Tema 16.1 · Igualtat, dades i bon govern

El Pla d'Igualtat de l'Ajuntament de Barcelona

Enunciat oficial. El Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre dones i homes de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquest tema és una meitat. El programa oficial ho diu tot en un sol epígraf, el 16 del temari comú. Aquesta casa el parteix en dos temes perquè són dues matèries que no comparteixen ni una paraula, i cadascun es queda el seu tros literal de l'enunciat: junts són l'epígraf sencer (norma C-34). L'altra meitat és barcelona/proteccion-de-datos-personales.

Marc normatiu: art. 14 i art. 9.2 CE (Constitució Espanyola); LO (Llei Orgànica) 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes; TREBEP, art. 64, que obliga les administracions a elaborar i aplicar un pla d'igualtat; Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes de Catalunya; RD 901/2020 i RD 902/2020 (plans d'igualtat i igualtat retributiva). Document: Pla d'igualtat.

1. Conceptes de la LO 3/2007 que cauen literalment

• Principi d'igualtat de tracte entre dones i homes (LO 3/2007, art. 3): suposa l'absència de tota discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe, i, especialment, les derivades de la maternitat, l'assumpció d'obligacions familiars i l'estat civil.
• Discriminació directa per raó de sexe (LO 3/2007, art. 6): la situació en què es troba una persona que sigui, hagi estat o pogués ser tractada, en atenció al seu sexe, de manera menys favorable que una altra en situació comparable.
• Discriminació indirecta per raó de sexe: la situació en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres posa persones d'un sexe en desavantatge particular respecte de persones de l'altre, llevat que aquesta disposició, criteri o pràctica puguin justificar-se objectivament en atenció a una finalitat legítima i que els mitjans per assolir-la siguin necessaris i adequats.
• Assetjament sexual (LO 3/2007, art. 7): qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l'efecte d'atemptar contra la dignitat d'una persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.
• Assetjament per raó de sexe: qualsevol comportament realitzat en funció del sexe d'una persona, amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat i de crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu. Es consideren en tot cas discriminatoris l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe.
• Discriminació per embaràs o maternitat (LO 3/2007, art. 8): constitueix discriminació directa per raó de sexe tot tracte desfavorable a les dones relacionat amb l'embaràs o la maternitat.
• Mesures d'acció positiva (LO 3/2007, art. 11): mesures específiques a favor de les dones per corregir situacions patents de desigualtat de fet respecte dels homes. Han de ser raonables i proporcionades en relació amb l'objectiu perseguit, i s'apliquen mentre subsisteixi la desigualtat que les motiva.
• Composició equilibrada (disposició addicional primera): la presència de dones i homes de manera que, en el conjunt a què es refereixi, les persones de cada sexe no superin el seixanta per cent ni siguin menys del quaranta per cent — és el llindar del 40-60 % que reapareix més endavant com a representació paritària.
• Transversalitat o mainstreaming de gènere (LO 3/2007, art. 15): el principi d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes informarà, amb caràcter transversal, l'actuació de tots els poders públics.
• Llenguatge no sexista (LO 3/2007, art. 14) i informes d'impacte de gènere (LO 3/2007, art. 19): els projectes de disposicions de caràcter general i els plans d'especial rellevància econòmica, social, cultural i artística han d'incorporar un informe sobre el seu impacte per raó de gènere.

Obligació d'elaborar plans a les administracions (LO 3/2007, art. 64 i TREBEP, art. 64): les administracions públiques han d'elaborar i aplicar un pla d'igualtat, negociat en el conveni col·lectiu o l'acord de condicions de treball del personal funcionari que sigui aplicable.

2. El Pla de l'Ajuntament: recorregut i vigència

• Àmbit: el personal de l'Ajuntament de Barcelona, els organismes autònoms i les entitats adherides — no és el pla de ciutat, que és el Pla per la justícia de gènere.
• Recorregut: I Pla (2007-2010), II Pla (2015-2019) i III Pla d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes 2020-2023, amb edició revisada el 2021. El III Pla ha estat prorrogat fins al 31 de desembre de 2025 (acord de la Comissió de Govern, amb efectes des del 28 de novembre de 2024). A la data de tancament d'aquest tema no s'ha localitzat un IV Pla aprovat ni publicat: el vigent continua sent el III Pla i la seva pròrroga. Els exàmens fins al 2018 pregunten pel II Pla; els de 2020 en endavant, pel III (2020-2023): comprova sempre a quin es refereix l'enunciat.
• Elaboració: precedida d'una diagnosi amb dades desagregades per sexe de la plantilla; negociat amb la representació sindical, ja que el Pla és fruit de la negociació col·lectiva; avaluació i seguiment periòdics.

3. Model organitzatiu: els òrgans del Pla

El III Pla distingeix tres tipus d'òrgans, i el tribunal ha preguntat precisament per quin no és d'un tipus:

• Òrgans polítics: la tinença d'alcaldia competent (Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGBTI, Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals), la Regidoria de Comerç, Mercats, Règim Intern i Hisenda, la Comissió de Govern i el Ple municipal.
• Òrgans executius municipals: la Gerència Municipal —l'òrgan màxim en què recau l'execució i la supervisió del Pla, i que per tant no és un òrgan polític— i la Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu, que n'exerceix la implementació a través del Departament d'Igualtat.
• Òrgans executius paritaris: la Comissió Paritària de Seguiment (9 representants de l'Administració i 9 de les organitzacions sindicals) i la Comissió Tècnica d'Igualtat (o Comissió d'Igualtat), de composició paritària entre l'Administració i la representació sindical —el 50 % - 50 % que ja es preguntava del II Pla i que el III manté (avui, 6 persones per cada part)—. És la Comissió Tècnica qui impulsa, fa el seguiment i avalua el Pla i n'elabora les directrius; hi ha també la figura de persona referent d'igualtat.

4. Els 7 àmbits d'intervenció del III Pla

El Pla d'acció del III Pla s'organitza en 7 àmbits d'intervenció:

1. Cultura institucional.
2. Política retributiva.
3. Processos de gestió de persones.
4. Ordenació del temps de treball i conciliació de la vida personal, familiar i professional.
5. Prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut.
6. Prevenció de l'assetjament sexual i per raó de sexe.
7. Comunicació, llenguatge i imatge corporativa.

Coses que no en són: la formació contínua en general i els processos de gestió de persones aïllats d'un pla d'igualtat no en són un àmbit propi diferenciat quan apareixen com a distractor —el tribunal ha preguntat literalment «quina d'aquestes NO és un àmbit» barrejant-ne alguna que sembla versemblant amb tres que sí que ho són.

Cada àmbit es desplega amb la mateixa jerarquia, i el tribunal ha preguntat per distingir els seus nivells dins d'un mateix àmbit (amb l'exemple de política retributiva):

En l'àmbit de cultura institucional, l'objectiu estratègic és institucionalitzar la igualtat de tracte i d'oportunitats com a principi bàsic i transversal de l'organització, i el seu resultat estratègic és que la igualtat de gènere formi part dels processos de presa de decisions, de la gestió de persones i de les accions que afecten el personal municipal.

5. Conceptes del marc conceptual que cauen literalment

El III Pla defineix, en el seu marc conceptual, quatre termes que el tribunal ha combinat en una mateixa pregunta com a quatre opcions diferents — cal saber-los literals, perquè es diferencien per una paraula:

• Segregació ocupacional: concentració de dones i d'homes en determinades activitats i ocupacions, de manera que les dones es veuen relegades a llocs de treball inferiors i tenen accés a un nombre més reduït de professions.
• Segregació horitzontal: concentració en determinades ocupacions que, en el cas de les dones, generalment es caracteritzen per una remuneració, un reconeixement i un valor social inferiors.
• Segregació vertical: concentració en determinats llocs de treball que, en el cas de les dones, generalment es caracteritzen per ser els de responsabilitat més baixa i menys remuneració.
• Sostre de vidre: barrera invisible que dificulta o obstaculitza l'accés de les dones als nivells més alts de poder, de decisió o de responsabilitat d'una organització.
• Terra enganxós: circumstàncies originades per les responsabilitats i càrregues familiars que mantenen moltes dones atrapades a la base de la piràmide laboral.

Altres conceptes clau:

• Bretxa salarial de gènere: diferència entre el salari mitjà de dones i homes, expressada en percentatge; a l'Ajuntament ve sobretot dels complements (nocturnitat, festivitat, disponibilitat), no del sou base.
• Corresponsabilitat: assumpció equitativa per part d'homes i dones de les responsabilitats, drets, deures i oportunitats associats a l'àmbit domèstic, familiar i de les cures — no és el mateix que conciliació, que és compatibilitzar treball i vida personal.
• Representació paritària de gènere: cap dels dos sexes amb una presència superior al 60 % ni inferior al 40 % — el mateix llindar de la «composició equilibrada» de la LO 3/2007 (apartat 1).
• Grup de Treball de la Dona de la Guàrdia Urbana: una acció (no un eix ni un objectiu) del II Pla, orientada a incrementar la presència de dones al cos i a revisar-ne les condicions.

El II Pla (2015-2019), que és pel que pregunten els exàmens més antics, tenia un Pla d'acció format per 27 actuacions, entre les quals no hi havia cap referida a estipular el salari del personal ni a eliminar les avaluacions de riscos psicosocials —el Pla incorpora la perspectiva de gènere a la prevenció de riscos, no la suprimeix—; sí que hi havia, entre altres, recollir i valorar anualment la situació de la plantilla segregada per sexe i incorporar la perspectiva de gènere en la formació del personal directiu.

Claus d'examen

• Segregació ocupacional, horitzontal, vertical i sostre de vidre han sortit juntes com a opcions d'una mateixa pregunta: es diferencien per una paraula («ocupacions» / «llocs de treball» / «poder i decisió») i cal saber-les literals, no per aproximació (Comu-A2 2021, p. 72).
• Objectiu estratègic ≠ resultat estratègic ≠ objectiu específic ≠ acció: són quatre nivells d'un mateix àmbit, i el tribunal els ha barrejat en una sola pregunta sobre política retributiva (Comu-A1 2021, p. 65).
• La Gerència Municipal és un òrgan executiu, no polític: els polítics del Pla són la tinença d'alcaldia, la Regidoria, la Comissió de Govern i el Ple (Comu-A2 2021, p. 82).
• El II Pla (2015-2019) i el III Pla (2020-2023) no comparteixen ni els àmbits ni les xifres: els exàmens anteriors a 2020 pregunten pel II i estan formulats amb les seves 27 actuacions (Comu-A2 2018, p. 73).
• «Quin NO és un àmbit d'intervenció» és la forma recurrent de la pregunta pels 7 àmbits: el distractor sempre és versemblant —la formació contínua— i s'hi barregen tres de reals (Comu-A1 2021, p. 65 i p. 82; Comu-A1 2024, p. 34).

Per recordar

• El vigent és el III Pla d'igualtat 2020-2023, prorrogat fins al 31-12-2025; no hi ha un IV Pla localitzat. Els exàmens fins al 2018 es refereixen encara al II Pla (2015-2019).
• El Pla és del personal municipal —Ajuntament, organismes autònoms i entitats adherides—, no de la ciutat: el de ciutat és el Pla per la justícia de gènere. És la confusió que el nom convida a fer.
• Els 7 àmbits d'intervenció del III Pla: cultura institucional, política retributiva, processos de gestió de persones, temps de treball i conciliació, prevenció de riscos laborals, prevenció de l'assetjament, i comunicació i llenguatge.
• Composició equilibrada / representació paritària: ni menys del 40 % ni més del 60 % de cada sexe; la Comissió Tècnica d'Igualtat es reparteix 50 % - 50 % entre Administració i sindicats.
• Segregació horitzontal = per ocupacions; vertical = per llocs de responsabilitat; sostre de vidre = barrera per pujar; terra enganxós = càrregues familiars que ancoren a la base. Corresponsabilitat ≠ conciliació.

Tema 16.2 · Igualtat, dades i bon govern

La protecció de dades de caràcter personal

Sense esquema, expressament

Enunciat oficial. La protecció de dades de caràcter personal. El règim jurídic de la protecció de dades de caràcter personal. Drets, deures i garanties derivades del règim jurídic de la protecció de dades de caràcter personal.

Aquest tema és una meitat. El programa oficial ho diu tot en un sol epígraf, el 16 del temari comú. Aquesta casa el parteix en dos temes perquè són dues matèries que no comparteixen ni una paraula, i cadascun es queda el seu tros literal de l'enunciat: junts són l'epígraf sencer (norma C-34). L'altra meitat és barcelona/plan-de-igualdad.

1. El règim jurídic: marc normatiu

Marc normatiu:

• Art. 18.4 CE (Constitució Espanyola): «La ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.» El TC (Tribunal Constitucional) en va derivar un dret fonamental autònom a la protecció de dades (STC 292/2000, Sentència del Tribunal Constitucional), diferent del dret a la intimitat.
• Art. 8 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE.

Un aclariment de vocabulari: l'enunciat oficial diu «dades de caràcter personal», que és la fórmula de la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades) 15/1999, derogada. El RGPD i la LO 3/2018 en diuen simplement «dades personals». Són el mateix: la fórmula antiga sobreviu als enunciats i a molts impresos, no designa una categoria diferent. - RGPD — Reglament (UE) 2016/679, aplicable des del 25 de maig de 2018. És un reglament: directament aplicable, sense necessitat de transposició. - LOPDGDD — LO 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. - Art. 31 EAC (Estatut d'Autonomia de Catalunya): dret a la protecció de les dades personals.

2. Conceptes (RGPD, art. 4)

• Dada personal: tota informació sobre una persona física identificada o identificable. S'hi considera identificable tota persona la identitat de la qual es pugui determinar, directament o indirectament, en particular mitjançant un identificador com un nom, un número d'identificació, dades de localització, un identificador en línia o un o diversos elements propis de la seva identitat física, fisiològica, genètica, psíquica, econòmica, cultural o social.
• Tractament: qualsevol operació realitzada sobre dades personals, automatitzada o no: recollida, registre, organització, estructuració, conservació, adaptació, extracció, consulta, utilització, comunicació per transmissió, difusió, interconnexió, limitació, supressió o destrucció.
• Responsable del tractament: la persona física o jurídica, autoritat pública, servei o altre organisme que, sol o juntament amb d'altres, determina les finalitats i els mitjans del tractament.
• Encarregat del tractament: el que tracta dades personals per compte del responsable. La relació s'ha de regir per un contracte o acte jurídic (RGPD, art. 28) que reguli l'objecte, la durada, la naturalesa i la finalitat, el tipus de dades i les obligacions de les parts. L'encarregat no pot subcontractar sense autorització prèvia del responsable.
• Pseudonimització: tractament de manera que les dades ja no es puguin atribuir a un interessat sense utilitzar informació addicional, sempre que aquesta figuri per separat i estigui subjecta a mesures tècniques i organitzatives. No és anonimització: les dades pseudonimitzades continuen sent dades personals.
• Elaboració de perfils (profiling): tota forma de tractament automatitzat de dades personals consistent a utilitzar-les per avaluar determinats aspectes personals d'una persona física, en particular per analitzar o predir el rendiment professional, la situació econòmica, la salut, les preferències personals, els interessos, la fiabilitat, el comportament, la ubicació o els moviments.
• Violació de la seguretat de les dades personals: tota violació de la seguretat que ocasioni la destrucció, pèrdua o alteració accidental o il·lícita de dades personals transmeses, conservades o tractades d'una altra manera, o la comunicació o accés no autoritzats.

3. Principis (RGPD, art. 5) — literal

Les dades personals han de ser:

a) tractades de manera lícita, lleial i transparent en relació amb l'interessat (licitud, lleialtat i transparència); b) recollides amb finalitats determinades, explícites i legítimes, i no tractades ulteriorment de manera incompatible amb aquestes finalitats (limitació de la finalitat); c) adequades, pertinents i limitades al que és necessari en relació amb les finalitats (minimització de dades); d) exactes i, si cal, actualitzades (exactitud); e) mantingudes de forma que es permeti la identificació dels interessats durant no més temps del necessari per a les finalitats (limitació del termini de conservació); f) tractades de manera que se'n garanteixi una seguretat adequada, inclosa la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o dany accidental (integritat i confidencialitat).

I l'apartat 2: el responsable és responsable del compliment de l'apartat 1 i capaç de demostrar-lo (responsabilitat proactiva o accountability).

4. Licitud del tractament (RGPD, art. 6)

El tractament només és lícit si es compleix almenys una d'aquestes condicions:

a) consentiment de l'interessat per a una o diverses finalitats específiques; b) necessari per a l'execució d'un contracte en què l'interessat és part o per a l'aplicació de mesures precontractuals; c) necessari per al compliment d'una obligació legal aplicable al responsable; d) necessari per protegir interessos vitals de l'interessat o d'una altra persona física; e) necessari per al compliment d'una missió realitzada en interès públic o en l'exercici de poders públics conferits al responsable; f) necessari per a la satisfacció d'interessos legítims perseguits pel responsable o per un tercer, sempre que no prevalguin els interessos o drets i llibertats fonamentals de l'interessat.

Per a les administracions públiques, la base habitual és la lletra e) (missió d'interès públic o exercici de poders públics) o la c) (obligació legal), no el consentiment. L'RGPD, art. 6.1 exclou expressament l'interès legítim de la lletra f) per als tractaments realitzats per les autoritats públiques en l'exercici de les seves funcions.

Consentiment (RGPD, art. 7 i RGPD, art. 4.11): tota manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca per la qual l'interessat accepta, mitjançant una declaració o una clara acció afirmativa, el tractament. Ha de ser revocable amb la mateixa facilitat amb què es dona; el silenci, les caselles ja marcades o la inacció no constitueixen consentiment. Edat mínima per consentir per si mateix: 16 anys al <abbr title="RGPD, art. 5.

Categories especials de dades (RGPD, art. 9): origen ètnic o racial, opinions polítiques, conviccions religioses o filosòfiques, afiliació sindical, dades genètiques, dades biomètriques dirigides a identificar de manera unívoca una persona, dades relatives a la salut i dades relatives a la vida sexual o l'orientació sexual. El seu tractament està prohibit, llevat dels supòsits taxats de l'apartat 2 (consentiment explícit, obligacions en l'àmbit laboral, interessos vitals, fundacions i associacions, dades manifestament públiques, reclamacions judicials, interès públic essencial, medicina preventiva o laboral, salut pública, arxiu, recerca científica o estadística).

5. Drets de les persones (RGPD, art. 12–RGPD, art. 22)

Terminis (RGPD, art. 12): el responsable ha de facilitar informació sobre les actuacions sense dilació indeguda i, en tot cas, en el termini d'un mes des de la recepció de la sol·licitud; es pot prorrogar dos mesos més si és necessari, informant l'interessat dins del primer mes. L'exercici dels drets és gratuït; si les sol·licituds són manifestament infundades o excessives, especialment per repetitives, el responsable pot cobrar un cànon raonable o negar-se a actuar — un exercici repetit del dret d'accés dins d'un mateix termini no es considera repetitiu si hi ha una causa legítima que ho justifiqui.

Drets digitals (LOPDGDD, títol X): dret a la neutralitat d'Internet, a l'educació digital, a l'oblit en cerques i xarxes socials, al testament digital, i en l'àmbit laboral: dret a la intimitat i ús de dispositius digitals (LOPDGDD, art. 87), a la desconnexió digital (LOPDGDD, art. 88), i davant la videovigilància (LOPDGDD, art. 89) i la geolocalització (LOPDGDD, art. 90) laborals.

Videovigilància (LOPDGDD, art. 22): tret que calgui conservar-les per acreditar la comissió d'actes que atemptin contra la integritat de persones, béns o instal·lacions, les imatges captades s'han de suprimir en el termini màxim d'1 mes des de la captació.

6. Deures (obligacions) del responsable i de l'encarregat

• Responsabilitat proactiva (RGPD, art. 24): aplicar mesures tècniques i organitzatives apropiades per garantir i poder demostrar que el tractament és conforme amb el Reglament.
• Protecció de dades des del disseny i per defecte (RGPD, art. 25): incorporar les garanties en la fase de disseny i garantir que, per defecte, només es tractin les dades necessàries per a cada finalitat específica.
• Registre d'activitats de tractament (RGPD, art. 30): obligatori per a totes les autoritats i organismes públics, sigui quina sigui la mida de l'organització. Ha de contenir el nom i les dades del responsable i del DPD, les finalitats, la descripció de categories d'interessats i de dades, els destinataris, les transferències internacionals, els terminis previstos de supressió i una descripció general de les mesures de seguretat.
• Deure de confidencialitat: hi estan subjectes el responsable i l'encarregat del tractament, així com totes les persones que intervinguin en qualsevol fase d'aquest — no només el responsable, ni només l'encarregat.
• Seguretat del tractament (RGPD, art. 32): mesures apropiades al risc, incloses, si escau, la pseudonimització i el xifratge, la capacitat de garantir la confidencialitat, integritat, disponibilitat i resiliència permanents dels sistemes, la capacitat de restaurar la disponibilitat i l'accés ràpidament en cas d'incident, i un procés de verificació, avaluació i valoració regulars de l'eficàcia. A les administracions públiques espanyoles, aquestes mesures s'articulen a través de l'ENS.
• Notificació de violacions de seguretat:
• A l'autoritat de control (RGPD, art. 33): sense dilació indeguda i, de ser possible, com a màxim en 72 hores després d'haver-ne tingut constància, llevat que sigui improbable que la violació constitueixi un risc per als drets i llibertats de les persones. Si es notifica fora de termini, cal indicar-ne els motius. El responsable ha de documentar totes les violacions, encara que no les notifiqui.
• A l'interessat (RGPD, art. 34): quan sigui probable que la violació comporti un alt risc per als seus drets i llibertats, sense dilació indeguda i en llenguatge clar i senzill. No cal si s'han aplicat mesures que fan les dades inintel·ligibles (per exemple, xifratge), si s'han pres mesures ulteriors que garanteixen que ja no hi ha alt risc, o si suposaria un esforç desproporcionat (llavors, comunicació pública).
• AIPD (Avaluació d'Impacte de Protecció de Dades), també coneguda per les seves sigles en anglès DPIA (Data Protection Impact Assessment) (RGPD, art. 35): obligatòria quan sigui probable que el tractament comporti un alt risc per als drets i llibertats, en particular si utilitza noves tecnologies. En tot cas és necessària en: avaluació sistemàtica i exhaustiva d'aspectes personals basada en tractament automatitzat, inclosa l'elaboració de perfils, sobre la qual es basin decisions amb efectes jurídics; tractament a gran escala de categories especials de dades o de dades relatives a condemnes i infraccions penals; i observació sistemàtica a gran escala d'una zona d'accés públic. S'ha de fer abans del tractament i requereix l'assessorament del delegat de protecció de dades. Si l'avaluació mostra un alt risc que el responsable no pot mitigar, cal la consulta prèvia a l'autoritat de control (RGPD, art. 36).
• Delegat de protecció de dades (DPD) (RGPD, art. 37–RGPD, art. 39): obligatori quan el tractament el faci una autoritat o organisme públic (excepte tribunals en l'exercici de la funció judicial), quan les activitats principals consisteixin en operacions de tractament que requereixin una observació habitual i sistemàtica d'interessats a gran escala, o en el tractament a gran escala de categories especials de dades o de dades relatives a condemnes i infraccions penals. La LOPDGDD, art. 34 amplia la llista de subjectes obligats.
• Es designa atenent a les seves qualitats professionals i, en particular, als seus coneixements especialitzats del dret i la pràctica en matèria de protecció de dades.
• Ha de participar de manera adequada i en el moment oportú en totes les qüestions relatives a la protecció de dades, rendir comptes directament al més alt nivell jeràrquic, i no pot rebre instruccions sobre l'exercici de les seves funcions ni ser destituït o sancionat per exercir-les.
• Funcions: informar i assessorar, supervisar el compliment, assessorar sobre l'AIPD, cooperar amb l'autoritat de control i actuar-hi com a punt de contacte.
• El DPD no és el responsable del tractament: no assumeix la responsabilitat del compliment.

A l'Ajuntament de Barcelona, el delegat o la delegada de protecció de dades s'organitza com a Oficina del Delegat/da de Protecció de Dades, adscrita a la Gerència d'Economia, Recursos i Transformació Digital, amb un canal de contacte propi a la seu electrònica.

7. Autoritats de control i règim sancionador

• AEPD (Agència Espanyola de Protecció de Dades): autoritat administrativa independent d'àmbit estatal (LOPDGDD, art. 44 i següents).
• APDCAT (Autoritat Catalana de Protecció de Dades): autoritat de control competent respecte dels tractaments duts a terme per les institucions públiques de Catalunya, l'Administració de la Generalitat i els ens locals catalans, i les entitats que en depenen. És l'autoritat competent per a l'Ajuntament de Barcelona.
• CEPD (Comitè Europeu de Protecció de Dades), en anglès EDPB (European Data Protection Board): garanteix l'aplicació coherent del RGPD a la UE.
• Multes administratives (RGPD, art. 83): fins a 10.000.000 € o el 2 % del volum de negoci total anual global de l'exercici anterior, la quantia que sigui superior, per a les infraccions dels arts. 8, 11, 25–39, 42 i 43; i fins a 20.000.000 € o el 4 % per a les infraccions dels principis bàsics (arts. 5, 6, 7 i 9), dels drets dels interessats (arts. 12–22), de les transferències internacionals (arts. 44–49) i de l'incompliment d'una ordre de l'autoritat de control. El tractament de dades d'un menor sense el seu consentiment o el del titular de la pàtria potestat (RGPD, art. 8) és una infracció d'aquest primer bloc: es qualifica de greu, no de molt greu ni de lleu.
• A Espanya, les administracions públiques no són sancionades amb multa (LOPDGDD, art. 77): l'autoritat dicta una resolució que declara la infracció, estableix les mesures que s'han d'adoptar i, si escau, ho comunica al Defensor del Poble o al Síndic; també es pot proposar l'inici d'actuacions disciplinàries.
• Prescripció de les infraccions (LOPDGDD, art. 72–LOPDGDD, art. 74): molt greus, 3 anys; greus, 2 anys; lleus, 1 any.

8. Transferències internacionals (RGPD, art. 44–RGPD, art. 49)

Només són possibles si es compleixen les condicions del capítol V: decisió d'adequació de la Comissió, garanties adequades (clàusules contractuals tipus, normes corporatives vinculants (BCR, Binding Corporate Rules), codis de conducta o certificacions) o excepcions per a situacions específiques (consentiment explícit, execució d'un contracte, interès públic important, etc.). La sentència Schrems II (TJUE, Tribunal de Justícia de la Unió Europea, 2020) va anul·lar l'Escut de privadesa UE-EUA (Estats Units d'Amèrica); el marc vigent és el Data Privacy Framework (decisió d'adequació de 2023).

Claus d'examen

• El termini de conservació de la videovigilància (1 mes) és un termini diferent del de la notificació d'una bretxa (72 hores) i del de resposta a l'exercici d'un dret (1 mes, prorrogable dos més): els tres cauen i es confonen entre ells (Comu-A1 2021, p. 63).
• Les administracions públiques espanyoles no reben multa del <abbr title="RGPD, art. 5.
• Responsable ≠ encarregat: el responsable decideix les finalitats i els mitjans; l'encarregat només tracta per compte del responsable i no pot subcontractar sense autorització. És una pregunta directa, no una opció de matís (Comu-A2 2024, p. 40).
• El deure de confidencialitat obliga tothom qui intervé en qualsevol fase del tractament, no només el responsable ni només l'encarregat — que és el distractor habitual (Comu-A2 2021, p. 74).
• L'autoritat competent per a l'Ajuntament de Barcelona és l'APDCAT, no l'AEPD: la catalana ho és per als ens locals catalans (Comu-A1 2021, p. 64).
• El **<abbr title="RGPD, art. 5.

Per recordar

• **Principis del <abbr title="RGPD, art. 5.
• Per a l'Administració, la base de licitud és l'interès públic o l'obligació legal, mai l'interès legítim.
• Consentiment de menors: 16 anys al RGPD, 14 a Espanya. Videovigilància: conservació màxima d'1 mes.
• Notificació de bretxa: 72 hores a l'autoritat; a l'interessat només si hi ha alt risc. Totes s'han de documentar. El deure de confidencialitat és de tothom qui intervé en el tractament, no només del responsable.
• AIPD obligatòria per a perfils amb efectes jurídics, categories especials a gran escala i videovigilància sistemàtica a gran escala d'espais públics.
• El DPD és obligatori a totes les administracions públiques, reporta al màxim nivell i no rep instruccions. A l'Ajuntament és una Oficina pròpia.
• Multes: 10 M€/2 % i 20 M€/4 %. Les administracions espanyoles no paguen multa: se'ls declara la infracció. El tractament de dades d'un menor sense consentiment és infracció greu.
• Prescripció: molt greus 3 anys, greus 2, lleus 1.

Tema 17 · Igualtat, dades i bon govern

L'administració electrònica

Enunciat oficial. L'administració electrònica: pilars i principis. El model d'administració electrònica de l'Ajuntament de Barcelona. Drets dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics. El règim jurídic de l'administració electrònica: regulació estatal i de la Generalitat de Catalunya. L'expedient electrònic.

Normes: Llei 39/2015, Llei 40/2015, RD 203/2021, ENS, ENI; a Catalunya, Llei 29/2010 i Llei 26/2010; a la UE (Unió Europea), eIDAS i eIDAS 2.

1. Evolució normativa

Repartiment 2015: la Llei 39/2015 regula les relacions «ad extra» (procediment, drets dels interessats, registres, notificacions, expedient) i la Llei 40/2015 el funcionament electrònic intern i les relacions entre administracions (seu, signatura d'òrgans, actuació administrativa automatitzada, intercanvi de dades, reutilització de sistemes).

2. Principis i pilars

Els principis generals (Llei 40/2015, art. 3) es desenvolupen al tema d'Administració pública; aquí, la projecció electrònica: les administracions han d'actuar i relacionar-se per mitjans electrònics assegurant la interoperabilitat i seguretat dels sistemes i solucions adoptats, la protecció de les dades personals, i garantint l'accés als serveis electrònics per a tothom.

Principis específics que cauen a l'examen (de la Llei 11/2007):

• Neutralitat tecnològica: llibertat d'elecció de les alternatives tecnològiques per part dels ciutadans i de les administracions; no es pot imposar una tecnologia concreta.
• Adaptabilitat al progrés de les tècniques i sistemes.
• Igualtat: l'ús de mitjans electrònics no pot implicar cap discriminació per als ciutadans que es relacionin amb l'Administració per mitjans no electrònics.
• Accessibilitat i usabilitat (RD 1112/2018, accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic: WCAG (Web Content Accessibility Guidelines) 2.1 nivell AA, declaració d'accessibilitat i mecanisme de comunicació).
• Legalitat, seguretat, proporcionalitat (només s'exigiran les garanties i mesures de seguretat adequades a la naturalesa i circumstàncies del tràmit), responsabilitat i qualitat, cooperació, reutilització de sistemes i aplicacions, i simplificació administrativa.
• Principi «once-only» (una sola vegada): l'Administració no pot demanar dades o documents que ja siguin en el seu poder o hagin estat elaborats per qualsevol administració.

3. Drets de les persones en les seves relacions amb l'Administració

3.1 Drets de les persones (Llei 39/2015, art. 13)

Els qui tenen capacitat d'obrar (art. 3) davant les administracions són titulars dels drets següents:

a) A comunicar-se amb les administracions a través d'un punt d'accés general electrònic; b) a ser assistits en l'ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions; c) a utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma; d) a accedir a la informació pública, arxius i registres; e) a ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics; f) a exigir les responsabilitats de les administracions públiques i autoritats, quan així correspongui legalment; g) a l'obtenció i utilització dels mitjans d'identificació i signatura electrònica; h) a la protecció de dades de caràcter personal, seguretat i confidencialitat; i) qualsevol altre que els reconeguin la Constitució i les lleis.

3.2 Drets de l'interessat en el procediment (Llei 39/2015, art. 53)

a) A conèixer, en qualsevol moment, l'estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d'interessats, el sentit del silenci administratiu, l'òrgan competent, els actes de tràmit dictats, i a obtenir còpia dels documents continguts en aquests.; per mitjans electrònics, al Punt d'Accés General electrònic (Portal d'Accés); b) a identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions sota la responsabilitat dels quals es tramitin els procediments; c) a no presentar documents originals llevat que la normativa estableixi el contrari; d) a no presentar dades i documents no exigits per les normes del procediment, que ja siguin en poder de les administracions o hagin estat elaborats per aquestes; e) a formular al·legacions, utilitzar els mitjans de defensa admesos i aportar documents en qualsevol fase anterior al tràmit d'audiència; f) a obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics; g) a actuar assistits d'assessor quan ho considerin convenient; h) al compliment de les obligacions de les administracions de resoldre i notificar; i) qualsevol altre que els reconeguin la Constitució i les lleis.

En els procediments sancionadors, a més: a ser notificat dels fets que se li imputin, de les infraccions i sancions que puguin correspondre, de la identitat de l'instructor i de l'autoritat competent; i a la presumpció de no existència de responsabilitat administrativa.

3.3 Dret i obligació de relacionar-se electrònicament (Llei 39/2015, art. 14) — cau sempre

• Les persones físiques poden triar en tot moment si es comuniquen o no per mitjans electrònics, llevat que estiguin obligades. El mitjà escollit es pot modificar en qualsevol moment.
• En tot cas, estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics per efectuar qualsevol tràmit d'un procediment administratiu, almenys, els subjectes següents:

a) les persones jurídiques; b) les entitats sense personalitat jurídica; c) els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits que realitzin en exercici d'aquesta activitat. Inclou notaris i registradors de la propietat i mercantils; d) els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament; e) els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que realitzin amb elles per raó de la seva condició d'empleat públic, en la forma que es determini reglamentàriament.

• Reglamentàriament es pot establir l'obligació per a determinats col·lectius de persones físiques amb accés acreditat als mitjans electrònics (capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional...).
• Presentar en paper estant obligat (Llei 39/2015, art. 68.4): es requereix esmena mitjançant presentació electrònica i la data de presentació és la de l'esmena.

4. Identificació i signatura (Llei 39/2015, art. 9–Llei 39/2015, art. 12)

Regla general (Llei 39/2015, art. 9): les administracions han de verificar la identitat dels interessats pel seu nom i cognoms o denominació o raó social, segons consti al DNI (Document Nacional d'Identitat), NIE (Número d'Identitat d'Estranger) o document equivalent.

Sistemes admesos d'identificació:

a) sistemes basats en certificats electrònics qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació»; b) sistemes basats en certificats electrònics qualificats de segell electrònic; c) sistemes de clau concertada (p. ex. Cl@ve) i qualsevol altre sistema que les administracions considerin vàlid en els termes i condicions que s'estableixin, sempre que tinguin registre previ d'usuari, amb comunicació prèvia —ja no autorització— a la Secretaria General d'Administració Digital i declaració responsable; no tenen eficàcia fins que transcorrin dos mesos des de la comunicació.

Signatura (Llei 39/2015, art. 10): els interessats només han de signar quan hagin de formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d'accions i renunciar a drets (Llei 39/2015, art. 11.2). Per a la resta de tràmits n'hi ha prou amb la identificació.

Assistència en l'ús de mitjans electrònics (Llei 39/2015, art. 12): han d'assistir els interessats no obligats que ho sol·licitin, especialment en identificació i signatura, presentació de sol·licituds al registre electrònic general i obtenció de còpies autèntiques. Si l'interessat no disposa dels mitjans, la seva identificació o signatura la pot realitzar vàlidament un funcionari públic habilitat, sempre que l'interessat s'identifiqui davant seu i presti el seu consentiment exprés, del qual n'ha de quedar constància. Cada administració ha de mantenir actualitzat un registre de funcionaris habilitats.

Representació (Llei 39/2015, art. 5) i registres electrònics d'apoderaments (Llei 39/2015, art. 6): cada administració ha de tenir un registre electrònic general d'apoderaments, interoperable amb la resta. Els poders tenen validesa màxima de cinc anys des de la inscripció i són revocables en qualsevol moment.

5. Seu electrònica, registres, notificacions i arxiu

• Seu electrònica (Llei 40/2015, art. 38): «aquella dirección electrònica, disponible para los ciudadanos a través de redes de telecomunicaciones, cuya titularidad corresponde a una Administración Pública, o bien a una o varios organismos públicos o entidades de Derecho Público en el ejercicio de sus competencias.» El titular és responsable de la integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis. També hi ha les seus electròniques associades (RD 203/2021, art. 10) i el Punt d'Accés General electrònic (RD 203/2021, art. 7).
• Portal d'Internet (Llei 40/2015, art. 39): punt d'accés electrònic d'una administració a la informació publicada i, si escau, a la seu.
• Registre electrònic general (Llei 39/2015, art. 16): cada administració ha de disposar d'un registre electrònic general on s'assenta tot document que es presenti o es rebi; han de ser plenament interoperables. L'assentament respecta l'ordre temporal de recepció o sortida i indica data i hora de presentació. Es pot presentar al registre electrònic de l'organisme destinatari, a Correus, a les representacions diplomàtiques o oficines consulars, a les oficines d'assistència en matèria de registres i als altres llocs previstos. Els registres no poden ser d'ús exclusiu del personal; queden suprimits els registres particulars de cada organisme.
• Còmput de terminis (Llei 39/2015, art. 30–Llei 39/2015, art. 31): els dies s'entenen hàbils (s'exclouen dissabtes, diumenges i festius); els mesos o anys es compten de data a data, i si al mes de venciment no hi ha dia equivalent, el termini expira l'últim dia del mes. La seu publica els dies inhàbils. El registre electrònic ha de permetre la presentació de documents tots els dies de l'any durant les vint-i-quatre hores. La presentació en un dia inhàbil s'entén realitzada en la primera hora del primer dia hàbil següent, llevat que una norma permeti expressament la recepció en dia inhàbil.
• Notificacions electròniques (Llei 39/2015, art. 41–Llei 39/2015, art. 44): preferentment per mitjans electrònics, i obligatòriament per als subjectes obligats. Es practiquen mitjançant compareixença a la seu electrònica, adreça electrònica habilitada única o ambdós sistemes. S'entén practicada en el moment en què es produeix l'accés al seu contingut; s'entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició sense que s'accedeixi al contingut. Tota notificació es posa a disposició al Punt d'Accés General electrònic. S'ha d'enviar un avís al dispositiu o correu comunicat per l'interessat, però la seva manca no impedeix que la notificació sigui vàlida.
• Arxiu electrònic únic (Llei 39/2015, art. 17): cada administració ha de mantenir un arxiu electrònic únic dels documents electrònics que corresponguin a procediments finalitzats, en un format que garanteixi l'autenticitat, integritat i conservació i la consulta amb independència del temps transcorregut. Les mesures de seguretat s'apliquen d'acord amb l'ENS.

6. L'expedient electrònic i el document electrònic

6.1 Document administratiu electrònic (Llei 39/2015, art. 26)

Perquè un document electrònic sigui vàlid ha de:

a) contenir informació de qualsevol naturalesa arxivada en un suport electrònic segons un format determinat susceptible d'identificació i tractament diferenciat; b) disposar de dades d'identificació que permetin la seva individualització; c) incorporar una referència temporal del moment en què han estat emesos.

Els documents emesos han de ser signats electrònicament amb algun dels sistemes de l'art. 42 de la Llei 40/2015. No requereixen signatura electrònica els documents electrònics emesos amb caràcter merament informatiu ni els que no formin part d'un expedient administratiu.

6.2 Còpies (Llei 39/2015, art. 27)

Són còpies autèntiques les realitzades, sigui quin sigui el suport, pels òrgans competents, quan hi hagi constància que produeixen els mateixos efectes que l'original.

• Les còpies autèntiques de documents privats només tenen efectes administratius.
• Les còpies autèntiques realitzades per una administració són vàlides davant qualsevol altra.
• Cal garantir la identitat de l'òrgan que ha realitzat la còpia i el seu contingut.
• Les còpies electròniques d'un original electrònic o d'una còpia autèntica, amb o sense canvi de format, han d'incloure metadades que acreditin la condició de còpia.
• Les còpies electròniques de documents en suport paper o en un altre suport no electrònic susceptible de digitalització requereixen que el document hagi estat digitalitzat i inclou la metadada d'acreditació. Digitalització: conversió d'un document no electrònic en fitxers electrònics amb la imatge codificada, fidel i íntegra.

6.3 L'expedient electrònic (Llei 39/2015, art. 70) — literal

«1. S'entén per expedient administratiu el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d'antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la. 2. Els expedients tindran format electrònic i es formaran mitjançant la incorporació ordenada de quants documents, proves, dictàmens, informes, acords, notificacions i altres diligències hagin d'integrar-los, així com un índex numerat de tots els documents que contingui quan es remeti. Així mateix, hi haurà de constar una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada. 3. Quan en virtut d'una norma sigui necessari remetre l'expedient electrònic, s'ha de fer d'acord amb el que preveu l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat i les corresponents Normes Tècniques d'Interoperabilitat, i s'ha d'enviar complet, foliat, autentificat i acompanyat d'un índex, així mateix autentificat, dels documents que contingui. L'autenticació d'aquest índex garantirà la integritat i la immutabilitat de l'expedient electrònic generat des del moment de la seva signatura. 4. No formarà part de l'expedient administratiu la informació que tingui caràcter auxiliar o de suport, com la continguda en aplicacions, fitxers i bases de dades informàtiques, notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives, així com els judicis de valor emesos per les administracions públiques, llevat que es tracti d'informes, preceptius i facultatius, sol·licitats abans de la resolució administrativa que posi fi al procediment.»

L'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (RD 4/2010) : estableix els principis d'interoperabilitat organitzativa, semàntica i tècnica. Es desplega en les Normes Tècniques d'Interoperabilitat (NTI): la NTI d'Expedient Electrònic i la NTI de Document Electrònic en defineixen l'estructura i les metadades mínimes obligatòries (identificador, òrgan, data de captura, origen, estat d'elaboració, tipus documental…) i el format d'intercanvi (ENI-XML, eXtensible Markup Language).

6.4 Actuació administrativa automatitzada i signatura d'òrgans (Llei 40/2015, art. 41–Llei 40/2015, art. 46)

• Actuació administrativa automatitzada (Llei 40/2015, art. 41): qualsevol acte o actuació realitzada íntegrament a través de mitjans electrònics per una Administració Pública en el marc d'un procediment administratiu i en la qual no hagi intervingut de forma directa un empleat públic. Cal establir prèviament els òrgans competents per a especificacions, programació, manteniment, supervisió i control de qualitat i, si escau, auditoria del sistema i del codi font, i indicar l'òrgan responsable a efectes d'impugnació.
• Sistemes de signatura per a l'actuació automatitzada (Llei 40/2015, art. 42): segell electrònic de l'Administració, òrgan, organisme públic o entitat de dret públic basat en un certificat electrònic qualificat, i CSV (Codi Segur de Verificació) vinculat a l'Administració i, si escau, a la persona signatària del document; la integritat es comprova a la seu electrònica.
• Signatura electrònica del personal (Llei 40/2015, art. 43): cada administració determina els sistemes de signatura que ha d'utilitzar el seu personal; poden identificar el titular del lloc i l'Administració. Per seguretat pública poden identificar només l'òrgan i el número d'identificació professional.
• Intercanvi de dades en entorns tancats de comunicació (Llei 40/2015, art. 44) i assegurament i interoperabilitat de la signatura (Llei 40/2015, art. 45).
• Reutilització de sistemes i aplicacions (Llei 40/2015, art. 157): les administracions posen a disposició de qualsevol altra les aplicacions pròpies, que es poden declarar de font oberta; abans d'adquirir o desenvolupar han de consultar el directori general d'aplicacions i, si no en reutilitzen cap, justificar-ho en termes d'eficiència. La transferència de tecnologia (Llei 40/2015, art. 158) obliga cada administració a mantenir un directori actualitzat, interoperable amb el de l'AGE (Administració General de l'Estat).

7. La regulació catalana

• Llei 29/2010 (del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya) : marc de la interoperabilitat i la cooperació entre les administracions catalanes. Dona cobertura a l'AOC (Administració Oberta de Catalunya, el consorci) i regula la interoperabilitat, els catàlegs de dades i documents interoperables, la identitat digital, la seu electrònica, el registre i l'arxiu electrònics. Principi central: no es poden exigir als ciutadans dades o documents en poder de qualsevol administració catalana.
• Finalitats (art. 3): una administració oberta, transparent, accessible, eficaç i eficient; unes activitats i unes relacions —entre ens i amb la ciutadania— més àgils, eficaces i eficients per mitjà dels mitjans electrònics; i la consolidació dels instruments de col·laboració i coordinació entre les administracions catalanes. No regula la validesa dels actes ni el procediment administratiu comú.
• Principis (art. 4): en són deu, numerats a la llei, i la llista és sencera — 1r proximitat, 2n transparència i participació, 3r accessibilitat, 4t qualitat, 5è simplificació, eficàcia, eficiència i economia, 6è seguretat, 7è neutralitat tecnològica, 8è cooperació i col·laboració, 9è proporcionalitat i 10è legalitat. La llista és tancada: la distractora clàssica cola «complexitat». Compte amb comptar noms en lloc de principis: el 2n, el 5è i el 8è n'ajunten més d'un, de manera que els noms solts són quinze i els principis, deu.
• Llei 26/2010 (Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya): complementa la regulació estatal en el procediment i l'organització.
• Consorci AOC: proveeix els serveis comuns — Via Oberta (interoperabilitat de dades), e-NOTUM (notificacions electròniques), e-TRAM (tramitació), e-FACT (factura electrònica), idCAT, idCAT Mòbil i T-CAT (certificat del personal al servei de les administracions catalanes).
• Llei 19/2014 de transparència → tema 18.

8. El model d'administració electrònica de l'Ajuntament de Barcelona

• BIT (Barcelona Innovació i Tecnologia), l'antic IMI (Institut Municipal d'Informàtica), que va canviar de nom el 28 de novembre de 2025. És una entitat pública empresarial que presta els serveis TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) de l'Ajuntament i del seu grup. Els documents metodològics encara es titulen Scrum@IMI.
• Seu electrònica de l'Ajuntament i Carpeta ciutadana («La meva carpeta»): tràmits, estat dels expedients, notificacions i dades personals.
• L'Ordenança reguladora de l'administració electrònica hi situa el que té efectes jurídics: tauler d'edictes, gaseta municipal, oferta pública d'ocupació i informació sobre protecció de dades. La informació de servei del web municipal —la guia d'equipaments, l'agenda— no és contingut de la seu.
• Catàleg de tràmits, Oficines d'Atenció Ciutadana (OAC), OAC Digital, telèfon 010 i quiosc de tràmits com a canals.
• GPA (Gestor de Procediments Administratius): motor de tramitació corporatiu.
• Arxiu electrònic: conserva els documents i expedients electrònics municipals, integrat amb el sistema AIDA (Administració Integral de Documents i Arxius) i el quadre de classificació documental.
• Decidim.Barcelona: plataforma de participació de codi obert, exemple emblemàtic del principi de reutilització.
• Open Data BCN: portal de dades obertes municipal.
• Mesura de digitalització oberta: estableix el compromís de programari lliure, estàndards oberts, sobirania de les dades, desenvolupament àgil i contractació ètica; es desplega als Barcelona Digital Standards i a la guia de programari lliure.
• Mesura de govern d'IA: marc per a l'ús de la IA (intel·ligència artificial) municipal, amb registre d'algoritmes, avaluació d'impacte algorítmic i transparència. → temes específics 29 i 30.

Claus d'examen

• Practicada vs. rebutjada: es practica en el moment de l'accés al contingut, no de la posada a disposició; rebutjada als 10 dies naturals sense accedir-hi (Comu-A1 2021, p. 67; Comu-A1 2024, p. 25).
• Art. 14.2: distingeix qui hi està obligat (persones jurídiques, entitats sense personalitat, col·legiats obligatoris, representants d'obligats, empleats públics) de les persones físiques, que trien (Comu-A1 2021, p. 68).
• Llei 29/2010 (Catalunya) ≠ Llei 39/2015 (estatal): la catalana regula l'ús dels mitjans electrònics i la cooperació interadministrativa, no el règim del procediment administratiu comú ni el sancionador —això és de la 39/2015 (Comu-A1 2024, p. 37 i p. 38).
• Expedient electrònic: queden fora els esborranys, notes, resums i judicis de valor (Comu-A1 2021, p. 70).

Per recordar

• Des de 2015 no hi ha una llei separada d'administració electrònica: l'electrònic és el règim ordinari de les lleis 39/2015 i 40/2015.
• Obligats a relacionar-se electrònicament (art. 14.2): persones jurídiques, entitats sense personalitat, professionals de col·legiació obligatòria, representants d'obligats i empleats públics. Les persones físiques trien.
• Identificació per a tot; signatura només per a sol·licituds, declaracions responsables, comunicacions, recursos, desistiments i renúncies.
• Notificació electrònica rebutjada als 10 dies naturals; l'avís és obligatori però la seva manca no invalida la notificació.
• El registre electrònic funciona 24×7 tots els dies de l'any; el que es presenta en dia inhàbil es té per presentat la primera hora del primer dia hàbil següent.
• Expedient electrònic: índex numerat i autentificat, còpia electrònica certificada de la resolució, i la informació auxiliar o de suport i els judicis de valor no en formen part.
• Actuació administrativa automatitzada: cal designar prèviament l'òrgan competent per a especificacions, programació, manteniment, supervisió, control de qualitat i auditoria del codi font, i l'òrgan responsable a efectes d'impugnació.
• Segell electrònic i CSV són els sistemes de signatura de l'actuació automatitzada.
• Art. 158 de la Llei 40/2015: abans d'adquirir o desenvolupar una aplicació cal consultar el directori i justificar la no reutilització.
• A Catalunya, el Consorci AOC presta els serveis comuns; l'idCAT i la T-CAT en són les identitats digitals.

Tema 18 · Igualtat, dades i bon govern

El bon govern

Enunciat oficial. El bon govern. Ètica, valors i transparència dels poders públics. Accés a la informació pública. El cas de l'Ajuntament de Barcelona: La Bústia Ètica i el Codi ètic de conducta.

Normes: Llei 19/2013 (Llei 19/2013, estatal), Llei 19/2014 (Llei 19/2014, de Catalunya), TREBEP, art. 52–TREBEP, art. 54, Codi ètic i Normes de la Bústia Ètica.

1. Concepte de bon govern

El bon govern (good governance) és el conjunt de principis, regles i pràctiques que fan que l'exercici del poder públic sigui transparent, participatiu, responsable, eficaç, coherent i sotmès a l'ètica pública. El Llibre Blanc de la Governança Europea (Comissió Europea, 2001) en fixa els cinc principis: obertura, participació, responsabilitat, eficàcia i coherència.

Els tres pilars operatius, tal com els articula el nostre ordenament:

1. Transparència — publicitat activa i dret d'accés a la informació pública;
2. Ètica pública — codis de conducta, conflictes d'interès, integritat, canals d'alerta;
3. Retiment de comptes — avaluació, control i règim sancionador dels alts càrrecs.

2. La Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

Estructura: preàmbul + títol preliminar + títol I: Transparència de l'activitat pública (publicitat activa i dret d'accés) + títol II: Bon govern + títol III: Consell de Transparència i Bon Govern.

Té caràcter de legislació bàsica en la major part del seu articulat.

2.1 Publicitat activa (Llei 19/2013, art. 5–Llei 19/2013, art. 11)

Els subjectes obligats publicaran de forma periòdica i actualitzada la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat. Les obligacions es compleixen mitjançant el Portal de la Transparència.

Principis generals (Llei 19/2013, art. 5): la informació ha de ser publicada a les corresponents seus electròniques o pàgines web d'una manera clara, estructurada i entenedora per als interessats i, preferiblement, en formats reutilitzables. S'han d'establir els mecanismes adequats per facilitar l'accessibilitat, la interoperabilitat, la qualitat i la reutilització de la informació publicada, així com la seva identificació i localització. Les limitacions al dret d'accés seran aplicables també a la publicitat activa, i no s'ha de facilitar informació que contingui dades especialment protegides.

Tres blocs d'informació:

• Informació institucional, organitzativa i de planificació (Llei 19/2013, art. 6): funcions, normativa aplicable, estructura organitzativa amb un organigrama actualitzat que identifiqui els responsables dels diferents òrgans i el seu perfil i trajectòria professional; plans i programes anuals i plurianuals amb els seus objectius concrets, activitats, mitjans i temps previst per assolir-los, i el seu grau de compliment i resultats, avaluats amb indicadors de mesura i valoració.
• Informació de rellevància jurídica (Llei 19/2013, art. 7): directrius, instruccions, acords, circulars o respostes a consultes plantejades que suposin una interpretació del dret o tinguin efectes jurídics; avantprojectes de llei i projectes de decret legislatiu; projectes de reglament; memòries i informes que conformin els expedients d'elaboració de textos normatius; i documents que hagin de ser sotmesos a informació pública durant la seva tramitació.
• Informació econòmica, pressupostària i estadística (Llei 19/2013, art. 8): tots els contractes (objecte, durada, import de licitació i d'adjudicació, procediment, instruments a través dels quals s'ha publicitat, nombre de licitadors i identitat de l'adjudicatari, modificacions, desistiments i renúncies), amb publicació trimestral dels contractes menors; convenis; encàrrecs de gestió; subvencions i ajuts públics concedits, amb import, objectiu i beneficiaris; pressupostos, amb descripció de les principals partides i informació actualitzada sobre el seu estat d'execució; comptes anuals i informes d'auditoria i fiscalització; retribucions percebudes anualment pels alts càrrecs i màxims responsables, i indemnitzacions per abandonament del càrrec; resolucions d'autorització o reconeixement de compatibilitat; declaracions anuals de béns i activitats dels representants locals; informació estadística necessària per valorar el grau de compliment i qualitat dels serveis públics; i la relació de béns immobles de propietat o sobre els quals s'ostenti algun dret real.

2.2 El dret d'accés a la informació pública (Llei 19/2013, art. 12–Llei 19/2013, art. 24)

• Titularitat (Llei 19/2013, art. 12): «Todas las personas tienen derecho a acceder a la información pública, en los términos previstos en el artículo 105.b) de la Constitución Española, desarrollados por esta Ley.» No cal motivar la sol·licitud, encara que es pot exposar els motius, que poden ser tinguts en compte però l'absència dels quals no serà causa de rebuig.
• Concepte d'informació pública (Llei 19/2013, art. 13): «los contenidos o documentos, cualquiera que sea su formato o soporte, que obren en poder de alguno de los sujetos incluidos en el ámbito de aplicación de este título y que hayan sido elaborados o adquiridos en el ejercicio de sus funciones.»
• Límits (Llei 19/2013, art. 14): el dret es pot limitar quan accedir a la informació suposi un perjudici per a: la seguretat nacional; la defensa; les relacions exteriors; la seguretat pública; la prevenció, investigació i sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris; la igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva; les funcions administratives de vigilància, inspecció i control; els interessos econòmics i comercials; la política econòmica i monetària; el secret professional i la propietat intel·lectual i industrial; la garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió; i la protecció del medi ambient. L'aplicació dels límits ha de ser justificada i proporcionada al seu objecte i finalitat de protecció i atendre a les circumstàncies del cas concret, especialment a la concurrència d'un interès públic o privat superior que justifiqui l'accés.
• Protecció de dades personals (Llei 19/2013, art. 15): si la informació sol·licitada conté dades especialment protegides de l'art. 9.1 del RGPD (Reglament General de Protecció de Dades) (ideologia, afiliació sindical, religió i creences), l'accés només es pot autoritzar amb el consentiment exprés i per escrit de l'afectat, llevat que aquest les hagués fet manifestament públiques. Si conté dades de infraccions penals o administratives que no comportin l'amonestació pública, l'accés només es pot autoritzar amb consentiment exprés o si està emparat en una norma amb rang de llei. En la resta de casos s'ha de fer una ponderació suficientment raonada de l'interès públic en la divulgació i els drets dels afectats. No s'aplica aquesta ponderació si la informació està dissociada de manera que s'impedeixi la identificació de les persones afectades.
• Accés parcial (Llei 19/2013, art. 16): quan l'aplicació d'algun dels límits no afecti la totalitat de la informació, es concedirà l'accés parcial, previa omissió de la informació afectada pel límit, llevat que en resulti una informació distorsionada o que no tingui sentit; en aquest cas cal indicar-ho al sol·licitant.
• Procediment:
• Sol·licitud (Llei 19/2013, art. 17) dirigida al titular de l'òrgan administratiu o entitat que posseeixi la informació. No és necessari motivar-la. No es pot exigir la utilització de mitjans electrònics de manera exclusiva.
• Causes d'inadmissió (Llei 19/2013, art. 18): informació en curs d'elaboració o de publicació general; informació que tingui caràcter auxiliar o de suport (notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans); informació per a la qual la divulgació requereixi una acció prèvia de reelaboració; sol·licituds dirigides a un òrgan que no posseeixi la informació i que en desconegui el competent; i sol·licituds manifestament repetitives o de caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència.
• Resolució (Llei 19/2013, art. 20): termini màxim d'un mes des de la recepció per l'òrgan competent, ampliable un mes més si el volum o la complexitat ho justifiquen. Transcorregut el termini sense resolució expressa, la sol·licitud s'entén DESESTIMADA. Les resolucions s'han de motivar quan deneguin l'accés, quan concedeixin l'accés parcial o a través d'una modalitat diferent de la sol·licitada, i quan permetin l'accés malgrat l'oposició d'un tercer.
• Materialització (Llei 19/2013, art. 22): preferentment per via electrònica, i de manera gratuïta, llevat que l'expedició de còpies o la transposició a un format diferent doni lloc a l'exigència d'exaccions.
• Reclamació (Llei 19/2013, art. 23–Llei 19/2013, art. 24): contra tota resolució expressa o presumpta es pot interposar, amb caràcter potestatiu i previ a la impugnació en via contenciosa administrativa, una reclamació davant el Consell de Transparència i Bon Govern, en el termini d'un mes. El termini per resoldre-la és de tres mesos, transcorregut el qual s'entén desestimada.

Contrast que sempre es pregunta: al procediment administratiu comú el silenci a instància de part és positiu com a regla; al dret d'accés a la informació pública és negatiu. A Catalunya, en canvi, la Llei 19/2014 estableix el silenci positiu.

2.3 Bon govern (Llei 19/2013, art. 25–Llei 19/2013, art. 32)

• Àmbit subjectiu (Llei 19/2013, art. 25): els membres del Govern, els alts càrrecs de l'AGE (Administració General de l'Estat) i de les administracions autonòmiques i locals, i les persones que exerceixin màxims càrrecs de responsabilitat a les entitats del sector públic.
• Principis (Llei 19/2013, art. 26): els principis generals —transparència en la gestió dels assumptes públics amb eficàcia, economia i eficiència; dedicació al servei públic; imparcialitat, amb criteri independent i aliè a interessos particulars; tracte igual i sense discriminacions; diligència deguda i foment de la qualitat en la prestació de serveis; conducta digna i tracte correcte a la ciutadania; i assumpció de la responsabilitat de les decisions i actuacions pròpies— i els principis d'actuació —dedicació plena i respecte al règim d'incompatibilitats; guardar la deguda reserva sobre fets o informacions coneguts per raó del càrrec; posar en coneixement dels òrgans competents qualsevol actuació irregular; exercir els poders amb la finalitat exclusiva per a la qual van ser atorgats, sense posar en risc l'interès públic o el patrimoni; no implicar-se en situacions incompatibles i abstenir-se quan calgui; no acceptar regals que superin els usos habituals, socials o de cortesia; actuar amb transparència; gestionar i protegir adequadament els recursos públics; i no valer-se de la posició per obtenir avantatges personals—. Aquests principis informaran la interpretació i aplicació del règim sancionador d'aquest títol.
• Infraccions i sancions (Llei 19/2013, art. 27–Llei 19/2013, art. 32): infraccions en matèria de conflicte d'interessos, de gestió economicopressupostària (per exemple, comprometre despeses sense crèdit suficient, absència de justificació de la inversió de fons, incompliment de l'obligació de destinar el superàvit) i disciplinàries, classificades en molt greus, greus i lleus. Les lleus es sancionen amb amonestació; les greus, amb la declaració d'incompliment —publicada al BOE (Butlletí Oficial de l'Estat)— i, si escau, la no percepció de la indemnització per cessament; les molt greus porten sempre aquestes dues sancions, més la destitució i la impossibilitat de ser nomenat per a un càrrec anàleg durant un període d'entre 5 i 10 anys. Sanciona el Consell de Ministres o el ministre competent quan l'alt càrrec és estatal, i l'òrgan propi de règim disciplinari de la comunitat autònoma o entitat local en la resta de casos.
• Prescripció (Llei 19/2013, art. 32): 5 anys per a les infraccions i sancions molt greus, 3 anys per a les greus i 1 any per a les lleus.

2.4 El Consell de Transparència i Bon Govern (Llei 19/2013, art. 33–Llei 19/2013, art. 40)

Organisme públic estatal amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, que actua amb autonomia i plena independència. Finalitat: promoure la transparència de l'activitat pública, vetllar pel compliment de les obligacions de publicitat, salvaguardar l'exercici del dret d'accés a la informació pública i garantir l'observança de les disposicions de bon govern.

Es compon de la Comissió de Transparència i Bon Govern —el President, un diputat, un senador, i un representant de cadascun del Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal— i del President, que ho és també de la Comissió. Nomenat per un període no renovable de cinc anys, és elegit per la Comissió corresponent del Congrés dels Diputats per majoria absoluta.

Funcions destacades: adoptar recomanacions i criteris d'interpretació uniforme de la Llei; informar preceptivament els projectes normatius que la despleguin; avaluar-ne l'aplicació mitjançant una memòria anual; conèixer les reclamacions de l'art. 24; i instar l'inici del procediment sancionador del títol II.

3. La Llei 19/2014, de Catalunya

Informació pública (art. 2.b): tota la informació elaborada per l'Administració i també la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, en qualsevol format. La trampa d'examen reté només la primera meitat —«l'elaborada per l'Administració, exclusivament»—: el que ha rebut de tercers també ho és.

Diferències que compten:

Altres elements de la llei catalana: avaluació de les polítiques públiques, cartes de serveis, participació ciutadana en l'elaboració de disposicions i polítiques, i el Registre de grups d'interès (lobbies), d'inscripció obligatòria per a qui vulgui relacionar-se amb els càrrecs públics per influir en l'elaboració de normes o polítiques.

4. L'ètica pública a l'Ajuntament de Barcelona

4.1 El Codi ètic i de conducta

Codi ètic. Aprovat inicialment per la Comissió de Presidència el 22 de març de 2017 i sotmès a informació pública abans de l'aprovació definitiva.

• Objecte: recull els principis ètics i els valors de bon govern que han d'informar tota l'actuació municipal, i regula les normes de conducta que s'han d'observar, especialment pel que fa als conflictes d'interès.
• Àmbit subjectiu: càrrecs electes, personal directiu i personal eventual de l'Ajuntament i del seu grup municipal (organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats, consorcis i fundacions), i, en el que els sigui aplicable, la resta d'empleats públics —que a més estan subjectes al codi de conducta del TREBEP (arts. 52–54).
• Valors: integritat, honestedat, objectivitat, imparcialitat, professionalitat, transparència, exemplaritat, austeritat, responsabilitat, respecte i compromís democràtic.
• Normes de conducta: gestió dels conflictes d'interès i deure d'abstenció; règim de regals i atencions (no acceptar-ne més enllà dels usos socials o de cortesia, i registrar els que no es puguin rebutjar); incompatibilitats; portes giratòries: qui ha tingut responsabilitats executives no pot prestar serveis en entitats privades afectades per decisions en què hagi participat durant els dos anys següents al cessament; relació amb els grups d'interès; ús responsable dels recursos públics; confidencialitat i ús de la informació; contractació i contractació de personal; transparència de les agendes i de les declaracions de béns i activitats.
• Òrgan de garantia: el Comitè d'Ètica, òrgan independent encarregat d'interpretar el Codi, resoldre consultes, formular recomanacions i emetre un informe anual.
• La figura de la persona gestora ètica («gestor/a ètic/a») s'encarrega de gestionar les comunicacions i de promoure els valors del Codi.

4.2 La Bústia Ètica i de Bon Govern

Normes de la Bústia Ètica — Normes reguladores de la Bústia Ètica i de Bon Govern, aprovades pel Plenari del Consell Municipal i publicades al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) de 16 de gener de 2017. És la primera bústia d'alertes anònimes d'una administració pública espanyola.

Objectius (exposició de motius): promoure un millor bon govern i les millors pràctiques en la gestió pública, i facilitar que la ciutadania i els empleats públics puguin comunicar conductes contràries al dret o als principis d'integritat.

Elements característics:

• Objecte: comunicacions —no cal que siguin denúncies formals— sobre conductes contràries a l'ordenament o als principis i regles ètiques i de bon govern, i també consultes i suggeriments.
• Legitimació: qualsevol persona, siguin ciutadans o empleats públics municipals o del grup municipal, i també qui hi tingui relació contractual.
• Anonimat garantit: la Bústia funciona sobre una plataforma que utilitza la xarxa Tor i no registra adreces IP (Internet Protocol) ni metadades que permetin identificar el comunicant. El sistema es basa en el programari lliure GlobaLeaks, i el mateix Ajuntament no pot conèixer la identitat de qui hi escriu si aquest no la vol revelar.
• Canal de retorn: encara que sigui anònima, la comunicació genera un codi o identificador que permet al comunicant mantenir un diàleg bidireccional amb l'òrgan gestor i seguir l'estat de la seva comunicació.
• Protecció de l'alertador: prohibició de represàlies i dret a la protecció de les persones que comuniquen de bona fe; les represàlies constitueixen una infracció disciplinària. Aquest règim s'ha vist reforçat per la Directiva (UE) 2019/1937, de la Unió Europea (UE), i la Llei 2/2023, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, que obliga totes les administracions a disposar d'un sistema intern d'informació.
• Òrgan gestor: la gestió correspon a l'òrgan designat, amb la supervisió del Comitè d'Ètica i la col·laboració de la Direcció de Serveis d'Anàlisi i, si escau, de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
• Coordinació: l'Oficina Antifrau de Catalunya (Llei 14/2008) és l'organisme autonòmic de prevenció i investigació de la corrupció; les comunicacions poden derivar-s'hi quan escaigui, i també al Ministeri Fiscal si els fets poden ser delictius.

Claus d'examen

• Silenci en el dret d'accés: NEGATIU a l'Estat (Llei 19/2013), POSITIU a Catalunya (Llei 19/2014). És l'asimetria que més es repeteix i la confusió típica és aplicar per defecte la regla general del procediment administratiu comú (silenci positiu), que aquí no regeix (Comu-A1 2021, p. 72).
• Informació pública inclou el que l'Administració NO ha elaborat, no només el que produeix ella. El distractor típic retalla la definició a «elaborada per l'Administració», ometent «o que té en el seu poder» (Comu-A1 2021, p. 73).
• Accés denegat directament vs. accés ponderat. Dades especialment protegides (ideologia, afiliació, religió...) → denegació directa sense consentiment; dades merament identificatives o no especialment protegides → ponderació, no denegació automàtica (Comu-A1 2021, p. 75).
• El Comitè d'Ètica difon, vetlla i recomana; no legisla ni sanciona. El distractor li atribueix funcions normatives o coercitives que no té (Comu-A1 2024, p. 40).
• La Bústia Ètica garanteix l'anonimat en tot cas, sense condicions. El distractor el limita «mentre es comproven els fets» o «si afecta el mateix servei» (Comu-A1 2021, p. 74).

Per recordar

• Cinc principis de la governança europea: obertura, participació, responsabilitat, eficàcia i coherència.
• Publicitat activa: tres blocs — institucional/organitzativa/planificació, de rellevància jurídica i econòmica, pressupostària i estadística.
• El dret d'accés és de totes les persones i no cal motivar-lo; els motius no expressats no poden ser causa de rebuig.
• Informació pública = continguts o documents, sigui quin sigui el format o suport, en poder del subjecte obligat i elaborats o adquirits en l'exercici de les seves funcions.
• Causes d'inadmissió: en elaboració, auxiliar o de suport, requereix reelaboració, òrgan no posseïdor, repetitives o abusives.
• Silenci: NEGATIU a l'Estat, POSITIU a Catalunya. Termini d'un mes per resoldre; reclamació potestativa en un mes davant el Consell de Transparència (o la GAIP a Catalunya, amb resolucions vinculants).
• Les limitacions del dret d'accés s'apliquen també a la publicitat activa.
• Bústia Ètica: anònima de veritat (Tor, GlobaLeaks, sense IP), bidireccional mitjançant codi, oberta a qualsevol persona, amb prohibició de represàlies; publicada al BOPB de 16.1.2017; supervisada pel Comitè d'Ètica.
• Codi ètic: aplicable a electes, directius i eventuals del grup municipal; els empleats públics tenen, a més, el codi de conducta del TREBEP.