Gestió de la innovació. Sistema de gestió de la innovació (SGI)

Elaboració pròpia: la font és de pagament i no es reprodueix

Pot estar desactualitzat

Enunciat oficial. Gestió de la innovació. Sistema de gestió de la innovació (SGI): principis, context i lideratge.

1. Conceptes

Innovació (Manual d'Oslo, 4a edició, OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) / Eurostat): producte o procés nou o millorat —o una combinació d'ambdós— que difereix significativament dels productes o processos anteriors de la unitat i que ha estat posat a disposició dels usuaris potencials (producte) o posat en ús per la unitat (procés).

Dos elements imprescindibles: novetat significativa i implantació efectiva. Una idea no implantada no és innovació: és una invenció.

Tipus d'innovació: la 4a edició del Manual d'Oslo simplifica la classificació a dos —de producte (béns o serveis) i de procés de negoci, que engloba producció, logística, màrqueting, sistemes d'informació i administració—. Les edicions anteriors en distingien quatre: producte, procés, organitzativa i de màrqueting. Poden preguntar per qualsevol de les dues.

Per grau de novetat: incremental, que millora allò existent, contra radical o disruptiva, que canvia les regles del joc entrant per segments desatesos amb un producte més accessible.

Per l'origen del coneixement: innovació oberta contra innovació tancada, totes dues al §8.2. La governança d'aquests fluxos es descriu com a triple hèlix (universitat–empresa–administració) i quàdruple hèlix, que hi afegeix la societat civil. Quan el resultat busca valor col·lectiu i no de mercat es parla d'innovació social i d'innovació pública.

1.1 El sistema de gestió de la innovació (SGI)

Un SGI (Sistema de Gestió de la Innovació) és el conjunt d'elements interrelacionats —política, objectius, estructura i rols, processos, recursos i indicadors— que una organització estableix per innovar de manera sistemàtica i repetible en comptes de per iniciatives aïllades. El que aporta no són idees: aporta que es busquin, es triïn, es financin i s'avaluïn sempre igual, i que el resultat es pugui auditar.

Un SGI és un sistema de gestió normalitzat, com el de qualitat o el de seguretat de la informació, i comparteix amb ells dues coses. Es fonamenta en el cicle de millora contínua —planificar, fer, verificar i actuar—: aquesta és la base de tots els sistemes de gestió, i la mesura d'indicadors, les auditories i les no conformitats en són eines i sortides, no el fonament. I s'ordena segons l'estructura d'alt nivell de l'Annex SL (§2.2), que permet integrar-lo amb els altres sistemes de la casa. El descriuen dues famílies de normes: la UNE 166000 (§2), sobre R+D+i, i la ISO 56000 (§3), sobre innovació en sentit ampli.

2. La família UNE (Una Norma Española) 166000

Sèrie espanyola de normes de gestió de la R+D+i:

2.1 UNE 166006 — Vigilància tecnològica i intel·ligència competitiva

Finalitat: establir els requisits d'un sistema de vigilància tecnològica i intel·ligència competitiva que permeti captar, analitzar, difondre i explotar de manera sistemàtica la informació científica, tecnològica i de l'entorn, per convertir-la en coneixement útil per a la decisió i reduir el risc. És la resposta quan es pregunta la seva finalitat: no certifica projectes ni és norma de qualitat. La vigilància capta i organitza la informació; la intel·ligència competitiva l'analitza i n'extreu conclusions accionables.

Cicle: identificació de necessitats i factors crítics → cerca i captació → anàlisi i validació → difusió → explotació i decisió → avaluació. Les fonts: patents, publicacions científiques, normes, informes d'analistes, fires, competidors i fonts internes.

2.2 UNE 166002 — El sistema de gestió de la R+D+i

Estat de la norma. La UNE 166002:2021 va ser anul·lada l'11 de desembre de 2024 i substituïda per la UNE-EN ISO 56001:2024 (§3), que certifica el sistema de gestió de la innovació i no només de la R+D+i. Es descriu igualment perquè el programa oficial la cita.

Estructura d'alt nivell (Annex SL), igual que la ISO 9001:

4 Context de l'organització · 5 Lideratge · 6 Planificació · 7 Suport · 8 Operació · 9 Avaluació de l'acompliment · 10 Millora

Etapes del procés de R+D+i. La revisió del 2021 va alinear la norma amb la ISO 56002 i va ordenar el procés en cinc blocs, que són els que es pregunten:

1. Identificar oportunitats — des de la vigilància, la prospectiva i l'entorn (§7).
2. Crear conceptes — les idees es tornen conceptes descrits i comparables (§6).
3. Validar conceptes — contrastar-los amb evidència abans de gastar-hi: prototip, prova de concepte, pilot.
4. Desenvolupar solucions — enginyeria i preparació del desplegament.
5. Explotar resultats — comercialització o implantació interna, transferència de tecnologia i protecció de la propietat industrial i intel·lectual.

Compte amb la llista antiga. Fins al 2014 la norma desglossava el procés d'una altra manera —anàlisi de problemes, selecció d'idees, cartera de projectes, comercialització, protecció— i no és la que l'examen dona per bona: la correcta són els cinc blocs de dalt, amb validar conceptes com a fase pròpia.

Unitat de gestió de la R+D+i: la norma exigeix designar-ne una amb responsabilitats i autoritat definides.

3. La ISO 56000: el sistema de gestió de la innovació

Família internacional més recent, que amplia el concepte de R+D+i a innovació en sentit ampli.

3.1 Els vuit principis de la gestió de la innovació

Són vuit i la UNE 166002:2021 els comparteix (§2.2): realització de valor, financer o no; líders orientats al futur; direcció estratègica amb objectius explícits; cultura que fa conviure creativitat i execució; explotació de coneixements interns i externs; gestió de la incertesa, acceptant el fracàs com a aprenentatge; adaptabilitat; i enfocament sistèmic.

3.2 Context i lideratge

Context (capítol 4): comprendre el context intern (cultura, recursos, competències, propietat intel·lectual) i extern (mercat, tecnologia, regulació, competidors, societat), les necessitats de les parts interessades, l'abast del sistema i la cultura de la innovació com a element específic d'aquesta norma (§8.1). Les eines de diagnosi —el DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats), el PESTEL (Polític, Econòmic, Social, Tecnològic, Ecològic i Legal) i el mapa de parts interessades— les desenvolupa el tema 1; aquí només s'hi apliquen.

Lideratge (capítol 5): l'alta direcció ha de retre comptes de l'eficàcia del sistema, establir la visió, l'estratègia, la política i els objectius d'innovació i fer-los compatibles amb la direcció estratègica, promoure una cultura que toleri el risc i l'error, assegurar els recursos, donar suport als altres rols de gestió i assignar rols, responsabilitats i autoritats.

El paper de la direcció no és generar les idees, sinó crear les condicions perquè es generin, es triïn i s'executin.

Planificació (6): riscos, objectius i carteres d'innovació. Suport (7): competències, temps dedicat, infraestructures, eines, propietat intel·lectual i comunicació. Operació (8): els processos d'innovació — identificar oportunitats, crear conceptes, validar conceptes, desenvolupar solucions i desplegar-les. Ull a l'última: la ISO 56002 tanca el procés en el desplegament i la UNE 166002:2021 en l'explotació dels resultats (§2.2).

4. Compra pública d'innovació

La CPI (Compra Pública d'Innovació) és la contractació pública orientada a adquirir béns o serveis que encara no existeixen al mercat, o a finançar-ne el desenvolupament, en comptes de comprar-ne una ja disponible al catàleg. És l'instrument amb què una administració converteix la seva demanda en palanca d'innovació; per això és aquí i no només com a matèria de contractació. El detall articulat de la LCSP el desenvolupa el tema 3; el que cau d'aquest tema és:

• Consulta preliminar del mercat (LCSP, art. 115): conjunt d'actuacions amb què els poders adjudicadors mantenen un diàleg amb el mercat, prèvies a l'inici de l'expedient, per conèixer i estudiar el nombre més ampli possible de solucions i que el marc de la licitació s'ajusti millor al mercat. No és el diàleg competitiu —procediment d'adjudicació, posterior a publicar la licitació— ni una consulta interna entre departaments.
• Als plecs es pot potenciar la innovació amb prescripcions tècniques de caràcter funcional (fixen el rendiment exigit, no la solució), criteris d'adjudicació que valorin les propostes innovadores i subcontractació especialitzada. El que no es pot fer és superar l'import de licitació: el pressupost és un límit fix.
• Dues modalitats: CPP (Compra Pública Precomercial) —serveis de R+D en què l'entitat no es reserva en exclusiva els resultats i comparteix riscos i beneficis; exclosa de la LCSP, art. 8— i CPTI (Compra Pública de Tecnologia Innovadora) —un bé o servei que no existeix en el moment de la compra però desenvolupable en un temps raonable.
• Procediment propi: l'associació per a la innovació (LCSP, art. 177). A Horizon Europe, el contracte que se signa un cop adjudicat el projecte és el grant agreement; el consortium agreement és l'acord intern entre socis.

5. Tecnologies emergents com a objecte d'innovació

Apareixen al temari com a exemples d'innovació. La que ha caigut és la cadena de blocs.

Blockchain / DLT (Distributed Ledger Technology)

• Cadena de blocs: registre distribuït replicat entre nodes, on les transaccions s'agrupen en blocs enllaçats criptogràficament — cada bloc conté el hash de l'anterior.
• Per què és resistent a manipulacions: perquè cada bloc conté el hash del previ i el registre està replicat i validat per consens entre nodes independents; alterar una transacció exigiria recalcular el hash d'aquell bloc i de tots els posteriors i imposar-ho a la majoria de la xarxa. La immutabilitat no ve del xifratge, sinó de l'encadenament de hashos més el consens distribuït.
• Descentralització: no hi ha una autoritat central que validi les transaccions; ho fan els nodes per consens. Elimina el punt únic de confiança, però no vol dir que no hi hagi regles ni governança.
• Casos d'ús reals: traçabilitat de la cadena de subministrament (aliments, medicaments), titulacions i credencials verificables, registre de la propietat i identitat autosobirana → tema 68. A l'Administració la variant rellevant és la de consorci amb permís.
• Quan no cal: si hi ha una autoritat de confiança acceptada per totes les parts, una base de dades amb signatura i auditoria és més simple i barata. Els distractors del cas d'ús solen ser tasques que una infraestructura convencional ja resol.

Bessó digital → tema 2. IoT → tema 62. La intel·ligència artificial és aquí un exemple de tecnologia emergent que cal avaluar; el seu desenvolupament tècnic i ètic és dels temes 29 i 30.

6. Generació, avaluació i selecció d'idees

És el bloc que la UNE 166002:2021 parteix en crear conceptes i validar conceptes (§2.2), i que la ISO 56007 desenvolupa a part. Té forma d'embut d'innovació: hi entren moltes idees barates i en surten poques solucions cares. Cada estretament és una porta on es decideix si allò continua, es reorienta o s'atura, amb criteris escrits abans —el model Stage-Gate—. Aturar una idea aviat no és un fracàs del sistema: és el que el fa barat.

D'on surten: de la vigilància i la prospectiva (§2.1 i §7), del personal propi (bústia d'idees, intraemprenedoria), de les persones usuàries, del mercat via consulta preliminar (§4) i de l'ecosistema extern (§8.2). L'anàlisi de queixes i incidències és la font més barata i més ignorada. Com es generen: pluja d'idees (brainstorming), amb la regla d'ajornar el judici; design thinking —empatitzar, definir, idear, prototipar i provar—; reptes i hackatons.

Com s'avaluen i se seleccionen: amb criteris explícits i ponderats —encaix estratègic, valor esperat, factibilitat tècnica, cost i termini, risc— sobre una matriu de puntuació o impacte–esforç, i amb una cartera equilibrada entre nucli, adjacent i transformacional. La incertesa no es resol discutint: es compra informació amb prototips i pilots.

On acaba aquest tema i on comença el 3. Aquí s'avalua una idea que encara no existeix, amb criteris qualitatius i molta incertesa. L'avaluació d'una solució concreta ja present al mercat —cas de negoci, retorn de la inversió, build vs buy— és del tema 3.

7. Prospectiva: anticipar en comptes de reaccionar

La prospectiva és l'exploració sistemàtica de futurs possibles a mitjà i llarg termini per decidir avui amb anticipació. No és la vigilància tecnològica (§2.1): els separa l'horitzó.

No competeixen: la vigilància dona el material i la prospectiva el projecta. Mètodes:

• Escenaris: construir tres o quatre futurs coherents i assajar l'estratègia contra tots. No es tracta d'encertar quin passarà, sinó de no quedar despullat davant cap.
• Delphi: consulta iterativa i anònima a un panell d'experts, amb retorn dels resultats entre rondes fins a convergir. L'anonimat impedeix que s'imposi la veu de més autoritat, i és el que el distingeix d'una taula rodona.
• Full de ruta tecnològic (roadmap): posa en una línia de temps mercat, servei i tecnologia habilitadora. Retroprojecció (backcasting): descriure el futur desitjat i caminar cap enrere fins avui. I l'exploració de l'horitzó, que llegeix senyals febles.

La corba de maduresa (Hype Cycle) de Gartner i la seqüència prova de concepte → pilot → producció les desenvolupa el tema 3.

8. Cultura d'innovació i innovació oberta

8.1 La cultura d'innovació

La cultura és el quart dels vuit principis (§3.1) i l'element del context que la ISO 56002 afegeix respecte d'altres sistemes de gestió: sense ella el sistema es queda en paperassa. Es reconeix per fets:

• Tolerància a l'error, amb una condició: barat, primerenc i documentat. Tolerar l'error no és tolerar repetir-lo.
• Temps i pressupost protegits per explorar, que és el primer que es retalla quan hi ha urgències.
• Reconeixement de qui proposa, també quan la proposta s'atura, i intraemprenedoria: recursos i un padrí intern per a qui vol tirar endavant la seva idea.
• Seguretat psicològica: un equip on qüestionar surt car només produeix idees prudents.

A l'Administració la resistència no sol ser hostilitat, sinó aversió al risc induïda pel control: qui innova respon dels seus errors i qui no innova no respon de res.

8.2 Innovació oberta i els seus mecanismes

La innovació oberta (Chesbrough) és el model en què l'organització fa servir deliberadament fluxos de coneixement amb l'exterior, en comptes de generar i explotar tota la innovació dins de casa, com fa la innovació tancada. Té tres direccions: d'entrada (inbound), incorporar coneixement de fora —universitats, centres tecnològics, empreses emergents, ciutadania—; de sortida (outbound), cedir a tercers allò que no s'explota —llicències, alliberament de codi, transferència—; i acoblada (coupled), co-creació amb un soci, amb aportació i retorn per les dues bandes.

Obert/tancat i incremental/radical són dos eixos diferents, i el tribunal els creua: el primer diu d'on ve el coneixement i el segon quant canvia el que ja hi havia (§1). Una innovació oberta pot ser incremental, i una de tancada, radical.

Mecanismes: reptes i concursos d'innovació; hackatons; laboratoris ciutadans i living labs, que assagen amb persones usuàries reals; col·laboració amb universitats i centres tecnològics; empreses derivades (spin-off) i inversió corporativa; col·laboració massiva (crowdsourcing) i programari lliure; i l'espai de proves regulatori (sandbox) → tema 3.

I sobretot: en una administració, la compra pública d'innovació (§4) és el mecanisme d'innovació oberta propi: la consulta preliminar obre el problema a qui el pot resoldre i l'associació per a la innovació paga perquè el resolgui.

9. Indicadors d'innovació

Un SGI que no es mesura no es pot millorar: els indicadors alimenten el capítol d'avaluació de l'acompliment (§2.2) i tanquen el cicle de millora contínua (§1.1). La ISO 56008 hi és la guia. Es classifiquen per on cauen a la cadena, i confondre'n el tipus és l'error típic:

Tres regles que valen més que la llista. Un indicador d'entrada no mesura innovació: mesura esforç —un sistema avaluat només per la despesa en R+D premia gastar—. Els de procés diuen si el sistema està viu: moltes idees captades i taxa de conversió zero no és un problema de creativitat, és l'embut tapat a la porta d'avaluació. I cap indicador aïllat val: es miren en quadre de comandament, amb almenys un de cada tipus i una sèrie temporal al darrere.

El European Innovation Scoreboard de la Comissió Europea agrupa desenes d'indicadors en dimensions d'entrada, d'activitat i de resultat per comparar els estats membres.

Claus d'examen

• La família UNE 166000 es pregunta creuant finalitats: 166000 terminologia, 166001 projectes, 166002 el sistema de gestió, 166006 vigilància, 166008 transferència. Dues vegades amb el mateix mecanisme (TS-TIC 2025, p. 5, sobre la 166006; TS-TIC 2025 pràctica, p. 28, sobre la 166000).
• Les etapes de la UNE 166002 són les cinc del 2021, no la llista antiga. Els distractors treuen validar conceptes, hi posen reservar pressupost o gestionar el canvi, o deixen la llista en tres (TS-TIC 2023, p. 38).
• Consulta preliminar contra diàleg competitiu: la clau és el moment. La consulta és prèvia a l'expedient; el diàleg competitiu és un procediment d'adjudicació posterior a publicar la licitació. Els altres distractors mouen l'actor —departaments interns en comptes del mercat—. És la més repetida del tema, tres vegades (TS-TIC 2018, p. 85; TS-TIC 2021, p. 41; TS-TIC 2023, p. 41).
• A la CPI, la falsa toca els diners i les sigles s'inventen. Als plecs no es pot superar l'import de licitació per proposar una solució innovadora (TS-TIC 2021, p. 40); i les úniques modalitats són CPP i CPTI (TS-TIC 2023, p. 39). D'Horizon Europe han preguntat el grant agreement, no el consortium agreement (TS-TIC 2023, p. 40).
• De blockchain només han preguntat el perquè. La immutabilitat ve de l'encadenament de blocs amb hash criptogràfic i de la distribució entre nodes, no dels smart contracts ni del xifratge; i la descentralització vol dir que no hi ha autoritat central que validi (TS-TIC 2025, p. 49; TS-TIC 2025 pràctica, p. 24 i p. 27). El cas d'ús que demanen és la traçabilitat de la cadena de subministrament (TS-TIC 2025 pràctica, p. 29).
• «La base en què es fonamenten els sistemes de gestió» és el cicle de millora contínua. Indicadors, auditories i no conformitats són distractors versemblants perquè tots hi són, però són eines i sortides del cicle (TM-TIC 2021-OP, p. 56).

Per recordar

• Innovació = novetat significativa + implantació efectiva. Una idea no implantada no és innovació.
• Un SGI es fonamenta en el cicle de millora contínua i s'ordena per l'Annex SL. Indicadors, auditories i no conformitats en són eines, no el fonament.
• UNE 166002 = sistema de gestió de la R+D+i (certificable); 166001 = projectes; 166006 = vigilància i intel·ligència competitiva; 166000 = terminologia.
• Etapes de la UNE 166002:2021: identificar oportunitats → crear conceptes → validar conceptes → desenvolupar solucions → explotar resultats.
• ISO 56002 orienta i ISO 56001 certifica; vuit principis, amb la cultura i la gestió de la incertesa entre ells. El lideratge crea les condicions, no genera les idees.
• Vigilància capta, a curt termini; intel·ligència competitiva analitza i conclou; prospectiva projecta a mitjà i llarg termini. L'anonimat caracteritza el Delphi.
• El procés d'idees és un embut amb portes: generar moltes, avaluar amb criteris explícits, aturar aviat. Obert/tancat (d'on ve el coneixement) i incremental/radical (quant canvia) són dos eixos diferents.
• Indicadors: els d'entrada mesuren esforç; els de procés —taxa de conversió, temps de cicle— diuen si el sistema està viu; els de resultat, quin efecte ha tingut.
• CPI: CPP (R+D, sense reserva exclusiva de resultats, fora de la LCSP) i CPTI (bé o servei inexistent). Procediment: associació per a la innovació; abans, la consulta preliminar.
• Blockchain: la resistència a la manipulació ve de l'encadenament de hashos i del consens distribuït; la descentralització és l'absència d'autoritat central de validació.