El Reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona

Todavía no ha caído en ningún examen publicado. · 8 min

Sin esquema, a propósito

Enunciat oficial. El Reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquest tema és una meitat. El programa oficial ho diu tot en un sol epígraf, el 72. Aquesta casa el parteix en dos temes perquè són dues matèries que no comparteixen ni una paraula, i cadascun es queda el seu tros literal de l'enunciat: junts són l'epígraf sencer (norma C-34). L'altra meitat és barcelona/prevencion-de-riesgos-laborales.

Norma: Reglament d'ús de la llengua catalana. Marc superior: art. 3 de la Constitució espanyola, EAC, art. 6 (el català és la llengua pròpia de Catalunya i és, com el castellà, llengua oficial; l'aranès és oficial a Catalunya), EAC, art. 33 i EAC, art. 34 (drets lingüístics), i la Llei 1/1998 (Llei 1/1998, de política lingüística).

1. Àmbit d'aplicació i principis

Àmbit d'aplicació (Reglament, art. 1): abasta l'Ajuntament de Barcelona i els organismes i entitats que en depenen. També hi queden subjectes les empreses que gestionen indirectament serveis locals (per concessió o una altra forma de gestió indirecta), que ho han de preveure en els plecs i contractes, i les empreses amb un concert o conveni de col·laboració amb l'Ajuntament, o beneficiàries d'ajuts o subvencions, que han d'emprar almenys el català en la retolació, els avisos i la documentació adreçats al públic quan estiguin vinculats a l'objecte de l'ajut o el conveni.

• El català és la llengua pròpia de l'Ajuntament de Barcelona i, per tant, la llengua d'ús normal i general de l'organització municipal, en les actuacions internes i en la relació amb els ciutadans, sens perjudici dels drets lingüístics d'aquests.
• Drets dels ciutadans (Llei 1/1998, art. 4): dret a conèixer les dues llengües oficials, a expressar-se en qualsevol de les dues, oralment i per escrit, en les relacions i els actes públics i privats, a ser atesos en qualsevol de les dues i a no ser discriminats per raó de la llengua oficial que utilitzin.
• Deure de disponibilitat lingüística de l'Administració: ha de poder atendre en totes dues llengües oficials.
• Cap requisit de traducció: els documents presentats en qualsevol de les dues llengües oficials són vàlids i no se'n pot exigir traducció.

2. Ús en l'organització municipal i relacions amb els administrats

• Actuacions internes (informes, actes, comunicacions entre òrgans, retolació, aplicacions informàtiques): en català.
• Documentació adreçada als ciutadans: en català, i en castellà si la persona interessada ho sol·licita. En els procediments amb persones interessades que ho demanin, cal lliurar la documentació en la llengua sol·licitada.
• Documents que han de tenir efectes fora del territori de Catalunya: en castellà, sens perjudici de la versió catalana.
• Impresos, formularis i models normalitzats: cal oferir-los en totes dues llengües oficials.
• Atenció oral: el personal ha d'atendre en la llengua oficial que triï el ciutadà.
• Registres (Reglament, art. 18): els assentaments dels registres administratius municipals s'han de fer en català.
• Retolació, senyalització i publicitat institucional: en català, amb les excepcions de la senyalització de trànsit i les que exigeixin la seguretat o la normativa.
• Contractació i subvencions: els contractistes i les entitats beneficiàries han de respectar els drets lingüístics i emprar el català en les seves relacions amb l'Ajuntament i amb la ciutadania en l'execució del contracte; els plecs hi han d'incorporar la clàusula corresponent.
• Aranès i altres llengües: respecte de l'aranès com a llengua oficial i atenció a la diversitat lingüística.
• Òrgans: la Direcció de Serveis Lingüístics o l'Oficina del Català dona suport, assessorament, traducció i formació.

3. Relacions institucionals (Reglament, arts. 9 a 11)

• Amb administracions dins de l'àmbit lingüístic català: la documentació que l'Ajuntament els adreça es redacta en català; en aquesta mateixa llengua es redacten també les comunicacions adreçades a l'Administració General de l'Estat i als òrgans judicials radicats dins d'aquest àmbit.
• Amb administracions de fora de l'àmbit lingüístic català: la documentació oficial es redacta en català i en castellà i, si escau, també en l'altra llengua oficial de l'administració receptora.
• Còpies de documents originals en català que s'enviïn a administracions de fora de l'àmbit lingüístic català: es trameten en català, acompanyades de la traducció a la llengua oficial del territori de destinació.

4. Selecció, provisió i formació del personal (Reglament, arts. 19 a 22)

• Acreditació en l'accés: en tot procés de selecció per accedir a una plaça de l'Ajuntament, inclòs el personal laboral, cal acreditar el coneixement de la llengua catalana —oral i, si escau, escrit— en el grau adequat a les funcions de la plaça; les bases de cada convocatòria han de fixar el nivell exigit, que sol ser el nivell C1 (Certificat de nivell de suficiència) per als grups A1 i A2 —ambdós amb titulació universitària—.
• Tribunals: un membre del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, o de l'entitat que determini la convocatòria, forma part dels tribunals qualificadors com a assessor per valorar els coneixements de català.
• Formació: l'Ajuntament ha de facilitar la formació de català a tot el personal funcionari i laboral, i la formació professional interna s'ha de fer normalment en català.

5. Sistemes d'informació

Aquest és el punt de contacte amb la vessant TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) del temari:

• Els ordinadors i els serveis de telefonia mòbil han d'estar adaptats per funcionar en català (Reglament, art. 3.5), i també els programes, l'ofimàtica i les aplicacions dissenyades o adaptades per a usos específics de l'Ajuntament, «en la màxima mesura possible».
• Les aplicacions i els serveis digitals municipals —seu electrònica, tràmits, apps, formularis, missatges d'error, correus automàtics i notificacions— han d'estar en català, amb la versió en castellà disponible per als ciutadans que ho sol·licitin.
• La contractació de programari i de serveis TIC ha d'exigir la disponibilitat en català i la possibilitat de localització, i la terminologia s'ha d'ajustar als criteris del TERMCAT (Centre de Terminologia Catalana).
• L'accessibilitat i la llengua van juntes: WCAG (Web Content Accessibility Guidelines) 2.1 AA i llenguatge clar.
• Els conjunts de dades obertes i les seves metadades s'han de publicar en català → tema 33.

6. Compliment i seguiment (Reglament, arts. 23 i 24)

• Comissió interdepartamental de seguiment: en formen part, com a mínim, l'alcalde o alcaldessa (o la persona en qui delegui la presidència), els regidors o regidores que designi, el secretari o secretària general, el cap o la cap de personal, el responsable del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, i un representant del comitè d'empresa i un altre de la junta de personal.
• Es reuneix almenys un cop l'any —i extraordinàriament quan la convoqui l'alcalde o alcaldessa— per analitzar el compliment i el desplegament del Reglament, i pot proposar-ne l'actualització, l'ampliació o la revisió.
• Sota la seva dependència hi ha una comissió tècnica amb funcions d'informació, seguiment i impuls de la normalització lingüística.

7. Impuls institucional, toponímia i empreses (Reglament, arts. 25 a 29)

L'últim capítol no regula com parla l'Ajuntament cap endins, sinó què fa l'Ajuntament perquè es parli català a la ciutat. És la diferència que el temari pregunta: els capítols anteriors són ús, aquest és foment.

• Foment de l'ús: l'Ajuntament promou el català en la publicitat de la via pública i en les activitats laborals, professionals, mercantils, culturals, associatives, esportives i lúdiques d'àmbit municipal, a través del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona o en col·laboració amb ell. Cada organisme municipal ha d'impulsar la normalització en el seu àmbit, amb el suport tècnic d'aquest centre.
• Toponímia (art. 26.2 i 27.2): l'Ajuntament garanteix l'ús de la toponímia oficial catalana —inclosa la forma catalana del nomenclàtor de carrers i vies— i la creació de denominacions genuïnes per a la toponímia nova que surti de l'expansió o la remodelació de l'espai urbà. En la senyalització i en qualsevol suport municipal, la toponímia sempre és la forma catalana: no admet excepció.
• Senyalització viària (art. 27.1): la retolació i la senyalització viària, provisional o fixa, que depengui de l'Ajuntament o que instal·lin les seves adjudicatàries i concessionàries, figura preferentment en català, sens perjudici de la normativa de trànsit i seguretat viària.
• Incentius (art. 28): l'Ajuntament pot establir subvencions, bonificacions i exempcions fiscals per a les actuacions de normalització i foment del català al municipi.
• Empreses concessionàries (art. 29): les empreses municipals i les concessionàries que exploten un servei concedit han d'emprar normalment el català en la documentació interna i en la retolació, i les instruccions d'ús, l'etiquetatge i l'embalatge dels productes o serveis que ofereixen han de ser com a mínim en català (Llei 1/1998, art. 30 i art. 26 de la Llei 3/1993, de l'estatut del consumidor).

Per recordar

• El català és la llengua pròpia i d'ús normal de l'Ajuntament; el ciutadà té dret a ser atès i a rebre la documentació en la llengua oficial que triï i a no ser discriminat per aquest motiu.
• Amb altres administracions dins l'àmbit lingüístic català, sempre en català; fora d'aquest àmbit, en català i castellà.
• L'accés a la funció pública municipal exigeix acreditar coneixement de català (habitualment nivell C1 per als grups A1 i A2, ambdós amb titulació universitària); la Comissió interdepartamental de seguiment es reuneix almenys un cop l'any.
• Els sistemes d'informació municipals han d'estar en català, i la contractació TIC ha d'exigir-ne la disponibilitat.
• La toponímia en la senyalització municipal és sempre la forma catalana (sense excepció); la senyalització viària, en canvi, és preferentment en català, perquè cedeix davant la normativa de trànsit. Les dues estan a l'article 27 i és on es confonen.