TS-TIC 2018 especific

1. A SOA.
2. B REST.
3. C WSDL.
4. D SOAP.

1. A Geopackage.
2. B Shapefile (SHP).
3. C DGN.
4. D Autocad.

1. A SAP S/4HANA.
2. B SAP Leonardo.
3. C SAP SuccessFactors.
4. D SAP Analytics.

1. A Llibertat 0: La llibertat de modificar el programa com es desitgi, amb qualsevol propòsit.
2. B Llibertat 1: La llibertat d’estudiar com funciona el programa, i canviar-lo per a què faci el que vostè vulgui. L’accés al codi font és una condició necessària.
3. C Llibertat 2: La llibertat de redistribuir còpies per a ajudar a altres.
4. D Llibertat 3: La llibertat de distribuir còpies de les seves versions modificades a tercers. L’accés al codi font és una condició necessària.

1. A La primera és adaptativa i la segona és predictiva.
2. B La fase de proves de la primera és més curta que en la segona.
3. C La primera estima l’esforç en temps i la segona en cost econòmic.
4. D La primera treballa amb clients i la segona amb usuaris finals.

1. A Product owner.
2. B Equip scrum.
3. C Scrum master.
4. D Equip de desenvolupament.

1. A Les proves d’acceptació dels usuaris.
2. B Els contenidors d’aplicacions independents.
3. C L’arquitectura de les aplicacions basada en microserveis.
4. D El concepte d’entrega contínua de software.

1. A Aplicacions híbrides.
2. B Aplicacions web progressives.
3. C Aplicacions web-natives.
4. D Aplicacions mòbils.

1. A Natiu.
2. B Híbrid.
3. C PWA (Progressive Web App).
4. D DEVOPS.

1. A BPM.
2. B CRM.
3. C ERP.
4. D BI.

1. A Alfresco, Sharepoint, Opentext Content Suite, Documentum.
2. B Llibre Office, Sharepoint, Opentext Content Suite, Documentum.
3. C Microsoft Office, Sharepoint, Opentext Content Suite, Documentum.
4. D Microsoft Office, Llibre Office, Opentext Content Suite, Documentum.

1. A .odt
2. B .odc
3. C .ods
4. D .odb

1. A PaaS.
2. B SaaS.
3. C IaaS.
4. D Cloud Hibrid.

1. A Està construint un nou CPD que usa tant energia verda com convencional.
2. B Esta evolucionant el seu CPD cap un de molt baix consum i ecològic.
3. C Utilitza només infraestructures, plataformes o aplicacions proveïdes per tercers.
4. D Té allotjats els seus sistemes d’informació en diferents proveïdors i també en els seus propis CPDs.

1. A Bases de dades NoSQL.
2. B Apache Spark.
3. C MySQL.
4. D Hadoop.

1. A Bundlepost.
2. B Buzzsumo.
3. C KeyHole.
4. D MongoDB.

1. A Agrupar diferents aplicacions i serveis de sistemes heterogenis dins del mateix maquinari.
2. B Desentendre’ns de la gestió de l’espai en disc.
3. C Definir i gestionar millor els paràmetres del Sistema Operatiu.
4. D Reduir el temps d’instal·lació del maquinari.

1. A Organitzar els elements d’una xarxa, usuaris, equips i altres dispositius, gestionant l’accés als diferents recursos.
2. B Organitzar els discos d’una cabina per emmagatzemar una gran quantitat de dades, tenir tolerància als errors i millorar el rendiment.
3. C Organitzar el catàleg de serveis TIC.
4. D Oferir serveis sobre el directori de la ciutat.

1. A Per gestionar el catàleg d’aplicacions d’una organització.
2. B Per gestionar les integracions dels sistemes.
3. C Per a què els usuaris puguin demanar aplicacions, peticions i integracions.
4. D Per a què els usuaris puguin consumir serveis, interconnectar mòduls i aplicacions i facilitar l’accés al backend, permetent re-utilització de serveis.

1. A Per garantir que els serveis tenen continuïtat quan el maquinari i programari esdevé obsolet.
2. B Per garantir que els serveis es reprenen segons els terminis requerits i acordats per negoci davant d’una crisi.
3. C Per garantir que els serveis tenen una demanda contínua per part del negoci.
4. D Per garantir que l’estoc de maquinari ens permet substituir els ordinadors dels usuaris de negoci.

1. A És un conjunt d’eines per crear, actualitzar, configurar i eliminar paquets i automatitzar el seu procés de distribució.
2. B És un conjunt de programes específics que es troben distribuïts en paquets.
3. C És un sistema per garantir que els paquets que configuren un determinat programari estan convenientment distribuïts per la xarxa.
4. D És un sistema per garantir que els paquets d’un determinat programari estan replicats per garantir la seva redundància i seguretat.

1. A Quan es rebi en el correu electrònic de la persona interessada.
2. B Quan es produeixi l’accés al seu contingut.
3. C Quan es generi des de les aplicacions informàtiques de l’Ajuntament.
4. D Quan la notificació es deixa a la bústia de correus de l’interessat.

1. A Utilitzar serveis de tramitació interadministrativa per facilitar la comunicació entre les administracions catalanes.
2. B Oferir serveis de tramitació per Internet. És una solució per oferir una via d'accés als ciutadans al web de l'ajuntament.
3. C Proporcionar a les administracions catalanes un servei que permeti la gestió amb tots els efectes legals de les notificacions en l’entorn telemàtic.
4. D Intercanviar dades entre les administracions per evitar que els ciutadans i les empreses hagin d’aportar informacions (dades, certificats i documents en general) que estan disponibles a les pròpies administracions o institucions de caràcter públic.

1. A Business Protocol Model and Networking.
2. B Business Protocol Model and Notation.
3. C Business Process Model and Notation.
4. D Business Process Model and Networking.

1. A La Comissió de Govern.
2. B El/La Gerent Municipal.
3. C L'alcalde o alcaldessa.
4. D El Consell Plenari.

1. A Els factors d'èxit.
2. B Les oportunitats i els actius.
3. C Les fortaleses.
4. D Les amenaces.

1. A Persones internes de l'organització interessades en el projecte.
2. B Persones tant internes com externes que exerciran alguna influencia en el resultat final del projecte.
3. C Una persona o grup que proveeix recursos i recolzament per al projecte i que és responsable del seu èxit.
4. D Una persona o grup de la organització que estandaritza els processos de govern relacionats amb el projecte.

1. A Disseny del Quadre de Comandament Integral, capacitació estratègica i comunicació, dimensionament de l'empresa.
2. B Disseny del Quadre de Comandament Integral, integracions amb altres sistemes i explotació.
3. C Disseny del Quadre de Comandament Integral, capacitació estratègica i comunicació, explotació del negoci, feedback i aprenentatge.
4. D Disseny del Quadre de Comandament Integral, capacitació estratègica i comunicació, eina tecnològica a implementar i explotació.

1. A Associació de registre.
2. B Associació de validació.
3. C Associació de segellat de temps.
4. D Consultar el directori de certificats.

1. A Usa l’algoritme de hash SHA-256 en la validació de certificats i en les ordres d’autenticació.
2. B Té implementat la prestació Dual Interface amb tecnologia NFC contactless.
3. C El càlcul de claus de sessió es realitza segons ANSI X9. 63.
4. D No implementa xifrat simètric.

1. A Accedir a la informació de padró, a les dades teves fiscals i als tràmits sense certificat digital.
2. B Accedir a la informació personal de padró, les teves dades fiscals i als tràmits sempre que s’estigui empadronat/da a la ciutat de Barcelona.
3. C Accedir a la informació personal de padró, les teves dades fiscals i als tràmits sempre que es sigui contribuent de la ciutat de Barcelona.
4. D Accedir a la informació de padró, a les teves dades fiscals i als tràmits amb un certificat digital reconegut.

1. A Compartir informació i coneixement.
2. B Difondre noticies.
3. C Fer queixes i suggeriments.
4. D Publicar anuncis.

1. A Gairebé nou de cada deu barcelonins es connecten a Internet diàriament.
2. B El nivell educatiu i l’ocupació influeixen de manera significativa en l’adopció del fenomen digital.
3. C Els ciutadans de Barcelona encara es troben per sota de la mitjana europea, espanyola i catalana pel que fa a connectivitat, capital humà i ús d’Internet.
4. D Una menor renda del barri amplifica l’escletxa digital vinculada amb el gènere, l’edat, l’educació i l’ocupació.

1. A Una guia amb criteris per crear, gestionar i oferir serveis digitals de forma àgil i oberta.
2. B Una guia per avaluar el grau d’incorporació de les tecnologies obertes i el programari lliure en la major part dels seus serveis i processos tecnològics.
3. C Una guia per desenvolupar projectes de serveis digitals seguint les metodologies AGILE.
4. D Una guia que proporciona una visió global de l’estratègia municipal pel que fa a la compra de tecnologia i serveis tecnològics, amb l’objectiu de facilitar la comprensió de les diferents mesures estratègiques.

1. A És una plataforma de participació digital i democràtica que vol donar la veu a la ciutadania perquè decideixi sobre el futur del seu entorn.
2. B És una plataforma per a gestionar millor les dades de la ciutat, tenir controls de qualitat, privacitat i seguretat més efectius.
3. C És una plataforma que recull informació de sensors actius repartits per la ciutat, recopila i comparteix dades en temps real.
4. D És una plataforma de visualització de dades que explica l’estat de la ciutat en temps real per facilitar el monitoratge i seguiment de com s’estan duent a terme les polítiques públiques sobre el territori.

1. A L’organigrama ha d’incloure els departaments d’Infraestructures, Telecomunicacions i Desenvolupament com a ens clarament separats.
2. B Cal que reculli una clara separació entre Nous Desenvolupaments i Operacions definint-los com a àrees diferents i disjuntes, sense subordinació entre elles.
3. C No pot incloure de cap manera àrees amb funcions transversals con Gestió de l’Aprovisionament o Gestió Financera.
4. D No existeix l’organigrama perfecte. Dependrà de les necessitats de la pròpia organització.

1. A Dret a rebre informació pública de qualitat, pertinent, accessible, actualitzada i comprensible per mitjans electrònics.
2. B Dret a l’oblit, garantint que l’Ajuntament de Barcelona esborrarà qualsevol dada personal de més de 25 anys.
3. C Dret a conèixer les modalitats, els suports o els formats en què la informació està disponible o el format en què es conserva la informació.
4. D Dret a accedir a la seva informació, i a conèixer l’ús que n’ha fet el personal municipal que hi hagi tingut accés, en els termes que preveu la normativa sobre transparència i protecció de dades.

1. A Signant l’expedient amb la signatura electrònica avançada.
2. B Signant l’expedient amb la signatura electrònica qualificada.
3. C Signant l’expedient amb el segell electrònic.
4. D Amb la generació de l’índex autentificat electrònic dels documents de l’expedient.

1. A Permet establir, en un únic procés, una sèrie de condicions o termes comuns vàlids per als múltiples contractes que se’n derivin mentre l’acord sigui vigent.
2. B Simplifica l’accés al procediment derivat a totes les empreses TIC que n’estiguin interessades.
3. C Homologa un conjunt d’empreses en cada procediment derivat per a la realització d’un determinat projecte.
4. D Elimina la necessitat de presentar propostes tècniques i econòmiques per a l’execució d’un contracte derivat.

1. A No disposar de cap ordre de magnitud de l’esforç que requerirà la seva construcció mesurat en un conjunt d’hores.
2. B Que el termini d’execució del contracte és indeterminat.
3. C La impossibilitat de definir amb concreció l’objecte contractual que cal licitar.
4. D Que és imprescindible definir un nombre de pròrrogues successives de contracte superior al que permet la llei.

1. A La capacitat de l’Administració de decidir quina marca o producte vol comprar.
2. B L’adopció de mesures orientades a la reducció del bloqueig tecnològic.
3. C La identificació de les millors solucions per cobrir una necessitat prèvies a la seva adquisició.
4. D L’adquisició de tecnologia per part del comandament per a la gestió de l’organització.

1. A Cal considerar només aspectes econòmic – financers.
2. B Cal considerar aspectes no financers, però intentar reduir-los a una valoració econòmica.
3. C No es poden introduir aspectes que necessitin establir suposicions. Només es basa en certeses.
4. D Els aspectes socials no hi tenen cabuda.

1. A Les dades estadístiques del Padró d’Habitants.
2. B Les dades de caràcter personal.
3. C Les dades estadístiques de les empreses.
4. D Les dades econòmiques de l’Ajuntament.

1. A Govern i ciutat, empreses i entitats socials i la ciutadania.
2. B Econòmic, social i tecnològic.
3. C Empoderament ciutadà, promoció econòmica i projecció exterior.
4. D Projecció exterior, promoció de l’habitatge i reorientació del turisme.

1. A ITIL és una metodologia nascuda als Estats Units la dècada de 1980.
2. B L’objectiu inicial d’ITIL va ser controlar l’increment desbocat que es va produir en el cost de la gestió TIC en el pas de l’arquitectura mainframe al PC.
3. C Cal que les organitzacions adaptin ITIL a les seves necessitats i particularitats i no al revés.
4. D ITIL defineix unes normes i accions bàsiques, anomenades Core Rules, d’obligat compliment per tota organització que decideixi certificar-se.

1. A La gestió del pressupost TIC de la companyia.
2. B Les compres i pagaments de factures dels actius TIC.
3. C Els actius TIC i les relacions entre ells.
4. D El nombre d’operadors del Call Center d’Atenció a Usuaris.

Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

1. A 1, 2 i 4.
2. B 1 i 3.
3. C 2 i 3.
4. D 1 i 2.

1. A És un mètode general per convertir en lliure un programari (o altre tipus de treball) però que permet a qui l’enriqueix i millora, exercir sobre ell drets de propietat intel·lectual.
2. B És el mètode a través del que un desenvolupador de programari exerceix els seus drets de propietat intel·lectual, acotant els usos que tercers en poden fer.
3. C És un mètode general per convertir en lliure un programa (o altre tipus de treball) i aconseguir que qualsevol producte derivat del mateix també mantingui la condició de lliure.
4. D És un etiqueta que al cap i a la fi, no té cap efecte sobre el programari ni sobre l’ús que se’n faci.

1. A Donar compliment a les necessitats d’interoperabilitat entre Administracions Públiques per reduir la demanda de documentació al ciutadà.
2. B Accelerar el procés de digitalització de serveis i aconseguir equilibrar l'esforç de transformació amb una major consecució de valor al servei públic.
3. C Eliminar el paper a l’Administració per aconseguir estalvis i contribuir a la millora del medi ambient.
4. D Derivar l’atenció ciutadana cap al portal web amb la finalitat d’oferir serveis 24x 7.

1. A Fair, Accesible, Interoperable, Reusable.
2. B Fair, Alone, Interoperable, Resilient.
3. C Findable, Alone, Internal, Reusable.
4. D Findable, Accessible, Interoperable, Reusable.

1. A El CDO (Chief Data Officer).
2. B El DPD (Data Protection Officer).
3. C El CTO (Chief Technology Officer).
4. D El CIO (Chief Information Officer).

1. A La web d’Open Data de l’Ajuntament de Barcelona.
2. B El portal de tràmits de l’Ajuntament de Barcelona.
3. C La plataforma de desenvolupament GitHub.
4. D A la secció de transparència de la web de l’Ajuntament de Barcelona.

1. A BI – ERP – IoT.
2. B IoT – Big Data – BI.
3. C CRM – ERP – BPM.
4. D BI – CRM – GIS.

1. A Un número limitat d’àrees en què els resultats són determinants de l’èxit per l’acompliment dels objectius.
2. B Un número limitat d’àrees en què els resultats són determinants pel fracàs de l’acompliment dels objectius.
3. C Les àrees que posen en crisi l’acompliment dels objectius.
4. D Les àrees sobre les que no tenim control per determinar l’èxit de l’acompliment dels objectius.

1. A Cost de les persones que executen les activitats del projecte. Habitualment és el component de més pes en el pressupost del projecte.
2. B Cost dels béns comprats per la utilització en l’execució del projecte.
3. C Cost derivat del manteniment de l’entorn de treball de l’equip de projecte, durant l’execució del projecte.
4. D Cost de la formació necessària per l’èxit del projecte.

1. A Cost Estimat: (Optimista + Més Probable + Pessimista) / 3.
2. B Cost Estimat: (Optimista + 4 (Més Probable) + Pessimista) / 6.
3. C Cost Estimat: ((Optimista + Pessimista) / 2) + Més Probable.
4. D Cost Estimat: ((Optimista + Pessimista) / 3) + (Més Probable / 3).

1. A Initiating, Planning, Executing and Monitoring i Closing.
2. B Planning, Executing and Monitoring, Managing i Closing.
3. C Planning, Executing, Managing, Monitoring i Closing.
4. D Initiating, Planning, Executing, Monitoring and Controlling i Closing.

1. A Tota persona, grup o organització que pot afectar el projecte, resultar afectat pel projecte o percebre’s a sí mateix com afectat per una decisió, activitat o resultat d’un projecte.
2. B Tota persona individual que pot afectar el projecte, resultar afectat pel projecte o percebre’s a sí mateix com afectat per una decisió, activitat o resultat d’un projecte però no els grups o organitzacions.
3. C Només l’equip assignat al projecte per part del proveïdor subcontractat per desenvolupar-lo, l’esponsor del projecte i els usuaris als quals va dirigit el servei.
4. D Només els membres de l’organització que treballaran directament en el projecte, l’equip assignat per part del proveïdor subcontractat per desenvolupar-lo, l’esponsor del projecte i els usuaris als quals va dirigit el servei.

1. A Fer la planificació de projectes.
2. B Fer un estudi de oportunitats i amenaces externes al temps que observem les debilitats i fortaleses internes per millorar la presa de decisions.
3. C Fer un estudi de debilitats i amenaces externes al temps que observem les fortaleses i oportunitats internes per millorar la presa de decisions.
4. D Fer la matriu de funcions d’implicats: definidors, aprovadors, funcionals i operadors.

1. A Únic.
2. B Temporal.
3. C En marxa contínua i repetitiu.
4. D Una part de cada activitat del projecte.

1. A Gestió per objectius.
2. B Gestió per valors.
3. C Gestió per processos.
4. D Gestió per competències.

1. A Que tenim uns acords de nivells de servei definits.
2. B Que tenim implementat un sistema de recuperació davant desastres.
3. C Que la disponibilitat dels sistemes i serveis no té cap tall en horari d’oficina.
4. D Que la disponibilitat dels sistemes i serveis es correspongui amb les necessitats canviants acordades amb negoci.

1. A Les mesures de contractació social només es poden introduir com a condicions especials d’execució, i que l’adjudicatari haurà de complir obligatòriament.
2. B Les mesures de contractació social s’han d’introduir exclusivament com a criteris d’adjudicació i per tant són, de fet, una invitació a les empreses a comprometre’s amb els aspectes més socials de la seva tasca.
3. C Les mesures de contractació social han estat recorregudes davant del Tribunal Constitucional i, de moment, no poden ser aplicades.
4. D Es poden introduir indistintament com obligacions contractuals i com a criteris d’adjudicació.

1. A Una base de dades.
2. B Un servei TI.
3. C Una instal·lació de software.
4. D Una configuració de hardware.

1. A Reforçar la connexió amb els destinataris.
2. B Estructurar les històries en parts diferenciades.
3. C Simplificar els continguts.
4. D Analitzar els resultats de les accions comunicatives.

1. A La llista de serveis, amb nom, descripció, responsables, elements de configuració, contractes.
2. B La llista de serveis, amb nom, sondes de monitorització i estat de disponibilitat a cada moment.
3. C La llista de serveis, amb nom, descripció, grups resolutoris i incidències obertes.
4. D La llista de serveis, amb nom, descripció i relació dels projectes que té oberts per crear-lo, modificar-lo o eliminar-lo.

1. A Serveis digitals àgils i centrats en l’usuari.
2. B Sobirania Tecnològica i migració a programari lliure.
3. C Estratègia responsable i ètica de dades.
4. D Nou model d’estació corporativa oberta.

1. A Ministeri de Política Territorial i Funció Pública.
2. B Centre Criptològic Nacional.
3. C Comissió d’estratègia TIC.
4. D Comissió Sectorial d’Administració Electrònica.

1. A Baixa.
2. B Mitja.
3. C Alta.
4. D L’ENS no considera productes certificats.

1. A Responsable del tractament.
2. B Encarregat del tractament.
3. C Delegat de protecció de dades.
4. D Cap de les anteriors.

1. A El virus té capacitat de replicar-se i infectar altres sistemes per sí sol, mentre que el troià no.
2. B El virus i el troià són el mateix.
3. C El virus és considerat malware i el troià no.
4. D El virus pot ser identificat i eliminat, mentre que el troià no.

1. A El conjunt de servidors que emmagatzema els certificats digitals dels usuaris d’una companyia.
2. B Les autoritats de certificació, les autoritats de registre i la tecnologia de certificats digitals.
3. C El servei de signatura electrònica al núvol.
4. D El servei per a la generació de l’empremta digital dels missatges.

1. A L’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona.
2. B L’Encarregat dels Tractaments.
3. C La Gerència Municipal.
4. D El Delegat de Protecció de Dades.

1. A Les tasques d’administració dels sistemes i de les xarxes.
2. B Els plans i els procediments de seguretat de la informació.
3. C La guia de seguretat informàtica per al personal de l’organització.
4. D El registre i evidències de seguiment, control i supervisió del SGSI (Sistema Gestió Seguretat Informació).

1. A La versió més recent és la v 2.
2. B Està publicada com el RFC4510.
3. C Utilitza protocols OSI.
4. D Fa servir cadenes de caràcters enlloc d’estructures ASN. 1.

1. A ARP.
2. B POP.
3. C HTTP.
4. D SMTP.

1. A 8160.
2. B 32.
3. C Aquest rang correspon a una classe B.
4. D 16.

1. A Fa servir la mateixa clau per al xifrat i el desxifrat i és compartida per l’emissor i el receptor.
2. B Fa servir un parell de claus generades per l’emissor. Una d’elles és pública, és a dir, coneguda per tot el món i l’altra privada, de manera que allò que es xifra per una clau és desxifrat per l’altra i viceversa.
3. C Intercanvia les claus de xifratge per un canal de comunicacions alternatiu, denominat asimètric, entre l’emissor i el receptor.
4. D Fa servir un servidor intermediari que proporciona claus públiques als interlocutors en cada interacció entre ells.

1. A Una xarxa que permet transmetre dades d’un node a altres que es troben dins del seu rang de transmissió de ràdio el que permet comunicacions multi-hop.
2. B Una xarxa en la que els nodes segueixen una estructura jeràrquica en l’enviament i recepció de missatges, de manera que sempre es comuniquen amb un altre nodes que ha estat predefenit en el moment de construir la xarxa.
3. C Una xarxa en que cada node es comunica directament amb la capçalera de la xarxa i funciona independentment de la resta, reduint-se a un únic salt qualsevol comunicació.
4. D Múltiples xarxes independents unes d’altres que funcionen solapades en freqüència i espai.

1. A Existeix el dret a la informació i formació en matèria preventiva.
2. B Existeix el dret a la paralització de l'activitat en cas de risc greu i imminent.
3. C Existeix el dret a la vigilància de l’estat de salut.
4. D Existeix el dret a la participació i consulta només si es forma part del Comitè de Seguretat i Salut (delegats de prevenció).

1. A ED 50.
2. B ETRS 89.
3. C ED 55.
4. D ETRS 50.

1. A Els serveis de directori gestionen l’accés dels usuaris als recursos de xarxa. La gestió d’identitats gestiona la creació i manteniment de les identitats (usuaris). L’autenticació SSO permet l’accés al conjunt dels recursos en mode de super-usuari.
2. B Els serveis de directori gestionen l’accés dels usuaris als recursos de xarxa. La gestió d’identitats gestiona la creació i manteniment de les identitats (usuaris). L’autenticació SSO permet l’ús d’una única paraula de pas als serveis a què l’usuari tingui accés.
3. C Els serveis de directori gestionen la creació i manteniment dels directoris de xarxa. La gestió d’identitats gestiona la creació i manteniment de les identitats (usuaris). L’autenticació SSO permet l’accés al conjunt dels recursos en mode de super-usuari.
4. D Tots tres serveis tenen la mateixa funció de creació i gestió d’usuaris i recursos de xarxa indistintament.

1. A Processos estratègics i processos tàctics.
2. B Processos administratius i de suport.
3. C Processos de medició i de recursos.
4. D Processos estratègics, processos fonamentals o clau i processos de suport.

1. A Cita prèvia a les Oficines d'Atenció al Ciutadà.
2. B Registre de personal funcionari habilitat.
3. C Porta firmes de l’empleat/da públic/a.
4. D Registre de carta de serveis a la ciutadania.

1. A Licitació no harmonitzada.
2. B Diàleg competitiu.
3. C Consulta preliminar del mercat.
4. D Aquesta possibilitat no existeix en el marc legal actual.

Pregunta redactada sobre ITIL 3. La versió vigent és la 4.

1. A Estratègia del servei.
2. B Disseny del servei.
3. C Transició del servei.
4. D Operació del servei.

1. A Definició de models de prova (Test model Definition), Adquisició de components per versions (Release Component Acquisition), Proves de versions (Test Release) i proves d’acceptació del servei (Service Acceptance Testing).
2. B Definició de models de prova (Test model Definition), Adquisició de recursos de màquina (Machine Resource Acquisition), Proves de versions (Test Release) i Proves d’acceptació del servei (Service Acceptance Testing).
3. C Validació del procés (Process Validation) i Proves del servei (Service Testing).
4. D Definició de models de prova (Test model Definition), Adquisició de recursos de maquina (Machine Resource Acquisition), Validació del procés (Process Validation) i Proves del servei (Service Testing).

1. A Alcalde/essa de l’Ajuntament de Barcelona.
2. B Responsable de tractaments.
3. C Gerent Municipal.
4. D Delegat/da de Protecció de Dades de l’Ajuntament de Barcelona.