix en un format estructurat i obert (no propietari).
    3. C La classificació de cinc estrelles o d’excel·lència tècnica on estableix, entre d’altres característiques, relacions entre la informació enllaçada.
    4. D Tim Berners-Lee proposa un sistema no incremental.
  20. La Laura, s’adona que el temps que requereix per acabar el projecte és major que el temps disponible. Quina és la millor solució segons PMBOK?
    1. A Reduir l’abast del producte.
    2. B Reunir-se amb l’equip de govern i dir-los que no es pot complir amb la data demanada.
    3. C Treballar hores extraordinàries.
    4. D Determinar les opcions de comprensió del cronograma i presentar a l’equip de govern l’opció resultant.
  21. La Laura està preocupada pels riscs identificats i es planteja un dubte, en quins processos de gestió dels riscs s’identificaran la majoria dels riscs del projecte?
    1. A Realitzar l’anàlisi quantitativa de riscs i identificar els riscs.
    2. B Identificar els riscs i monitorar els riscs.
    3. C Realitzar l’anàlisi qualitativa de riscs i monitorar els riscs.
    4. D Identificar els riscs i realitzar l’anàlisi qualitativa de riscs.
  22. L’equip municipal de l’oposició entra una consulta en la comissió de seguiment, per poder conèixer quina és la variació del cost (CV) en el projecte. Sabent que l’índex d’acompliment del cost (CPI) és 1,2, que l’índex d’acompliment del cronograma és 0,8, el valor planificat (PV) és de 600.000 € i la variació en el cronograma (SV) és de -120.000 €. Quina és la variació del cost (CV) del projecte?
    1. A 80.000 €
    2. B 480.000 €
    3. C 40.000 €
    4. D 60.000 €
  23. La Laura està intentant mirar quin és el mètode de comunicació preferit d’una “persona interessada” dins la comissió. On pot trobar aquesta informació?
    1. A Diagrama RACI.
    2. B Matriu d’avaluació d’involucració de les “persones interessades”.
    3. C Pla d’involucració de les “persones interessades”.
    4. D Pla de gestió dels recursos.
  24. L’acció d’anar controlant els costos incorreguts fins a la data per tal de detectar variacions respecte del pla té lloc, segons PMBOK, durant?
    1. A La creació del sistema de control de canvis del cost.
    2. B Recomanació d’accions correctives.
    3. C Actualització de la línia base de costos.
    4. D Revisions de l’acompliment del projecte.
  25. Dins l’àmbit del projecte, la Laura busca eines i tècniques per “Controlar la qualitat”. Quina NO és una eina o tècnica de Control de Qualitat segons PMBOK?
    1. A Inspecció.
    2. B Costos de la qualitat.
    3. C Histograma.
    4. D Diagrama de causa-efecte.
  26. La Laura està preocupada per la qualitat percebuda del projecte. Indiqueu quina de les següents NO és una dimensió de la qualitat percebuda segons SERVQUAL?
    1. A Intangibilitat.
    2. B Seguretat.
    3. C Empatia.
    4. D Fiabilitat.
  27. L’equip de projecte ha creat finalment un pla que descriu la forma en què implementaran la política de qualitat, atenent a la responsabilitat, els procediments i d’altres detalls. Si aquest pla canvia durant el transcurs del projecte. Quin dels següents plans pot ser que canviï també?
    1. A Pla d’assegurament de la qualitat.
    2. B Pla de gestió de la qualitat.
    3. C Pla per la direcció del projecte.
    4. D Pla de control de qualitat.
  28. El Josep, que forma part de l’equip, informa la Laura que un paquet de treball no ha complert amb la mètrica de qualitat i que creu que no és possible complir-la. La cap de projecte es reuneix amb totes les parts involucrades per analitzar la situació. Segons PMBOK en quina part del procés de gestió de qualitat es troba la cap de projecte?
    1. A Gestionar la qualitat.
    2. B Realitzat el control integrat de canvis.
    3. C Control de la qualitat.
    4. D Planificar la gestió de la qualitat.
  29. El Josep ha arribat tard a algunes reunions i els últims dos entregables que va presentar no eren acceptables. La Laura decideix que no pot seguir esperant que les coses millorin i decideix gestionar l’incident amb el Josep. Quina és la millor forma de comunicació per abordar el problema?
    1. A Comunicació formal escrita.
    2. B Comunicació formal verbal.
    3. C Comunicació informal escrita.
    4. D Comunicació informal verbal.
  30. La gestió del coneixement és una responsabilitat essencial de la cap de projecte. Aquesta responsabilitat inclou la gestió de dos tipus de coneixement d’un projecte: tàcit i explícit. Quina de les següents definicions són CORRECTES?
    1. A El coneixement tàcit és de base fàctica i amb facilitat es pot comunicar amb paraules i símbols.
    2. B El coneixement tàcit inclou emocions, experiència i habilitats.
    3. C Les lliçons apreses són un exemple de coneixement tàcit.
    4. D El coneixement tàcit pot requerir un context o una explicació per aportar valor als que són receptors de la informació.

Supòsit pràctic 2

L’Ajuntament de Barcelona té una plantilla de treballadors i treballadores superior a les 12.000 persones usuàries, que treballen en diferents localitzacions distribuïdes per tota la ciutat, i també en serveis presencials prestats fora d’aquestes localitzacions.

La distribució física del personal municipal és molt dispersa, ja que existeixen des de localitzacions amb milers de persones usuàries fins a localitzacions físiques només amb una persona usuària. En total existeixen unes 350 localitzacions físiques a la ciutat de Barcelona, amb personal municipal.

Encara això, la major part del personal municipal està concentrat en unes 100 localitzacions físiques. Aquestes localitzacions estan connectades a alta velocitat (1Gbs o superior), i constitueixen de fet una xarxa local (LAN) estesa per tota la ciutat (MAN). Hi ha, a més, unes 150 localitzacions físiques que tenen diferents formes de connectivitat a la xarxa corporativa, i tenen unes velocitats entre 10 i 100 Mbs, que donat el nombre reduït de persones usuàries, entre 1 i 20, són suficients per configurar les seves estacions de la mateixa manera que la resta, i accedir a tots els serveis. Les localitzacions restants, tenen solucions particulars de connexió, normalment a baixa velocitat, per la qual cosa les persones usuàries utilitzen un conjunt delimitat de serveis, i les seves estacions no es consideren “corporatives”.

Les estacions “corporatives” estan basades en sistemes operatius Microsoft Windows. L’any 2019 es va iniciar un projecte de migració de la versió de Windows 7 a Windows 10. Aquest procés ha estat llarg, i degut a l’efecte de la situació creada per la pandèmia covid-19, s’ha allargat, i en aquests moments a l’Ajuntament es tenen estacions Windows 7 (un romanent d’unes 600 estacions), i la resta tenen diferents versions de Windows 10 (unes 6.000 amb la versió 1907 i unes 550 amb la versió 1607).

Encara que les estacions “corporatives” estan basades en sistemes operatius Windows, es disposa també d’una estació “corporativa” amb sistema operatiu Linux (amb unes 50 persones usuàries), i també hi ha un petit nombre d’estacions amb sistema operatiu macOS, que accedeixen a un nombre molt delimitat de serveis (intranet, correu).

El concepte d’estació “corporativa” és clau dintre de l’organització TIC de l’Ajuntament de

Barcelona, ja que el contingut de les estacions, des del sistema operatiu, els productes, les aplicacions, les configuracions, les polítiques fins a l’últim detall possible, es defineix i es controla, de forma que tots els serveis TIC que es construeixen, tant des del vessant tècnic, com l’organitzatiu, es basen en aquesta estandardització de les estacions de treball. En aquest sentit les persones usuàries tenen restringida la instal·lació de programari pel seu compte.

Per aconseguir aquesta estandardització, el procés s’inicia amb l’homologació de les estacions de treball que s’adquireixen. Aquest procés consisteix a adaptar la “imatge base” corporativa de l’estació de treball, que conté el sistema operatiu, els principals productes, especialment els que permeten la integració amb els sistemes d’informació corporatius, les configuracions de tots els elements, a les peculiaritats del maquinari de l’estació que s’homologa (principalment la incorporació de les últimes versions recomanades dels controladors de vídeo i altres dispositius).

Amb aquest procés es genera una “imatge personalitzada” adaptada a l’estació concreta, que és amb la qual es configura l’estació (aquest procés l’anomenem “premaquetació”).

Una vegada “premaquetada” una estació de treball, aquesta queda llesta per ser connectada a la xarxa corporativa en qualsevol punt. El següent procés per a la posada en marxa d’una estació és senzillament que una persona usuària corporativa s’autentiqui en l’estació, i llavors de forma automàticament es replica el seu “perfil TIC” dintre de l’estació, s’apliquen totes les polítiques lligades a la persona en concret, i es distribueix tot el programari que té assignat aquesta persona que no estigui inclòs dintre de la imatge (de fet la distribució remota està emmarcada en un paradigma de “gestió remota” de forma que llevat actuacions lligades al maquinari, totes les actuacions sobre les estacions de treball es fan remotament i a ser possible automàticament).

Aquest procés l’anomenem “maquetació”. La maquetació es pot fer per qualsevol persona usuària corporativa, ja que una característica de les estacions de treball municipals és que qualsevol estació de treball pot ser utilitzada per qualsevol persona usuària, i qualsevol persona usuària pot utilitzar qualsevol estació de treball, i té accés als mateixos sistemes TIC independentment de l’estació que utilitzi (llevat de les possibles dades que emmagatzemi en local, acció que està permesa, però que en general no s’utilitza ja que està desaconsellada i es forma en aquest sentit la persona usuària).

Una altre element molt important de l’estandardització de les estacions de treball és la definició de les persones usuàries. Tota la definició TIC operativa de les persones usuàries està emmagatzemada en el directori de treball, basat en Microsoft Active Directory. La definició conceptual de les persones usuàries es gestiona en el sistema intern de Gestió de Identitats (GID) basat en productes Oracle, que s’alimenta del sistema de Gestió de Recursos Humans. D’aquesta manera qualsevol empleat/ada municipal contractat/ada, “apareix” dins de la Gestió d’Identitats, que a la seva vegada el crea dintre de l’Active Directory. De la mateixa manera, quan un/a treballador/a abandona l’Ajuntament, es procedeix a la seva “desactivació” dintre de la Gestió d’Identitats i en el Directori de treball i en la resta de sistemes d’informació que tinguin bases de dades internes de persones usuàries.

Per accedir a qualsevol servei TIC que presti l’Ajuntament, la persona usuària ha d’estar definida en la Gestió d’Identitats. Aquesta preveu diferents tipus de persona usuària, depenent de la seva relació amb l’Ajuntament: personal intern, personal d’organismes autònoms, personal d’empreses municipals, però amb règim legal privat, i personal “extern” (personal de qualsevol organisme, empresa i inclosos particulars, definits en la GID per accedir a algun servei).

L’Ajuntament de Barcelona disposa d’una infraestructura per proporcionar informació i serveis directament a la ciutadania a través d’Internet, a través dels seus llocs web, que no es preveu en aquest cas pràctic.

L’accés a tots els serveis TIC corporatius, dintre de la xarxa corporativa, està permès pel que fa a la connectivitat, i es controla bàsicament pels drets de les persones usuàries, encara que en alguns casos s’apliquen també restriccions lligades a les estacions de treball.

Per accedir a serveis interns des de fora de la xarxa corporativa, estan habilitats diferents mecanismes, principalment connectivitats VPN a través de la xarxa pública Internet (basades en clients o en navegador), i sistemes de virtualització, ja sigui d’escriptori o d’aplicacions.

Totes les persones usuàries TIC poden accedir a tres serveis corporatius, des de fora de la xarxa corporativa, des de qualsevol estació, només amb un navegador:  Intranet corporativa  Correu corporatiu (Outlook Web Access)  Gestió de la contrasenya

La resta d’accessos externs bàsicament estaven orientats a permetre l’accés a sistemes interns per personal extern (també d’organismes autònoms i empreses municipals), de forma molt delimitada, com per exemple l’accés als sistemes econòmics i financers interns per persones usuàries d’empreses municipals.

La situació derivada de la pandèmia covid-19 ha fet que l’Ajuntament reforcés aquests accessos i n’hagi definit de nous (encara que amb les tecnologies ja provades), multiplicant per un factor d’escala (generalment ha superat el factor 10) la capacitat i ús d’aquest accessos remots, que han passat a donar servei de “teletreball”.

El REPTE, parcialment resolt, però encara vigent, dels serveis TIC de l’Ajuntament ha sigut continuar donant el servei TIC, en un entorn no presencial, complex (ja que les directrius de treball presencial/teletreball s’han ajustat a les necessitats dels diferents serveis municipals) i amb un component de gestió del canvi, i manteniment de la seguretat especialment crítics.

  1. Respecte al suport oficial que presta l’empresa Microsoft als seus sistemes operatius d’estació de treball, quina afirmació és CORRECTA?
    1. A Microsoft dona suport complet a totes les versions de Windows 10 i limitat a Windows 7.
    2. B Microsoft dona suport complet a totes les versions de Windows de forma il·limitada en el temps.
    3. C Microsoft dona suport únicament a Windows 10. Aquest suport depèn del tipus de llicència (home, pro, Enterprise) i de la versió.
    4. D Microsoft només dona suport a l’última versió de Windows 10.
  2. Desplegar els diferents pegats i actualitzacions del sistema operatiu és una activitat crítica que s’ha de executar al més aviat possible. En concret respecte als pegats de Windows 10, quina afirmació és CORRECTA?
    1. A Donat que els pegats són un element imprescindible per garantir l’estabilitat i la seguretat, Microsoft sempre posa a disposició de les persones usuàries tots els pegats.
    2. B Microsoft únicament deixa a disposició de totes les persones usuàries sense limitació de temps els pegats de seguretat.
    3. C La disponibilitat dels pegats de seguretat i de la resta d’actualitzacions depèn de la versió de Windows 10 instal·lada. A mesura que es treuen noves versions de Windows 10 es deixen de tenir disponibles les diferents actualitzacions per les versions més antigues. Pels pegats de seguretat el temps en què estan disponibles és més llarg però també limitat.
    4. D Desplegar actualitzacions i pegats és una opció de pagament addicional, i la seva disponibilitat depèn de la quantitat abonada.
  3. Per distribuir programari a les estacions de treball i altres activitats lligades a la seva gestió, s’està emprant una solució de l’empresa Microsoft. Quina de les següents opcions és la CORRECTA?
    1. A System Center Configuration Manager (SCCM).
    2. B Central de Distribució de Software (CDS).
    3. C Software Central Point (SCP).
    4. D Cap de les anteriors.
  4. En relació amb l’eina de gestió indicada a la pregunta anterior. Quins tipus de dispositius i sistemes operatius permet gestionar?
    1. A Qualsevol tipus de dispositiu, estació de treball, tauletes, mòbils, servidors, però amb un sistema operatiu Microsoft Windows.
    2. B Estacions de treball i servidors de qualsevol sistema operatiu del mercat.
    3. C Només estacions de treball amb sistema operatiu Windows 10.
    4. D Permet gestionar qualsevol equip informàtic que executi qualsevol versió de Windows, macOs, Linux i Unix, així com sistemes operatius de dispositius mòbils Windows Mobile,
  5. Una de les funcions que aporta l’eina de gestió centralitzada indicada a les preguntes anteriors és agafar el control remot d’una estació. En la situació actual de teletreball, també és necessari agafar el control remot de les estacions fora de la xarxa corporativa. En aquest sentit, quina afirmació és CORRECTA?
    1. A No es pot agafar el control remot fora de la xarxa corporativa. Només es pot agafar el control remot d’estacions de treball que estiguin connectades amb cable RJ 45.
    2. B Es pot agafar el control remot de qualsevol estació suportada per l’eina i prèviament habilitat, independentment de la seva localització, incloses les estacions virtuals, sempre i quan tingui una connexió habilitada amb la xarxa corporativa sigui física (RJ45), mitjançant un client VPN o altres mètodes.
    3. C Es pot agafar el control remot de qualsevol estació que es connecti a sistemes de informació interns mitjançant una VPN SSL.
    4. D No es pot donar el cas atès que el control remot d’una estació està prohibit per llei.
  6. Una persona usuària truca al Servei d’Atenció a la Persona usuària (SAU), per obrir una incidència sobre el fet que té una estació portàtil corporativa, i que avui en intentar connectar-se a la xarxa de l’Ajuntament amb el client VPN instal·lat no ho pot fer. Quina afirmació és CORRECTA?
    1. A Agafar el control remot del portàtil mitjançant el producte de gestió centralitzada anomenat en les preguntes anteriors.
    2. B El SAU té a la seva disposició un producte diferent de control remot (portable, i per tant sense instal·lació) per a aquestes incidències, atès que el corporatiu no funciona en aquesta situació. El personal tècnic del SAU donarà les instruccions pertinents a la persona usuària per descarregar-se el producte i per connectar-se i resoldre la incidència.
    3. C L’única opció per resoldre aquest tipus d’incidència és que la persona usuària porti el portàtil a la seva oficina.
    4. D L’única opció per resoldre aquest tipus d’incidència és que es desplaci un/a tècnic/a al domicili de la persona usuària.
  7. Respecte a la solució d’ofimàtica Microsoft Office, una de les opcions actuals és contractar llicències de la seva versió al núvol (Office 365). En aquest sentit, quines llicències donen dret a instal·lar el programari en els dispositius locals?
    1. A Cap llicència d’Office 365 dona dret a instal·lar el programari en local, perquè són llicències per servei al núvol.
    2. B Totes les llicències d’Office 365 donen dret a instal·lar el programari en local i en diferents dispositius.
    3. C Per poder instal·lar el programari en local s’ha de contractar a més de qualsevol llicència d’Office 365 una llicència addicional.
    4. D Depèn del tipus de llicència. Les de tipus E3 i E5 sí que donen dret a instal·lar el programari en local, i fins a 5 dispositius. Les de tipus E1 no donen aquest dret i la persona usuària s’ha de connectar obligadament al núvol de Microsoft.
  8. S’ha de preparar un script per executar unes determinades actuacions en les estacions de treball. Per canviar el nom a una carpeta, quina comanda és la CORRECTA?
    1. A REN. Igual que qualsevol arxiu.
    2. B RENDIR.
    3. C MOVE.
    4. D No es pot incloure en un script, només es pot canviar el nom d’una carpeta amb l’explorador d’arxius.
  9. Si en un script es vol fer una determinada acció en els subdirectoris d’una determinada carpeta, suposant que l’script ja ha definit la carpeta que conté els subdirectoris, quina de les següents comandes s’utilitzaria?
    1. A FOR /D %A in (<scope>) do “<acció>”
    2. B FOR /R %A in (<scope>) do “<acció>”
    3. C FOR /L %A in (<inici>, <pas>, <fi>) do “<acció>”
    4. D FOR/D %A in (<fitxer>) do “<acció>”
  10. Per a què serveix el “Microsoft Deployment Toolkit (MDT)”?
    1. A Per desplegar qualsevol tipus de programari a les estacions de treball.
    2. B Per automatitzar el desplegament de servidors i estacions Windows.
    3. C Per desplegar apps a dispositius mòbils, per Windows Mobile, IOS i Android.
    4. D Cap resposta és correcta.
  11. Per configurar noves estacions estàndards, el primer pas és “aplicar” una imatge de sistema operatiu corporativa (que ja incorpora els principals programes i configuracions). Per a aplicar aquesta imatge des d’una clau USB emprant les eines que proporciona MS per aquestes actuacions, s’utilitza un fitxer:
    1. A .IMAGET
    2. B .WIM
    3. C .MSI
    4. D .EXE
  12. En aquests moments l’Ajuntament està emprant com a plataforma de correu, agenda, Microsoft Exchange 2013. En el moment de migrar de la versió 2010 prèviament instal·lada, en les estacions es va haver d’actualitzar:
    1. A Tota la versió de la suite d’Office, ja que es tenia la versió 2010, es va haver d’actualitzar a la versió 2013.
    2. B No es va haver d’actualitzar cap mòdul de la versió 2010 de la suite d’Office que es tenia distribuïda.
    3. C Es van haver d’actualitzar totes les versions dels navegadors, ja que així ho exigia la versió web (OWA – Outlook Web Access).
    4. D Només va ser imprescindible actualitzar el mòdul local de Microsoft Outlook a la versió 2013.
  13. Respecte al correu i agenda corporativa basada en el producte Microsoft Exchange 2013, des de les estacions de treball, corporatives o no, es pot accedir tant amb un navegador com amb el producte Microsoft Outlook 2013 que forma part de la suite d’Office. Quina opció és la CORRECTA en aquest sentit?
    1. A Hi ha diferències entre accedir amb el client Outlook local o amb l’Outlook Web, tant en funcionalitats com en la interfície.
    2. B Independentment de quin dels dos programes anomenats s’utilitzin, totes les funcionalitats són exactament les mateixes i també la interfície.
    3. C Les funcionalitats són les mateixes, però hi ha importants diferències en la interfície. Aquesta a més, és diferent segons la versió del navegador.
    4. D Si s’habilita l’accés per POP3 des de Microsoft Outlook 2013, llavors sí que es tenen les mateixes funcionalitats tant des d’aquest programa com des de l’Outlook Web Access.
  14. Com s’ha descrit, les estacions corporatives estan configurades de forma que qualsevol persona usuària pugui entrar en qualsevol estació. A més de diverses configuracions i polítiques, aquesta característica es basa en el que s’anomena “perfil mòbil”. En què consisteix?
    1. A En el fet que una vegada autenticada la persona usuària, es copien una sèrie de fitxers des d’una ubicació de xarxa (NAS o servidor de fitxer) al seu %USERPROFILE% i també s’importa dintre del registre local la part de la persona usuària (HKCU) també des d’una ubicació centralitzada. En tancar la sessió, reiniciar o tancar l’estació s’actualitza el contingut de la ubicació de xarxa amb els canvis locals.
    2. B En el fet que a una ubicació al núvol AZURE es guarden totes les configuracions i programes que té instal·lades la persona usuària, que es tornen a aplicar si aquest canvia d’estació.
    3. C En el fet que les configuracions i programes de l’estació es guarden al dispositiu mòbil de la persona usuària.
    4. D En el fet que les configuracions i programes associats a la persona usuària es guarden en una base de dades centralitzada i això permet “mobilitzar” la persona usuària.
  15. Us han assignat una incidència respecte a una persona usuària a la qual no li funciona una aplicació determinada. Aquesta aplicació funciona perfectament en totes les estacions que la tenen assignada i sempre li havia funcionat perfectament a aquesta persona. Després d’estar diversos dies revisant totes les configuracions, forçant la reinstal·lació remota del programa via l’eina de gestió, agafant control remot i intentant instal·lacions manuals, i altres actuacions, no heu pogut resoldre la incidència. També heu comprovat el seu perfil de persona usuària, i els fitxers personals. Quin és el següent pas?
    1. A S’ha d’obrir un projecte per actualitzar l’aplicació o fins i tot canviar d’empresa proveïdora.
    2. B Donat que amb totes les actuacions manuals l’estat de l’estació no està ben controlat, el que s’ha de fer és reinicialitzar l’estació amb la imatge corporativa, i també reinicialitzar el perfil de la persona usuària, i deixar que el sistema de gestió torni a reinstal·lar automàticament tot el programari, aplicar les polítiques i realitzar les configuracions oportunes, per deixar tant l’estació com la persona usuària en un estat conegut i controlat.
    3. C S’ha d’obrir un incident de caràcter greu dins del suport “premium” de Microsoft.
    4. D Abandonar, ja s’ha fet tot el que s’ha pogut i se li diu a la persona usuària que deixi d’utilitzar l’aplicació.
  16. Us han assignat una incidència respecte a una persona usuària que en intentar executar un producte el sistema li diu que no troba l’executable. Aquest producte es distribueix mitjançant l’eina centralitzada de gestió d’estacions de treball. Llavors, el primer que feu és:
    1. A Accediu a la consola de l’eina i comproveu si l’aplicació està o no distribuïda. Com que veieu que no ho està, ja sigui amb control remot o donant les instruccions oportunes a la persona usuària forceu la seva distribució i comproveu que la incidència queda resolta.
    2. B Ho escaleu cap al departament de productes perquè no podeu fer res.
    3. C Envieu per correu els binaris d’instal·lació i les instruccions a la persona usuària perquè s’ho instal·li.
    4. D Demanar ajuda a un/a company/a, que us diu que heu d’enviar els binaris i que la persona usuària s’ho instal·li.
  17. L’Ajuntament té implantat en diverses àrees un sistema d’impressió centralitzada segura, que bàsicament consisteix a retenir la impressió fins que la persona usuària s’autentica en la impressora en què vol que surti la impressió i llavors és quan s’envia la impressió cap a la impressora. Es tenen desplegats diferents productes segons l’empresa adjudicatària, des de solucions propietàries de fabricants d’impressores (com Canon Uniflow) fins a productes independents, com podrien ser OneQ o Papercut. En aquest model d’impressió centralitzada, quin és el rol dels servidors Windows d’impressió?
    1. A Les persones usuàries imprimeixen contra les cues d’impressió emmagatzemades als servidors d’impressió i el contingut de la impressió (“spool”) queda retingut, fins que la persona usuària s’autentica en la impressora, llavors la impressora ho comunica al producte d’impressió centralitzada, el qual li dona ordre al servidor d’impressió que enviï el contingut a l’adreça IP o al nom de la impressora en la qual s’ha autenticat la persona usuària i aquesta realitza la impressió.
    2. B No té cap rol, no es necessiten, donat que aquests productes creen impressores virtuals a les estacions i la comunicació es fa directament des de l’“spool” local a la impressora on es vol imprimir.
    3. C Tots aquests productes accepten els dos modes de funcionament anteriorment descrits a les respostes A i B, definint en la implantació qual s’utilitza en totes les impressores.
    4. D Tots aquests productes accepten els dos modes de funcionament anteriorment descrits a les respostes A i B, i no fa falta optar per un únic mètode, es pot emprar tots dos en qualsevol impressora connectada.
  18. Actualment els i les ciberdelinqüents s’esforcen per aconseguir codis de persones usuàries i credencials del personal de les empreses. Això els permet fer accessos a la xarxa interna de les empreses per fer atacs. Quan s’accedeix a la xarxa corporativa a través d’accés remot des d’un ordinador personal (domèstic) per accedir als recursos de l’Ajuntament, quina és la mesura de seguretat que permetrà reduir el risc que en el moment d’introduir les credencials d’accés ens robin i adquireixin el codi de la persona usuària i la contrasenya corporativa?
    1. A Tenir un gestor de contrasenyes segur en un USB.
    2. B Escriure la contrasenya en una llibreta a casa tancada en un calaix.
    3. C Tenir un antivirus instal·lat al PC propi actualitzat i actiu.
    4. D Tenir implementat un segon factor d’autenticació com pot ser un codi enviat per SMS.
  19. En relació amb el punt anterior, quina tecnologia de les següents evitaria que un cop robats el codi de la persona usuària i la credencial corporativa es pugui materialitzar l’accés a la xarxa corporativa per part de ciberatacants des de l’exterior emprant les credencials robades?
    1. A Tenir un gestor de contrasenyes segur en un USB.
    2. B Escriure la contrasenya en una llibreta a casa tancada en un calaix.
    3. C Tenir un antivirus instal·lat al PC propi actualitzat i actiu.
    4. D Tenir implementat un segon factor d’autenticació com pot ser un codi enviat per SMS.
  20. Les VPN d'accés remot s'usen habitualment per connectar de forma segura a través d'una xarxa no fiable (per exemple, Internet) a persones usuàries remotes d'una organització amb la xarxa d'aquesta, amb la finalitat que puguin utilitzar els seus recursos interns. En el cas de connexió amb una persona usuària remota se sol emprar un dispositiu/programari client (que s’instal·la a l’ordinador de la persona usuària). Les VPN proporcionen unes funcions bàsiques de seguretat, quina de les següents funcions NO és una funció d’aquestes bàsiques?
    1. A Integritat de les dades enviades i rebudes a través de la VPN.
    2. B Detecció d’intrusions de seguretat.
    3. C Confidencialitat de les dades enviades i rebudes a través de la VPN.
    4. D Autenticació dels dispositius / persona usuària que estableix la connexió de la VPN.
  21. Per a la protecció de les estacions de treball actualment hi ha diferents enfocs d’eines, quina de les següents eines NO té la capacitat de detectar i bloquejar el programari maliciós (malware) desconegut?
    1. A EDR (Endpoint Detection and Response).
    2. B Anti-Virus/EPP (Endpoint Protection Platform), EDR (Endpoint Detection and Response).
    3. C NGEPP (Next Generation Endpoint Protection Platform).
    4. D Cap de les anteriors.
  22. El mecanisme o factor d’autenticació és el mecanisme que permet validar la identitat d'una persona usuària quan vol accedir a un recurs protegit. Aquest mecanisme és important i crític, donat que la identificació de la persona usuària és, en general, fàcilment accessible. Quin dels següents NO és un mecanisme d’autenticació?
    1. A Alguna cosa que es coneix (un secret).
    2. B Alguna cosa que es té (un objecte).
    3. C Un codi de persona usuària.
    4. D Alguna cosa que és pròpia de la persona usuària, com característiques biomètriques.
  23. L’Esquema Nacional de Seguretat ens recomana emprar 2 mecanismes o factors d’autenticació quan es vol accedir a sistemes d’informació classificats, quina opció és CORRECTA?
    1. A Únicament pels sistemes classificats de nivell MITJÀ.
    2. B Únicament pels sistemes classificats de nivell BAIX.
    3. C Únicament pels sistemes classificats de nivell ALT i BAIX.
    4. D Únicament pels sistemes classificats de nivell MITJÀ i ALT.
  24. Quina de les següents accions va en detriment de la mesura de seguretat “Bloqueig del lloc de treball” per temps d’inactivitat establerta per l’organització per a la protecció del lloc de treball?
    1. A Es cancel·laran les sessions obertes d’accés remot quan es detecta que s’ha superat el temps d’inactivitat.
    2. B Es bloqueja automàticament l’estació de treball quan es detecta que s’ha superat el temps d’inactivitat.
    3. C La persona usuària ha de poder canviar el temps de bloqueig per inactivitat per ajustar els requeriments de seguretat a través de la configuració de l’estació de treball.
    4. D S’ha de conservar el bloqueig de la sessió fins que la persona usuària restableixi l'accés mitjançant els procediments establerts d'identificació i autenticació en la corporació.
  25. La mesura de seguretat per protegir la informació confidencial que ha de prendre una organització quan té estacions de treball que es volen deixar d’utilitzar per obsolescència és l’esborrament segur de suports d’informació. Si per algun motiu aquest esborrament no es pot realitzar per impossibilitat tècnica i els suports tenen informació de nivell MITJÀ segons l’Esquema Nacional de Seguretat, quina mesura s’hauria de prendre?
    1. A Cedir els ordinadors a una altra organització i ja faran l’esborrament de la informació.
    2. B Destrucció segura dels suports d’informació.
    3. C Emprar l’esborrament segur de suports d’informació de productes certificats.
    4. D Fer una transferència de la informació del suport en un altre lloc.
  26. Els portàtils corporatius tenen l’adaptador wifi habilitat i estan configurats per connectar- se a diferents xarxes wifi. Una d’aquestes xarxes, desplegada a la major part de les oficines municipals, és la que anomenem “Wifi corporativa”. Per connectar-se a aquesta xarxa, les estacions de treball han d’estar habilitades amb un certificat. Com es desplega aquest certificat?
    1. A La persona usuària ha de disposar de la seva targeta de marcatge i amb el protocol NFC transferir el certificat a l’estació.
    2. B L’estació es connecta amb cable físic (RJ45) i la persona usuària s’autentica al directori actiu, i mitjançant una política es baixa el certificat del mateix directori. Hi ha altres mètodes per a casos especials, però aquest és el procediment habitual.
    3. C La persona usuària ha de transportar el portàtil fora de la xarxa corporativa, i connectar-se a la pàgina web de certificat de la FNMT, adquirir-ne un i instal·lar-lo. Després ho ha de comunicar al gestor de la xarxa wifi per acceptar el certificat.
    4. D La persona usuària ha de disposar de la seva targeta idcat i amb el protocol NFC transferir el certificat a l’estació.
  27. Per resoldre una incidència que creieu lligada a un tancament inesperat (forçat per la persona usuària o pel mal funcionament del sistema), voleu accedir a l’històric d’aquests tancaments, ho podeu fer?
    1. A Heu de consultar la base de dades de registre d’incidències al Sistema d’Atenció a l’Usuari. En aquesta base de dades sortiran registres anteriors si han estat informats. No es té cap altra font d’informació.
    2. B Utilitzeu l’eina “eventvwr” que ve integrada en el sistema operatiu. Per tal d’accedir al registre de successos de l’altre equip es pot agafar control remot i executar eventvwr en l’equip remot, obtenir una exportació dels successos, o connectar-se des de l’eina a l’equip remot. La informació que necessiteu és en el registre de seguretat.
    3. C Els mecanismes per accedir al registre de successos indicats a la resposta anterior són correctes, però el registre a consultar és el de sistema. Donat que no hi ha hagut un tancament controlat en el següent inici es registra un succés amb codi 6008.
    4. D Cap de les anteriors resposta és correcta.
  28. Les persones usuàries de l’Ajuntament tenen desplegat el navegador Firefox, en concret la versió ESR XX.y. Quines són les diferències existents entre la versió ESR i la versió “normal”?
    1. A Les dues versions són completament idèntiques, només es diferencia el tipus de suport, que en el cas normal només es pot tenir suport via web i gratuït, i en el cas ESR es poden contractar enginyers de mozilla.org.
    2. B Les funcionalitats són molt semblants, però el ritme d’actualització de la versió ESR és menor, i a més el temps que està en suport és més llarg. També es diferencien en les opcions que estan activades per defecte, especialment respecte a la seguretat i a la privacitat. Aquestes opcions, en la versió ESR, que està orientada a empreses, es configuren per defecte de forma molt més restrictiva.
    3. C La versió “normal” és gratuïta i l’ESR de pagament per a la persona usuària.
    4. D La versió “normal” està disponible per qualsevol persona usuària descarregant-la del web de

  29. Mozilla. En canvi l’ESR només està disponible per les empreses que signen un contracte amb Mozilla, que els proporciona un lloc ftp per a les descàrregues.

    Quina de les següents mesures de seguretat NO ha de prendre una organització enfront al robatori de dispositius portàtils?
    1. A Disposar d’un inventari d’equips portàtils.
    2. B Establir un canal de comunicació per informar de la sostracció, al servei de registre i gestió d’incidents de seguretat corporatiu.
    3. C Obrir incident de seguretat al SAU amb la denúncia als Mossos d’Esquadra.
    4. D No cal fer res, amb la denúncia als Mossos d’Esquadra és suficient.
  30. Donada la situació de la covid-19 es requereix que un equip format per personal corporatiu i extern pugui compartir amb modalitat de teletreball uns documents corporatius interns i confidencials i sensibles de LOPD. Quina acció de les següents redueix el risc de pèrdua de la confidencialitat d’aquesta informació/documents amb què necessita que l’equip accedeixi?
    1. A Donar d’alta a GID totes les persones externes i habilitar un accés remot corporatiu que permeti consultar i baixar documents i així poder descarregar el fitxer al PC domèstic de casa.
    2. B Donar d’alta una persona usuària genèrica posada a disposició de les persones externes de l’equip per accedir al directori a través d’accessos remots habilitats en l’organització per tenir accés a la carpeta on s’ubiquen aquests documents.
    3. C Donar d’alta a GID totes les persones externes i habilitar un accés remot amb capacitat per consultar, però no per baixar els documents.
    4. D Que una persona de l’equip creï un compte a Dropbox privat i personal i copiï els documents a aquest espai i autoritzi l’equip (personal intern i extern) per tal que pugui accedir des de fora de la xarxa corporativa directament als documents.

Supòsit pràctic 3

L´IMI dona servei de telecomunicacions a l´Ajuntament de Barcelona. Com a conseqüència d´això, estableix les comunicacions entre totes les seus municipals i diferents dependències a través d´una xarxa de cable de fibra òptica d´aproximadament 700 km.

Aquesta xarxa de fibra òptica va ser construïda fa més de tres dècades i ha anat evolucionant al llarg dels anys, migrant de tecnologies a mesura que passava el temps, X25, Token Ring, ATM,

Ethernet, IP....

Fa uns anys, es va realitzar una unificació de totes les xarxes de fibra òptica de diferents Gerències municipals per constituir-ne una de sola i que estigués mantinguda i gestionada per l´IMI. Aquestes xarxes són les que donaven el servei de connectivitat als elements de Mobilitat (semàfors, tags, càmeres...), als elements de Túnels (radars, càmeres, sensors...), als elements de l´IMI (Barcelona

Wifi, Xarxa de N3 de l´Ajuntament de BCN, càmeres de videovigilància de la Guardia Urbana....), elements d´enllumenat i altres xarxes més petites que donen serveis municipals, totes independents entre si.

Per realitzar la integració de totes aquestes xarxes, de manera que totes elles mantinguin una estanqueïtat entre si (siguin completament independents), però comparteixin una xarxa comuna de fibra òptica, va ser necessari optar per una tecnologia adequada i capaç de donar aquesta funcionalitat.

La tecnologia triada en aquest cas va ser MPLS, degut a que és capaç d’oferir diferents VPNs totalment independents entre si. El protocol utilitzat per tal de comunicar el backbone entre si i sobre el qual es construeix la xarxa MPLS és OSPF i el protocol utilitzat per donar servei de senyalització de les diferents VPNs a configurar és el MP-BGP. Així doncs, aquest exercici anirà referit en gran part a la realització de preguntes i situacions relacionades amb aquestes tecnologies.

Tenint en compte que l´Ajuntament té més de 200 edificis a connectar, es planteja inicialment la possibilitat de connectar tots els edificis en una arquitectura full-mesh, però es descarta dita arquitectura ja que el nombre de enllaços a configurar seria massa gran.

  1. Considerant que el nombre exacte de punts a connectar és de 216, el nombre d´enllaços amb arquitectura full-mesh seria de:
    1. A 23.220
    2. B 48.444
    3. C 16.512
    4. D 46.441

  2. Finalment s´estableix una xarxa amb arquitectura Leaf&Spine on tenim dos Router Core anomenats P i Multitud de routers PE cadascun dels quals es connecta als dos routers centrals.

    Aquesta xarxa està protegida mitjançant una estructura de Firewalls, IPSs i perfiladors de trànsit del món exterior.

    Mitjançant aquests elements es dona connectivitat a clients/proveïdors externs que es volen connectar a la xarxa interna o a la DMZ per tal de consumir algun servei o bé per donar a l´Ajuntament algun servei establert a les seves dependències.

    Un d´aquests proveïdors vol connectar-se a la xarxa IMI mitjançant tres línies independents i establint el protocol EIGRP.

    AJUNTAMENT BCN

    A

    Bandwidth=20Mbps Bandwidth=10Mbps C

    B Bandwidth=10Mbps

    Bandwidth=200Mbps B

    Bandwidth=200Mbps C

    A Bandwidth=10Mbps

    PROVEIDOR

    Tenint en compte que tots els enllaços tenen un delay d’1 microsegon i que la fórmula del cost en

    EIGRP és de Cost=(BW + Delay)x256, sent i sent Delay= suma de tots els delays del camí (el load balancing està habilitat per defecte al protocol EIGRP en el tipus de router que utilitzem).

    Queda clar que el camí preferit pel protocol EIGRP seria l’A.

    Així doncs, en cas de que el camí A caigués, quina seria la resposta del protocol?
    1. A El camí B seria l´establert.
    2. B El camí C seria l´establert.
    3. C Es produiria un Load balancing entre els camins B i C.
    4. D No hi hauria camí de backup.

  3. Aquesta empresa, que es vol connectar amb l´ajuntament, disposa d´un direccionament IP que es solapa amb el direccionament intern que disposa l´Ajuntament. Es requereix una connectivat on dues màquines, cadascuna a cada empresa puguin estar ubicades en qualsevol xarxa de les dues empreses.

    Quina tecnologia s´hauria d´implementar per tal de resoldre aquesta dificultat?
    1. A Nat de les ip origen al Firewall del l´empresa.
    2. B Nat de les ip destí al Firewall de l´empresa.
    3. C Nat de les ip origen al Firewall de l´empresa i Nat de les ip origen al Firewall de l´IMI.
    4. D Nat Ip origen al Firewall de l´empresa i Nat de les ip destí al Firewall de l´IMI.
  4. Quan aquests proveïdors/clients arriben a les dependències municipals, han d’interconnectar-se amb aquests firewalls a dos punts separats físicament anomenats nusos d´interconnexió. Per establir la connexió física a un dels nusos, els circuits que arriben fins als commutadors (switches) IMI (des de proveïdors externs) han de deixar el circuit en un panell de presentació amb format SC i l’SFP necessari per a connectar al commutador (switch) és LC, per tant, serà necessari disposar d´un cable de xarxa de fibra òptica:
    1. A Fotografía de un latiguillo, opción A
    2. B Fotografía de un latiguillo, opción B
    3. C Fotografía de un latiguillo, opción C
    4. D Fotografía de un latiguillo, opción D

  5. Més enllà dels firewalls existeixen els encaminadors o routers que connecten amb les empreses proveïdores d´Internet. Actualment l´IMI disposa de AS propi i es constitueix com a LIR amb direccionament públic propi.

    Per tal de realitzar la interconnexió amb Internet es disposa d´una empresa proveïdora de trànsit a través de dos encaminadors i d´un tercer encaminador connectat directament a CATNIX que és un punt neutre d´interconnexió de tràfic BGP públic.

    Quin tipus de protocol s´ha d´establir entre aquests tres encaminadors (tots al mateix AS) per tal de realitzar correctament l´intercanvi de rutes d´Internet?
    1. A E-BGP
    2. B I-BGP
    3. C MP-BGP
    4. D OSPF

  6. Aquesta connectivitat amb Internet fa que el trànsit que es dirigeix cap a CATNIX sigui més convenient que el trànsit dirigit cap al proveïdor privat (amb Local Preference superior de les rutes après pel proveïdor privat a la de per defecte), degut al fet que l´ample de banda consumit a

    CATNIX és substancialment més econòmic i amb menys hops d´AS.

    Quina tècnica podem utilitzar amb el protocol BGP per tal de prioritzar el trànsit de sortida cap a la interconnexió amb CATNIX?
    1. A Establir un Local preference més alt de les xarxes apreses per CATNIX respecte de les apreses pel proveïdor de trànsit.
    2. B Establir un AS-prepending més baix del nostre AS a través de CATNIX respecte d’AS- prepending establert amb el proveïdor de trànsit.
    3. C No fer res, ja que les xarxes que provenen dels proveïdors de CATNIX sempre són un AS més a prop que respecte de les xarxes apreses pel proveïdor de trànsit.
    4. D Cap de les solucions proposades és vàlida.
  7. Entre els diferents tipus d´atacs DDoS (atacs distribuïts de denegació de servei), hi ha la modalitat d´atac volumètric de DDoS. Aquest té com a objectiu saturar els enllaços amb l’ISP i la infraestructura de seguretat perimetral, per provocar una lentitud extrema en la connexió a Internet. Quina d´aquestes opcions protegeix la xarxa sense comprometre mai l´ample de banda de la sortida a Internet?
    1. A Disposar com a primera barrera d´uns firewalls perimetrals (NGFW) amb capacitats de DDoS al darrere dels encaminadors d´Internet.
    2. B Disposar com a primera barrera d´un IPS perimetral amb capacitats DDoS al darrere dels encaminadors d´Internet.
    3. C Disposar d´un gestor d´ample de banda perimetral, instal·lat entre l’ISP i la capa més externa dels firewalls, aquest equipament ha de tenir capacitat per netejar el trànsit maliciós, de tal manera que el client només rep el trànsit net.
    4. D A través d´un ISP capaç d´atrapar el trànsit (amb una ruta específica BGP) i netejar-lo.
  8. La següent captura ens mostra el resultat d’introduir la comanda “show ip bgp” a un dels nostres encaminadors. Quina és la raó per la qual una d´aquestes rutes és declarada la millor? (S´assumeix que a la “Next hop IP address” s’hi pot arribar).
    1. A El weight més alt.
    2. B La mètrica més baixa.
    3. C La millor local preference.
    4. D El millor tipus de veí (EBGP).
  9. La següent captura ens mostra l’output d´introduir la comanda “show ip bgp” en un altre encaminador. Quina és la raó en aquest cas d´elegir la ruta assenyalada amb “>” en aquest cas? Next Network Hop Metric LocPrf Weight Path *11.10.0.0/16 10.1.2.3 3 120 10 4 1 33333 10 200 44 ? *>i 2.2.2.2 1 130 30 4 33333 10 200 44 i *i 2.2.2.2 2 110 20 4 1 404 505 303 202 ?
    1. A Weight més alt.
    2. B Millor LocPrf.
    3. C Millor veí (E-bgp).
    4. D Mètrica més baixa.

  10. De vegades ens és imprescindible establir mesures de seguretat als mateixos encaminadors degut al fet que poden voler aïllar un màquina infectada de la resta de la xarxa corporativa. Per aconseguir tal objectiu s´utilitzen les Access-lists, les quals, aplicades a un interfície de l’encaminador, ens permet aconseguir aquesta protecció.

    Tenint en compte que s´està configurant un encaminador Cisco on les Access-list utilitzen el mètode de la wildcard mask, s´ha configurat la següent access-list en un encaminador. Access-list 1 permit 10.44.38.0 0.0.3.255 Si aquesta Access-list hagués utilitzat una màscara diferent, sense canviar res més, quina de les següents respostes hauria estat necessària per tal que el resultat hagués estat un MATCH de la ip origen 10.44.40.18?
    1. A 0.0.1.255
    2. B 0.0.5.255
    3. C 0.0.7.255
    4. D 0.0.15.255

  11. Moltes vegades és necessari comprovar l´estat de la xarxa per tal d´assegurar el bon funcionament de les comunicacions i no sempre es tracta de comprovar que a nivell lògic els enllaços funcionen correctament, moltes vegades hem de comprovar que a nivell físic el camí és correcte i en bon estat. Per a tal objectiu es sol realitzar una reflectometria.

    Com a conseqüència que la xarxa municipal està viva i cada vegada va creixent més i més a causa de diferents projectes que porten a terme les diferents gerències, es vol connectar a la xarxa interna (en endavant la xarxa corporativa) un nou edifici on anirà ubicat un centre de serveis socials.

    En aquest edifici ja arriba la xarxa de fibra òptica municipal (FOM) i ja existeix un encaminador de

    N3 MPLS. Els responsables de la construcció de la nova seu ens demanen consell al respecte de l´establiment de les comunicacions.

    La primera pregunta que ens solen fer sempre és quin commutador (switch) haurien de comprar per establir la xarxa de N 2. Es sol recomanar un commutador homologat per l´Institut Municipal d´Informàtica i del qual disposem recanvis. Aquest commutador sol ser un commutador amb 24 ports ethernet PoE i a velocitats de 10/100/1000 Mbps a cadascun dels ports, i és necessari disposar almenys de dos ports combo amb fibra i coure a 1000 Mbps per establir la interconnexió entre ells.

    A l´hora de realitzar la configuració d´aquest commutador implementem diverses mesures i entre elles hi ha la d´establir el protocol de Spanning –tree.

    Quina d´aquestes variants del protocol Spanning-tree és la més recomanable per tal d´establir un temps de recuperació més curt en cas de caiguda d´un dels enllaços que connecten els commutadors entre sí?
    1. A MST
    2. B PVST
    3. C RPVST+
    4. D SPT

  12. En aquests commutadors van connectats també els telèfons IP. El trànsit d´aquests elements ha de ser prioritari respecte d´altres trànsits i han de ser els mateixos telèfons IP els encarregats de realitzar el marcatge QoS per tal que es prioritzin les seves dades. Tenint en compte que els telèfons IP utilitzats a l´IMI disposen d´un port per connectar a la xarxa i un altre per connectar el

    PC Corporatiu:

    Quin d´aquests marcatges seria el més prioritari i per tant l´idoni per ser establert a la capçalera DSCP dels paquets IP enviats pels telèfons cap als commutadors?
    1. A AF46
    2. B EF
    3. C AF56
    4. D AF22

  13. Des de la direcció d´una seu s´ha rebut la petició de donar suport de consultoria a la compra d´elements de telecomunicacions per renovar els elements de comunicacions de nivell 2.

    La necessitat a cobrir és la instal·lació de 24 telèfons IP i 24 ordinadors corporatius per a la planta 2.

    Quina seria la recomanació que implicaria menys elements a instal·lar per a aquesta petició?
    1. A Dos commutadors de 24 ports PoE.
    2. B Dos commutadors de 24 ports.
    3. C Un commutador de 24 ports PoE.
    4. D Un commutador de 24 ports i 24 injectors PoE.

  14. En tot aquest parc de commutadors de nivell 2, una vegada instal·lat, s´ha de realitzar un manteniment i una monitorització constant. Per aconseguir tal objectiu, es realitzen, cada període determinat de temps, concursos on es contracten dits treballs de capítol 2 (serveis).

    Si hem de contractar el manteniment dels elements de xarxa de nivell 2 de comunicacions i ens diuen que per a la realització de dit projecte el seu VEC (Valor Estimat de Contracte) és de 1.243.000 € i el projecte durarà 3 anys i hi ha possibilitat de prorrogar el contracte 2 anys més, què és el que inclou el VEC?
    1. A 1.243.000 € sense IVA i els 5 anys de contracte.
    2. B 1.243.000 € amb IVA i els 5 anys de contracte.
    3. C 1.243.000 amb IVA i els 3 anys de contracte.
    4. D 1.243.000 sense IVA i els 3 anys de contracte.

  15. En aquesta xarxa IP, moltes vegades es requereix la utilització d´un sniffer per tal d´analitzar si les comunicacions entre diferents seus funcionen correctament o no. Per tal de poder analitzar a simple vista un flux, s´ha de tenir clar quines són les IPs destí i origen i les adreces MAC origen i destí que hauríem de veure en un punt determinat.

    En cas que ubiquem l´sniffer en el punt reflectit al dibuix següent, es demana determinar quines seran les direccions mac i ip tant d´origen com de destí del paquet que viatja entre els dos servidors (per exemple, un ping) tenint en compte que els elements dibuixats representen 4 encaminadors i dos servidors i els encaminadors no fan bridging cap d´ells i l´sniffer actua com si fos un hub? Ip1 Ip5 Ip4 Ip7 mac1 mac5 mac4 mac7 Ip2 Ip3 Ip6 Ip8 mac2 mac3 sniffer mac6 mac8 Ip B Ip A Mac B Mac A
    1. A IP A, Mac A, IpB MacB.
    2. B IP4, Mac4, Ip5 Mac 5.
    3. C IP A, Mac 4, IP B Mac 5.
    4. D IP 4 Mac A, IP 5, Mac B.

  16. La xarxa dona servei de connectivitat a totes les seus. Aquestes, principalment, on volen accedir es a serveis informàtics ubicats al CPD (Centre de Processament de Dades). Allí, l´IMI compta amb tot el maquinari i programari necessari per oferir estabilitat i seguretat, tant a aquests serveis (programari i maquinari), com la protecció necessària d´amenaces (tant externes i internes a la xarxa).

    Al CPD de l´ajuntament, l´IMI compta amb uns BALANCEJADORS connectats amb modalitat ONE-

    LEG a les diferents xarxes on estan ubicats els servidors.

    Així doncs, en estar a la mateixa xarxa que els servidors, l’adreça VIP de servei és del mateix rang que tenen configurats els servidors que ofereixen el servei i responen a les peticions de les persones usuàries a través del Balancejador.

    L´esquema seria el següent:

    XARXA IMI

    BALANCEJADOR

    DEFAULT GATEWAY IP VIP

    IP1 IP2 IP3 IP4

    Com s´hauria de configurar el balancejador per tal que el balanceig entre els 4 servidors funcionés correctament?
    1. A S´hauria d´implementar NAT de la ip origen del paquet ip client (NAT-Client).
    2. B S´hauria de configurar Round Robin entre els 4 servidors.
    3. C S´hauria de configurar Persistència de Sessió.
    4. D S´hauria de configurar el balanceig entre 3 Servidors i deixar-ne un de backup de la resta.

  17. La xarxa municipal també és una xarxa multicast on es connecten les càmeres de videovigilància de la Guardia Urbana i a través de la qual els membres integrants de la GUB poden realitzar una vigilància activa dels carrers a la ciutat de Barcelona.

    Aquesta xarxa Multicast compta amb un encaminador que fa la funció de Rendevouz Point.

    Una vegada establert l´arbre que connecta els clients, que en aquest cas són els ordinadors de la guàrdia urbana encarregats de vigilar els carrers i una determinada càmera al carrer, quin seria el camí establert entre aquests dos punts en un primer moment i al cap de d´una estona sent el protocol configurat IP PIM SPARSE-MODE?
    1. A En tot moment el trànsit passaria pel Rendevouz Point.
    2. B En cap moment el trànsit passaria per Rendevouz Point ja que aquest només serveix per establir la senyalització.
    3. C El trànsit passaria pel Rendevouz Point i posteriorment establiria el camí més curt possible entre la font i el consumidor de les imatges.
    4. D El trànsit passaria de forma balancejada entre la font-Rendevouz Point-client i el camí directe entre la font-client.

  18. A les xarxes hi sol haver una zona desmilitaritzada anomenada DMZ on hi ha els firewalls que serveixen per establir connexions LAN to LAN des de xarxes remotes que no tenen la possibilitat de connectar-se amb un circuit privat i ho han de fer a través d´internet.

    Per tal de protegir dita connectivitat és obligatori implementar un protocol d´encriptació i d´autenticació de qui es connecta. Quin és el protocol que s´utilitza en aquest tipus de connexions?
    1. A IPSec en fase 1 i ISAKMP en fase 2
    2. B IPSec
    3. C IPSec en fase 2 i ISAKMP-IKE en fase 1
    4. D IPv6

  19. La xarxa IP de l´Ajuntament de Barcelona es basa en el protocol de Routing OSPF on hi ha una àrea principal que connecta les principals seus i diverses àrees connectades a aquesta àrea principal o àrea 0.

    Des d’una d´aquestes àrees s´ha connectat una xarxa a un encaminador i aquesta xarxa s´ha decidit que sigui redistribuïda dintre del Routing OSPF per aquest encaminador.

    Com es veurà aquesta xarxa en realitzar un “show ip route ospf” en un encaminador de l’àrea 0?
    1. A Com una xarxa ospf OIA.
    2. B Com una xarxa ospf E1 o E 2.
    3. C Com una xarxa ospf O.
    4. D Com una xarxa ospf NSSA.

  20. Hi ha una xarxa, la 10.1.0.0/16 que pertany al direccionament assignat al Districte 1 (DT01) i una altra xarxa, la 10.1.30.0/24 que pertany al direccionament assignat a un centre de Serveis Socials a través d´una interconnexió amb un proveïdor de VPN privada.

    A la xarxa del DT01 es configura un PC amb la ip 10.1.30.34/16 i a la seu del centre de serveis socials es configura una impressora amb la ip 10.1.30.34/24.

    Si es llança un ping a la ip 10.1.30.34 des del Districte 2, qui respondrà al ping, sabent que el protocol de Routing utilitzat és OSPF i la ruta del DT01 és O IA i la del centre de Serveis Socials és O E2?
    1. A Contestarà el pc del dt 01.
    2. B Contestarà la impressora del Serveis Socials.
    3. C Contestaran tots dos.
    4. D No contestarà cap dels dos.

  21. De sobte, ens arriba una trucada on ens diuen que hi ha una seu on s´ha perdut completament la connectivitat i també s´està veient afectat l’encaminador que dona connectivitat de N3 a aquesta seu.

    Es comprova el funcionament correcte d´aquest encaminador i s´observa que quan es fa un ping a l´adreça de Nivell 3 funciona correctament al 50%.

    Els commutadors, en canvi, no responen. L´arquitectura dels commutadors amb l’encaminador és en forma d´anell i l’encaminador té capacitat L2-L3 (és un encaminador, però pot fer commutació (switching) entre diferents ports).

    L´esquema de xarxa és el següent:

    Gi2/0/1

    Gi1/0/27

    Gi1/0/1 Gi1/0/3

    Gi1/0/2

    Fa1/0/47

    Gi0/1 Fa1/0/46

    Fa1/0/48

    Fas 0/24 MGW

    Gi0/1

    Gi0/2 Fas 0/20

    Gi0/2

    AP-ImpMun-01

    Gi0/2 Gi0/1

    MODEM ADSL

    Per sort tenim una persona en remot que ens pot ajudar i és qui precisament ens ha trucat telefònicament.

    Quina seria l’acció que li podem encarregar a aquesta persona per tal d´estabilitzar la xarxa si la nostra sospita és que la pèrdua de connectivitat es deu a un bucle de nivell-2 i tenir la possibilitat de recuperar la connectivitat amb l’encaminador i els commutadors de LAN d´aquesta seu?
    1. A Desconnectar l’encaminador de la xarxa elèctrica.
    2. B Treure un dels dos cables WAN de fibra òptica que connecten la xarxa amb l’encaminador.
    3. C Treure un dels dos cables LAN de coure RJ45 que connecten la xarxa amb l’encaminador.
    4. D Desconnectar els dos cables LAN.

  22. De nou, ens encarreguen l´assessorament de la connexió d´una altra nova seu municipal, aquesta vegada per albergar un centre d’atenció telefònica destinat a respondre a les trucades del 010, el qual és un dels serveis municipals telemàtics més antics al qual ofereix suport l´IMI.

    En aquesta nova seu, es pretén la instal·lació de 30 PCs corporatius i 530 telèfons IP corporatius.

    Tenint en compte aquestes dades, i sabent que les xarxes assignades són la 10.80.x.x per a l´adreçament de telefonia i la 10.30.x.x per a l´adreçament de PCs, es demana quina serà la IP a configurar en l’encaminador que dona nivell 3 tant a una xarxa com a l´altra tenint en compte que el nombre d’adreces IP reservades per a cada xarxa sigui el mínim possible?
    1. A 10.80.0.1/24 i 10.30.0.1/27
    2. B 10.80.0.1/22 i 10.30.0.1/26
    3. C 10.80.0.1/23 i 10.30.0.1/27
    4. D 10.80.0.1/22 i 10.30.0.1/27

  23. Actualment, l´equip del departament de telecomunicacions de l´IMI preveu la possibilitat de realitzar una evolució de la xarxa MPLS cap a una arquitectura del tipus SDN amb una consola central on es pugui establir el camí adient depenent d´altres factors a part de la mètrica obtinguda mitjançant el protocol intern configurat.

    A part, es vol repartir el throughput entre diferents enllaços cap a un destí determinat segons el marcatge QoS o altres factors com el tipus d’aplicació o el delay màxim entre origen i destí.

    Quin és el protocol que fa relativament poc va idear l´equip liderat per Clarence Filsfils per aconseguir realitzar aquesta evolució a les xarxes MPLS cap a un entorn SDN?
    1. A OSPFv3
    2. B SD-ACCESS
    3. C Segment Routing
    4. D SD-WAN

  24. En aquesta xarxa MPLS que constitueix el backbone de la xarxa de comunicacions de l´IMI quan s´instal·la un nou encaminador PE a una nova seu, és necessari realitzar la configuració BGP establint un peering a cadascun de la resta d’encaminadors PE que hi ha a la xarxa. Per realitzar aquesta configuració seria necessari realitzar (n(n-1)/2) peerings, la qual cosa resultaria una configuració molt gran i tediosa. Per evitar aquest tipus de peering Full-mesh amb BGP existeixen uns elements que facilitarien molt aquesta configuració.

    Quin d´aquests elements es recomanaria instal·lar i configurar per tal d´establir la connectivitat I-BGP entre tots els encaminadors PE d´una xarxa MPLS i d´aquesta manera evitar una connectivitat fullmesh entre tots els encaminadors BGP?
    1. A Encaminador reflector.
    2. B Encaminador P.
    3. C Encaminador ASBR.
    4. D Encaminador Server.
  25. Finalment, també cal assegurar el bon funcionament de la xarxa a nivell físic i en moltes ocasions s’han d’interpretar les dades d´una reflectometria de fibra òptica per tal d´assegurar que el tram de fibra òptica està en un estat correcte. En aquesta instal·lació, ens passen una reflectometria per tal d´assegurar-nos que la fibra ha estat correctament instal·lada i la seva atenuació és correcta també. Es tracta d´aquesta reflectometria: Què podem deduir d´aquesta reflectometria tenint en compte que la distància a cobrir per la fibra òptica és d´aproximadament 640 m?
    1. A Hi ha una fusió mal feta al punt 1 que causa una atenuació molt gran.
    2. B La fibra cobreix una distància de 851 m i a partir del punt E hi ha el soroll de final de línia totalment normal.
    3. C La fibra cobreix una distància de 0,644 km i a partir del punt E hi ha el soroll de final de línia totalment normal.
    4. D Hi ha un tall al punt E que s’ha de solucionar urgentment, ja que la distància a cobrir és de 3.864 km.
  26. Qui és l´autor/a del llibre “Interconnections Bridges and Routers” i considerat/ada l´inventor/a del protocol Spanning Tree?
    1. A Vinton Cerf
    2. B Jeff Doyle
    3. C Radia Perlman
    4. D Robert Kahn
  27. Dos corporacions volen fusionar-se. Els/les enginyers/eres de xarxa van decidir realitzar redistribució entre la xarxa EIGRP d´una companyia i la xarxa OSPF de l´altra, utilitzant, per redundància, dos encaminadors, R1 i R2, on aquests dos protocols es redistribueixen mútuament. S´assumeix que la configuració conté el màxim de sentències possibles per defecte en la part de les redistribucions. S´assumeix que una de les subxarxes en el domini OSPF és la 10.1.1..0/24. Quina de les següents respostes és CORRECTA sobre una possible ruta subòptima cap a la xarxa 10.1.1.0/24 des de R1 (ruta que envia paquets a través de la xarxa EIGRP i a través de R2 torna a entrar al domini OSPF)?
    1. A La ruta subòptima existirà a menys que configuréssim filtres en R 1.
    2. B La distància administrativa de R1 ha de ser manipulada, de tal manera que les rutes OSPF tinguin una distància administrativa menor que la distància administrativa de les rutes EIGRP, que és de 90.
    3. C No fa falta fer res, EIGRP compta amb els mecanismes necessaris en aquest cas per preveure les rutes subòptimes.
    4. D S’ha d’utilitzar Route-Tags, ja que és l’única manera de preveure les rutes subòptimes.
  28. Quina d´aquestes imatges es correspon amb l´arquitectura de comunicacions SPINE&LEAF que darrerament s´està implementant en la majoria dels nous CPDs?
    1. A Diagrama de red, opción A
    2. B Diagrama de red, opción B
    3. C Diagrama de red, opción C
    4. D Diagrama de red, opción D
  29. Es vol realitzar una configuració entre dos encaminadors de diferents fabricants per tal que hi hagi redundància entre ells a nivell LAN. Es vol establir una adreça ip virtual que pugui fer de default gateway dels hosts connectats en aquesta LAN. Quin protocol recomanaria fer servir, tenint en compte que no fa falta realitzar balanceig de trànsit entre els dos encaminadors?
    1. A HSRP
    2. B GLBP
    3. C VRRP
    4. D Policy Routing
  30. Es vol establir un Etherchannel (802.3ad) entre dos commutadors de la marca Cisco amb dos commutadors de la marca Aruba. Aquest Etherchannel estarà format per l´associació de 3 ports de 10/100/1000 Mbps Full dúplex a cada commutador. Quin protocol recomanaríeu per a l´establiment de dit Etherchannel tenint en compte que es requereix que hi hagi negociació entre els dos commutadors?
    1. A PAgP
    2. B LACP
    3. C Spanning tree
    4. D Mode on

Supòsit pràctic 4

El soroll a la ciutat és un dels problemes que més preocupen a la ciutadania. Les dinàmiques urbanes propicien situacions, més enllà de l’activitat habitual urbana esperable, on el nivell acústic pot resultar molest, i fins i tot nociu, per a les persones. Trànsit, obres, restauració, terrasses, poc civisme, gossos, espais públics d’alta concurrència… Totes aquestes són situacions que influeixen en la generació de soroll, i el tractament del problema ha de ser integral.

L’Ajuntament de Barcelona vol dotar al personal tècnic que gestiona aquest problema d’un seguit d’eines informàtiques que permetin visualitzar i gestionar els diferents elements urbans relacionats amb el soroll, integrant diferents informacions rellevants, com ara queixes rebudes, denúncies de

Guàrdia Urbana o lectura de sensors.

Per al tractament d’aquest problema, cal disposar d’un conjunt de dades i informacions diverses, gestionades mitjançant diferents circuits de l’organització municipal.

Per això, es crearà el Departament de Gestió Integral del Soroll, i se’l dotarà de les eines informàtiques necessàries per fer possible: - Integrar i homogeneïtzar les diverses fonts de dades que tenen relació amb el problema. - Visualitzar, filtrar i gestionar la visualització i report de les dades, a fi d’establir-ne correlacions i obtenir coneixement per a l’adopció de les accions necessàries. - Publicar informació per a la ciutadania sobre els nivells de soroll i altres dades rellevants. - Centralitzar les queixes i suggeriments de la ciutadania que tenen a veure amb el problema del soroll. - Avaluar el resultat estimat de diverses mesures proposades. - Analitzar l’evolució en el temps del problema, mitjançant gràfiques i mapes comparatius. - Gestionar les queixes ciutadanes, podent-ne visualitzar el grau de seguiment, inspecció i resolució. - Organitzar i gestionar les tasques del servei d’inspecció.

Les fonts de dades que formaran part d’aquest sistema integrat seran, en un inici, les següents: - Queixes rebudes per l’Ajuntament a través del sistema IRIS de gestió d'incidències, reclamacions i suggeriments. - Denúncies realitzades a la Guàrdia Urbana per temes de soroll, segons casuística: Conflictes veïnals, trànsit, alarmes, restauració i altres. - Tramitació d’expedients de multes per infraccions del reglament de soroll. - Sensors de carrer. - Audímetres reguladors de locals de restauració: Autolimitadors de volum. - Equipaments potencialment generadors de soroll com ara restauració, sales de festa, activitats lúdiques, esglésies, col·legis, o altres. Especialment importants són les dades relacionades amb terrasses de bars i restaurants.

Per fer possible el compliment de les funcions del nou departament, caldrà desenvolupar solucions per a: - Gestió de l’accés integrat a les dades, ja sigui amb accessos directes a la seves fonts, ja sigui mitjançant descàrregues periòdiques d’informació. - Homogeneïtzació de la informació, fixant criteris per poder creuar dades amb orígens i estructures diverses. - Una eina de visualització/anàlisi/gestió de les informacions integrades, que permeti visualitzar sobre el territori els indicadors derivats del tractament de dades. - Pàgina web Soroll BCN per a la ciutadania, amb informació relacionada i amb un sistema d’entrada de queixes de soroll (que caldrà integrar a l’IRIS). - Publicar com a dades obertes els principals indicadors i dades relacionades. - Una app mòbil per enviar mesures de soroll, així com queixes o suggeriments. - També es vol crear un Quadre de Comandament on es visualitzin els indicadors i l’evolució dels resultats de les accions realitzades, que ajudi a la gestió del servei i a la presa de decisions. - Una aplicació de back-office per gestionar la demanda i execucions de les actuacions de millora del servei, per districtes, que es controlin amb circuits d’estats i la participació de tots els actors relacionats.

Cadascun dels desenvolupaments que formen part de la solució global poden desenvolupar-se amb tecnologies, metodologies i contractes diferents, segons les necessitats específiques dels requeriments.

  1. Les funcionalitats requerides per l’equip tècnic que gestiona el problema del soroll aniran definint-se a mesura que avanci la integració de les diferents dades implicades. Per això, és convenient una metodologia que faciliti les iteracions en el desenvolupament per anar ajustant funcions i necessitats. Es decideix utilitzar una metodologia AGILE. Quins valors són la base de les metodologies àgils?
    1. A El procés i les eines per sobre de l’individu i les seves iteracions.
    2. B La col·laboració amb el client més que la negociació d’un contracte.
    3. C Seguir una planificació per sobre de respondre als canvis.
    4. D Espaiar el màxim possible les entregues funcionals.
  2. D'acord amb el que s’indica en la pregunta anterior, i donat que es vol una metodologia AGILE, s’opta pel mètode SCRUM. Quin d’aquests esdeveniments NO és propi d’SCRUM?
    1. A Planificació de l’Sprint.
    2. B Retrospectiva de l’Sprint.
    3. C Scrum diari.
    4. D Seguiment de l’Sprint.
  3. L’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de desenvolupadors/ores un conjunt d’eines per utilitzar la cartografia de Barcelona. Són llibreries utilitzades pel Plànol BCN o el Portal d’Informació Urbanística, així com centenars de pàgines municipals. Quina és aquesta col·lecció de funcions cartogràfiques?
    1. A BCNLibre
    2. B BCN Plus
    3. C GeoBCN
    4. D CartoLib
  4. Cal establir en quin sistema de coordenades haurà d’emmagatzemar-se la informació geogràfica. Quina projecció geogràfica és la CORRECTA per a la ciutat de Barcelona, si utilitzem coordenades UTM (Universal Transversal Mercator)?
    1. A ED50
    2. B ETRS 89
    3. C ETRS 132
    4. D ED68
  5. Es vol utilitzar alguna tecnologia per organitzar el desenvolupament, gestionant-ne els canvis i facilitant el desenvolupament d'un grup de programadors/ores. Quina és la tecnologia CORRECTA d'entre les següents?
    1. A PANTHER: Conjunt d'eines Android per al desenvolupament corporatiu.
    2. B PUSH: Eina per incorporar canvis en el desenvolupament.
    3. C GIT: Eina open source per a la gestió descentralitzada de versions.
    4. D GestVers: L’estàndard europeu per a la gestió de versions de software programari a l'administració pública.
  6. La implementació del sistema de gestió de la demanda i execucions de les d'actuacions de millora sobre el soroll de la ciutat s'ha construït seguint la metodologia de desenvolupament ADINET de l'IMI. El/la cap del projecte del contracte de desenvolupament ha presentat la matriu RACI de responsabilitats dins del Pla de projecte requerit. Respecte al rol de cap de projecte de l’empresa proveïdora i les seves responsabilitats, quina d'aquestes afirmacions NO és certa?
    1. A És el/la responsable de realitzar els informes de seguiment i de direcció.
    2. B Ha d'estar informat/ada de la realització i resultats dels plans de proves.
    3. C Ha de donar la conformitat última de l'aplicació un cop fetes les validacions per part de la persona usuària.
    4. D És el/la responsable de la gestió dels riscos del projecte, la identificació i proposta d’accions pal·liatives.
  7. Un punt clau del projecte són els sonòmetres de carrer, així com altres sensors a la ciutat, que són gestionats mitjançant la plataforma:
    1. A ÚNICA
    2. B SENTILO
    3. C SONOMÈTRICA
    4. D PISTILO
  8. També es vol construir un web informatiu amb indicadors i informació important per a la coordinació interna de l’equip. La introducció i manteniment de la informació es farà manualment. Quina eina és l’adequada per a la construcció d’aquest web?
    1. A CRM (Costumer Relationship Management).
    2. B ERP (Enterprise Resource Planning).
    3. C CMS (Content Management System).
    4. D PMS (Project Manager Suite).
  9. Com a part del projecte es vol desenvolupar una aplicació només per sistemes Android, que permeti mesurar els decibels accedint al micròfon del telèfon mòbil. La prioritat és que sigui ràpida proporcionant una bona experiència d’usuari. Quina tecnologia utilitzaríeu?
    1. A Aplicació nativa.
    2. B Aplicació híbrida.
    3. C Aplicació generada amb una eina cross-platform.
    4. D Webapp.
  10. A partir de les dades relacionades amb el soroll, l’equip tècnic vol realitzar una avaluació del problema i estimar les millors polítiques d'actuació. Per aconseguir-ho necessita relacionar les dades per trobar-ne correlacions. Decideix utilitzar una eina de BI (Business Intelligence). Això és una bona decisió, perquè:
    1. A Les eines BI estan preparades especialment per als problemes de soroll.
    2. B Les eines BI permeten integrar informacions de diferents orígens i convertir-les en coneixement per a l’organització.
    3. C Les eines BI són indispensables per a la gestió de les queixes ciutadanes.
    4. D Les eines BI permeten accedir molt més ràpidament a Internet.
  11. Es vol permetre que la ciutadania pugui descarregar informació sobre el soroll a la ciutat. Si aquestes dades incorporen geometries (punts, polígons...) a fi de poder ser utilitzades posteriorment en Sistemes d'Informació Geogràfics, quin d'aquests formats NO seria adequat?
    1. A GeoJSON
    2. B MKV
    3. C KMZ
    4. D GeoPackage
  12. En referència al quadre de comandament demanat, ja existeix un QCI municipal de Barcelona, però per a la gestió de queixes i reducció del soroll es demana un QCI específic per al servei, que ajudi a la gestió i a la presa de decisions. Es demana que aporti informació sobre l'execució i l'èxit de les actuacions (projectes tècnics per la disminució del soroll a la ciutat), sobre el nivell de participació/satisfacció de la ciutadania, sobre els volums de queixes, sobre els riscos en funció dels nivells de soroll detectats i els nivells de tolerància, amb alarmes, indicadors globals i per districtes i barris, percentatges per àrees geogràfiques de més risc. Altres requeriments serien: visualització gràfica, resums anuals, estadístiques i comparatives que ajudin a adoptar mesures correctores i resum d'indicadors rellevants tant dels nivells de soroll com dels projectes d'actuació en curs. Quines fases i en quin ordre ha de tenir el pla de desenvolupament del QCI requerit?
    1. A Un cop finalitzada la fase d'elaboració del mapa estratègic s'ha d'executar la fase de selecció i disseny d'indicadors i a continuació l'establiment de metes o valors desitjats per cada indicador en un període de temps determinat.
    2. B Cal començar per la planificació i delimitació del projecte, a continuació elaborar el mapa estratègic i la selecció i disseny d'indicadors.
    3. C La definició d'objectius estratègics és el més important i imprescindible per elaborar a continuació el mapa d'indicadors.
    4. D La fase de determinació dels plans d'acció i mesures correctores s'ha d'executar immediatament després de l’elaboració del mapa estratègic, perquè ja s'han definit els objectius estratègics necessaris per planificar.
  13. L'empresa adjudicatària del contracte de construcció del quadre de comandament ha elaborat una maqueta basada en els tipus d'indicadors que apareixen en les especificacions dels requeriments d'usuari (vegeu exposició pregunta anterior). De quin tipus seran els indicadors que informin del nivell de satisfacció de la ciutadania davant les actuacions de millora aplicades?
    1. A Indicadors d'organització.
    2. B Indicadors de resultats.
    3. C Indicadors d'entorn.
    4. D Indicadors de procés.
  14. La implementació del sistema de gestió de la demanda i execucions de les d'actuacions de millora sobre el soroll de la ciutat s'ha construït seguint la metodologia de desenvolupament ADINET de l'IMI. Ha estat un projecte "claus a la mà". Ja dins de la Fase de Transició, l’empresa proveïdora ha realitzat totes les proves unitàries, proves d'integració, proves de càrrega i proves d'usuari executant el Pla de proves a l'entorn de preproducció. Les persones usuàries del Departament de Gestió Integral del Soroll han validat totes les funcionalitats del sistema en diferents sessions UAT, així com la documentació prevista. La planificació per a la posada en marxa ha tingut en compte les tasques per al desplegament de tots els components desenvolupats, les instal·lacions del maquinari de cada lloc de treball, el Pla de formació i el Pla de suport. En aquest punt, per poder executar el Pla de gestió del canvi amb èxit, quines de les següents afirmacions NO seria correcta?
    1. A El lliurament de la documentació del sistema inclou tant la documentació funcional com els documents de disseny tècnic, manuals d'usuari, tècnics i manuals d'administració així com el full d'escalats pel SAU.
    2. B Abans de la posada en marxa definitiva, es pot fer una instal·lació “cega” del producte a l’entorn de producció, però sense la publicació d’accés a les persones usuàries i així comprovar la configuració dels llocs de treball i de seguretat i que s'han desplegat correctament tots els components del sistema.
    3. C La posada en marxa del sistema finalitza amb l'acceptació de servei per part de l’equip tècnic d'Operació i Sistemes, en aquest punt el desplegament a l'entorn productiu ha finalitzat i ja es pot executar el Pla de formació.
    4. D El Pla de suport s'executarà durant i després de la posada en funcionament del sistema. El

  15. Pla inclou les directrius per a l'atenció de les incidències, el suport funcional a la persona usuària i el suport tècnic per l'IMI durant el període postimplantació.

    El sistema de gestió de la demanda i d'execucions de les d'actuacions de millora sobre el soroll de la ciutat ha de controlar els projectes tècnics que es duen a terme. En alguns casos inclouen intervencions que podrien afectar també altres municipis de l'Àrea Metropolitana. La planificació, control i seguiment d'aquests projectes pot requerir comunicacions entre l'Ajuntament de Barcelona i altres administracions públiques. Segons la Llei 29/2010, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, el Consorci d'Administració Oberta de Catalunya té per objecte potenciar, canalitzar i materialitzar la col·laboració entre les administracions consorciades i amb la resta d’entitats que integren el sector públic de Catalunya. Amb quin servei proporcionat pel Consorci AOC caldria integrar el nostre sistema per realitzar l'intercanvi d'informació per mitjans telemàtics amb altres administracions públiques de l'Àrea Metropolitana?
    1. A Caldria integrar-se amb SARA, el Sistema d’Aplicacions i Xarxes per a les Administracions de l’Administració General de l’Estat.
    2. B Caldria integrar-se al sistema de transmissió de dades Via Oberta que facilita la interoperabilitat entre sistemes d'informació de les diferents administracions.
    3. C Caldria integrar-se als serveis de Transparència i govern obert: com el servei Seu electrònica Seu-e, Transparència i dades obertes (Govern Obert).
    4. D Caldria integrar-se amb els serveis de tramitació interadministrativa de l’EACAT, una plataforma de servei que proporciona un canal bidireccional de comunicació electrònic segur, tant a nivell jurídic com tècnic.
  16. Previ a posar en marxa l'aplicació de recollida de queixes i suggeriments relacionats amb el problema del soroll, es realitza una prova de càrrega. Com interpretaríeu aquest gràfic resultant de fer una prova de càrrega amb JMeter on veiem que el rendiment del servei és de 1.491.193 per minut, la desviació és de 577, la mitjana és de 987 i la mediana de 961? Què podem interpretar d’aquestes dades?
    1. A Que el servei escala correctament per arribar a un rendiment acceptable i suportar la càrrega màxima.
    2. B Que el servei té un rendiment inestable inicialment i finalment no pot suportar la càrrega esperada.
    3. C Que el servei té un rendiment inestable inicialment però acaba suportant la càrrega esperada.
    4. D Que el servei escala correctament per arribar a un rendiment que no és acceptable i no suportar la càrrega màxima.
  17. Per finalitzar amb èxit la construcció, proves i posada en funcionament de totes les solucions requerides pel Departament de Gestió Integral del Soroll, ha fet falta la participació de tècnics i tècniques de les diferents direccions de l'IMI. De quina o quines direccions en concret?
    1. A De la Direcció d'Estratègia i Nous Projectes.
    2. B De la Direcció de Desenvolupament i de la Direcció d'Operacions i Sistemes.
    3. C De la Direcció de Desenvolupament, de la Direcció d'Operacions i Sistemes i de la Direcció d'Estratègia i Nous Projectes.
    4. D De la Direcció de Processos i Millora de la Gestió, de la Direcció de Desenvolupament i de la Direcció d'Operacions i Sistemes.
  18. En el sistema d’informació del soroll estem acumulant molts indicadors, a partir dels sonòmetres de carrer, lectures de soroll enviades per la ciutadania, i inspeccions. Aquest fet fa que es plantegi utilitzar alguna eina de Big Data per poder anar més enllà en l’anàlisi d’aquestes dades. Quina d’aquestes eines dona solucions Big Data?
    1. A Hootsuite
    2. B Hadoop
    3. C Periscope
    4. D Unfold
  19. Per acabar de decidir si les eines Big Data són necessàries per a la gestió de les lectures dels sonòmetres de carrer, obtenim les següents previsions. Cada lectura del sonòmetre emmagatzema un nivell de soroll en decibels, un timestamp, i un indicador del sensor que ha fet la lectura. Cada sensor realitza una mesura cada 10 minuts, i a la ciutat es compta amb 200 sonòmetres. Suposant que cada registre enviat per un sonòmetre ocupa 30 bytes, creieu necessari tractar aquesta informació amb tecnologies de Big Data?
    1. A No, el volum diari és de pocs Mb diaris, això permet tractar aquesta informació amb tecnologies convencionals.
    2. B Sí, el Big Data s'ha d'utilitzar sempre quan es tracta de sensors de ciutat, amb independència del volum de dades en joc.
    3. C Sí, el volum diari és prou gran per fer necessari l'ús de tecnologies Big Data.
    4. D No, les tecnologies Big Data són massa cares quan s'utilitzen per a la gestió de projectes urbans.
  20. Amb tots els indicadors que hem recollit hem de muntar un lloc web on la ciutadania es pugui descarregar les dades associades amb el problema del soroll. El requeriment ha arribat amb urgència, ja que d’aquí a una setmana s’obre una campanya a la premsa. Tot i que l’equip de desenvolupament no tenia prevista aquesta tasca, la prioritzaran per poder tenir el web operatiu a temps, però no podran assumir tasques que no siguin el desenvolupament del web pròpiament. Per una altra banda, els servidors corporatius on- premise no tenen capacitat per hostatjar aquest lloc web, però l’Ajuntament disposa d’un contracte amb un cloud públic amb diferents opcions de servei. Quina creus que seria la millor solució per poder sortir a temps amb el web?
    1. A Disposar d’un Infrastructure as a Service (IaaS) en el cloud públic.
    2. B Disposar d’un Platform as a Service (PaaS) en el cloud públic.
    3. C Disposar d’un Software as a Service (SaaS) en el cloud públic.
    4. D Demanar que s’ampliï la capacitat de la infraestructura on-premise, donat que els serveis en cloud no són prou segurs.
  21. També s’està plantejant alliberar el codi de l’aplicació mòbil que s’ha desenvolupat per mesurar el soroll a la ciutat al GitHub de l’Ajuntament de Barcelona (https://github.com/AjuntamentdeBarcelona), però en el contracte de desenvolupament no hi havia cap clàusula referent a la llicència d’ús del programari. Entenent que el codi desenvolupat és propietat de l’Ajuntament, quina d’aquestes afirmacions és CORRECTA?
    1. A El codi desenvolupat és propietat de l’Ajuntament de Barcelona; per tant, es pot publicar al GitHub de l’Ajuntament, directament i sense fer cap altre acció, sense problema.
    2. B Abans de publicar-lo cal assegurar primer que l’empresa que l’ha desenvolupat no ha utilitzat codi (per exemple llibreries) amb una llicència propietària que no ens permeti la publicació com a codi lliure i segon, que associem al codi una llicència adient de programari lliure.
    3. C Si no estem segurs que el codi de l’aplicació sigui senzill de mantenir i llegir, podem alliberar-ho en el seu format binari.
    4. D No es pot publicar al GitHub si el codi no segueix les bones pràctiques de desenvolupament (com ara que no contingui comentaris de proves incrustats en el codi o que no estigui ben indentat).
  22. Ens han arribat queixes de la ciutadania que indiquen que la informació publicada en el web http://soroll-barcelona.cat no és correcta. Si anem al lloc web, veiem que l’estètica sembla corporativa, però les àrees referents de l’Ajuntament no reconeixen el servei com a seu. Com podem esbrinar més informació de qui està proveint aquest servei?
    1. A Consultant qualsevol servei de whois per veure quina és l’organització o persona titular del domini.
    2. B Consultant el whois del domini.cat (https://whois.nic.cat/) per veure quina és l’organització o persona titular del domini. Només aquest whois ens pot proveir la informació.
    3. C El whois només el poden consultar les empreses registradores de dominis, hem de contactar amb alguna empresa de la nostra confiança perquè faci la consulta.
    4. D Aquesta informació no és pública, hem d’intentar buscar el contacte en el web.
  23. Per gestionar les queixes, el Departament de Gestió Integral del Soroll organitza els documents de la tramitació en expedients sota la norma del MGDE (Model de gestió de documents i expedients electrònics) a l'eArxiu (Arxiu Electrònic). Cada expedient d'aquest sistema és l'agrupació ordenada de documents electrònics corresponents al procediment de la tramitació de la queixa sobre soroll. Per cada un dels expedients, es construirà un índex electrònic signat electrònicament abans de transferir-los a l'eArxiu. Tant els documents aportats per la ciutadania com els generats per la mateixa tramitació es guardaran al gestor documental amb les seves corresponents metadades. Quina d'aquestes afirmacions sobre l'índex electrònic dels expedients NO és certa?
    1. A Garanteix la seqüència cronològica dels documents.
    2. B L'índex electrònic no incorpora documents que formin part de més d'un expedient.
    3. C L'índex electrònic de l'expedient és un fitxer XML.
    4. D Es pot crear un índex electrònic provisional encara que l'expedient no estigui tancat.
  24. Els expedients electrònics conformats al gestor documental tenen les seves pròpies metadades. En referència a les metadades dels expedients de queixes de soroll i dels seus documents, quines d'aquestes característiques haurien de tenir per complir amb el MGDE?
    1. A En aquest cas, en el grup de metadades de gestió s'han d'incloure els valors dels audímetres obtinguts i recollits per la GU.
    2. B Les metadades de registre (informacions relacionades amb l'acte de registre) s'han d’emplenar automàticament per a tots els documents de l'expedient.
    3. C La forma en què s'han d'informar les metadades dels documents i expedients serà la que determini l'anàlisi documental de la sèrie documental corresponent a les queixes per soroll.
    4. D Tots els documents de l'expedient tindran una metadada que recull l'identificador únic de l'expedient. Aquest identificador es genera automàticament quan es crea l'expedient, però es pot substituir per l'identificador d'expedient propi del tràmit de queixes.
  25. El sistema implementat per gestionar les queixes per soroll rep les instàncies de queixes des del Registre electrònic. Però abans, a través del web de l'Ajuntament, accedint a la Seu electrònica i al tràmit de queixes de soroll, la ciutadania haurà introduït la queixa al Registre electrònic mitjançant un formulari específic que recull tota la informació necessària per generar la queixa. Quina d'aquestes afirmacions sobre el Registre electrònic únic NO és certa?
    1. A El Registre electrònic únic ha d’emetre automàticament un rebut, que ha d’incloure la data i l’hora de presentació i el número d’entrada al registre.
    2. B El Registre electrònic únic ha de cursar els documents a les persones destinatàries i a les unitats administratives corresponents sense cap dilació.
    3. C No produeix efectes jurídics la presentació en el Registre electrònic únic de documentació o informació requerida per una esmena.
    4. D Quan, per raons tècniques, es pugui preveure que el Registre electrònic únic no pot estar operatiu, a la Seu electrònica corresponent s’ha d’informar sobre la suspensió temporal del servei, la previsió de la seva durada i, si s’escau, l’adopció de mesures correctives de la situació.
  26. Degut al fet que les dades necessàries per al funcionament de les aplicacions de Soroll tenen una gran diversitat de formats i orígens, ens caldria algun tipus d’eina per ajudar a integrar, normalitzar i controlar la integració de les diferents fonts de dades. Quina tipologia d'eines necessitem?
    1. A GIS
    2. B ETL
    3. C AGILE
    4. D KUBERNETES
  27. En el moment de generar els datasets amb les dades del soroll que s’oferiran al web sorgeix el dubte de quins són els formats acceptats per oferir en Opendata. Quin d’aquests formats NO seria el més adequat per oferir les dades des del punt de vista de dades obertes?
    1. A KML
    2. B RDF
    3. C CSV
    4. D JS
  28. Tornant a la campanya de comunicació que es planteja a la pregunta 20. Des de comunicació ens indiquen que tindrà ressò internacional i, tot i que no saben el volum de visites que rebrem, sí que tenen clar que el creixement serà exponencial. Quina mesura, relativament ràpida d’implementar es pot aplicar per garantir que el servei aguantarà?
    1. A Escalar el servidor al màxim de la seva capacitat.
    2. B Balancejar el servidor.
    3. C Contractar un CDN al núvol.
    4. D Implantar un CDN on-premise.
  29. Les dades de les queixes ciutadanes poden ser hostatjades, segons una oferta, al núvol d’un prestigiós proveïdor:
    1. A No poden hostatjar-se al núvol, perquè sempre anirà massa lent.
    2. B No és recomanable pujar al núvol dades personals o corporatives, per problemes de seguretat.
    3. C Pot utilitzar-se el núvol perquè Barcelona està adscrita als convenis internacionals de protecció de dades.
    4. D El núvol és la millor alternativa, perquè és gratuït.
  30. Quan el/la ciutadà/ana és una persona física, la Llei 39/2015 no l'obliga a comunicar-se amb l'Administració pública per mitjans electrònics. En aquest cas hauria d'acudir presencialment a qualsevol dels punts de registre de l'Ajuntament, a les OAC on l'atendrà un/a informador/a de les oficines d'atenció en matèria de registre habilitades per l'Ajuntament. El sistema de gestió de queixes per soroll ha previst aquesta possibilitat i s'ha implementat de forma que s'integri amb el registre a través dels serveis que ofereix l'aplicació del Registre d'E/S. El/la ciutadà/ana no estarà obligat a omplir cap instància, en aquest cas el/la funcionari/ària habilitat/ada introduirà al sistema les dades de la queixa per realitzar l'assentament registral, però també caldrà que la persona sol·licitant s'identifiqui i signi la petició que conté les dades de la instància amb el sistema que l'Ajuntament determini i es pugui realitzar així l'assentament registral. Quin d'aquests supòsits és CORRECTE en aquest escenari del registre presencial, tenint en compte els sistemes d'identificació digital de les persones interessades en el procediment i les obligacions de les oficines d'atenció presencial que dicta l'ORAE?
    1. A Després de registrar la instància, s'imprimeix el justificant de registre i el/la ciutadà/ana el signarà amb signatura manuscrita. A continuació s'escanejarà de manera segura per obtenir una còpia autèntica i introduir-la a l'expedient electrònic.
    2. B S'introdueixen les dades de la instància i es mostra al ciutadà/ana amb una tauleta. El ciutadà/ana marcarà la casella indicant que hi està d'acord. Es gravarà l'assentament registral, es generarà el PDF del justificant i s'incorporarà a l'expedient electrònic. A continuació s'imprimirà el PDF que incorporarà el text de l'acord i es lliurarà al ciutadà/ana.
    3. C S'introdueixen les dades de la instància i es mostra al ciutadà/ana a través de la tauleta. Si dona el consentiment de paraula al funcionari/ària, aquest/a activarà el sistema d'identificació idCat mòbil a nom del ciutadà/ana, que rebrà una notificació al seu mòbil amb una clau que haurà d'introduir a la tauleta. A continuació es registrarà, es generarà el PDF del justificant signat amb un segell d'òrgan del Registre General. Aquest justificant inclourà les dades de la instància més les dades del registre, i s'incorporarà a l'expedient electrònic, s'imprimirà i es lliurarà al ciutadà/ana.
    4. D S'introdueixen les dades de la instància i es mostra al ciutadà/ana a través de la tauleta. El ciutadà/ana el signarà amb signatura biomètrica manuscrita. A continuació es registrarà, es generarà el PDF del justificant signat amb un segell d'òrgan del Registre General. Aquest justificant inclourà les dades de la instància més les dades del registre, i s'incorporarà a l'expedient electrònic, s'imprimirà i es lliurarà al ciutadà/ana.