Ir al contenido
Opos
Tècnic/a Superior en TIC bcn-ts-tic
Añadir otra convocatoria

Tècnic/a Superior en Tecnologies de la Informació i la Comunicació · Ejercicio práctico

Glosario

ABAC

L'ABAC és el model de control d'accés en què la decisió es calcula avaluant atributs del subjecte, del recurs, de l'acció i de l'entorn contra una política escrita. És més granular i dinàmic que l'RBAC —pot tenir en compte l'hora, la ubicació o el dispositiu—, i també més complex de governar.

Gestió d'identitats · 1. Conceptes

AC

Cost realment incorregut pel treball realitzat fins a la data, dins de la gestió del valor guanyat.

Gestió de projectes (PMBOK v7): mesura del rendiment, riscos i tancament · 1.1 Les tres variables base

ACID

Atomicitat, Consistència, Aïllament (Isolation) i Durabilitat: les quatre garanties que una base de dades relacional dona a cada transacció. Són quatre i cap més —la «integració» és el distractor que hi acostumen a col·locar—, i la seva alternativa relaxada als entorns distribuïts és BASE.

Arquitectura de dades · 5.1 Relacionals (SQL)

Se cita en: Disseny d'una arquitectura de microserveis

Acord marc

Acord marc (LCSP, art. 219-222): instrument de racionalització tècnica de la contractació pel qual un o diversos òrgans de contractació fixen, en un únic procés, les condicions comunes —en particular preus i, si escau, quantitats— a què s'hauran d'ajustar els contractes que se'n derivin mentre l'acord estigui vigent.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 4.4 Racionalització tècnica: l'acord marc

Acta de constitució de l'equip

Document que estableix els valors, acords i pautes operatives de l'equip —valors compartits, pautes de comunicació, criteris de presa de decisions, procés per resoldre conflictes i acords de l'equip—; el crea l'equip, no el director en solitari.

Gestió de projectes (PMBOK v7): lideratge, equip i gestió de recursos · 2. Els sis processos de recursos (v6)

acta de constitució del projecte

Document emès per l'iniciador o el patrocinador que autoritza formalment l'existència del projecte i confereix al director l'autoritat per aplicar-hi recursos; és una sortida del grup de processos d'Inici.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 5. Nocions de PMBOK v6 que continuen caient

Se cita en: Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte

Active Directory

Active Directory és el servei de directori de Microsoft que centralitza la identitat i les polítiques —usuaris, equips, grups i directives de grup— d'una xarxa Windows, amb un magatzem orientat a objectes, autenticació Kerberos i consulta per LDAP. No desplega ni inventaria programari: això és feina d'una eina de gestió d'equips.

Gestió d'identitats · 3. Serveis de directori

Se cita en: Desplegament d'aplicacions. SCCM

ADKAR

Model de gestió del canvi que descriu els cinc estats que ha de recórrer cada persona perquè el canvi arreli: consciència, desig, coneixement, capacitat i reforç (Awareness, Desire, Knowledge, Ability, Reinforcement). És individual, no organitzatiu: el recorregut de l'organització el descriu Kotter.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 3.2 La gestió del canvi

Anàlisi de valors límit

Tècnica de caixa negra que prova els extrems de cada partició d'equivalència i els seus veïns immediats. La partició tria una entrada qualsevol de la classe; els valors límit trien justament les de la vora, que és on es concentren els defectes.

Disseny i realització de proves de programari · 4.1 Caixa negra (basades en l'especificació)

Annex SL

Estructura d'alt nivell comuna que fixen les normes ISO de sistemes de gestió i que segueix la ISO/IEC 20000-1:2018, amb els mateixos apartats —context, lideratge, planificació, suport, operació, avaluació de l'acompliment i millora— que altres normes com la ISO 9001 o la ISO/IEC 27001.

Gestió de la qualitat dels serveis TIC. Norma ISO 20000 · 2.1 Estructura de la ISO/IEC 20000-1:2018

API Gateway

Punt d'entrada únic pel qual passen les peticions dels clients cap als microserveis interns i on es concentren les funcions transversals —autenticació, limitació de ritme, terminació TLS, agregació—. És el component que executa el trànsit en temps real, no la plataforma que governa les API.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 3.1 API Gateway

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions mòbils

API Manager

Plataforma que governa el cicle de vida complet de les API: disseny i publicació, catàleg i portal per als desenvolupadors, alta de consumidors i claus, polítiques de seguretat i de quota, versionat i analítica d'ús. La passarel·la n'és el component d'execució; l'API Manager és el govern.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 3.1 API Gateway

APO

Actius dels Processos de l'Organització: plantilles, procediments, bases de coneixement i lliçons apreses que la mateixa organització aporta al projecte. Són sempre interns; és el que els distingeix dels FAE.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 5. Nocions de PMBOK v6 que continuen caient

ARP

Protocol que, dins d'un mateix segment de nivell 2, esbrina per difusió quina adreça MAC correspon a una adreça IP que ja es coneix; tradueix una adreça ja assignada, no la reparteix, que és el que fa el DHCP.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 3.4 Protocols auxiliars

AXFR

Transferència de zona completa: el servidor secundari es descarrega del primari la còpia sencera de la zona, a diferència de la IXFR, que només li porta els canvis.

Internet i els seus components · 4.3 Tipus de registre

BAC

Suma total dels pressupostos del projecte: la línia base de costos completa.

Gestió de projectes (PMBOK v7): mesura del rendiment, riscos i tancament · 1.1 Les tres variables base

BASE

Basically Available, Soft state, Eventual consistency: el joc de garanties que substitueix ACID en molts sistemes distribuïts. Accepta que les rèpliques quedin temporalment descompassades i convergeixin després —consistència eventual— a canvi de mantenir el servei disponible, mentre que ACID exigeix que cap lectura vegi mai un estat intermedi.

Arquitectura de dades · 5.2 NoSQL

BCP

El BCP, o pla de continuïtat de negoci, estableix el mètode per crear i validar les accions a seguir per assegurar la continuïtat de les operacions dels processos de negoci abans, durant i després de l'ocurrència d'esdeveniments disruptius.

Plans de recuperació davant desastres (DRP) i continuïtat de negoci (BCP) · 1.1 BCP i DRP

Benchmarking tecnològic

El benchmarking tecnològic és la comparació sistemàtica d'alternatives concretes contra unes referències del mercat amb criteris homogenis i mesurables; es distingeix de la vigilància tecnològica, que capta informació de l'entorn de manera contínua però no ordena alternatives.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 1.2 Estudis de mercat i benchmarking tecnològic

Bessó digital

Rèplica virtual d'un actiu, procés o sistema físic alimentada amb dades en temps real que permet simular, predir i optimitzar el comportament de l'original.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 2. Dimensions i palanques del canvi

BGP

BGP (Border Gateway Protocol) és el protocol entre sistemes autònoms.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 5.3 BGP: atributs i selecció de la millor ruta

Se cita en: Internet i els seus components

BIA

El BIA (Business Impact Analysis) consisteix a identificar els processos relacionats amb la missió de l'organització, avaluar les conseqüències que tindria la seva interrupció al llarg del temps i determinar-ne els requisits de recuperació.

Plans de recuperació davant desastres (DRP) i continuïtat de negoci (BCP) · 2.1 L'anàlisi d'impacte en el negoci

Biaix algorítmic

Biaix algorítmic: desviació sistemàtica dels resultats que produeix tractament desigual injustificat de persones o grups.

La Intel·ligència Artificial · 2.1 Biaix

Big Data

Conjunt de dades i de tècniques que desborden el que un sistema convencional pot capturar, emmagatzemar i processar, caracteritzat per les quatre V —volum, velocitat, varietat i veracitat— i amb l'objectiu d'extreure'n valor per decidir. No és sinònim de data lake ni de Hadoop: aquells són l'emmagatzematge i l'eina, i el Big Data és el problema que resolen.

Arquitectura de dades · 6. Big data i processament

BPM

El BPM (Business Process Management) és la disciplina de gestió que millora un procés de negoci d'extrem a extrem analitzant-lo, modelant-lo en diferents escenaris, executant-lo, monitoritzant-lo i aplicant-hi millora contínua: és una disciplina, no una eina ni una categoria de producte.

Automatització i orquestració de serveis TIC. Serveis de RPA · 1.1 BPM, BPMN, DMN i CMMN

Se cita en: Eines de desenvolupament: LOW-CODE i NO-CODE

BPMN

El BPMN (Business Process Model and Notation) és la notació gràfica estàndard de l'OMG per modelar el procés —la seqüència de passos d'extrem a extrem, amb esdeveniments, activitats i gateways—, adoptada com a norma ISO/IEC 19510 i aplicable a qualsevol sistema d'informació basat en procediments definits.

Automatització i orquestració de serveis TIC. Serveis de RPA · 1.1 BPM, BPMN, DMN i CMMN

Se cita en: Planificació estratègica TIC

bretxa digital

Bretxa digital (o escletxa digital) és la desigualtat en l'accés, l'ús i l'aprofitament de les tecnologies digitals entre grups de població.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 6.1 Concepte i dimensions

Se cita en: Administració electrònica i serveis digitals · Desenvolupament d'aplicacions mòbils · Xarxes Wi-Fi · El servei d'Atenció a l'Usuari

BRM

Business Relationship Management és la pràctica —gestió de relacions a ITIL 4, gestió de relacions amb el negoci a ITIL v3— que estableix i cultiva els vincles entre l'organització i els seus interessats a nivell estratègic i tàctic.

Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM · 1. Què és el BRM

Build vs buy

Build vs buy és la decisió entre construir la solució amb desenvolupament propi i adquirir-ne una ja existent al mercat; es resol comparant les alternatives amb criteris ponderats i amb el cost total de propietat al mateix horitzó temporal, no amb el preu de compra.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 1.1 Build vs buy: els criteris de comparació

BYOD

Model de propietat de dispositiu en què l'empleat fa servir el seu propi dispositiu personal per treballar, amb ús complet i propietat de l'empleat.

Gestió centralitzada de dispositius (endpoints) · 2. Models de propietat del dispositiu

CAB

Comitè assessor del canvi (Change Advisory Board): òrgan que ajuda a avaluar, prioritzar i planificar els canvis, però que no decideix per si mateix, sinó que assessora l'autoritat de canvi.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 2.2 Autoritat de canvi, CAB i calendari

Cadena de valor del servei

La cadena de valor del servei és el model operatiu, un dels cinc components del Sistema de Valor del Servei, que enumera les activitats clau necessàries per respondre a la demanda i facilitar la realització de valor mitjançant la creació i la gestió de productes i serveis. Són sis i sempre les mateixes: planificar, millorar, involucrar, dissenyar i transicionar, obtenir/construir, i lliurar i donar suport. És el model amb totes les activitats disponibles, no un recorregut concret per elles.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 3. La cadena de valor del servei

Se cita en: Gestió de la demanda TIC · Gestió del risc en ITIL v4 · Governança en el marc ITIL v4 · Planificació estratègica TIC · El servei d'Atenció a l'Usuari

cadència de lliurament

Moment i freqüència amb què el projecte lliura els seus entregables: un sol lliurament al final, lliuraments múltiples en moments diferents, lliuraments periòdics a ritme fix o lliurament continu. És una decisió relacionada amb l'enfocament de desenvolupament, però no és el mateix.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 2.5 La cadència de lliurament

caixa blanca

Família de tècniques que dissenya els casos de prova a partir de l'estructura interna del codi —sentències, decisions, condicions i camins— i en mesura la cobertura assolida.

Disseny i realització de proves de programari · 4.2 Caixa blanca (basades en l'estructura)

Se cita en: Gestió de la Qualitat del Programari

caixa negra

Família de tècniques que dissenya els casos de prova a partir de l'especificació i del comportament esperat, sense mirar com està escrit el codi per dins.

Disseny i realització de proves de programari · 4.1 Caixa negra (basades en l'especificació)

Se cita en: Gestió de la Qualitat del Programari

CALMS

CALMS (Culture, Automation, Lean, Measurement, Sharing) és la llista de comprovació d'adopció: cultura, automatització, eliminació del malbaratament, mesura i compartició.

DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes · 1.1 Els tres camins i CALMS

canvi

Addició, modificació o eliminació de qualsevol cosa que pugui tenir un efecte directe o indirecte sobre els serveis. A l'ITIL v3 la definició s'enuncia sobre el servei —no sobre el projecte ni sobre el programari— i els canvis poden ser estratègics, tàctics o operatius.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 2. Control de canvis

Se cita en: Desplegament d'aplicacions. SCCM

CAP

Teorema de Brewer: un sistema distribuït no pot garantir alhora consistència, disponibilitat i tolerància a particions, i com que la partició de xarxa no es pot descartar, quan es produeix cal triar entre consistència i disponibilitat. No és un tipus de base de dades ni una família NoSQL: és la restricció que explica per què n'hi ha de tipus diferents, perquè cada motor tria un costat d'aquesta disjuntiva.

Arquitectura de dades · 5.2 NoSQL

capacitat

Propòsit (ITIL, Information Technology Infrastructure Library, 4): assegurar que els serveis assoleixen l'acompliment acordat i esperat, satisfent la demanda actual i futura de manera rendible.

Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC · 1. Gestió de la capacitat i el rendiment

Se cita en: Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis

CAPEX / OPEX

El CAPEX és la inversió amortitzable en actius que es compren una vegada i l'OPEX la despesa corrent que es paga mentre dura el servei; el pas al núvol converteix CAPEX en OPEX i canvia el capítol pressupostari d'on surt la despesa.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 3. Anàlisi econòmica

Se cita en: Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS

Cardinalitat

Nombre de valors diferents que pot prendre una etiqueta. L'observabilitat necessita etiquetes d'alta cardinalitat per poder segmentar, i és justament el que dispara el cost dels sistemes de mètriques.

Plataforma d'observabilitat · 4. Característiques d'una plataforma d'observabilitat

Carta de servei

Document amb què una administració informa la ciutadania dels serveis que presta i dels compromisos de qualitat mesurables que hi assumeix, amb els indicadors per verificar-los i les vies de reclamació.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 5. Les cartes de servei

Cartera de serveis

Repositori superior amb tots els serveis d'un proveïdor en qualsevol estat del cicle de vida: els planificats, els que ja estan en explotació i els retirats. El catàleg de serveis n'és només la secció dels actius.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 1. Cartera i catàleg de serveis

Se cita en: Gestió de la demanda TIC · Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4

cas de negoci

El cas de negoci és l'estudi de viabilitat econòmica documentat que estableix la validesa dels beneficis d'un component encara no prou definit i que justifica per què cal fer la inversió; és previ al projecte i no l'autoritza, cosa que fa l'acta de constitució.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 2. El cas de negoci (business case)

Se cita en: Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · Eines de desenvolupament: LOW-CODE i NO-CODE · Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context

Cas de prova

Conjunt d'entrades, precondicions i resultat esperat que exerciten una condició de prova. La condició diu què s'ha de comprovar; el cas diu amb quines dades i què ha de passar.

Disseny i realització de proves de programari · 6.1 El procés de prova i els seus productes

Catàleg de serveis de negoci

Vista del catàleg adreçada al client i a l'usuari, amb els serveis descrits en llenguatge de negoci: què aporten, com se sol·liciten, quin cost tenen i quins nivells de servei porten compromesos.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 2. Les dues vistes del catàleg

Catàleg de serveis

Base de dades o document estructurat amb informació sobre tots els serveis de TI en explotació, inclosos els que ja estan preparats per desplegar-se. Només hi consten els serveis actius i disponibles: és la part de la cartera de serveis que es mostra al client i a l'usuari.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 1. Cartera i catàleg de serveis

Se cita en: Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM · Gestió de la qualitat dels serveis TIC. Norma ISO 20000 · Gestió de la demanda TIC · Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · Pràctiques ITIL v4 de suport al servei

Catàleg de serveis tècnics

Vista interna del catàleg, amb els serveis de suport, els components i les dependències que fan possible cada servei de negoci. És transparent per al client: no se li mostra mai.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 2. Les dues vistes del catàleg

categoria del sistema

La categoria d'un sistema —BÀSICA, MITJANA o ALTA— és la qualificació global que en resulta de valorar-ne les cinc dimensions de seguretat, i la fixa sempre la dimensió més exigent: determina quines mesures de l'annex II li són exigibles i amb quin reforç.

L'Esquema Nacional de Seguretat (ENS) · 5.2 La categoria del sistema

Se cita en: Plans de recuperació davant desastres (DRP) i continuïtat de negoci (BCP) · Gestió centralitzada de dispositius (endpoints)

CCB

Comitè de control de canvis: grup formalment constituït que revisa, avalua i aprova, ajorna o rebutja les sol·licituds de canvi, i que en registra i comunica les decisions. És l'òrgan, no el procés —el procés és Realitzar el control integrat de canvis—, i hi ha projectes que el fan sense comitè perquè el pla de gestió de canvis assigna la decisió a una altra autoritat.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 5. La gestió dels canvis

CD

Les dues comparteixen la sigla CD, i és la confusió que més es pregunta: el que canvia no és el grau d'automatització de les proves, sinó qui prem el botó final.

DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes · 3. Lliurament i desplegament continus

CDN

Infraestructura de servidors repartits geogràficament que guarden en memòria cau el contingut d'un lloc web i el serveixen des del punt de presència més proper a cada usuari, per reduir la latència i descarregar l'origen.

Internet i els seus components · 5.1 CDN (Content Delivery Network)

Se cita en: Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS

Centre d'Atenció a l'Usuari

CAU: el Service Desk intern de l'Ajuntament, situat al BIT, que dona suport TIC a l'empleat municipal en el lloc de treball, les aplicacions corporatives i la infraestructura. Atén l'usuari intern, no la ciutadania, que és qui atén l'OAC.

El servei d'Atenció a l'Usuari · 7. L'atenció a l'usuari a l'Ajuntament de Barcelona

Desprotecció i protecció (check-out / check-in)

Bloqueig voluntari d'un document perquè només una persona el pugui editar, que s'allibera quan aquesta el torna a protegir amb un comentari de canvis. Mentre està actiu inhabilita la coautoria, i és per això que s'usa quan l'edició simultània no és desitjable.

Treball documental: SharePoint i OneDrive · 3. Funcionalitats de treball documental

CI

Integració contínua (CI, Continuous Integration): pràctica en què els desenvolupadors integren el seu codi al repositori compartit de manera freqüent —diverses vegades al dia— i cada integració es verifica automàticament amb una compilació i una bateria de proves automatitzades.

DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes · 2. Integració contínua

Ci element de configuracio

Element de configuració (CI, Configuration Item): qualsevol component -maquinari, programari, documentació, servei, persona, edifici o contracte- que cal gestionar per lliurar un servei de TI.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 6.1 Conceptes

Cicle de vida del producte

Sèrie de fases que representen l'evolució d'un producte, des de la concepció fins al lliurament, el creixement, la maduresa i la retirada. És el contenidor més gran: un sol cicle de vida de producte pot allotjar molts cicles de vida de projecte, un per cada versió, migració o millora.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 1.2 Tres cicles de vida que no són el mateix

Cicle de vida del projecte

Definició: sèrie de fases per les quals travessa un projecte des del seu inici fins al seu tancament.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 1. Cicle de vida del projecte

Cicle de vida del servei

El cicle de vida del servei és l'estructura amb què ITIL v3 organitzava la gestió de serveis en cinc fases —Estratègia, Disseny, Transició i Operació del Servei, envoltades per la Millora Contínua del Servei—, cadascuna amb la seva publicació al nucli. ITIL 4 el va substituir pel Sistema de Valor del Servei i la cadena de valor, que no són seqüencials.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 5.1 El cicle de vida del servei

Se cita en: El servei d'Atenció a l'Usuari

CIDR

Notació sense classes que escriu la màscara com el nombre de bits de xarxa del prefix (/24) i permet agregar rutes; CIDR diu com s'escriu un prefix, no com es reparteix una xarxa entre subxarxes de mides diferents, que és el que fa VLSM.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 2.2 CIDR i subnetting

Cinc C de la comunicació

Qualitats que ha de tenir un document del projecte: correcta (gramàtica i ortografia), concisa (sense paraules sobreres), clara (propòsit i expressió adreçats a qui llegirà), coherent (flux lògic d'idees) i controlada (control del flux de paraules i idees, amb ajudes visuals i resums).

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió d'interessades i comunicació estratègica · 4.4 Les cinc C de la comunicació escrita

citizen developer

Persona d'una àrea de negoci, sense perfil tècnic, que construeix aplicacions amb eines low-code o no-code dins del marc de govern que estableix el departament de TI, i no pel seu compte.

Eines de desenvolupament: LOW-CODE i NO-CODE · 1. Definicions

Classe de document

La classe de document identifica el tipus d'operació als documents de PSCD i FI-CA i en determina el tractament comptable, el rang de numeració i les característiques del procés.

SAP TRM (Tax and Revenue Management) · 3. Conceptes de PSCD

Cloud native

Cloud native (definició de la CNCF, Cloud Native Computing Foundation): les tècniques natives al núvol permeten a les organitzacions construir i executar aplicacions escalables en entorns moderns i dinàmics com ara núvols públics, privats i híbrids.

Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · 1. Definició

CLV

Valor total que aporta un client al llarg de tota la relació amb l'organització.

Solucions CRM (Customer Relationship Management) · 4. Conceptes

CMDB

Base de dades de gestió de la configuració: registra els elements de configuració i, sobretot, les relacions entre ells; no hi consten ni el pressupost ni les factures.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 6.1 Conceptes

Se cita en: El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · El servei d'Atenció a l'Usuari

CMMI

Capability Maturity Model Integration — model de millora de processos desenvolupat originalment per l'SEI (Software Engineering Institute) de la Universitat Carnegie Mellon, avui gestionat per l'ISACA (Information Systems Audit and Control Association).

Gestió de la Qualitat del Programari · CMMI

Se cita en: Gestió de la qualitat dels serveis TIC. Norma ISO 20000 · Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions

CMMN

El CMMN (Case Management Model and Notation) és la notació de l'OMG que modela el cas: treball no predefinit, en què l'ordre de les tasques no està fixat per endavant i el decideix qui gestiona el cas segons com evoluciona la situació.

Automatització i orquestració de serveis TIC. Serveis de RPA · 1.1 BPM, BPMN, DMN i CMMN

CMS

Sistema de gestió de la configuració: conjunt d'eines i bases de dades, que pot integrar diverses CMDB federades, per mantenir i presentar la informació de configuració. La CMDB és el magatzem; el CMS és el sistema que el fa útil.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 6.1 Conceptes

CMS

CMS (Content Management System, sistema de gestió de continguts): eina per crear i mantenir manualment un lloc web, que separa el contingut de la presentació.

Solucions ERP (Enterprise Resource Planning) · 7. ERP vs altres sistemes

coautoria

Funcionalitat que permet que diverses persones editin el mateix document alhora, veient els canvis i la presència de les altres, sense bloquejar el fitxer ni crear-ne còpies.

Eines de treball col·laboratiu en entorn Microsoft 365 · 5. On viu el contingut

Se cita en: Treball documental: SharePoint i OneDrive

COBIT

COBIT 2019, publicat per l'ISACA (Information Systems Audit and Control Association), és el marc de referència de govern i gestió de la informació i la tecnologia empresarial.

Governança en el marc ITIL v4 · 4.1 COBIT (ISACA)

Se cita en: Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM · Gestió de la qualitat dels serveis TIC. Norma ISO 20000 · Gestió de la Qualitat del Programari · Gestió de la demanda TIC · Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · Planificació estratègica TIC

compliance

Conjunt de mesures per assegurar que l'organització compleix la normativa que li és aplicable i les seves pròpies regles internes.

Governança en el marc ITIL v4 · 6. Governança i compliance

Se cita en: Gestió del risc en ITIL v4

compte contracte

El compte contracte (contract account) agrupa les condicions de gestió del deute d'un interlocutor: forma de pagament, domiciliació, criteris de compensació i de reclamació.

SAP TRM (Tax and Revenue Management) · 3. Conceptes de PSCD

Se cita en: SAP FI i EA-PS

Consulta preliminar del mercat

La consulta preliminar del mercat és l'actuació per la qual l'òrgan de contractació fa estudis de mercat i dirigeix consultes als operadors econòmics actius per preparar correctament la licitació i informar-los dels seus plans; s'ha de publicar prèviament, no pot falsejar la competència i no exclou de la licitació posterior qui hi participa.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 4.1 Consultes preliminars del mercat (LCSP, art. 115)

Contenidor

Contenidor: unitat d'empaquetat que conté l'aplicació i totes les seves dependències —biblioteques, configuració i entorn d'execució— i que s'executa aïllada compartint el nucli del sistema operatiu amfitrió.

DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes · 5. Contenidors i Docker

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol

Control integrat de canvis

Procés que revisa totes les sol·licituds de canvi, les aprova, les ajorna o les rebutja, gestiona els canvis als entregables, als documents del projecte i al pla per a la direcció del projecte, i en comunica la decisió. S'aplica des de l'inici del projecte fins al tancament i la responsabilitat última és del director; el comitè de control de canvis només és l'òrgan que hi decideix quan el pla el preveu.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 5. La gestió dels canvis

Controladora wifi

Equip que administra de manera centralitzada tot el conjunt de punts d'accés d'una xarxa sense fil: en distribueix la configuració, els assigna canal i potència de manera automàtica, hi aplica les polítiques de seguretat i coordina la itinerància dels clients. El punt d'accés radia; la controladora decideix com ho fa.

Xarxes Wi-Fi · 3.2 La controladora Wi-Fi

Copyleft

Mètode per convertir en lliure un programa i aconseguir que qualsevol derivat en mantingui la condició, obligant a distribuir-lo amb la mateixa llicència — és el que fa la GPL. No és sinònim de programari lliure: hi ha llicències lliures sense copyleft, com les permissives, que deixen tancar una versió derivada.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 7.5 El programari lliure

COQ

Cost de la qualitat: tot el que costa assolir la conformitat amb els requisits al llarg de la vida del producte. Suma els costos de conformitat —prevenció i avaluació— i els de no-conformitat —fallides internes i externes—. És una tècnica de Planificar la gestió de la qualitat, no una eina de Controlar la qualitat.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 4.1 Processos (v6)

CPSTIC

Catàleg de Productes i Serveis de Seguretat TIC del Centre Criptològic Nacional: la llista de referència dels productes i serveis —serveis al núvol inclosos— amb garanties de seguretat contrastades que una administració pot desplegar en sistemes sotmesos a l'ENS.

Cloud sobirà i cloud per a l'Administració Pública · 4.1 El catàleg de serveis al núvol del CCN

Se cita en: L'Esquema Nacional de Seguretat (ENS)

CQRS

Separar el model que escriu (comandes) del model que llegeix (consultes), cadascun amb el seu magatzem i sincronitzats per esdeveniments, per poder resoldre consultes que travessen serveis. No és el patró de consistència —això és la saga— ni obliga a fer event sourcing.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 3.4 Dades

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol

CRM

CRM (Customer Relationship Management — gestió de la relació amb el client): estratègia de negoci, suportada per tecnologia, orientada a gestionar i optimitzar totes les relacions i interaccions d'una organització amb els seus clients actuals i potencials, centralitzant la informació del client en un únic repositori per millorar-ne el coneixement, l'atenció, la fidelització i el valor a llarg termini.

Solucions CRM (Customer Relationship Management) · 1. Definició

Se cita en: Solucions ERP (Enterprise Resource Planning)

CSAT

El CSAT (Customer Satisfaction Score) mesura la satisfacció puntual sobre una interacció concreta, típicament en una escala d'1 a 5.

Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM · 5. Instruments de mesura

Se cita en: El servei d'Atenció a l'Usuari

CzRM

L'equivalent públic del CRM és el CzRM (Citizen Relationship Management).

Solucions CRM (Customer Relationship Management) · 6. CRM al sector públic: la relació amb la ciutadania

DAFO

Eina de diagnosi que classifica cada circumstància de l'organització per dos eixos alhora, l'origen (intern o extern) i el signe (negatiu o positiu), de manera que les debilitats són internes i negatives; les amenaces, externes i negatives; les fortaleses, internes i positives, i les oportunitats, externes i positives. Diu on és l'organització, no què ha de fer: l'acció la deriva la matriu CAME.

Planificació estratègica TIC · 4.1 Diagnosi estratègica

DAS

Emmagatzematge d'accés directe: discos connectats per SAS, SATA o NVMe a un únic servidor, sense cap xarxa pel mig. Dona accés a bloc amb la latència més baixa, però no es pot compartir amb cap altre servidor.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 1. Arquitectures d'emmagatzematge

Data lake

Llac de dades: repositori que emmagatzema dades a qualsevol escala en el seu format natiu i sense estructura predefinida —estructurades, semiestructurades i no estructurades— damunt d'emmagatzematge d'objectes barat, i que les interpreta en llegir-les (schema-on-read). On el magatzem guarda dada curada i modelada per a preguntes conegudes, el llac guarda dada en brut per a usos que encara no es coneixen; sense govern degenera en data swamp.

Arquitectura de dades · 3. El llac de dades (data lake)

Se cita en: Dominis de dades en arquitectura Data Mesh

Data mart

Subconjunt d'un magatzem de dades orientat a una àrea o un procés de negoci concret —tributs, mobilitat— i modelat per als seus usuaris. La diferència amb el magatzem no és la mida sinó l'abast, corporatiu al magatzem i departamental al mart; en el model de Kimball són els marts els que, integrats per dimensions conformades, componen el magatzem.

Arquitectura de dades · 2.1 Arquitectures

data mesh

Arquitectura i model organitzatiu que descentralitza la propietat i el tractament de les dades cap als equips de domini, en lloc de concentrar-los en un únic equip central de dades.

Dominis de dades en arquitectura Data Mesh · 1. El problema que resol

Se cita en: Arquitectura de dades

Data warehouse

Magatzem de dades: col·lecció de dades orientada a temes, integrada, no volàtil i variable en el temps, destinada a donar suport a la presa de decisions de la direcció (Inmon). S'estructura abans de carregar (schema-on-write) i només hi entra dada curada i de confiança, a diferència del data lake, que admet la dada en brut i l'interpreta en llegir-la.

Arquitectura de dades · 2. El magatzem de dades (data warehouse)

Se cita en: Dominis de dades en arquitectura Data Mesh

Domain-Driven Design (DDD)

Enfocament de disseny que parteix el domini del negoci en contextos delimitats, cadascun amb el seu llenguatge ubic. Als microserveis és l'eina per decidir on cau la frontera d'un servei: un microservei sol correspondre a un context delimitat, mai a una capa tècnica.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 4. Disseny: com trobar els límits

Defecte

Imperfecció al codi o a un document, introduïda per l'error d'una persona. Hi és encara que ningú no la vegi: només provoca una fallida si s'arriba a executar la part que la conté.

Disseny i realització de proves de programari · 1. Propòsit de les proves

Definició d'Acabat

La descripció formal de l'estat de l'Increment quan compleix les mesures de qualitat requerides per al producte; si un element no la compleix, no es pot lliurar ni presentar a la Sprint Review i torna al Product Backlog.

Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · 1.5 Els tres artefactes i els seus compromisos

Demanda tic

Demanda (ITIL (Information Technology Infrastructure Library) 4): entrada al sistema de valor del servei, procedent dels consumidors interns i externs, que consisteix en la necessitat o el desig de productes i serveis.

Gestió de la demanda TIC · 1. Concepte de demanda

Deployment

Moviment de maquinari, programari, documentació o processos cap a un entorn productiu o de prova: l'acte tècnic de posar els components allà on han d'anar.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 3. Gestió de versions i desplegament

Se cita en: DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes

DESI

Una transformació sense mesura és una declaració d'intencions.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 4. Com es mesura

DEUC

El DEUC (Document Europeu Únic de Contractació) és el formulari normalitzat de declaració responsable amb què l'empresa licitadora manifesta que compleix els requisits de solvència exigits i que no està incursa en prohibició de contractar, sense haver d'aportar encara la documentació acreditativa.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 4.5 Documentació administrativa i vinculació de l'oferta

DevOps

Definició: DevOps és una filosofia, un conjunt de pràctiques culturals, organitzatives i tècniques que *uneixen desenvolupament (Dev) i operacions (Ops).

DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes · 1. DevOps

Se cita en: Plataforma d'observabilitat

DHCP

Protocol que assigna automàticament a un equip l'adreça IP, la màscara, la passarel·la i el DNS mitjançant l'intercanvi DORA; és qui reparteix les adreces, mentre que ARP només tradueix a MAC les que ja estan assignades.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 3.4 Protocols auxiliars

Se cita en: Internet i els seus components

Disponibilitat

Propòsit (ITIL 4): assegurar que els serveis lliuren els nivells de disponibilitat acordats per satisfer les necessitats de clients i usuaris.

Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC · 2. Gestió de la disponibilitat

Se cita en: Centres de Processament de Dades (CPD) · Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4

DML

Repositori segur de les versions autoritzades de tot el programari i les seves llicències, incloent-hi suports físics i documentació.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 3. Gestió de versions i desplegament

DMN

El DMN (Decision Model and Notation) és la notació de l'OMG que modela la decisió: les regles de negoci que un pas del procés aplica, escrites a part del diagrama de flux que les invoca.

Automatització i orquestració de serveis TIC. Serveis de RPA · 1.1 BPM, BPMN, DMN i CMMN

DNS

Base de dades jeràrquica, distribuïda i replicada que tradueix els noms de domini llegibles per les persones en adreces IP i publica altres metadades del domini, amb delegació d'autoritat i memòria cau a tots els nivells.

Internet i els seus components · 4. El sistema de noms de domini (DNS)

Document comptable

Tot moviment de FI genera un document amb capçalera (data, tipus, societat, període) i posicions (compte, import, deure/haver, centre de cost). SAP no permet modificar ni esborrar un document comptabilitzat: només anul·lar-lo amb un document invers, i aquesta és la base de la traçabilitat i l'auditoria.

SAP FI i EA-PS · 2. SAP FI — Financial Accounting

Domini d'acompliment

Grup d'activitats del projecte que la v7 tracta com una àrea de resultats: diu què s'ha d'aconseguir, no quin procés cal executar. No és ni una fase ni un grup de processos, i els vuit operen alhora.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 2.2 Els 8 dominis d'acompliment

DORA

DORA (DevOps Research and Assessment) és el grup de recerca —avui a Google— que publica cada any l'informe State of DevOps.

DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes · 1.2 Les mètriques DORA

Se cita en: Gestió de la Qualitat del Programari · Internet i els seus components · Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS

Dotze factors

Metodologia The Twelve-Factor App que fixa dotze principis per construir aplicacions natives al núvol, des del codi base únic i la configuració a l'entorn fins als processos sense estat i els registres com a flux d'esdeveniments.

Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · 2. Els dotze factors

DRP

El DRP restaura els sistemes d'informació i la infraestructura TIC després d'un desastre, i és específic d'un emplaçament: cobreix les interrupcions que obliguen a traslladar el servei a un centre alternatiu. Forma part del BCP, no a l'inrevés.

Plans de recuperació davant desastres (DRP) i continuïtat de negoci (BCP) · 1.1 BCP i DRP

DSCP

Els 6 bits del camp DS de la capçalera IP on es marca la classe de servei d'un paquet (EF, valor 46, per a la veu; BE, valor 0, per a la resta); és el camp de marcatge que la QoS llegeix per decidir, no la disciplina que decideix.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 9. QoS

EACAT

Extranet de les Administracions Catalanes: la plataforma del Consorci AOC que serveix de canal bidireccional segur, jurídicament i tècnica, per tramitar entre administracions catalanes, és a dir per intercanviar-hi expedients, documents i comunicacions. És el revers de Via Oberta, que consulta dades però no tramita, i no s'ha de confondre amb la xarxa estatal SARA.

Administració electrònica i serveis digitals · 6. Interoperabilitat i reutilització

EAP

EAP és el marc d'autenticació que 802.1X transporta entre suplicant, autenticador i servidor RADIUS. Els seus mètodes són EAP-TLS (certificat de client i de servidor, el més segur), PEAP-MSCHAPv2 (usuari i contrasenya dins d'un túnel TLS), EAP-TTLS i EAP-FAST.

Xarxes Wi-Fi · 4. Seguretat

EDM

Model de les tres activitats de governança d'ITIL 4 —avaluar, dirigir i monitorar—, que exerceix l'òrgan de govern i que coincideix amb el domini de govern de COBIT.

Governança en el marc ITIL v4 · 2. Les tres activitats de governança

Se cita en: Planificació estratègica TIC

Eina de treball col·laboratiu

Programari que permet que diverses persones treballin sobre un mateix objecte compartint informació, en comptes d'intercanviar-se còpies.

Eines de treball col·laboratiu en entorn Microsoft 365 · 1. Què és una eina de treball col·laboratiu

elasticitat

Capacitat d'ajustar els recursos a la demanda real de manera automàtica, immediata i en tots dos sentits, alliberant-los quan ja no calen; és el que fa que el pagament per ús tingui sentit.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 4. Beneficis, riscos i decisió

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · Gestió de la demanda TIC

ELT

Extreure, carregar i transformar: la dada es carrega en brut al sistema de destinació i és allà dins, amb la seva potència de càlcul, on es transforma. La diferència amb l'ETL no és l'ordre de les lletres sinó on passa la transformació —fora del destí a l'ETL, dins del destí a l'ELT—, i per això és el model dominant al núvol i als data lakes, que volen conservar la dada original.

Arquitectura de dades · 2.3 ETL i ELT

Emplaçaments alternatius

L'ordre de la taula és el que es pregunta: de menys cost i més temps a més cost i menys temps.

Plans de recuperació davant desastres (DRP) i continuïtat de negoci (BCP) · 3.1 Emplaçaments alternatius

EMV

La identificació és iterativa, no un acte únic de la planificació.

Gestió de projectes (PMBOK v7): mesura del rendiment, riscos i tancament · 2.2 Els set processos (v6)

Encapsulament

Cada capa afegeix la seva capçalera a les dades que rep de la de sobre i el receptor les retira en ordre invers: una mateixa dada viatja dins d'un segment, dins d'un paquet i dins d'una trama.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 1.1 L'encapsulament

enfocaments àgils

Enfocament de desenvolupament que elabora i refina els requisits durant el projecte i lliura valor de manera freqüent amb retroalimentació contínua de la persona usuària. És iteratiu i incremental alhora, i per això es diu també adaptatiu.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 2.2 Adaptatiu o àgil

Se cita en: Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte

Enfocament hibrid

Combinació deliberada d'elements predictius i adaptatius dins d'un mateix projecte, per exemple un marc de fases i de fites contractuals predictiu amb desenvolupament àgil a dins. No és un enfocament a mitges: és una tria conscient de què es fixa i què es deixa emergir.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 2.3 Híbrid

Enfocament incremental

Cicle de vida que afegeix successivament funcionalitat acabada i utilitzable, amb lliuraments freqüents i més petits. A diferència de l'iteratiu, cada increment ja es pot fer servir; el que busca és rapidesa a posar valor a mans del client.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 2.4 Iteratiu i incremental: el continu de cicles de vida

Enfocament iteratiu

Cicle de vida que repeteix les activitats sobre el mateix producte fins que és correcte, amb prototips o proves de concepte successius. Refina, però no lliura a cada volta: el lliurament continua sent únic i al final.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 2.4 Iteratiu i incremental: el continu de cicles de vida

Enfocament predictiu

Enfocament de desenvolupament que fixa l'abast, el temps i el cost tan aviat com pot i després en controla les desviacions amb gestió de canvis. Demana requisits coneguts i estables, i el valor no arriba fins al final.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 2.1 Predictiu (o en cascada, waterfall)

Enfocaments de desenvolupament

Enfocament de desenvolupament: mètode que es fa servir per crear i fer evolucionar el producte, servei o resultat durant el cicle de vida del projecte.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 2. Els enfocaments de desenvolupament

ENI

Esquema Nacional d'Interoperabilitat (RD 4/2010): el conjunt de criteris i recomanacions que les administracions han de tenir en compte perquè els seus sistemes puguin accedir a la informació, intercanviar-la i conservar-la, articulat en interoperabilitat organitzativa, semàntica i tècnica i desplegat en Normes Tècniques d'Interoperabilitat d'aplicació obligatòria. No és l'ENS, que és el seu bessó de seguretat: la Llei 40/2015 (art. 156) crea els dos esquemes alhora, l'ENI perquè els sistemes s'entenguin i l'ENS perquè estiguin protegits.

Administració electrònica i serveis digitals · 6. Interoperabilitat i reutilització

Se cita en: Prospecció de solucions TIC: casos de negoci

ENS

L'Esquema Nacional de Seguretat és la norma que estableix la política de seguretat en la utilització de mitjans electrònics del sector públic: el conjunt de principis bàsics i requisits mínims que han de garantir la seguretat de la informació tractada i dels serveis prestats.

L'Esquema Nacional de Seguretat (ENS) · 1. Objecte i àmbit

Se cita en: Administració electrònica i serveis digitals · Arquitectura de dades · Prospecció de solucions TIC: casos de negoci

ERP

ERP (Enterprise Resource Planning, planificació de recursos empresarials): sistema d'informació integrat que gestiona de manera unificada els processos i els recursos de tota l'organització —finances, compres, logística, producció, recursos humans, projectes— sobre una base de dades única i compartida, amb processos estandarditzats i informació en temps real.

Solucions ERP (Enterprise Resource Planning) · 1. Definició

Se cita en: Solucions CRM (Customer Relationship Management)

Error conegut

Problema que ha estat analitzat i diagnosticat però encara no resolt, amb la causa documentada i, si n'hi ha, una solució temporal associada.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 4.1 Les tres fases

escalabilitat

Capacitat d'un sistema de créixer per absorbir més càrrega; a diferència de l'elasticitat, no implica que el creixement sigui automàtic ni que els recursos es tornin a alliberar quan la demanda baixa.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 4. Beneficis, riscos i decisió

Se cita en: Disseny i realització de proves de programari · Sistemes SAN i nivells de RAID

horitzontal

Manera de créixer que consisteix a afegir més instàncies darrere d'un balancejador en comptes de fer més gran la que ja hi ha; és la que premia el núvol perquè no topa amb el sostre d'una sola màquina.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 4. Beneficis, riscos i decisió

Se cita en: Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC

Escalat vertical

Manera de créixer que consisteix a donar més recursos —processador, memòria, disc— a la mateixa instància; té un sostre físic i sol exigir aturar el servei.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 4. Beneficis, riscos i decisió

Se cita en: Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC

Esdeveniment

Un canvi d'estat significatiu d'un servei o d'un component del servei. Pot ser informatiu —no requereix acció—, d'advertència —un llindar s'apropa al límit— o d'excepció —s'ha vulnerat un llindar o s'ha produït una fallida, i normalment genera un incident.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 2. Gestió d'esdeveniments (monitoring and event management)

Esquema de nòmina

Al sector públic cal, a més: gestió de la RLT (relació de llocs de treball) i de la plantilla, control del capítol 1 del pressupost, triennis i carrera professional, complements específics i de destinació, situacions administratives (TREBEP, art. 85), i tota la casuística del TREBEP → tema comú 14.

SAP HCM (Human Capital Management) · 4. La nòmina

Esquema en estrella

Model dimensional amb una taula de fets central envoltada de taules de dimensió desnormalitzades, cadascuna d'un sol nivell. És el més simple i el més ràpid de consultar perquè estalvia unions, i el que el distingeix del floc de neu és justament que no normalitza les dimensions.

Arquitectura de dades · 2.2 Modelatge dimensional

Esquema en floc de neu

Variant de l'esquema en estrella en què les taules de dimensió es normalitzen en subtaules jeràrquiques (barri → districte → ciutat). Estalvia espai i evita redundància, però afegeix unions i complica les consultes: és la mateixa estrella amb les dimensions obertes en branques.

Arquitectura de dades · 2.2 Modelatge dimensional

Estratègies d'arrencada

Fases: preparació del projecte → anàlisi de processos (blueprint) → realització i parametrització → proves i migració de dades → preparació final i formació → arrencada (go-live) i suport → estabilització i millora contínua.

Solucions ERP (Enterprise Resource Planning) · 5. Implantació

Estrategies de resposta al risc

Conjunt d'accions davant un risc identificat: per a les amenaces, escalar, evitar, transferir, mitigar o acceptar; per a les oportunitats, escalar, explotar, compartir, millorar o acceptar.

Gestió de projectes (PMBOK v7): mesura del rendiment, riscos i tancament · 2.3 Estratègies de resposta

Estrategies de tractament del risc

Conjunt d'accions davant un risc de servei: per a les amenaces, evitar, reduir, transferir, acceptar o escalar; per a les oportunitats, explotar, millorar, compartir, acceptar o escalar.

Gestió del risc en ITIL v4 · 3. Estratègies de tractament

Estructures organitzatives del projecte

L'estructura de l'organització on viu el projecte determina quanta autoritat té el director de projecte sobre l'equip i els recursos.

Gestió de projectes (PMBOK v7): lideratge, equip i gestió de recursos · 8. Estructures organitzatives del projecte

ETL

Extreure, transformar i carregar: la transformació —neteja, normalització, deduplicació, enriquiment, agregació i regles de negoci— passa abans de la càrrega, en un motor intermedi, i al sistema de destinació hi arriba només la dada ja conformada. És el procés clàssic del magatzem de dades.

Arquitectura de dades · 2.3 ETL i ELT

EV

Pressupost associat al treball realment completat fins a la data, dins de la gestió del valor guanyat.

Gestió de projectes (PMBOK v7): mesura del rendiment, riscos i tancament · 1.1 Les tres variables base

FaaS

FaaS (Function as a Service): el proveïdor executa funcions en resposta a esdeveniments; no hi ha servidors a gestionar, l'escalat és automàtic —fins a zero— i es paga per execució i temps de còmput.

Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · 3.5 Serverless i FaaS

Se cita en: Disseny d'una arquitectura de microserveis · Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS

FAE

Factors Ambientals de l'Empresa: condicions que condicionen el projecte i que l'equip no controla —cultura, estructura, normativa, mercat—. Poden ser interns o externs, mentre que els APO són sempre interns.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 5. Nocions de PMBOK v6 que continuen caient

Fallida

Comportament observable del sistema que difereix del resultat esperat, provocat en executar-se un defecte. És el símptoma que es veu, no la causa que hi ha al codi.

Disseny i realització de proves de programari · 1. Propòsit de les proves

Fases de la despesa

Les quatre fases de l'execució de la despesa pública i el seu document a SAP: autorització (A), reserva de crèdit; disposició (D), comanda de compra o contracte a MM; obligació reconeguda (O), factura comptabilitzada a FI-AP; i pagament (P), document de pagament a FI-BL. Cada fase consumeix crèdit i FM en fa el control de disponibilitat.

SAP FI i EA-PS · 3. SAP EA-PS — Enterprise Extension Public Services

FCR

Resolució al primer contacte (First Contact Resolution): percentatge de contactes que el Service Desk tanca en el primer contacte, sense escalar-los a cap altre nivell. Mesura quant es resol al nivell 1, no quant es triga.

El servei d'Atenció a l'Usuari · 6. Mètriques

Federació d'identitats

La federació d'identitats és l'acord tècnic i de confiança pel qual una persona s'autentica davant del seu proveïdor d'identitat i accedeix a serveis d'altres organitzacions sense donar-hi d'alta credencials noves: el proveïdor de servei accepta una asserció signada en comptes de verificar la contrasenya ell mateix.

Gestió d'identitats · 4. Federació i protocols moderns

FI-CA

FI-CA (Contract Accounts Receivable and Payable) és la comptabilitat de comptes contracte de SAP, dissenyada per a volums massius de deutors. PSCD n'és l'adaptació al sector públic.

SAP TRM (Tax and Revenue Management) · 2. Arquitectura

Fibre Channel

Xarxa i protocol dedicats a l'emmagatzematge, sense pèrdues i independents de TCP/IP, que transporten ordres SCSI entre servidors i cabines a 8, 16, 32 o 64 Gbps amb una latència molt baixa i estable.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 2.2 Protocols

Flux de valor

Un flux de valor és la sèrie concreta de passos que una organització fa per crear i lliurar un producte o un servei a un consumidor. És un recorregut per la cadena de valor: tria quines de les sis activitats hi intervenen, amb quines pràctiques i en quin ordre, segons l'escenari. Per això una mateixa cadena de valor sosté molts fluxos de valor diferents.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 3. La cadena de valor del servei

Se cita en: Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context

Format obert

Un format obert és aquell l'especificació del qual és pública, completa i implementable per qualsevol sense permís ni pagament de drets.

Eines de treball col·laboratiu en entorn Microsoft 365 · 3.2 Els formats de fitxer

Full de recopilació de dades

Una de les set eines bàsiques de la qualitat, també anomenada full de recompte o check sheet: organitza els fets de manera que faciliti la recollida efectiva de dades útils sobre un possible problema de qualitat, típicament comptant defectes per tipus mentre s'inspecciona. Compta defectes; la llista de verificació comprova passos.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 4.2 Eines de qualitat

Funció

Una funció és, a ITIL v3, un equip o grup de persones amb les eines i els altres recursos que fan servir per dur a terme un o més processos o activitats. És una unitat organitzativa, i el service desk n'és l'exemple canònic. ITIL v3 en tenia quatre; ITIL 4 elimina la paraula i les converteix en pràctiques.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 1.5 Pràctica, procés i funció

Gaia-X

Iniciativa europea que defineix un marc de confiança i d'interoperabilitat per a serveis de dades i de núvol, amb etiquetes de compliment verificables i espais de dades sectorials. No és un núvol públic europeu ni un proveïdor: és un marc de regles i de federació.

Cloud sobirà i cloud per a l'Administració Pública · 3. El núvol de confiança europeu

Garantia

La garantia és l'assegurança que un producte o servei complirà els requisits acordats: el «com de bé ho fa», l'adequació a l'ús. Es concreta en quatre requisits de qualitat — disponibilitat, capacitat, continuïtat i seguretat. És una de les dues meitats del valor; l'altra és la utilitat.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 1.1 Servei, valor, utilitat i garantia

Gestió d'accessos

Propòsit (ITIL v3): concedir als usuaris autoritzats el dret a utilitzar un servei, alhora que se n'impedeix l'accés als usuaris no autoritzats.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 8. Gestió d'accessos

Gestió de les adquisicions

Àrea de coneixement de la v6 que cobreix comprar o contractar productes, serveis o resultats de fora de l'equip del projecte, amb tres processos — planificar la gestió de les adquisicions, efectuar-les i controlar-les. No decideix el règim jurídic del contracte: al sector públic això ho mana la LCSP.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 3.2 Les adquisicions

Gestió de serveis

La gestió de serveis és el conjunt de capacitats organitzatives especialitzades per generar valor per als clients en forma de serveis. La paraula que la defineix és «capacitats»: no és una unitat organitzativa —això és una funció—, ni una seqüència d'activitats amb entrades i sortides —això és un procés—, ni la direcció de projectes.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 1. Conceptes fonamentals d'ITIL 4

gestió del coneixement

Nivells de suport: nivell 1 (Service Desk, resolució al primer contacte), nivell 2 (especialistes per àmbit), nivell 3 (experts, desenvolupament, arquitectura) i nivell 4 (proveïdors i fabricants).

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 6. Model integrat de suport

Se cita en: Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis

Gestió del coneixement del projecte

Procés del grup d'execució que consisteix a utilitzar el coneixement que ja existeix i generar-ne de nou per assolir els objectius del projecte i contribuir a l'aprenentatge de l'organització. Tracta el coneixement explícit i el tàcit, i la seva sortida és el registre de lliçons apreses, que s'alimenta durant tot el projecte i no només al tancament.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 2. L'execució

GitOps

Model en què l'estat desitjat del sistema —infraestructura i aplicacions— es declara de forma versionada a Git com a única font de veritat, i un agent el recupera automàticament i el reconcilia de manera contínua amb l'estat real (per exemple, el d'un clúster).

DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes · 4. Infraestructura com a codi i GitOps

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol

govern de la demanda

El govern de la demanda és el mecanisme que decideix quines peticions s'atenen, en quin ordre i amb quins recursos.

Gestió de la demanda TIC · 2. Models de govern de la demanda

Se cita en: Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM · Governança en el marc ITIL v4

governança

Governança (ITIL 4): el mitjà pel qual una organització és dirigida i controlada.

Governança en el marc ITIL v4 · 1. Concepte

Se cita en: Gestió de la demanda TIC · Gestió del risc en ITIL v4 · Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4

GPA

Gestor de Procediments Administratius: el motor corporatiu de tramitació de l'Ajuntament de Barcelona, que unifica la gestió dels procediments municipals i en centralitza el registre i la configuració a partir de tres mòduls, el registre de procediments administratius, una capa de serveis i funcions i un operador genèric d'expedients. És l'eina que tramita; no és l'arxiu on acaben els expedients, que és l'AIDA, ni la peça que dona accés a dades d'altres administracions, que és la PDIB.

Administració electrònica i serveis digitals · 8. Els serveis digitals de l'Ajuntament de Barcelona

Gràfic burn-down

El gràfic que mostra en l'eix horitzontal els dies de l'Sprint i en l'eix vertical el treball restant en punts d'història d'aquell Sprint, amb una línia ideal que hauria de baixar fins a zero de manera constant.

Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · 1.6 Estimació i seguiment

HCI

Infraestructura hiperconvergida: cas particular d'SDS en què el disc local de cada servidor s'agrega per programari en un pool compartit i desapareix la cabina dedicada.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 2.4 Virtualització de l'emmagatzematge

Herència de permisos

Propagació automàtica dels permisos del lloc a les biblioteques, les carpetes i els elements que conté. Trencar-la en un punt converteix aquell punt en un àmbit de permisos independent que caldrà mantenir a part per sempre.

Treball documental: SharePoint i OneDrive · 4. Permisos i governança

Hot spare

Disc de reserva instal·lat i alimentat però sense dades, que la controladora incorpora automàticament al conjunt en fallar-ne un altre per començar la reconstrucció sense esperar cap intervenció humana.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 4. Tolerància a fallades en l'emmagatzematge

IA

Sistema d'IA (Reglament (UE) 2024/1689, d'Intel·ligència Artificial (RIA), art. 3, definició legal vigent): sistema basat en una màquina dissenyat per funcionar amb diferents nivells d'autonomia i que pot mostrar capacitat d'adaptació després del desplegament, i que, per a objectius explícits o implícits, infereix de la informació d'entrada que rep la manera de generar resultats de sortida —com prediccions, contingut, recomanacions o decisions— que poden influir en entorns físics o virtuals.

La Intel·ligència Artificial · 1. Concepte i tipus

IaaS

Model de servei en què el proveïdor administra la xarxa, els servidors, la virtualització i l'emmagatzematge, i el client hi instal·la i manté el sistema operatiu, el middleware, les aplicacions i les dades.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 2. Els tres models de servei

IaC

Gestionar servidors, xarxes i serveis mitjançant fitxers versionats en lloc de configuració manual.

DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes · 4. Infraestructura com a codi i GitOps

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol

IAM

L'IAM és el conjunt de polítiques, processos i tecnologies que garanteixen que cada persona o servei tingui l'accés que li correspon als recursos de l'organització, en el moment que li correspon i pels motius que ho justifiquen. Cobreix alhora la identitat —crear-la i mantenir-la— i l'accés —autenticar, autoritzar i auditar.

Gestió d'identitats · 1. Conceptes

ICMP

Protocol de missatges de control i d'error del nivell de xarxa —el de ping i de traceroute—, que no transporta dades d'aplicació i no té ports; a diferència d'ARP, no resol adreces: informa de què ha passat amb un paquet.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 3.4 Protocols auxiliars

IdM

L'IdM és la meitat de l'IAM que s'ocupa de la identitat en si: crear-la, mantenir-ne les dades, sincronitzar-la entre sistemes i donar-la de baixa. No decideix què pot fer aquella identitat un cop autenticada; això és la gestió d'accessos.

Gestió d'identitats · 1. Conceptes

IGA

La governança d'identitats (IGA) és la capa de control i evidència sobre l'IAM: aprovisionament amb fluxos d'aprovació, catàleg de rols, certificació periòdica dels accessos i vigilància de la segregació de funcions. Respon a «qui té què i qui ho va aprovar», no a «deixa'm entrar».

Gestió d'identitats · 5. Components d'una solució IAM

Incident

Propòsit: minimitzar l'impacte negatiu dels incidents restaurant l'operació normal del servei al més aviat possible.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 3. Gestió d'incidents

Incident major

Incident d'alt impacte, declarat formalment, amb un gestor i un equip dedicats, comunicació proactiva periòdica i restauració del servei com a prioritat absoluta, encara que sigui amb un workaround.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 3.2 Incidents que afecten múltiples serveis i usuaris

Infotip

Concepte central del mòdul i pregunta recurrent.

SAP HCM (Human Capital Management) · 2. Els infotips

interessat

Interessat (stakeholder): individu, grup o organització que pot afectar, veure's afectat o percebre's afectat per una decisió, activitat o resultat d'un projecte, programa o portafoli.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió d'interessades i comunicació estratègica · 1.1 La definició

Interlocutor comercial

L'interlocutor comercial (business partner) és el contribuent: persona física o jurídica, amb els seus rols, dades de contacte i relacions.

SAP TRM (Tax and Revenue Management) · 3. Conceptes de PSCD

inventari

L'inventari és la funció que fa que SCCM sàpiga què hi ha realment al parc: quins equips, amb quin maquinari, amb quin programari instal·lat i amb quina versió.

Desplegament d'aplicacions. SCCM · 7. Inventari de maquinari i de programari

IoT

Conjunt d'objectes físics dotats de sensors, actuadors i connectivitat que capturen dades del món real i les intercanvien per xarxa amb plataformes que les processen.

Internet i els seus components · 5.3 IoT

Se cita en: Arquitectura de dades

iPaaS

L'iPaaS (Integration Platform as a Service) és el servei al núvol que connecta aplicacions i fonts de dades entre si mitjançant API i connectors predefinits, sense infraestructura pròpia: no imita cap interfície ni orquestra tasques humanes, connecta sistemes.

Automatització i orquestració de serveis TIC. Serveis de RPA · 3.9 RPA, automatització de workflow i iPaaS

IPAM

Eina que gestiona de manera centralitzada el pla d'adreçament IP —quins rangs hi ha, quins estan lliures i qui els fa servir— i que sol integrar en la mateixa consola els servidors DNS i DHCP.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 11. Disseny d'una xarxa corporativa

IPsec

IPsec (Internet Protocol Security) xifra i autentica el trànsit IP, i és la resposta quan es demana confidencialitat i autenticació obligatòries entre seus o en una videoconferència entre organitzacions.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 8. VPN IPsec

IPv6

Versió del protocol IP amb adreces de 128 bits escrites en vuit grups hexadecimals, que substitueix l'espai esgotat de 32 bits d'IPv4 i prescindeix del NAT i de la difusió.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 2.6 IPv6

Se cita en: Internet i els seus components

iSCSI

Protocol que encapsula les mateixes ordres SCSI dins de TCP/IP per portar-les sobre Ethernet corrent: dona accés a bloc sense cablatge ni commutadors dedicats, a canvi de la latència i el consum de CPU del transport IP.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 2.2 Protocols

ISO/IEC 20000-1

Què és la ISO: la ISO (International Organization for Standardization) és una organització internacional no governamental i independent, formada pels organismes nacionals de normalització que hi participen de manera voluntària —a Espanya, l'UNE (Una Norma Espanyola), l'Asociación Española de Normalización—.

Gestió de la qualitat dels serveis TIC. Norma ISO 20000 · 2. ISO/IEC 20000

Se cita en: Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4

ISO/IEC 25010:2011

La IEC (International Electrotechnical Commission) i la ISO publiquen conjuntament aquesta família de normes, que substitueix la ISO/IEC 9126.

Gestió de la Qualitat del Programari · ISO/IEC 25000 (SQuaRE)

ISO/IEC 38500

Norma internacional de govern corporatiu de la TI (Tecnologies de la Informació), elaborada per ISO i l'IEC (International Electrotechnical Commission).

Governança en el marc ITIL v4 · 4.2 ISO/IEC 38500

ISP

Empresa que ven connectivitat a Internet, sigui accés a l'usuari final o trànsit cap a la resta de la xarxa; no s'ha de confondre amb l'IXP, que no ven trànsit sinó que és la instal·lació neutra on els ISP s'interconnecten.

Internet i els seus components · 1. Arquitectura d'Internet

ITAM

Propòsit: planificar i gestionar el cicle de vida complet de tots els actius de TI, per maximitzar-ne el valor, controlar-ne els costos, gestionar riscos, donar suport a la presa de decisions sobre compra, reutilització i retirada, i complir els requisits legals i regulatoris.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 5. Gestió d'actius de TI

IXFR

Transferència de zona incremental: el secundari només rep del primari els canvis posteriors al número de sèrie que ja té, en lloc de la zona sencera com fa la AXFR.

Internet i els seus components · 4.3 Tipus de registre

IXP

Punt neutre d'intercanvi: instal·lació on molts operadors i sistemes autònoms es connecten entre si per intercanviar-se trànsit directament, típicament sense cost, en lloc de fer-lo passar per un proveïdor de trànsit.

Internet i els seus components · 1. Arquitectura d'Internet

JWT

El JWT és un format compacte de token basat en JSON, format per capçalera, càrrega útil de claims i signatura codificats en Base64URL. És un format, no un protocol: s'usa dins d'OAuth 2.0 i d'OIDC, i la seva signatura dona integritat i autenticitat, no confidencialitat.

Gestió d'identitats · 4. Federació i protocols moderns

Kerberos

Kerberos és el protocol d'autenticació de xarxa basat en tiquets emesos per un tercer de confiança, el KDC. Ofereix autenticació mútua i inici de sessió únic sense que la contrasenya viatgi per la xarxa, i exigeix que els rellotges de client i servidor estiguin sincronitzats.

Gestió d'identitats · 3. Serveis de directori

Se cita en: Gestió centralitzada de dispositius (endpoints)

Kotter

Model de gestió del canvi en vuit passos que recorre l'organització, des de crear la urgència inicial fins a ancorar el canvi en la cultura. Mira el conjunt: què ha de fer l'organització i en quin ordre, no què li passa a cada persona — això és l'ADKAR.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 3.2 La gestió del canvi

Lakehouse

Arquitectura que posa una capa de metadades transaccional —Delta Lake, Iceberg o Hudi— damunt dels fitxers d'un data lake perquè una sola còpia de les dades ofereixi alhora el cost i la flexibilitat del llac i les transaccions ACID, l'esquema i el rendiment del magatzem. No és ni un llac ni un magatzem: és el que estalvia haver de mantenir-ne dos i copiar dades del primer al segon.

Arquitectura de dades · 4. El lakehouse

Se cita en: Dominis de dades en arquitectura Data Mesh

LDAP

L'LDAP és el protocol de la capa d'aplicació, sobre TCP/IP, amb què es consulta i es modifica un servei de directori. És la simplificació de X.500 que s'usa realment: la versió vigent és la v3 i les seves operacions són bind, search, compare, add, modify i delete.

Gestió d'identitats · 3. Serveis de directori

Se cita en: Gestió centralitzada de dispositius (endpoints)

lideratge

Lideratge ≠ direcció (management): la direcció s'ocupa de fer les coses de manera correcta amb l'autoritat posicional (planificar, organitzar, controlar); el lideratge s'ocupa de fer les coses correctes guiant, motivant i influint mitjançant relacions.

Gestió de projectes (PMBOK v7): lideratge, equip i gestió de recursos · 4. Lideratge

Se cita en: Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context

Llista de verificació

Eina estructurada, normalment específica d'un component, que serveix per verificar que s'ha executat el conjunt de passos requerits, de manera que les activitats de qualitat es facin sempre igual i una desviació no es pugui atribuir a com s'han fet. Comprova passos fets; comptar defectes és el full de recopilació de dades.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 4.2 Eines de qualitat

LLM

Models que generen contingut nou (text, imatge, codi, àudio, vídeo) a partir de patrons apresos.

La Intel·ligència Artificial · 1.4 IA generativa

low-code

Plataforma de desenvolupament visual que permet construir una aplicació arrossegant components, però que deixa escriure codi quan la lògica, les integracions o les extensions no caben a la interfície gràfica; el públic natural són perfils tècnics.

Eines de desenvolupament: LOW-CODE i NO-CODE · 1. Definicions

Se cita en: Automatització i orquestració de serveis TIC. Serveis de RPA

LUN

Unitat lògica que la cabina exporta a un servidor determinat perquè la vegi i la formati com si fos un disc propi. No és un disc físic —pot ser una porció d'un pool repartit entre molts— ni un volum del sistema operatiu, que és el que el servidor construeix a sobre.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 2.3 Conceptes de gestió

LUN masking

Control d'accés que es configura a la cabina i decideix quins LUN veu cada servidor un cop el zoning ja li ha permès arribar-hi. El zoning tanca la porta de la xarxa; el LUN masking, la del calaix concret.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 2.3 Conceptes de gestió

Manifest Àgil

Publicat el 2001 per disset professionals a Snowbird (Utah).

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 3. El Manifest Àgil

Mapa de capacitats

Representació estructurada i jeràrquica del que una organització és capaç de fer, amb independència de qui ho fa i de com ho fa. Es distingeix del mapa de processos en què la capacitat descriu què fa l'organització i es manté estable davant reorganitzacions i canvis d'eina, mentre que el procés descriu com ho fa i canvia sovint.

Planificació estratègica TIC · 4.1 Diagnosi estratègica

mapa de processos

Representació gràfica del conjunt de processos que efectua una organització i de les seves interrelacions, agrupats en estratègics, operatius o clau i de suport. Es distingeix del diagrama de processos, que representa el detall d'un sol procés amb una notació com BPMN, mentre que el mapa dona la visió del conjunt.

Planificació estratègica TIC · 4.2 Anàlisi de processos

Se cita en: Gestió de la qualitat dels serveis TIC. Norma ISO 20000

Màscara wildcard

Inversa bit a bit de la màscara de subxarxa, on un 0 obliga el bit a coincidir i un 1 el deixa indiferent; és la forma d'expressar un rang a les ACL de Cisco i a la configuració d'OSPF i d'EIGRP.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 2.4 La màscara wildcard

Matriu d'avaluació de l'involucrament

Matriu que compara el nivell actual i el desitjat d'involucració de cada interessat en cinc graus, del desconeixedor al líder, per identificar la bretxa que ha de tancar el pla d'involucració.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió d'interessades i comunicació estratègica · 3.2 La matriu d'avaluació de l'involucrament

Matriu de temps i lloc

Classificació de les eines de treball col·laboratiu (Johansen, 1988) segons si les persones hi col·laboren al mateix temps o en temps diferent, i al mateix lloc o en llocs diferents.

Eines de treball col·laboratiu en entorn Microsoft 365 · 1.1 La matriu de temps i lloc

Matriu poder/interès

Graella que classifica cada interessat segons el seu poder i el seu interès en el projecte, i orienta si cal mantenir-lo satisfet, gestionar-lo de prop, monitorar-lo o mantenir-lo informat.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió d'interessades i comunicació estratègica · 3.1 Les graelles

matriu RACI

Matriu d'assignació de responsabilitats que classifica per a cada tasca qui l'executa (Responsible), qui en respon i l'aprova —només una persona per tasca— (Accountable), a qui es consulta (Consulted) i a qui es manté informat (Informed).

Gestió de projectes (PMBOK v7): lideratge, equip i gestió de recursos · 3. Assignació de responsabilitats

Se cita en: Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC

MCU

Teams és, en realitat, una plataforma de comunicacions unificades: la integració en un sol entorn de la veu, el vídeo, la missatgeria, la presència i el correu, sobre la xarxa de dades.

Eines de treball col·laboratiu en entorn Microsoft 365 · 4.2 Comunicacions unificades

MDM

MDM (Mobile Device Management) és, en la definició que es pregunta, el programari que permet inscriure i administrar de manera centralitzada els dispositius d'una organització: instal·lar i desinstal·lar aplicacions, aplicar configuracions i polítiques de seguretat, localitzar i rastrejar telèfons mòbils, sincronitzar arxius, reportar l'inventari i l'estat, i esborrar-ne el contingut de manera remota.

Gestió centralitzada de dispositius (endpoints) · 1. Conceptes i sigles

mesures de seguretat de l'ENS

Les mesures de seguretat de l'ENS són el catàleg de controls de l'annex II que cal desplegar per satisfer els principis bàsics i els requisits mínims, repartit en tres grups: marc organitzatiu, marc operacional i mesures de protecció.

L'Esquema Nacional de Seguretat (ENS) · 6. Les mesures de seguretat (annex II)

Se cita en: Plans de recuperació davant desastres (DRP) i continuïtat de negoci (BCP)

Metadades o carpetes

Decisió d'organització d'una biblioteca: classificar els documents amb columnes de metadades, en lloc de jerarquies de carpetes, permet múltiples vistes del mateix conjunt i una cerca molt superior, mentre que una jerarquia de carpetes obliga a triar un únic criteri i genera rutes llarguíssimes.

Treball documental: SharePoint i OneDrive · 2. Estructura de SharePoint

Mètrica

Valor numèric agregat en el temps —comptador, mesurador, histograma o resum— que diu què està passant i quant, però no per què: és el pilar barat de guardar i el que no serveix per investigar un cas concret.

Plataforma d'observabilitat · 2. Els tres pilars

MFA

L'MFA és l'autenticació que combina dos o més factors de categories diferents —el que saps, el que tens i el que ets—. Dues proves de la mateixa categoria, com una contrasenya i una pregunta secreta, no són MFA.

Gestió d'identitats · 1. Conceptes

microserveis

Microserveis: estil arquitectònic que estructura una aplicació com un conjunt de serveis petits, autònoms i desplegables de manera independent, cadascun organitzat al voltant d'una capacitat de negoci, amb la seva pròpia base de dades i comunicats mitjançant API (Application Programming Interface, interfície de programació d'aplicacions) lleugeres.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 1. La idea central

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · Arquitectura de dades

MIMO

MIMO (Multiple Input Multiple Output) utilitza múltiples antenes en transmissió i recepció per enviar diversos fluxos de dades simultanis pel mateix canal (spatial multiplexing), aprofitant la propagació multitrajecte per augmentar la capacitat, la velocitat i la fiabilitat de la xarxa, sense més ample de banda ni més potència.

Xarxes Wi-Fi · MIMO i OFDMA

mirroring

Rèplica: escriure una còpia exacta i idèntica de les mateixes dades en dos o més discos, de manera que qualsevol d'ells sol pugui servir-les si l'altre cau.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 3. RAID

Model de bretxes

Expectativa: allò que el client creu que rebrà, que no sempre coincideix ni amb el que s'ha acordat ni amb el que és tècnicament possible.

Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM · 4. La gestió d'expectatives

Model de prominència

Model que classifica els interessats segons poder, legitimitat i urgència, i els qualifica de latents (un atribut), expectants (dos) o definitius (els tres).

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió d'interessades i comunicació estratègica · 3.1 Les graelles

Model de Tuckman

Formació (forming) → Turbulència (storming) → Normalització (norming) → Acompliment (performing) → Dissolució (adjourning).

Gestió de projectes (PMBOK v7): lideratge, equip i gestió de recursos · 5.1 Model de Tuckman

Model osi tcp ip

Correspondència entre les set capes del model de referència OSI i les quatre de la pila TCP/IP: les capes 5, 6 i 7 d'OSI equivalen a la capa d'aplicació de TCP/IP, les capes 1 i 2 a la d'accés a la xarxa, i les capes 3 i 4 es corresponen una a una amb Internet i transport.

Internet i els seus components · 2. El model de capes

Model V del servei

Model de disseny de proves que emparella cada nivell d'especificació del servei —requisits de negoci, requisits de servei, disseny de la solució i disseny de components— amb el seu nivell de prova corresponent, dissenyats alhora.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 4.1 El model V del servei

Monitorar els riscos

Procés que assegura l'eficàcia de la gestió de riscos al llarg del projecte mitjançant revisions i reavaluacions periòdiques, auditories i anàlisi de variació i de reserves.

Gestió de projectes (PMBOK v7): mesura del rendiment, riscos i tancament · 2.4 Monitorar els riscos

Monitoratge

El monitoratge comprova l'estat d'un component encara que no es produeixi cap esdeveniment —per exemple, verificar que un servidor respon dins del llindar acceptable—. No és sinònim de gestió d'esdeveniments: aquesta és la que genera i detecta les notificacions significatives sobre aquest estat i en decideix la resposta.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 2. Gestió d'esdeveniments (monitoring and event management)

Se cita en: Desplegament d'aplicacions. SCCM · Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC · Plataforma d'observabilitat · El servei d'Atenció a l'Usuari

Monòlit distribuït

Sistema partit en serveis que, tot i estar separats, s'han de desplegar junts perquè comparteixen base de dades o s'encadenen amb crides síncrones. Suma els inconvenients dels dos móns: la complexitat de la xarxa sense guanyar la independència de desplegament.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 5. Costos

MPLS

MPLS (Multiprotocol Label Switching): els paquets es commuten segons una etiqueta de longitud fixa afegida a l'entrada de la xarxa, en lloc de consultar l'adreça IP de destinació a cada salt.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 6. MPLS

Se cita en: Sistemes SAN i nivells de RAID

MRP

Financers: comptabilitat general, comptes a pagar i a cobrar, immobilitzat, tresoreria, comptabilitat analítica, pressupost.

Solucions ERP (Enterprise Resource Planning) · 3. Mòduls habituals

MTD

El temps màxim durant el qual una organització pot tolerar la manca de funcionament d'un servei crític abans que les conseqüències siguin inacceptables. És el sostre que fixa el negoci, no la tecnologia, i es compleix que MTD = RTO + WRT.

Plans de recuperació davant desastres (DRP) i continuïtat de negoci (BCP) · 2.2 Les mètriques, i com es relacionen

MTTR

Temps mitjà de resolució (Mean Time To Resolution): quant es triga de mitjana des que un incident es registra fins que queda resolt, comptant-hi els escalats. Mesura la rapidesa, no si es va resoldre al primer contacte.

El servei d'Atenció a l'Usuari · 6. Mètriques

multicast

Multidifusió (multicast): un origen envia una sola còpia i la xarxa la duplica només on cal, construint un arbre de distribució cap als receptors.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 5.5 Multicast

Multinúvol

Ús simultani de serveis de diversos proveïdors de núvol públic; a diferència del núvol híbrid, no exigeix tenir infraestructura pròpia ni que els núvols estiguin integrats entre ells.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 3. Els models de desplegament

NAS

Dispositiu d'emmagatzematge complet, amb maquinari i programari propis i la seva adreça IP a la xarxa corporativa, que serveix fitxers —no blocs— a servidors i estacions mitjançant NFS, SMB/CIFS o FTP.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 1. Arquitectures d'emmagatzematge

NAT

Traducció de les adreces IP d'un paquet en travessar la frontera de la xarxa (típicament, una privada per una de pública), amb una correspondència d'adreça a adreça; NAT sol no toca els ports, que és el que hi afegeix PAT.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 2.5 NAT

Nivells de prova

Les quatre etapes en què s'ordena la prova segons què examina i contra quin document es contrasta: unitàries (una unitat aïllada), d'integració (la interacció entre components), de sistema (el sistema complet contra els requisits) i d'acceptació (el sistema des de la perspectiva de l'usuari).

Disseny i realització de proves de programari · 2. Nivells de prova

Nivells de suport

Escala per la qual progressa un contacte segons la competència que exigeix, del nivell 0 (autoservei) al nivell 4 (proveïdors i fabricants), amb el Service Desk al nivell 1 i els especialistes i els experts als nivells 2 i 3. És l'estructura; el shift-left és el que hi fa moure el volum.

El servei d'Atenció a l'Usuari · 3. Estructures organitzatives

Se cita en: Pràctiques ITIL v4 de suport al servei

No-code

Plataforma de desenvolupament exclusivament visual, sense possibilitat d'escriure ni una línia de codi: el que no ofereixi la plataforma no es pot fer, i a canvi la pot fer servir un usuari de negoci sense perfil tècnic.

Eines de desenvolupament: LOW-CODE i NO-CODE · 1. Definicions

NoSQL

Família de bases de dades que no imposen ni esquema fix ni el model relacional de taules i que es dissenyen per escalar horitzontalment afegint nodes, sobre dades semiestructurades o no estructurades. Es reparteix en quatre models —clau-valor, documental, columnar i de grafs—: no és un producte ni la negació del llenguatge SQL, sinó el conjunt de motors que renuncien a part de les garanties relacionals a canvi de volum i flexibilitat.

Arquitectura de dades · 5.2 NoSQL

NPS

El NPS (Net Promoter Score) pregunta amb quina probabilitat el client recomanaria el servei, de 0 a 10, i es calcula restant el percentatge de detractors (0-6) al de promotors (9-10): va de −100 a +100.

Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM · 5. Instruments de mesura

Comunitari

Model de desplegament en què la infraestructura es proveeix per a l'ús exclusiu d'una comunitat concreta d'organitzacions que comparteixen missió, requisits de seguretat o obligacions de compliment.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 3. Els models de desplegament

Híbrid

Model de desplegament que combina dues o més infraestructures de núvol diferents —típicament un CPD propi i un núvol públic— que continuen sent entitats separades però estan lligades per tecnologia que permet portar dades i càrregues d'una a l'altra.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 3. Els models de desplegament

Privat

Model de desplegament en què la infraestructura es proveeix per a l'ús exclusiu d'una sola organització; el defineix l'exclusivitat d'ús i no la ubicació, de manera que pot estar allotjat a casa d'un tercer.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 3. Els models de desplegament

Públic

Model de desplegament en què la infraestructura es proveeix per a l'ús obert del públic en general, compartida entre clients que no tenen cap relació entre si.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 3. Els models de desplegament

Núvol sobirà

Servei al núvol que garanteix alhora les tres sobiranies —de les dades, operativa i tecnològica—, de manera que ni la llei d'un tercer estat en pugui forçar l'accés ni el proveïdor en pugui impedir la sortida. No el defineix la ubicació dels servidors.

Cloud sobirà i cloud per a l'Administració Pública · 1. El problema: què vol dir sobirania

OAC

Oficina d'Atenció Ciutadana: l'oficina presencial des d'on l'Ajuntament informa la ciutadania i li tramita els expedients. Atén el ciutadà, i no és un servei de suport TIC; qui atén l'empleat municipal és el CAU.

El servei d'Atenció a l'Usuari · 7. L'atenció a l'usuari a l'Ajuntament de Barcelona

OAuth

OAuth 2.0 és el marc d'autorització delegada que permet que una aplicació obtingui accés limitat a un servei HTTP en nom d'una persona usuària, mitjançant tokens d'accés amb àmbits, sense que l'aplicació vegi mai la contrasenya. No és un protocol d'autenticació.

Gestió d'identitats · 4. Federació i protocols moderns

Observabilitat

Observabilitat: capacitat de deduir l'estat intern d'un sistema a partir de les seves sortides externes.

Plataforma d'observabilitat · 1. Concepte

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · Disseny d'una arquitectura de microserveis

OFDMA

OFDMA (Wi-Fi 6) divideix el canal en unitats de recursos (RU) i serveix diversos clients dins de la mateixa transmissió. Millora dràsticament l'eficiència en entorns d'alta densitat amb trànsit petit i freqüent.

Xarxes Wi-Fi · MIMO i OFDMA

OIDC

OIDC és la capa d'autenticació que s'afegeix sobre OAuth 2.0: reutilitza els seus fluxos però hi afegeix l'ID Token, un JWT que acredita qui és la persona i quan s'ha autenticat. És el que converteix OAuth en un mecanisme d'inici de sessió.

Gestió d'identitats · 4. Federació i protocols moderns

OLA

Acord intern, no contractual, entre el proveïdor de serveis i una altra unitat de la mateixa organització sobre el suport que aquesta li prestarà per poder complir l'SLA.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 6.1 Qui signa amb qui: SLA, OLA i UC

OLAP

Processament analític en línia: el tipus de sistema que analitza el negoci amb consultes complexes d'agregació sobre grans volums d'històric, damunt d'un model desnormalitzat —estrella, floc de neu o cub multidimensional— i optimitzat per a la lectura. No substitueix l'OLTP: se n'alimenta, i el que a l'OLTP és una transacció aquí és una fila d'una taula de fets.

Arquitectura de dades · 1. OLTP i OLAP

Se cita en: Solucions ERP (Enterprise Resource Planning)

OLE

Mecanisme que permet vincular o incrustar dades d'un document dins d'un altre, de manera que el contingut vinculat es manté actualitzat encara que sigui fràgil davant d'un canvi d'ubicació del fitxer origen.

Eines de treball col·laboratiu en entorn Microsoft 365 · 3.3 Vincular i incrustar dades entre documents

OLTP

Processament transaccional en línia: el tipus de sistema que opera el dia a dia de l'organització amb insercions, actualitzacions i esborrats curts i molt freqüents, sobre un model normalitzat, dades actuals i detallades i una optimització pensada per a l'escriptura i la integritat. És el sistema que genera la dada; l'OLAP és el que després la consulta agregada per analitzar-la.

Arquitectura de dades · 1. OLTP i OLAP

Se cita en: Solucions ERP (Enterprise Resource Planning)

OM

Submòdul de SAP HCM que representa l'estructura organitzativa mitjançant objectes —unitat organitzativa, lloc de treball, funció, persona i centre de cost— i les relacions entre ells.

SAP HCM (Human Capital Management) · 3. Submòduls

Omnicanalitat

Que la conversa sigui la mateixa canviï el canal que canviï, perquè un únic sistema de tiquets hi ha al darrere i l'usuari no ha de repetir el context. Multicanal només vol dir que hi ha diversos canals oberts; omnicanal, que estan integrats.

El servei d'Atenció a l'Usuari · 4. Canals

Se cita en: Solucions CRM (Customer Relationship Management) · La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions

Once-only

Principi del servei públic digital segons el qual no s'ha d'aportar cap document o dada que l'Administració ja tingui: el consagra el Reglament (UE) 2018/1724 de passarel·la digital única. No és el principi de dada única, que és el del costat: aquell diu que la informació es manté en un sol sistema i no repetida per cada aplicació; aquest diu que no se li torna a demanar a la persona.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 5.2 Principis del servei públic digital

OneDrive for Business

Biblioteca de documents personal de cada usuari dins de Microsoft 365, construïda sobre la mateixa tecnologia que SharePoint: les mateixes funcions de versionat, compartició i sincronització, però amb un únic propietari, de manera que si la persona marxa cal transferir-ne la propietat.

Treball documental: SharePoint i OneDrive · 1. Les dues peces

Se cita en: Eines de treball col·laboratiu en entorn Microsoft 365

OpenTelemetry

Estàndard obert de la CNCF que unifica la generació, la recol·lecció i l'exportació de mètriques, registres i traces. En ser agnòstic de proveïdor, instrumentar-hi un cop permet canviar de rerefons després.

Plataforma d'observabilitat · 3. Components d'una plataforma d'observabilitat

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC

Operació del Servei

Fase del cicle de vida del servei a l'ITIL v3 que implementa i opera el servei ja en producció, i que engloba la gestió d'esdeveniments, incidents, problemes i peticions; l'ITIL v4 la substitueix per pràctiques sense fases fixes.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 7. L'Operació del Servei: fase en ITIL v3, sense fase en ITIL v4

Se cita en: Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM

OSD

El desplegament del sistema operatiu, o OSD (Operating System Deployment), és la funció que instal·la el sistema operatiu en un equip des de zero i el deixa llest per treballar: aplica una imatge del sistema, hi injecta els controladors, uneix l'equip al domini, hi instal·la les aplicacions del lloc de treball i, si l'equip en substitueix un altre, hi trasllada el perfil de la persona usuària.

Desplegament d'aplicacions. SCCM · 4. Desplegament del sistema operatiu

Se cita en: Gestió centralitzada de dispositius (endpoints)

OSPF

Protocol d'encaminament intern d'estat d'enllaç que construeix la topologia de l'àrea i calcula amb Dijkstra el camí de cost mínim acumulat, on el cost de cada enllaç és inversament proporcional al seu ample de banda.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 5.2 Els protocols

Se cita en: Internet i els seus components

Owasp mobile

OWASP (Open Web Application Security Project) Mobile Top 10 (2024): ús indegut de credencials · cadena de subministrament insegura · autenticació i autorització insegures · validació d'entrada i sortida insuficient · comunicació insegura · controls de privadesa inadequats · proteccions binàries insuficients · configuració incorrecta de seguretat · emmagatzematge de dades insegur · criptografia insuficient.

Desenvolupament d'aplicacions mòbils · 4. Seguretat mòbil

OWE

OWE (Opportunistic Wireless Encryption), comercialment Wi-Fi Enhanced Open, aporta xifratge sense autenticació per a xarxes obertes: substitueix la wifi oberta en clar.

Xarxes Wi-Fi · 4. Seguretat

Pa administracio de personal

Submòdul de SAP HCM que gestiona les dades mestres de l'empleat, els infotips i les mesures de personal com l'alta, la baixa o el canvi de lloc.

SAP HCM (Human Capital Management) · 3. Submòduls

PaaS

Model de servei en què el proveïdor hi afegeix el sistema operatiu, el middleware i tot l'entorn de desenvolupament, prova i execució, de manera que al client només li queden el codi i les dades.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 2. Els tres models de servei

PAM

El PAM és la disciplina que custodia i vigila els comptes privilegiats —administrador de domini, root, comptes de servei, comptes d'emergència— amb magatzem de credencials, rotació automàtica, elevació temporal just a temps i gravació de les sessions. Es distingeix de l'IAM general perquè no protegeix qualsevol identitat, sinó la que pot fer més mal.

Gestió d'identitats · 5. Components d'una solució IAM

Paritat

Informació de control calculada amb XOR sobre les dades d'una franja que permet reconstruir el contingut d'un disc perdut a partir dels que queden, sense haver de duplicar-lo sencer com fa el mirroring.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 3. RAID

Particions d'equivalència

Tècnica de caixa negra que parteix el domini d'entrada en classes que el programa hauria de tractar igual i prova un sol representant de cada classe, per no repetir proves equivalents.

Disseny i realització de proves de programari · 4.1 Caixa negra (basades en l'especificació)

PAT

Variant de NAT que, a més de l'adreça, tradueix el port d'origen, de manera que moltes adreces privades comparteixen una sola adreça pública i es distingeixen pel port; és el multiplexatge que NAT sol, un a un, no fa.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 2.5 NAT

PDIB

Passarel·la d'Interoperabilitat de Barcelona: la peça d'arquitectura que actua com a mòdul comú de l'Ajuntament per gestionar i donar seguretat tant als accessos a dades d'altres administracions com a les emissions del mateix Ajuntament cap a altres organismes. No és la passarel·la de pagaments dels tràmits, ni una integració interna amb els expedients propis, ni el canal concret amb la resta d'ens locals catalans, que és Via Oberta.

Administració electrònica i serveis digitals · 8. Els serveis digitals de l'Ajuntament de Barcelona

PDSI

PDSI: sigla del Pla Director de Sistemes d'Informació.

Planificació estratègica TIC · 3. El PDSI (Pla Director de Sistemes d'Informació)

Perfils de digitalització

Classificació de la ciutadania en quatre grups —avançat, mitjà, bàsic i baix— segons el seu equipament i els seus usos digitals, que mostra a qui deixa fora una eina digital abans de triar-la.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 6.3 Els perfils de digitalització

Petició de canvi

La RFC (Request For Change) és la sol·licitud formal que dispara el control de canvis: descriu què es vol canviar, per què, amb quin impacte i amb quin pla de retorn. No s'ha de confondre amb la RFC de l'IETF, un document d'estandardització d'internet.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 2. Control de canvis

Petició de servei

Propòsit: donar suport a la qualitat acordada del servei gestionant totes les peticions de servei predefinides i iniciades per l'usuari d'una manera efectiva i amable.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 5. Gestió de peticions de servei

Pila TCP/IP

TCP/IP (Transmission Control Protocol / Internet Protocol) és la família de protocols d'Internet, organitzada en 4 capes; el model OSI (Open Systems Interconnection) en té 7.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 1. L'estructura: la pila TCP/IP

PIR

L'avaluació del canvi és el procés que dona a l'autoritat de canvi un dictamen formal sobre l'efecte previst i real d'un canvi significatiu, contrastant el rendiment previst amb el real.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 2.4 Avaluació del canvi i revisió posterior

Piràmide de proves

Criteri de repartiment d'una bateria automatitzada: moltes proves unitàries a la base, menys d'integració o de servei al mig i molt poques d'extrem a extrem al cim, perquè les de dalt són lentes, fràgils i cares.

Disseny i realització de proves de programari · 5. Automatització

Pla Barcelona Ciutat Digital

Aprovat en mesura de govern el 2016, amb l'horitzó 2017-2020.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 7.1 El Pla Barcelona Ciutat Digital

Se cita en: Prospecció de solucions TIC: casos de negoci

pla de gestió de beneficis

Document de negoci que descriu com i quan es lliuraran els beneficis d'un projecte i amb quines mètriques es mesuraran; el cas de negoci justifica la inversió i aquest en planifica la recollida.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 3. L'enfocament orientat al valor

Se cita en: Prospecció de solucions TIC: casos de negoci

Pla de gestió de les comunicacions

Ha de respondre, per a cada necessitat d'informació: qui la necessita, quina informació, quan i amb quina freqüència, en quin format, per quin canal, qui la produeix, qui l'autoritza i qui la rep.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió d'interessades i comunicació estratègica · 4.1 El pla de gestió de les comunicacions

Pla de gestió de recursos

Document que estableix com s'identifiquen, adquireixen, gestionen i alliberen els recursos físics i de l'equip del projecte, i on consten les necessitats de personal; és el que s'actualitza quan la composició de l'equip canvia de manera imprevista.

Gestió de projectes (PMBOK v7): lideratge, equip i gestió de recursos · 2. Els sis processos de recursos (v6)

Pla de proves

Document que fixa per endavant com es provarà: abast i estratègia, nivells i tipus de prova, criteris d'entrada i de sortida, entorns, dades, riscos, recursos, calendari i entregables.

Disseny i realització de proves de programari · 6. Gestió i entorns

Pla d'involucració

El pla d'involucració dels interessats diu QUÈ ES FARÀ amb ells. És el pla subsidiari que surt de Planificar l'involucrament, i on consten el nivell d'involucració desitjat, l'abast i l'impacte del canvi, les interrelacions entre interessats i els requisits de comunicació de cadascun: quina informació vol, amb quina freqüència i per quin mitjà.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió d'interessades i comunicació estratègica · 2.1 Registre, pla i matriu: quin document diu què

Planner

Per a projectes amb dependències, camí crític i línies base, l'eina no és Planner sinó una de planificació de projectes → tema 9.

Eines de treball col·laboratiu en entorn Microsoft 365 · 6. Gestió de tasques i llistes

PMIS

Sistema d'informació per a la direcció de projectes: el conjunt d'eines automatitzades que sostenen el treball del director —programació, gestió de la configuració, recollida i distribució de la informació i quadres de comandament—. És la infraestructura que serveix la informació, no qui decideix amb ella.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 3.3 El sistema d'informació i la configuració

PMO

Oficina de direcció de projectes: estructura de l'organització que estandarditza el govern dels projectes i hi dona suport. No és una agrupació de treball com el programa o el portafoli, sinó qui els posa el marc; pot ser de suport, de control o directiva.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 1. Conceptes bàsics (comuns a v6 i v7)

Se cita en: Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió d'interessades i comunicació estratègica

PoE

PoE (Power over Ethernet, IEEE 802.3af/at/bt): que un punt d'accés estigui connectat a un commutador PoE significa que el commutador li subministra ALIMENTACIÓ ELÈCTRICA a través del mateix cable de xarxa que porta les dades, de manera que no cal cap presa de corrent al lloc on s'instal·la l'AP.

Xarxes Wi-Fi · 3.3 Alimentació: PoE

Porta de fase

Revisió al final d'una fase on es decideix si el projecte passa a la fase següent, hi passa amb modificacions o s'atura del tot. No és una reunió de seguiment: és un punt de decisió amb autoritat per cancel·lar el projecte.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida · 1.1 Les fases i les portes de fase

portafoli

Conjunt de projectes, programes, portafolis subsidiaris i operacions gestionats com un grup per assolir objectius estratègics; a diferència del programa, els seus components no cal que estiguin relacionats entre si.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 1. Conceptes bàsics (comuns a v6 i v7)

Pràctiques d'ITIL 4

Una pràctica és un conjunt de recursos organitzatius dissenyat per realitzar un treball o assolir un objectiu. ITIL 4 en té 34 —catorze de gestió general, disset de gestió del servei i tres de gestió tècnica— i substitueixen els vint-i-sis processos i les quatre funcions d'ITIL v3: una pràctica és més ampla que un procés perquè inclou també les persones, la informació i la tecnologia, i els socis.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 4. Les 34 pràctiques d'ITIL 4

Principis guia

Un principi guia és una recomanació que guia l'organització en qualsevol circumstància, independentment dels canvis en els seus objectius, estratègies, tipus de treball o estructura de gestió: són universals i perdurables. ITIL 4 en té set, i el primer és enfocar-se en el valor. No s'han de confondre amb les quatre dimensions, que són les perspectives des de les quals es mira un servei.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 1.4 Els set principis guia

Se cita en: Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC · Gestió de la demanda TIC · Gestió del risc en ITIL v4 · Governança en el marc ITIL v4

Problema

Propòsit: reduir la probabilitat i l'impacte dels incidents identificant-ne les causes reals i potencials i gestionant els workarounds i els errors coneguts.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 4. Gestió de problemes

Procés de gestió del risc

Aquest és, essencialment, el procés de la ISO 31000 (gestió del risc) que ITIL 4 adopta.

Gestió del risc en ITIL v4 · 2. El procés

Procés de prova

Seqüència d'activitats en què s'organitza la prova al llarg del projecte: planificació, seguiment i control, anàlisi, disseny, implementació, execució i tancament.

Disseny i realització de proves de programari · 6.1 El procés de prova i els seus productes

Procés

Un procés és un conjunt estructurat d'activitats dissenyat per assolir un objectiu concret, que pren una o més entrades definides i les converteix en sortides definides. És la unitat amb què ITIL v3 organitzava el marc —n'hi havia vint-i- sis—; ITIL 4 la conserva dins de les pràctiques però ja no hi estructura el marc.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 1.5 Pràctica, procés i funció

Product Backlog

La llista emergent i ordenada del que cal per millorar el producte, única font de treball de l'equip, el compromís de la qual és l'Objectiu de Producte.

Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · 1.5 Els tres artefactes i els seus compromisos

Product Owner

La persona responsable de maximitzar el valor del producte resultant del treball de l'equip, gestionant el Product Backlog: desenvolupar i comunicar l'Objectiu de Producte, crear i ordenar els elements, i assegurar que el backlog sigui transparent, visible i comprès.

Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · 1.3 L'equip Scrum

Se cita en: Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte

dades com a producte

Cada domini publica les seves dades com un producte amb un *propietari (data product owner) i uns consumidors.

Dominis de dades en arquitectura Data Mesh · 2.2 Dades com a producte (data as a product)

Programa

Grup de projectes, subprogrames i activitats relacionats entre si i dirigits de manera coordinada per obtenir beneficis que no s'obtindrien gestionant-los per separat; la relació entre els components és imprescindible.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 1. Conceptes bàsics (comuns a v6 i v7)

projecte

Esforç temporal que s'emprèn per crear un producte, servei o resultat únic: té principi i final definits, i el que produeix no s'havia fet abans exactament igual.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 1. Conceptes bàsics (comuns a v6 i v7)

Se cita en: Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida

Prospecció

Prospecció és el procés d'identificar, analitzar i comparar les alternatives disponibles al mercat —o construïbles internament— per cobrir una necessitat, abans de comprometre la inversió.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 1. La prospecció de solucions

Prova de confirmacio

Reexecució de la prova que va fallar, un cop corregit el defecte, per comprovar que la correcció funciona. Mira el defecte corregit; que la correcció no hagi trencat res més ho mira la prova de regressió.

Disseny i realització de proves de programari · 3.3 Proves de canvis

Prova de fum

Bateria mínima i ràpida que comprova que el sistema arrenca i que les funcions crítiques responen, per decidir si val la pena continuar provant. Respon a arrenca, si més no?, no a he trencat res?.

Disseny i realització de proves de programari · 3.3 Proves de canvis

Prova de regressio

Prova que es torna a executar sobre funcionalitat que ja anava bé, per assegurar que un canvi o una correcció al codi no hi ha introduït errors nous. Respon a he trencat res?.

Disseny i realització de proves de programari · 3.3 Proves de canvis

PSCD

PSCD (Public Sector Collection and Disbursement) és la capa sobre la qual s'assenta TRM: l'adaptació al sector públic de FI-CA, per a la gestió de cobraments i pagaments massius amb ciutadans i contribuents.

SAP TRM (Tax and Revenue Management) · 2. Arquitectura

Se cita en: SAP FI i EA-PS · SAP HCM (Human Capital Management)

PV

Pressupost autoritzat assignat al treball planificat fins a la data, dins de la gestió del valor guanyat.

Gestió de projectes (PMBOK v7): mesura del rendiment, riscos i tancament · 1.1 Les tres variables base

PWA

Abans de començar un projecte cal escollir el tipus d'aplicació, en comparació amb les alternatives, segons els criteris principals que segueixen la taula.

Desenvolupament d'aplicacions mòbils · 1. Tipus d'aplicació mòbil

PY

Submòdul de SAP HCM que calcula la nòmina de l'empleat a partir d'esquemes i regles de càlcul, retencions, cotitzacions i pagaments.

SAP HCM (Human Capital Management) · 3. Submòduls

QoS

Conjunt de mecanismes que classifiquen, prioritzen, encuen i limiten el trànsit perquè les aplicacions sensibles al retard tinguin servei garantit quan la xarxa es congestiona; és la disciplina sencera, no la marca concreta que hi posa el DSCP.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 9. QoS

Quatre dimensions

Les quatre dimensions de la gestió de serveis són les perspectives que s'han de considerar totes per a cada servei perquè la gestió sigui completa: organitzacions i persones, informació i tecnologia, socis i proveïdors, i fluxos de valor i processos. Ignorar-ne una degrada el resultat. Diuen què s'ha de mirar; els set principis guia, que són una llista diferent, diuen com s'ha de decidir.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 1.3 Les quatre dimensions de la gestió de serveis

Quatre llibertats del programari lliure

Les quatre condicions que la Free Software Foundation exigeix perquè un programa sigui lliure: executar-lo amb qualsevol propòsit (llibertat 0), estudiar-lo i modificar-lo amb accés al codi font (1), redistribuir-ne còpies (2) i distribuir-ne les versions modificades (3). Defineixen què és lliure; que les derivades hagin de seguir sent-ho és una altra cosa, el copyleft.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 7.5 El programari lliure

RAID

RAID (Redundant Array of Independent Disks): tècnica que combina diversos discs físics en una unitat lògica per obtenir redundància, rendiment o capacitat.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 3. RAID

Raid no es copia de seguretat

El RAID protegeix del que li passa al maquinari —la fallada d'un disc— i no del que li passa a la dada: un esborrat, una corrupció lògica, un xifratge per ransomware o la pèrdua del centre es propaguen a l'instant a tots els discos redundants, perquè la redundància és simultània. D'aquests casos només en protegeix una còpia de seguretat separada, verificada i immutable.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 3.3 El principi que no s'ha d'oblidar

ransomware

Com actua: accés inicial (phishing, RDP (Remote Desktop Protocol) exposat, vulnerabilitat sense pedaç, credencials robades, cadena de subministrament) → execució i persistència → escalada de privilegis → moviment lateral → reconeixement i EXFILTRACIÓ de dades → destrucció de les còpies de seguretat → xifratge → extorsió.

Sistemes de còpia de seguretat model 3-2-1 i protecció contra ransomware · 5. El ransomware

Se cita en: Sistemes SAN i nivells de RAID

RBAC

L'RBAC és el model de control d'accés en què els permisos no s'assignen a les persones sinó a rols, i els rols a les persones segons la funció que exerceixen. És estàtic i fàcil d'auditar, i és el model més estès a les organitzacions.

Gestió d'identitats · 1. Conceptes

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · DevOps, CI/CD, contenidors i Kubernetes

RCA

Anàlisi de causa arrel: tècnica analítica que serveix per determinar el motiu subjacent bàsic que causa una variació, un defecte o un risc, per actuar-hi en comptes de sobre el símptoma. El diagrama d'Ishikawa és una de les representacions que hi ajuden, però el diagrama no és la tècnica.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 4.2 Eines de qualitat

Registre d'incidents

Document del projecte on es recullen les condicions o situacions actuals que poden impactar els objectius i que algú ha de resoldre, amb el responsable i la data compromesa. No és el registre de riscos —el risc encara no ha passat i l'incident sí— ni el registre de canvis, que només recull les sol·licituds formals que toquen una línia base.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 2. L'execució

Registre d'interessats

El registre d'interessats diu QUI són. Es crea a Identificar els interessats i conté, per a cadascun, informació d'identificació, informació d'avaluació —requisits, expectatives, influència potencial i fase del cicle de vida on té més interès— i la classificació en intern/extern i partidari/neutral/reticent.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió d'interessades i comunicació estratègica · 2.1 Registre, pla i matriu: quin document diu què

Registre (log)

Esdeveniment discret amb marca de temps que deixa constància del que ha passat exactament en un component. Estructurat en JSON es pot consultar i correlacionar; en text pla només es pot llegir.

Plataforma d'observabilitat · 2. Els tres pilars

3-2-1

Model de còpia de seguretat que estableix mantenir tres còpies de les dades en dos suports diferents, amb una còpia fora de les instal·lacions.

Sistemes de còpia de seguretat model 3-2-1 i protecció contra ransomware · 1. La regla 3-2-1

Release

Una o més modificacions d'un servei de TI que es construeixen, es proven i es despleguen conjuntament: la unitat lògica del que s'entrega.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 3. Gestió de versions i desplegament

REST

Estil arquitectònic de comunicació sobre HTTP que modela el sistema com a recursos identificats per URI, els manipula amb els mètodes HTTP i no guarda estat de sessió entre peticions. No és un protocol ni imposa cap format, tot i que a la pràctica s'usa amb JSON.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 2. Monòlit, SOA i microserveis

Se cita en: Gestió d'identitats · Eines de desenvolupament: LOW-CODE i NO-CODE · Disseny i realització de proves de programari

Reunió de llançament

Reunió que tanca la planificació i obre l'execució, i que serveix per comunicar els objectius del projecte, obtenir el compromís de l'equip i explicar els rols i les responsabilitats de cada interessat. En projectes de diverses fases se'n fa una a l'inici de cada fase. L'acta de constitució no en surt: ja existeix abans i és el que permet convocar-la.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 3.1 Les reunions i el llançament

RIA

RIA (Reglament d'Intel·ligència Artificial) — Reglament (UE) 2024/1689.

La Intel·ligència Artificial · 3.2 El Reglament europeu d'IA

Risc

Risc: esdeveniment o condició incerta que, si es produeix, té un efecte positiu o negatiu sobre un o més objectius del projecte.

Gestió de projectes (PMBOK v7): mesura del rendiment, riscos i tancament · 2.1 Conceptes

Risc de servei

Risc: esdeveniment possible que podria causar dany o pèrdua, o dificultar l'assoliment dels objectius.

Gestió del risc en ITIL v4 · 1. Concepte

ROI

El ROI (retorn de la inversió) mesura la rendibilitat d'una inversió com el benefici obtingut menys la inversió, dividit per la inversió: com més alt, millor. A diferència del VAN i de la TIR no descompta els fluxos, de manera que ignora quan arriben els diners.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 3. Anàlisi econòmica

RPA

El RPA (Robotic Process Automation) és la tecnologia de robots de programari que imiten les accions d'una persona sobre la interfície gràfica de les aplicacions per executar processos repetitius i basats en regles, sense haver de modificar les aplicacions ni disposar d'API.

Automatització i orquestració de serveis TIC. Serveis de RPA · 3. RPA — Robotic Process Automation

Se cita en: Eines de desenvolupament: LOW-CODE i NO-CODE

RPO

El punt en el temps anterior a la interrupció al qual es poden recuperar les dades, és a dir, la quantitat màxima acceptable de pèrdua de dades, expressada en temps. No forma part del MTD: mesura pèrdua d'informació, no durada de la caiguda.

Plans de recuperació davant desastres (DRP) i continuïtat de negoci (BCP) · 2.2 Les mètriques, i com es relacionen

Se cita en: Sistemes de còpia de seguretat model 3-2-1 i protecció contra ransomware

RTO

El temps màxim que un recurs pot romandre indisponible abans que l'impacte sigui inacceptable. Sempre ha de ser menor o igual que el MTD, mai al revés.

Plans de recuperació davant desastres (DRP) i continuïtat de negoci (BCP) · 2.2 Les mètriques, i com es relacionen

Se cita en: Sistemes de còpia de seguretat model 3-2-1 i protecció contra ransomware

SaaS

Model de servei en què el proveïdor explota l'aplicació ja acabada i tota la pila que hi ha a sota, i al client només li queden la configuració i les seves dades.

Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · 2. Els tres models de servei

Se cita en: Solucions CRM (Customer Relationship Management)

SACM

Un mateix element pot ser actiu i CI alhora; però hi ha CI que no són actius (un procés documentat, una relació entre components) i actius que no són CI rellevants (una llicència en desús, una impressora sense paper al magatzem).

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 6.3 Diferència entre actiu i element de configuració

Se cita en: Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4

Patró Saga

Manera de mantenir la consistència d'una operació que travessa diversos serveis sense transacció distribuïda: es descompon en una seqüència de transaccions locals i, si una falla, s'executen transaccions de compensació que desfan les anteriors. Es coordina per coreografia (esdeveniments) o per orquestració (un coordinador).

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 3.4 Dades

Se cita en: Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · Arquitectura de dades

SAM

Model d'alineació estratègica de Henderson i Venkatraman (Strategic Alignment Model) que relaciona quatre dominis —estratègia de negoci, estratègia de TI, processos organitzatius i processos de TI— mitjançant dos eixos: l'ajust estratègic entre l'extern i l'intern, i la integració funcional entre negoci i TI. No s'ha de confondre amb el SAM de gestió d'actius de programari (Software Asset Management), que és una pràctica d'ITIL i no un model d'alineació.

Planificació estratègica TIC · 2. Marcs de referència

SAML

SAML és l'estàndard de federació que defineix alhora un protocol i un format d'asserció en XML, signada i opcionalment xifrada, pensat per a l'inici de sessió únic web entre organitzacions.

Gestió d'identitats · 4. Federació i protocols moderns

SAN

Xarxa dedicada i d'alt rendiment que transfereix dades entre sistemes informàtics i elements d'emmagatzematge, donant accés a nivell de bloc a cabines consolidades des de múltiples servidors, que hi veuen un disc local.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 2. La SAN

EA-PS

L'extensió (Enterprise Extension) de SAP ERP específica per al sector públic, que adapta el nucli financer a la lògica de la comptabilitat pressupostària pública. El prefix EA (Enterprise Add-On) designa la família de mòduls opcionals de SAP ERP.

SAP FI i EA-PS · 3. SAP EA-PS — Enterprise Extension Public Services

Se cita en: SAP HCM (Human Capital Management)

SAP FI

El mòdul de comptabilitat financera externa de SAP. Registra tots els fets econòmics amb rellevància comptable i produeix els estats financers legals (balanç, compte de pèrdues i guanys) i la informació per a tercers: hisenda, auditors i proveïdors.

SAP FI i EA-PS · 2. SAP FI — Financial Accounting

HCM

SAP HCM (Human Capital Management; abans SAP HR, Human Resources) és el mòdul de gestió de recursos humans de SAP ERP: administració de personal, organització, temps, nòmina, contractació, formació, desenvolupament i autoservei.

SAP HCM (Human Capital Management) · 1. Què és

Se cita en: SAP TRM (Tax and Revenue Management)

SAP SuccessFactors

Suite de gestió del capital humà al núvol de SAP, evolució de SAP HCM, amb mòduls com Employee Central, Recruiting o Performance & Goals.

SAP HCM (Human Capital Management) · 5. Evolució i alternatives

SAP TRM

SAP TRM és la solució de SAP per a la gestió tributària i d'ingressos de dret públic de les administracions: gestió del padró de contribuents, liquidació, notificació, recaptació voluntària i executiva, fraccionaments, devolucions i inspecció.

SAP TRM (Tax and Revenue Management) · 1. Què és i què no és

Se cita en: SAP FI i EA-PS

SCCM

System Center Configuration Manager (SCCM), avui Microsoft Configuration Manager (part de Microsoft Intune / Endpoint Manager), és l'eina de gestió centralitzada de servidors i estacions de treball en un entorn Windows: permet la implementació, l'administració i la supervisió centralitzades de recursos en una xarxa basada en Windows.

Desplegament d'aplicacions. SCCM · 1. Què és SCCM

Se cita en: Gestió centralitzada de dispositius (endpoints)

SCIM

SCIM és l'estàndard que automatitza l'aprovisionament: descriu un esquema d'usuari i de grup i una interfície web perquè el sistema de recursos humans o l'IdP propaguin les altes, els canvis i les baixes a la resta d'aplicacions sense intervenció manual.

Gestió d'identitats · 2. El cicle de vida de la identitat

SCM

SCM (Supply Chain Management, gestió de la cadena de subministrament): coordina proveïdors, transport i inventari fora dels murs de l'organització.

Solucions ERP (Enterprise Resource Planning) · 7. ERP vs altres sistemes

Scrum

Definició de la Guia Scrum: Scrum és un marc de treball lleuger que ajuda persones, equips i organitzacions a generar valor a través de solucions adaptatives per a problemes complexos.

Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · 1. Scrum: el marc de referència

Se cita en: Gestió de la qualitat dels serveis TIC. Norma ISO 20000 · Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocaments de desenvolupament i cicle de vida

Scrum@BIT

El Scrum@IMI és l'adaptació de Scrum al context de l'Institut.

Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · 3. Scrum@BIT: l'adaptació municipal

Scrum Master

La persona responsable d'establir Scrum tal com el defineix la Guia i de l'eficàcia de l'equip, que facilita, entrena i elimina impediments, i proposa i promou millores en la forma de treball.

Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · 1.3 L'equip Scrum

SDS

Emmagatzematge definit per programari: separa el programari de gestió de l'emmagatzematge del maquinari físic subjacent i ofereix una gestió flexible, escalable i automatitzada dels recursos de dades amb independència del maquinari on s'executen, encara que sigui heterogeni.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 2.4 Virtualització de l'emmagatzematge

Segmentació del missatge

Tècnica comunicativa que adapta el contingut, el to i el canal a cada grup de destinataris en lloc d'emetre un missatge únic per a tothom. El seu objectiu és reforçar la connexió amb qui el rep; no és simplificar el contingut, que és la claredat comunicativa.

El servei d'Atenció a l'Usuari · 4. Canals

Service Desk

Punt únic de contacte entre el proveïdor de serveis de TI i tots els seus usuaris: captura la demanda de resolució d'incidents i de peticions de servei, i en conserva la titularitat fins al tancament encara que els hagi d'escalar. És una funció a ITIL v3 i una pràctica a ITIL 4.

El servei d'Atenció a l'Usuari · 1. Concepte i rol

Se cita en: Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM · Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4

malla de serveis

Capa d'infraestructura que gestiona la comunicació entre serveis: encaminament, balanceig, reintents, tallacircuits, mTLS, autorització i telemetria, sense tocar el codi de l'aplicació.

Desenvolupament d'aplicacions natives al núvol · 3.6 Malla de serveis (service mesh)

Se cita en: Disseny d'una arquitectura de microserveis

SERVQUAL

Qualitat (ISO 9000): grau en què un conjunt de característiques inherents d'un objecte compleix els requisits.

Gestió de la qualitat dels serveis TIC. Norma ISO 20000 · 1. Qualitat aplicada als serveis TIC

Set erres del canvi

Per avaluar l'impacte, els beneficis i els riscos d'un canvi, l'ITIL 2011 proposa set preguntes conegudes com les set erres.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 2.3 Les set erres del canvi

Set principis de les proves

Els set principis que l'ISTQB posa com a marc de tota prova: mostren la presència de defectes però mai la seva absència, l'exhaustivitat és impossible, cal provar aviat, els defectes s'agrupen, repetir sempre les mateixes proves deixa de trobar-ne (paradoxa del pesticida), tot depèn del context, i un producte sense defectes coneguts pot ser igualment inservible.

Disseny i realització de proves de programari · 1. Propòsit de les proves

Seu electrònica

Adreça electrònica disponible per a la ciutadania a través de xarxes de telecomunicacions la titularitat de la qual correspon a una administració pública o als seus organismes, i de la qual el titular respon quant a la integritat, la veracitat i l'actualització del que s'hi publica (Llei 40/2015, art. 38). És la garantia jurídica el que la distingeix dels seus veïns: el portal d'internet només informa i hi dona accés, el punt d'accés general és la seu que concentra l'entrada al conjunt de serveis d'una administració, i la carpeta ciutadana és l'espai personal i autenticat que hi ha a dins.

Administració electrònica i serveis digitals · 1.1 Seu, portal, punt d'accés general i carpeta ciutadana

Se cita en: SAP TRM (Tax and Revenue Management) · El servei d'Atenció a l'Usuari · La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions

SFA

Aquesta és la pregunta més freqüent del tema: quins mòduls són propis d'un CRM.

Solucions CRM (Customer Relationship Management) · 2. Mòduls habituals d'un CRM

Shadow IT

Shadow IT (Information Technology): maquinari, programari o serveis —sovint SaaS al núvol, contractats amb targeta corporativa— que una àrea de negoci adquireix, contracta o posa en marxa sense passar pel canal de demanda ni pel coneixement de l'àrea TIC.

Gestió de la demanda TIC · 4. La demanda no governada (shadow IT)

Se cita en: Models de computació híbrids. IaaS, PaaS i SaaS · Eines de desenvolupament: LOW-CODE i NO-CODE

SharePoint Online

Plataforma de col·laboració i de gestió de contingut d'equip de Microsoft 365: organitza els documents en llocs, i dins de cada lloc en biblioteques i llistes amb metadades, versions i permisos propis. El contingut és de l'equip o de l'organització i sobreviu a les persones que hi passen.

Treball documental: SharePoint i OneDrive · 1. Les dues peces

Se cita en: Eines de treball col·laboratiu en entorn Microsoft 365

Shift left

Objectiu de disseny que consisteix a desplaçar la resolució cap al nivell de suport més baix possible: el nivell 2 documenta perquè el nivell 1 pugui resoldre, i el nivell 1 documenta perquè l'usuari se serveixi sol al nivell 0. Mou el volum cap avall, no cap amunt.

El servei d'Atenció a l'Usuari · 3. Estructures organitzatives

Sistema autònom

Conjunt de xarxes sota una mateixa administració i amb una política d'encaminament única, identificat per un número (ASN), que s'interconnecta amb la resta d'Internet mitjançant BGP.

Internet i els seus components · 1. Arquitectura d'Internet

Sistema de lliurament de valor

Conjunt d'activitats estratègiques —portafolis, programes, projectes, productes i operacions— orientades a construir, sostenir i avançar l'organització; el projecte n'és un component, no un fi en si mateix.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 3. L'enfocament orientat al valor

Site survey

Estudi de camp que mesura sobre el terreny la propagació real de la radiofreqüència a l'edifici per decidir on van els punts d'accés. Es fa amb l'equip a l'edifici, a diferència de l'estudi predictiu, que només simula sobre plànols, i abasta molt més que triar els canals: ubicació, potència, nombre d'AP i interferències no wifi.

Xarxes Wi-Fi · 5. Disseny i desplegament

SKMS

Sistema de gestió del coneixement del servei (Service Knowledge Management System): la capa superior, que integra el CMS, la base de dades d'errors coneguts (KEDB) i la cartera de serveis.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 6.1 Conceptes

Se cita en: Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · Pràctiques ITIL v4 de suport al servei

SLA

Acord entre el proveïdor de serveis i el seu client que documenta el servei compromès i els objectius mesurables amb què se'n jutjarà el lliurament.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 6.1 Qui signa amb qui: SLA, OLA i UC

Se cita en: Plataforma d'observabilitat

SLI

Mesura concreta de la qualitat d'un servei, com ara el percentatge de peticions ateses en menys de 300 mil·lisegons. És el número que es mesura, no l'objectiu que se li imposa ni el compromís que se signa amb ningú.

Plataforma d'observabilitat · 9. Observabilitat i SRE

Se cita en: El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei

SLM

Pràctica de gestió del servei que fixa objectius de nivell de servei clars i basats en el negoci, i que assegura que el lliurament del servei es mesura, s'avalua i es gestiona contra aquests objectius.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 6. Els acords de nivell de servei

Se cita en: Gestió de la relació amb els usuaris interns. BRM

SLO

Objectiu intern que l'organització es fixa sobre un SLI, com ara un 99,9 % mensual. No es negocia amb el client ni comporta penalització: serveix per decidir quan cal deixar de desplegar i posar-se a estabilitzar.

Plataforma d'observabilitat · 9. Observabilitat i SRE

Se cita en: El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei

SLR

Recull d'allò que el negoci necessita d'un servei, escrit abans que existeixi cap acord signat i que serveix de base per negociar l'SLA.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 6.4 Del requisit a l'indicador: SLR, SLO i SLI

SNMP

Protocol estàndard de gestió de xarxa: un gestor llegeix i modifica les variables que cada dispositiu publica a la seva MIB, i l'agent del dispositiu li notifica esdeveniments sense que li ho demanin.

Plataforma d'observabilitat · 3.1 SNMP, el protocol clàssic de gestió de xarxa

Se cita en: Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC · Internet i els seus components · Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS

SOA (arquitectura orientada a serveis)

Estil d'arquitectura que organitza el sistema com un conjunt de serveis de gra gros, reutilitzables i independents de la plataforma, publicats amb un contracte i sovint integrats per un bus empresarial amb lògica a dins. És un estil, no una manera de comunicar: el seu avantatge és la reutilització i la interoperabilitat entre aplicacions diferents.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 2. Monòlit, SOA i microserveis

SOAP

Protocol d'intercanvi de missatges en XML entre processos, normalment sobre HTTP, amb contracte WSDL obligatori i l'ecosistema WS-* per a seguretat i transaccions. Que sigui un protocol, i no un estil, és justament el que el separa de REST.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 2. Monòlit, SOA i microserveis

Se cita en: Solucions ERP (Enterprise Resource Planning)

Sobirania de dades

Principi segons el qual les dades queden subjectes a les lleis del país on es troben o on opera qui les tracta; respon a on són les dades i quina llei hi aplica, i no s'ha de confondre amb la simple residència de les dades.

Cloud sobirà i cloud per a l'Administració Pública · 1. El problema: què vol dir sobirania

Sobirania tecnològica

La sobirania tecnològica és l'adopció de mesures orientades a reduir el bloqueig tecnològic —la dependència d'un únic proveïdor, format o tecnologia propietària— de manera que l'organització conservi la capacitat de decidir sobre l'evolució dels seus sistemes; no és la simple llibertat de triar quina marca es compra.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 1.3 Sobirania tecnològica i bloqueig del proveïdor

Se cita en: Cloud sobirà i cloud per a l'Administració Pública

SOLID

Conjunt de cinc principis de disseny orientat a objectes —responsabilitat única, obert-tancat, substitució de Liskov, segregació d'interfícies i inversió de dependències— que fa el codi més mantenible i extensible.

Gestió de la Qualitat del Programari · 7. Pràctiques de construcció

spine-leaf

L'arquitectura clàssica de tres capes —core, agregació i accés— està pensada per a trànsit nord-sud, el que entra i surt del CPD.

Centres de Processament de Dades (CPD) · 8. Arquitectura de xarxa del CPD

Se cita en: Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS

Sprint

Un Sprint nou comença immediatament després de la finalització de l'anterior.

Metodologia àgil al BIT: Scrum@BIT · 1.4 Els cinc esdeveniments

SQL

Llenguatge de consulta estructurat, normalitzat a la ISO/IEC 9075, amb què es defineix i es manipula una base de dades relacional: DDL per crear i modificar l'estructura de les taules i DML per consultar, inserir, actualitzar i esborrar registres. És el llenguatge, no el model de dades ni el motor: administrar el servidor —programar còpies de seguretat, per exemple— és feina del SGBD i no una operació d'SQL.

Arquitectura de dades · 5.1 Relacionals (SQL)

SQM

Qualitat del programari: grau en què un producte de programari satisfà els requisits establerts i les necessitats i expectatives implícites dels seus usuaris.

Gestió de la Qualitat del Programari · 1. Concepte

SRE

Enginyeria de fiabilitat del servei: disciplina formulada per Google que gestiona la fiabilitat amb mètodes d'enginyeria, fixant objectius mesurables (SLI i SLO) i convertint l'incompliment tolerat en un pressupost d'error que arbitra entre desplegar canvis i estabilitzar.

Plataforma d'observabilitat · 9. Observabilitat i SRE

SSO

L'SSO és el mecanisme que permet que una sola autenticació doni accés a totes les aplicacions a què la persona ja tingui dret, sense tornar a demanar credencials. No amplia els permisos de ningú ni dona accés d'administrador: només evita repetir l'autenticació.

Gestió d'identitats · 5. Components d'una solució IAM

STP

STP (Spanning Tree Protocol, 802.1D) evita els bucles a les topologies redundants bloquejant lògicament els enllaços sobrers i reactivant-los si cau el camí principal.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 4.3 STP i les seves variants

striping

Segmentació: repartir les dades en blocs consecutius entre diversos discos perquè les operacions es facin en paral·lel. Multiplica el rendiment i suma la capacitat, però tota sola no aporta cap redundància.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 3. RAID

Substitució

Una aplicació desplegada al parc no s'esborra i es torna a crear cada vegada que canvia: SCCM li dona un cicle de vida propi.

Desplegament d'aplicacions. SCCM · 3.2 Revisió, substitució i retirada

Sumarització

Sumarització (supernetting o agregació): substituir diverses xarxes contigües per un únic anunci i reduir la taula d'encaminament.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 2.3 Sumarització: com es calcula

SVS

El Sistema de Valor del Servei (SVS) és el model que descriu com tots els components i activitats d'una organització treballen conjuntament com un sistema per possibilitar la creació de valor. Pren com a entrada la demanda i les oportunitats i en treu valor, i el formen cinc components — els principis guia, la governança, la cadena de valor del servei, les pràctiques i la millora contínua.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 2. SVS: el Sistema de Valor del Servei

Se cita en: Gestió de la demanda TIC · Gestió del risc en ITIL v4 · Governança en el marc ITIL v4 · Planificació estratègica TIC

tailoring

Adaptació deliberada de l'enfocament, la governança i els processos de direcció d'un projecte per fer-los més adequats a l'entorn donat i al treball a realitzar; mai no arriba als requisits legals, contractuals ni normatius.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 4. L'adaptació (tailoring)

Tallacircuits (circuit breaker)

Patró que deixa de trucar un servei que ja se sap que falla, en lloc d'esperar el temps d'espera a cada petició. Compta les fallades i passa d'estat tancat a obert, i d'obert a mig obert per provar si el servei s'ha recuperat. El reintent insisteix; el tallacircuits desisteix.

Disseny d'una arquitectura de microserveis · 3.5 Resiliència i observabilitat

Tancament del projecte

Tancar el projecte o fase (v6, integració, grup de tancament): finalitzar totes les activitats per al projecte, fase o contracte.

Gestió de projectes (PMBOK v7): mesura del rendiment, riscos i tancament · 3. El tancament

TCP

TCP (Transmission Control Protocol): orientat a connexió i fiable.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 3.1 TCP

TDD

Desenvolupament guiat per proves: tècnica en què, per a cada requisit, s'escriu primer la prova que ha de fallar i després la implementació mínima que la fa passar, amb una refactorització final (roig → verd → refactor).

Disseny i realització de proves de programari · 5.1 Desenvolupament guiat per proves (TDD)

Se cita en: Gestió de la Qualitat del Programari

Tècniques d'anàlisi de causa arrel

No totes serveixen per al mateix cas: els cinc perquès funcionen quan la cadena de causes és lineal i cal arribar-hi de pressa; el diagrama d'Ishikawa (espina de peix), quan les causes possibles s'agrupen per categories (persones, procés, tecnologia...); l'anàlisi de Pareto, quan cal prioritzar entre moltes causes candidates i atacar primer les que més pesen; i l'aïllament per bisecció, quan el sistema es pot dividir per parts i descartar-ne la meitat a cada pas.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 4.3 Tècniques d'anàlisi de causa arrel

Tecniques de gestio de conflictes

Conjunt de cinc tècniques de Thomas-Kilmann per gestionar conflictes, de retirar-se o eludir fins a col·laborar per resoldre el problema, aquesta última la preferida perquè incorpora tots els punts de vista i arriba a un consens durador.

Gestió de projectes (PMBOK v7): lideratge, equip i gestió de recursos · 6. Gestió de conflictes

Thin provisioning

Assignació d'una capacitat lògica superior a la física realment instal·lada, que es va consumint a mesura que s'hi escriu. Al contrari del thick provisioning, que reserva tot l'espai per endavant, estalvia molta capacitat, però obliga a vigilar l'ocupació real: si el pool s'omple, s'aturen alhora tots els volums que en pengen.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 2.3 Conceptes de gestió

TIA-942

La TIA-942 és l'estàndard d'infraestructura de centres de dades de la Telecommunications Industry Association, aprovat també per l'ANSI: fixa la classificació TIER segons el nivell de disponibilitat i de redundància, i divideix el CPD en espais funcionals —sala d'entrada (ER), àrea de distribució principal (MDA), horitzontal (HDA) i d'equipament (EDA)— units pel cablatge troncal i per l'horitzontal.

Centres de Processament de Dades (CPD) · 1.2 Espais funcionals TIA-942 i sala d'entrada de proveïdors

TIER

L'Uptime Institute i la norma ANSI/TIA-942 estableixen un conjunt de categories en funció del nivell de disponibilitat requerit i del nivell de redundància de la infraestructura de suport.

Centres de Processament de Dades (CPD) · 5. Nivells de disponibilitat: la classificació TIER

TIR

La TIR (taxa interna de retorn) és la taxa de descompte que fa que el VAN d'una inversió sigui igual a zero: el projecte és acceptable quan la TIR supera el cost de capital.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 3. Anàlisi econòmica

Topologia en estrella

Forma en què s'interconnecten els nodes d'una xarxa —en estrella tots pengen d'un node central, en malla completa tots s'uneixen amb tots— i que determina el camí entre dos punts i el nombre d'enllaços, n · (n − 1) / 2 en malla completa. No s'ha de confondre amb la topologia dels sistemes d'informació geogràfica, que és la relació espacial entre elements del territori.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 11. Disseny d'una xarxa corporativa

Se cita en: Centres de Processament de Dades (CPD)

Traça

Seguiment d'una mateixa petició a través de tots els serveis que travessa, descompost en spans amb relació pare-fill. És el pilar que diu on s'ha gastat el temps i quin servei ha fallat.

Plataforma d'observabilitat · 2. Els tres pilars

Se cita en: Centres de Processament de Dades (CPD)

Transformació digital

Transformació digital és el canvi profund del model de funcionament d'una organització —processos, cultura, relació amb els usuaris i model de servei— possibilitat per les tecnologies digitals.

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 1. Concepte i graus de digitalització

transició del servei

Propòsit de la fase: construir, provar i desplegar els serveis nous o modificats, assegurant que compleixen els requisits documentats a l'etapa de disseny, i gestionar el risc del canvi per minimitzar-ne l'impacte en l'operació.

Pràctiques ITIL v4 de lliurament de serveis · 7. La transició del servei a l'ITIL v3

Tres graus de la digitalització

Cal distingir-los: la resposta falsa descriu la transformació digital com un simple trasllat dels processos al món digital «sense canvis significatius».

La Transformació Digital i l'impacte en les organitzacions · 1.1 Els tres graus

Tres pilars de l'observabilitat

Els tres pilars de l'observabilitat són les mètriques, els registres i les traces. El que fa una plataforma no és tenir-los per separat, sinó poder saltar d'un pilar a l'altre pels identificadors que comparteixen.

Plataforma d'observabilitat · 2. Els tres pilars

UAT

Prova d'acceptació d'usuari: la que executen els usuaris finals o els representants del negoci, en un entorn i amb dades realistes, per validar l'adequació a l'ús i decidir si accepten el sistema. No busca defectes tècnics.

Disseny i realització de proves de programari · 2. Nivells de prova

UC

Contracte legalment vinculant entre el proveïdor de serveis i un tercer aliè a l'organització que sosté, des de fora, una part del servei compromès.

El catàleg de serveis TIC i els acords de nivell de servei · 6.1 Qui signa amb qui: SLA, OLA i UC

UDP

UDP (User Datagram Protocol): sense connexió i no fiable.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 3.2 UDP

UEM

UEM (Unified Endpoint Management) és la gestió unificada de tots els dispositius —PC, portàtils, mòbils, tauletes, IoT— des d'una única consola i un únic conjunt de polítiques. És l'estat de l'art.

Gestió centralitzada de dispositius (endpoints) · 1. Conceptes i sigles

Unitat de rack

L'armari o bastidor (rack) de 19 polzades és el moble normalitzat on es munta l'equipament actiu del CPD.

Centres de Processament de Dades (CPD) · 1.4 L'armari de 19 polzades i la unitat de rack

Utilitat

La utilitat és la funcionalitat que un producte o servei ofereix per satisfer una necessitat concreta: el «què fa», l'adequació al propòsit. Un servei té utilitat si millora l'acompliment de qui el fa servir o si li elimina restriccions. És una de les dues meitats del valor; l'altra és la garantia.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 1.1 Servei, valor, utilitat i garantia

Validació

Comprovació que el producte construït satisfà la necessitat real de qui l'ha d'usar: «construïm el producte correcte?». Un sistema pot passar la verificació i fallar la validació, perquè compleix una especificació equivocada.

Disseny i realització de proves de programari · 1. Propòsit de les proves

Validar l'abast

Procés de seguiment i control que formalitza l'acceptació dels entregables ja completats. El fa el client o el patrocinador i va després de Controlar la qualitat, que és qui comprova amb l'equip que l'entregable compleix les especificacions: allà es verifica la correcció, aquí s'obté l'acceptació.

Gestió de projectes (PMBOK v7): gestió del treball del projecte · 4.3 Validar l'abast enfront de Controlar la qualitat

Valor

La vàlua, la importància o la utilitat d'alguna cosa. És subjectiu i depèn de la perspectiva de l'interessat, i pot ser financer, social, ambiental o de missió pública.

Gestió de projectes (PMBOK v7): enfocament orientat al valor i adaptació al context · 3. L'enfocament orientat al valor

Valor

Beneficis, utilitat i importància percebuts d'alguna cosa. A ITIL el valor es cocrea entre proveïdor i consumidor —el consumidor hi aporta requisits, informació, decisions i temps—, de manera que sempre és percebut pel consumidor i no es pot fixar unilateralment ni deduir del cost d'implantació. Les seves dues meitats són la utilitat i la garantia.

Gestió de serveis TIC. Marc ITIL v4 · 1.1 Servei, valor, utilitat i garantia

VAN

El VAN (valor actual net) és la suma dels fluxos de caixa futurs descomptats a una taxa determinada, menys la inversió inicial: si el VAN és més gran que zero, el projecte crea valor.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 3. Anàlisi econòmica

VBF

Part d'un procés de negoci crítica per al seu èxit, sobre la qual s'ha de dissenyar la disponibilitat, en lloc de dissenyar-la per igual per a tot el sistema.

Gestió de la capacitat i disponibilitat TIC · 2.1 Disponibilitat, fiabilitat, mantenibilitat i servibilitat

VDI

VDI (Virtual Desktop Infrastructure): en lloc de gestionar el dispositiu físic, es centralitza l'escriptori mateix.

Gestió centralitzada de dispositius (endpoints) · 3.2 Escriptoris virtuals (VDI)

VEC

El valor estimat del contracte (VEC) és l'import total pagador pel contracte sense IVA, incloent-hi les pròrrogues i les modificacions previstes, i és la xifra que determina quin procediment s'ha de seguir i si el contracte està subjecte a regulació harmonitzada.

Prospecció de solucions TIC: casos de negoci · 4.3 El valor estimat del contracte (VEC)

Verificació

Comprovació que el producte s'ha construït conforme a l'especificació: «construïm bé el producte?». Mira el compliment del document, no si el document demanava el que calia — això últim és la validació.

Disseny i realització de proves de programari · 1. Propòsit de les proves

Versionat

Conservació automàtica de l'historial de canvis d'un document a la biblioteca, amb versions principals i secundàries, de manera que se'n pot consultar i restaurar qualsevol versió anterior. Es configura biblioteca a biblioteca.

Treball documental: SharePoint i OneDrive · 3. Funcionalitats de treball documental

Se cita en: Sistemes de còpia de seguretat model 3-2-1 i protecció contra ransomware

Via Oberta

Servei de transmissió de dades del Consorci AOC que permet a una administració catalana consultar informació que ja consta en poder d'una altra, de manera que no s'hagi d'exigir a la ciutadania un document que l'Administració ja té. És una via de consulta, no de tramitació: enviar expedients i documents a una altra administració catalana es fa per l'EACAT.

Administració electrònica i serveis digitals · 6. Interoperabilitat i reutilització

Se cita en: Solucions CRM (Customer Relationship Management)

VLAN

VLAN (Virtual Local Area Network, 802.1Q): segmentació lògica en dominis de difusió independents, amb trunk etiquetat entre commutadors.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 4.2 VLAN

Se cita en: Internet i els seus components · Xarxes Wi-Fi · Sistemes SAN i nivells de RAID

VLSM

Ús de màscares de longitud diferent dins d'una mateixa xarxa, perquè cada subxarxa tingui només les adreces que necessita; CIDR aporta la notació de prefix i VLSM la fa servir per dimensionar subxarxa a subxarxa.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 2.2 CIDR i subnetting

VRF

Taula d'encaminament independent dins d'un mateix encaminador, que aïlla les rutes i l'adreçament d'un client de les de la resta de clients i permet que dos clients facin servir el mateix rang privat sense col·lisionar.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 6.3 MPLS L3VPN i MP-BGP

VRRP

Protocol estàndard que fa que dos o més encaminadors comparteixin una adreça IP virtual de passarel·la, amb un mestre actiu i un de reserva que l'assumeix si el mestre cau; és l'equivalent obert de l'HSRP de Cisco.

Protocols, estructura i adreçament: TCP/IP v4 i MPLS · 5.4 Redundància de la passarel·la

Workaround

Detecció → registre → categorització → priorització → diagnòstic inicial → escalat (si cal) → investigació i diagnòstic → resolució i recuperació → tancament.

Pràctiques ITIL v4 de suport al servei · 3.1 Cicle de vida

WPA3

WPA3 (Wi-Fi Protected Access 3) substitueix el PSK per SAE (Simultaneous Authentication of Equals), que resisteix els atacs de diccionari fora de línia i aporta forward secrecy. La variant Enterprise és 802.1X reforçat, amb mode de 192 bits per a entorns d'alta seguretat, i les trames de gestió protegides (PMF) hi són obligatòries.

Xarxes Wi-Fi · 4. Seguretat

Write penalty

Nombre d'operacions físiques de disc que costa una sola escriptura lògica: 1 en RAID 0, 2 en RAID 1 i 10, 4 en RAID 5 —llegir la dada i la paritat velles i tornar a escriure-les totes dues— i 6 en RAID 6, que en manté dues paritats independents.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 3.2 Consideracions

WSN

Barcelona Wifi és un dels desplegaments de wifi ciutadana més grans d'Europa, amb centenars de punts a equipaments i via pública.

Xarxes Wi-Fi · 6. Wi-Fi pública i municipal

X.500

X.500 és la sèrie d'estàndards de serveis de directori de l'ITU-T que estructura les dades en un arbre jeràrquic, el DIT, en què cada entrada s'identifica de manera única pel seu DN i pertany a classes d'objecte que determinen els atributs que pot tenir.

Gestió d'identitats · 3. Serveis de directori

Zoning

Control d'accés que es configura al commutador de la SAN i decideix quins iniciadors poden veure quins objectius dins del fabric; la bona pràctica és una zona per iniciador. És previ i diferent del LUN masking, que decideix ja dins de la cabina.

Sistemes SAN i nivells de RAID · 2.3 Conceptes de gestió

Antes de empezar

El temario que se lee aquí es de elaboración propia: lo escribe quien mantiene la herramienta siguiendo el programa oficial, no el tribunal. No sustituye a las fuentes originales ni equivale a preparar la oposición con ellas.

Está siempre en revisión y puede contener errores. Si ves algo mal —un dato incorrecto, materia que falta, algo que no va en ese tema— avísalo con los tres puntos que salen a la derecha de cada párrafo. Se agradece mucho: es la forma de arreglarlo.

Leer el aviso completo