El poder judicial

14 preguntas de exámenes anteriores · 13 min · 15 hermanas, de otra categoría

Enunciat oficial. El poder judicial: funcions i principis. L'organització judicial. El Consell General del Poder Judicial. El Ministeri Fiscal. El Tribunal Suprem. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Regulació: títol VI de la Constitució (arts. 117–127) i LOPJ (LO 6/1985, d'1 de juliol).

1. Principis constitucionals

Art. 117 CE — literal:

«1. La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados integrantes del poder judicial, independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la ley. 3. El ejercicio de la potestad jurisdiccional en todo tipo de procesos, juzgando y haciendo ejecutar lo juzgado, corresponde exclusivamente a los Juzgados y Tribunales determinados por las leyes, según las normas de competencia y procedimiento que las mismas establezcan.»

Els quatre atributs del jutge (independents, inamovibles, responsables, sotmesos únicament a l'imperi de la llei) cauen literalment.

Altres principis:

• Unitat jurisdiccional (art. 117.5): és la base de l'organització i funcionament dels tribunals. La llei regula l'exercici de la jurisdicció militar en l'àmbit estrictament castrense i en els supòsits d'estat de setge.
• Exclusivitat: els jutjats i tribunals no exerceixen més funcions que la jurisdiccional i les que expressament els atribueixi la llei en garantia de qualsevol dret (art. 117.4).
• Prohibició dels tribunals d'excepció (art. 117.6).
• Inamobilitat (art. 117.2): els jutges no poden ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sinó per alguna de les causes i amb les garanties previstes a la llei.
• Gratuïtat de la justícia quan així ho disposi la llei i, en tot cas, respecte dels qui acreditin insuficiència de recursos per litigar (art. 119).
• Publicitat de les actuacions judicials, amb les excepcions que prevegin les lleis de procediment; el procediment és predominantment oral, sobretot en matèria criminal; les sentències són sempre motivades i es pronuncien en audiència pública (art. 120).
• Responsabilitat patrimonial de l'Estat pels danys causats per error judicial i pel funcionament anormal de l'Administració de justícia (art. 121).
• Obligació de complir les sentències i resolucions fermes i de prestar la col·laboració requerida (art. 118).
• Acció popular i participació en la justícia mitjançant la institució del jurat, en els processos penals que la llei determini (art. 125).
• Incompatibilitats (art. 127): jutges, magistrats i fiscals, mentre estiguin en actiu, no poden exercir altres càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o sindicats. La llei ha d'establir el sistema i modalitats d'associació professional.
• La policia judicial depèn dels jutges, tribunals i Ministeri Fiscal en les funcions d'esbrinament del delicte i descobriment i assegurament del delinqüent (art. 126).

2. L'organització judicial

La planta i demarcació es fixen per llei (LOPJ, art. 26 i següents). Ordres jurisdiccionals: civil, penal, contenciós administratiu i social (i el militar, com a jurisdicció especialitzada).

Àmbits territorials (de menor a major): municipi → partit judicial → província → comunitat autònoma → Estat.

2.1 El Tribunal Suprem

Art. 123 CE:

«El Tribunal Supremo, con jurisdicción en todo España, es el órgano jurisdiccional superior en todos los órdenes, salvo lo dispuesto en materia de garantías constitucionales.»

• El President el nomena el Rei a proposta del CGPJ (Consell General del Poder Judicial); és alhora President del CGPJ (art. 123.2 i 122.3).
• Sales: 1a Civil, 2a Penal, 3a Contenciosa administrativa, 4a Social i 5a Militar. També la Sala especial de l'art. 61 LOPJ (per a recursos de revisió, conflictes de competència entre sales, il·legalització de partits polítics, etc.).
• Aforaments: la Sala Penal coneix de les causes contra el President del Govern, membres del Govern, diputats i senadors, membres del CGPJ, etc.
• La matèria de garanties constitucionals és del Tribunal Constitucional, que per això no és «superior» al TS (Tribunal Suprem) sinó que actua en un pla diferent.

2.2 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

• Art. 152.1 CE: un Tribunal Superior de Justícia culmina l'organització judicial en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem.
• Art. 95 EAC (EAC, art. 95): el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en l'ordre jurisdiccional civil, per a resoldre els recursos de cassació fonamentats en el dret propi de Catalunya, i l'última instància de tots els processos judicials iniciats a Catalunya, així com de tots els recursos que es tramitin dins del territori, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem.
• El President del TSJC és nomenat pel Rei a proposta del CGPJ; el president de la Generalitat n'ordena la publicació al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).
• Sales: Civil i Penal, Contenciosa administrativa i Social.
• Les successives instàncies processals s'han d'esgotar dins de Catalunya (art. 95.3 <abbr title="EAC, art. 95.

2.3 L'ordre jurisdiccional contenciós administratiu

Regulada per la LJCA (Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, Llei 29/1998). És on acaba la via administrativa i comença la via judicial: la revisió d'un acte administratiu passa primer pels recursos administratius (alçada, reposició), i quan aquests s'esgoten —o l'acte ja hi posava fi directament— s'obre la via contenciosa.

• Objecte (art. 1 LJCA): l'actuació de les Administracions públiques subjecta a Dret administratiu i les disposicions generals de rang inferior a la llei.
• El que NO li correspon (art. 3 LJCA), que és per on solen preguntar-ho: les qüestions atribuïdes als ordres civil, penal i social, el recurs contenciós disciplinari militar, els conflictes de jurisdicció entre jutjats i Administració, i els conflictes d'atribucions entre òrgans d'una mateixa Administració —aquests els resol la mateixa Administració, no un jutge.
• Actes recorribles (art. 25 LJCA): les disposicions de caràcter general i els actes exprés i presumptes que posin fi a la via administrativa —siguin definitius o de tràmit, si aquests últims decideixen el fons, impedeixen continuar el procediment o produeixen indefensió o perjudici irreparable—. També la inactivitat de l'Administració i la via de fet.
• Òrgan competent, segons qui va dictar l'acte:

• Termini per interposar-lo (art. 46 LJCA): dos mesos des de la notificació o publicació de l'acte exprés; sis mesos si és per silenci. És el termini judicial —no es confongui amb l'un mes del recurs d'alçada administratiu previ.
• Les parts (arts. 19 i 23–24 LJCA). Està legitimat qui tingui un dret o interès legítim, i la postulació canvia segons l'òrgan:

És a dir: davant d'un jutjat la part pot conferir a l'advocat les funcions de representació que altrament farien un procurador, i llavors és a l'advocat a qui es notifiquen les actuacions; davant d'una sala calen els dos. Les Administracions públiques les representen i defensen els seus propis lletrats (art. 24).

3. El Consell General del Poder Judicial

Art. 122.2 CE: «El Consejo General del Poder Judicial es el órgano de gobierno del mismo.»

• Composició (LOPJ, art. 566): el President del Tribunal Suprem, que el presideix, i 20 vocals nomenats pel Rei per un període de cinc anys: 12 jutges o magistrats en actiu i 8 juristes de reconeguda competència.
• Elecció (LOPJ, art. 567): cada cambra —Congrés i Senat, per separat— elegeix 10 vocals per majoria de 3/5 dels seus membres: 6 del torn judicial i 4 juristes amb més de quinze anys d'exercici. Sumats els dos torns de les dues cambres surten els 12 + 8 totals. Cap vocal del Consell sortint pot repetir en el nou.
• Renovació: cada cinc anys, en la seva totalitat, comptats des de la constitució del Consell. Si les cambres no la fan a temps, el Consell sortint continua «en funcions», amb les seves atribucions limitades a l'ordinari —nomenaments reglats, disciplina, formació— i sense poder fer nomenaments discrecionals d'alts càrrecs judicials fins que el nou Consell prengui possessió (LOPJ, art. 570 bis, introduït arran dels anys de bloqueig del Consell 2018-2024).
• Funcions (LOPJ, art. 560): nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari; proposta de nomenament del President del TS i de dos magistrats del Tribunal Constitucional; informe preceptiu dels avantprojectes de llei que afectin l'estatut judicial; formació; memòria anual a les Corts.
• El CGPJ no jutja: no exerceix potestat jurisdiccional. La seva funció és de govern del poder judicial.

4. El Ministeri Fiscal

Art. 124 CE — literal:

«1. El Ministerio Fiscal, sin perjuicio de las funciones encomendadas a otros órganos, tiene por misión promover la acción de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley, de oficio o a petición de los interesados, así como velar por la independencia de los Tribunales y procurar ante éstos la satisfacción del interés social. 2. El Ministerio Fiscal ejerce sus funciones por medio de órganos propios conforme a los principios de unidad de actuación y dependencia jerárquica y con sujeción, en todo caso, a los de legalidad e imparcialidad.»

• Es regeix per l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal (Llei 50/1981).
• El Fiscal General de l'Estat és nomenat pel Rei a proposta del Govern, oït el Consell General del Poder Judicial, entre juristes espanyols de reconegut prestigi amb més de quinze anys d'exercici efectiu de la professió. El mandat és de quatre anys.
• Quatre principis: unitat d'actuació, dependència jeràrquica, legalitat i imparcialitat. Els dos primers són d'organització; els dos últims, d'actuació.
• El Ministeri Fiscal està integrat amb autonomia funcional dins del poder judicial, però no forma part de la judicatura.

Claus d'examen

• El nombre de membres del CGPJ depèn de si es compta el president: 20 vocals nomenats pel Rei, i 21 membres amb el president del Tribunal Suprem inclòs. Les dues xifres han caigut per separat, i la tercera pregunta parteix els vocals en 12 judicials (Comu-A1 2021, p. 11; Comu-A1 2024, p. 6 i p. 43).
• La jerarquia és del Ministeri Fiscal, mai dels jutges. Als jutges els regeixen independència, inamovibilitat, responsabilitat i submissió a la llei —la jerarquia és l'intrús (Comu-A2 2018, p. 24)—; al Ministeri Fiscal, en canvi, unitat d'actuació i dependència jeràrquica, amb legalitat i imparcialitat, i és la fórmula literal que es repeteix (Comu-A1 2021, p. 78; Comu-A2 2021, p. 16; Comu-A2 2018, p. 23).
• Del TSJC es pregunta la fórmula literal: òrgan previst a l'Estatut d'autonomia com a culminació de l'organització judicial de Catalunya (Comu-A1 2021, p. 12; Comu-A2 2021, p. 17). El distractor recurrent li atribueix la unificació de doctrina en exclusiva, que no és seva (Comu-A1 2018, p. 17).
• Del Tribunal Suprem, les sales. Els aforats —diputats i senadors— van a la Sala Penal (Comu-A2 2018, p. 17; Comu-A2 2024, p. 9), i el distractor de la llista de sales és la Sala d'Apel·lació, que el TS no té (Comu-A2 2021, p. 20).
• Els conflictes d'atribucions entre òrgans d'una mateixa Administració no són contenciosos (art. 3 LJCA): els resol la pròpia Administració. És la resposta a «què NO correspon a aquest ordre» (Comu-A1 2017, p. 69).
• Davant d'un òrgan unipersonal, l'advocat pot assumir la representació del procurador (art. 23.1 LJCA); davant d'un òrgan col·legiat calen els dos (Comu-A1 2017, p. 70). El parany és oferir el procurador com a imprescindible sempre.

Per recordar

• Els jutges són independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei.
• La unitat jurisdiccional és la base de l'organització i funcionament dels tribunals.
• El TS és l'òrgan superior en tots els ordres, llevat del que disposa la matèria de garanties constitucionals.
• CGPJ: President del TS + 20 vocals, 5 anys, 12 judicials + 8 juristes (cada cambra n'elegeix 10: 6+4, per 3/5, juristes amb més de 15 anys d'exercici). No jutja: governa. Si no es renova a temps, el sortint continua en funcions, amb atribucions limitades.
• Fiscal General de l'Estat: proposta del Govern, oït el CGPJ, mandat de 4 anys.
• Ministeri Fiscal: unitat d'actuació i dependència jeràrquica; legalitat i imparcialitat.
• TSJC: culmina l'organització judicial a Catalunya; cassació en dret civil català; les instàncies s'esgoten dins de Catalunya.

Practicar este tema