Sistemes d'identificació i signatura electrònica del ciutadà

Sense esquema, expressament

Enunciat oficial. Sistemes de identificació i signatura electrònica per part del ciutadà davant la administració. Nivells de identificació.

Els fonaments criptogràfics, els certificats, la PKI (Public Key Infrastructure) i el detall d'eIDAS són al tema 68. Aquí es tracta l'aplicació concreta a la relació del ciutadà amb l'Administració.

1. La distinció fonamental: identificació ≠ signatura

Aquest és el nucli del tema i la pregunta que es repeteix a cada convocatòria.

Llei 39/2015, art. 11.2 — els casos en què SÍ que cal signatura:

«Con carácter general, para realizar cualquier actuación prevista en el procedimiento administrativo, será suficiente con que los interesados acrediten previamente su identidad a través de cualquiera de los medios de identificación previstos en esta Ley. Las Administraciones Públicas sólo requerirán a los interesados el uso obligatorio de firma para: a) Formular solicitudes. b) Presentar declaraciones responsables o comunicaciones. c) Interponer recursos. d) Desistir de acciones. e) Renunciar a derechos.»

Cinc supòsits, i cap més. Per a tot el que no hi sigui —consultar l'estat d'un expedient, accedir a la carpeta ciutadana, aportar documentació complementària a un expedient ja iniciat, formular al·legacions dins d'un tràmit obert, obtenir una còpia— n'hi ha prou amb la identificació.

Formulació de la pregunta d'examen: «per quin tipus d'actuacions del procediment administratiu NO requereixen les administracions públiques l'ús obligatori de signatura?» → totes les que no siguin sol·licituds, declaracions responsables o comunicacions, recursos, desistiments i renúncies.

Regla mnemotècnica: la signatura només cal quan inicies, impugnes o renuncies.

2. Sistemes d'identificació admesos (Llei 39/2015, art. 9)

Les administracions han de verificar la identitat dels interessats mitjançant la comprovació del nom i cognoms o denominació o raó social, segons consti al DNI, NIE (Número d'Identitat d'Estranger) o document equivalent.

Sistemes admesos:

a) Sistemes basats en certificats electrònics qualificats de SIGNATURA electrònica expedits per prestadors inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació» — el cas del DNIe, l'idCAT o el certificat de la FNMT (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre). b) Sistemes basats en certificats electrònics qualificats de SEGELL electrònic — per a persones jurídiques i entitats sense personalitat. c) Sistemes de CLAU CONCERTADA i qualsevol altre sistema que les administracions considerin vàlid, en els termes i condicions que s'estableixin, sempre que comptin amb un REGISTRE PREVI com a usuari que permeti garantir la seva identitat, amb comunicació prèvia a la Secretaria General d'Administració Digital (declaració responsable de compliment i dos mesos d'espera abans d'entrar en vigor).

El punt clau de la lletra c) és el registre previ: el que dona valor a un sistema de clau concertada com Cl@ve PIN (Personal Identification Number) o idCAT Mòbil és que la identitat s'ha verificat abans, presencialment o per un mitjà equivalent.

Principi: els sistemes d'identificació admesos per a la signatura serveixen també per a la identificació (Llei 39/2015, art. 10.2). El revers no és cert: no tot sistema d'identificació serveix per signar.

Interoperabilitat amb l'AGE (Llei 39/2015, art. 9.4): l'acceptació d'un d'aquests sistemes per l'AGE (Administració General de l'Estat) serveix per acreditar la identificació electrònica de l'interessat davant totes les administracions públiques, salvant prova en contra. Per això Cl@ve —acceptat per l'AGE— val per fer tràmits amb qualsevol administració, i no només amb la que el va emetre.

3. Sistemes de signatura admesos (Llei 39/2015, art. 10)

Principi general (art. 10.1) —la formulació literal que ha caigut a examen: «els interessats podran signar a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar l'autenticitat de l'expressió de la seva voluntat i consentiment, així com la integritat i la inalterabilitat del document». Els distractors habituals hi afegeixen una exigència d'exclusivitat («emesos exclusivament per l'administració») que la llei no fa.

Concreció (art. 10.2) —els sistemes que es consideren vàlids a efectes de signatura quan la relació és electrònica:

a) Sistemes de signatura electrònica qualificada i avançada basats en certificats electrònics qualificats de signatura expedits per prestadors de la llista de confiança. b) Sistemes de segell electrònic qualificat i de segell avançat basats en certificats qualificats de segell. c) Qualsevol altre sistema que les administracions considerin vàlid, en els termes i condicions que s'estableixin, sempre que compti amb un registre previ com a usuari que permeti garantir la seva identitat, amb comunicació prèvia a la SGAD (Secretaria General d'Administració Digital).

Signatura no criptogràfica amb valor jurídic: la lletra c) empara els sistemes de signatura amb clau concertada (per exemple, signar amb Cl@ve o amb idCAT Mòbil), en què el que acredita la voluntat és la combinació d'identificació prèvia registrada, autenticació en el moment i evidència d'acceptació conservada per l'Administració.

Signatura biomètrica o manuscrita digitalitzada: s'usa en atenció presencial (tauletes de signatura). Ha de complir els requisits de la signatura avançada —vincle únic amb el signant, control exclusiu i detecció de modificacions— i el tractament de dades biomètriques és de categoria especial (RGPD, art. 9), amb les exigències que això comporta.

4. Els nivells d'identificació

Marc europeu — eIDAS: els sistemes d'identificació electrònica notificats es classifiquen en tres nivells de seguretat, definits pel Reglament d'execució (UE) 2015/1502 (UE: Unió Europea):

Cada nivell s'avalua sobre quatre elements: inscripció (sol·licitud, verificació de la identitat), gestió del mitjà d'identificació (característiques, emissió, lliurament, activació, suspensió, renovació), autenticació i gestió i organització del prestador.

Reconeixement mutu: un estat membre està obligat a reconèixer els mitjans d'identificació notificats d'un altre estat quan siguin de nivell igual o superior al que exigeix per als seus propis serveis en línia del sector públic, sempre que aquest nivell sigui substancial o alt.

Correspondència pràctica:

Correspondència amb l'ENS: la mesura op.acc.5 mecanisme d'autenticació exigeix, segons la categoria del sistema, requisits creixents; a categoria ALTA cal doble factor i no n'hi ha prou amb contrasenya. La categoria del servei determina, doncs, el nivell d'identificació exigible al ciutadà.

Principi de proporcionalitat: s'ha d'exigir el nivell adequat al risc del tràmit, ni més ni menys. Exigir certificat qualificat per consultar l'estat d'un expedient és una barrera injustificada; acceptar usuari i contrasenya per a una declaració tributària, una temeritat.

5. Assistència, representació i habilitació

• Assistència en l'ús de mitjans electrònics (Llei 39/2015, art. 12): és un dret del ciutadà i una obligació de l'Administració. Les administracions han d'assistir els interessats no obligats que ho sol·licitin, especialment en la identificació i signatura, la presentació al registre i l'obtenció de còpies.
• Funcionari habilitat: si un interessat no disposa dels mitjans electrònics necessaris, la seva identificació o signatura la pot realitzar vàlidament un funcionari públic habilitat, mitjançant l'ús del sistema de signatura de què estigui dotat, sempre que l'interessat s'identifiqui davant seu i presti el seu consentiment exprés, del qual n'ha de quedar constància. Cada administració ha de mantenir un registre actualitzat de funcionaris habilitats, interoperable amb la resta.
• Representació (Llei 39/2015, art. 5): es pot actuar per mitjà de representant. La representació s'ha d'acreditar per a formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d'accions i renunciar a drets —els mateixos cinc supòsits de la signatura.
• Registre electrònic d'apoderaments (Llei 39/2015, art. 6): cada administració ha de disposar-ne d'un, interoperable amb els altres. Els poders inscrits tenen una validesa màxima de CINC ANYS des de la data d'inscripció i són revocables en qualsevol moment. Tipus: a) general per a qualsevol actuació davant qualsevol administració; b) per a qualsevol actuació davant una administració o organisme concret; c) per a tràmits específics. Servei de l'AOC (Administració Oberta de Catalunya): Representa.

6. Els sistemes disponibles per al ciutadà

Obtenció: el registre previ es fa presencialment a una oficina de registre (OAC (Oficina d'Atenció al Ciutadà), oficines de la Generalitat, de la Seguretat Social o de l'AEAT (Agència Estatal d'Administració Tributària)), amb vídeoidentificació o amb un certificat que ja es tingui.

El detall criptogràfic del DNIe —l'algorisme de hash, el xifrat simètric i asimètric, la derivació de claus de sessió— és de tema 68; aquí només què és i per a què serveix.

7. Bretxa digital i garanties

• Les persones físiques poden triar el canal (Llei 39/2015, art. 14); l'obligació d'ús de mitjans electrònics només afecta els col·lectius de l'art. 14.2.
• L'ús de mitjans electrònics no pot implicar cap discriminació per als ciutadans que es relacionin amb l'Administració per mitjans no electrònics.
• Accessibilitat obligatòria dels canals digitals: RD (Reial Decret) 1112/2018, WCAG (Web Content Accessibility Guidelines) 2.1 nivell AA, declaració d'accessibilitat i mecanisme de comunicació.
• Assistència presencial a les OAC i, a Barcelona, a l'OAC Digital i al 010.
• Simplicitat: la barrera real de l'administració electrònica no acostuma a ser la tecnologia sinó la complexitat del tràmit; per això la tendència és cap a la clau concertada i, a mitjà termini, cap a la cartera digital.

Claus d'examen

• El DNI 3.0 SÍ que implementa xifratge simètric, amb AES (Advanced Encryption Standard) per a les claus de sessió del canal segur: l'opció «no implementa xifrat simètric» és la trampa que ja ha caigut com a afirmació falsa (TS-TIC 2018, p. 30). La resta del detall criptogràfic —hash, derivació de claus— és de tema 68; aquí basta saber que un xip amb doble interfície combina xifrat simètric i asimètric.
• Identificació ≠ signatura, i la diferència exacta és la que pregunten: identificació acredita qui ets, signatura acredita voluntat i garanteix integritat i inalterabilitat del document (TS-TIC 2025, p. 76).
• L'art. 10.1 SÍ que diu «qualsevol mitjà que permeti acreditar l'autenticitat...»: és la formulació literal i la resposta correcta; el distractor típic hi afegeix una exclusivitat («emesos exclusivament per l'administració») que la llei no exigeix (TS-TIC 2021, p. 23).
• idCAT Mòbil i DNIe no s'exclouen: tots dos serveixen per a tràmits a Catalunya, cadascun amb el seu nivell (TS-TIC 2021, p. 30).
• Els cinc supòsits de signatura obligatòria es pregunten per exclusió («NO requereixen signatura»): tot el que no sigui sol·licitar, declarar/comunicar, recórrer, desistir o renunciar (TS-TIC 2023, p. 23).

Per recordar

• Identificació per a tot; signatura només per a: formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d'accions i renunciar a drets.
• Regla mnemotècnica: només cal signar quan inicies, impugnes o renuncies.
• Sistemes d'identificació (Llei 39/2015, art. 9): certificat qualificat de signatura, certificat qualificat de segell, i clau concertada amb REGISTRE PREVI.
• Els sistemes vàlids per signar serveixen també per identificar; el revés no.
• Tres nivells d'identificació d'eIDAS: BAIX, SUBSTANCIAL i ALT. El reconeixement mutu és obligatori per als nivells substancial i alt.
• idCAT Mòbil i Cl@ve = substancial; DNIe, certificat qualificat i T-CAT = alt.
• L'ENS exigeix doble factor a categoria alta.
• El funcionari habilitat pot identificar i signar per l'interessat amb el seu consentiment exprés i deixant-ne constància; cal un registre de funcionaris habilitats.
• Els apoderaments inscrits duren un màxim de cinc anys i són revocables en qualsevol moment.