Tema 12 · Acte administratiu i funció pública

L'acte administratiu

Enunciat oficial. L'acte administratiu: concepte i classes. Elements de l'acte administratiu. Requisits dels actes administratius. L'eficàcia dels actes. Nul·litat i anul·labilitat. El silenci administratiu. Revisió d'ofici. Recursos administratius.

Norma: Llei 39/2015, títol III (arts. 34–52), títol IV (procediment) i títol V (revisió: arts. 106–126).

1. Concepte i classes

Zanobini: «declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig realitzada per l'Administració en exercici d'una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentària».

Acte ≠ reglament. El reglament innova l'ordenament i no s'esgota amb l'aplicació; l'acte l'aplica i s'esgota. D'aquí la inderogabilitat singular (Llei 39/2015, art. 37): «Las resoluciones administrativas de carácter particular no podrán vulnerar lo establecido en una disposición de carácter general, aunque aquéllas procedan de un órgano de igual o superior jerarquía al que dictó la disposición general.»

Classes:

2. Elements

• Subjectius: l'Administració i l'òrgan competent (Llei 39/2015, art. 34: els actes «serán producidos por el órgano competente ajustándose a los requisitos y al procedimiento establecido»). La competència és irrenunciable i s'exerceix pels òrgans que la tinguin atribuïda com a pròpia (Llei 40/2015, art. 8).
• Objectius: contingut determinat o determinable, lícit i possible; causa; fi previst per l'ordenament — si se n'aparta, desviació de poder.
• Formals: el procediment i la forma.

Motivació (Llei 39/2015, art. 35). Han de ser motivats, amb succinta referència de fets i fonaments de dret:

a) els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims; b) els que resolguin procediments de revisió d'ofici, recursos administratius i procediments d'arbitratge, i els que declarin la seva inadmissió; c) els que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d'òrgans consultius; d) els acords de suspensió d'actes i l'adopció de mesures provisionals; e) els acords d'aplicació de la tramitació d'urgència, d'ampliació de terminis i de realització d'actuacions complementàries; f) els que rebutgin proves proposades pels interessats; g) els que acordin la terminació del procediment per impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes, i els que acordin el desistiment de l'Administració en procediments iniciats d'ofici; h) les propostes de resolució en procediments sancionadors i els actes que resolguin procediments sancionadors o de responsabilitat patrimonial; i) els que es dictin en exercici de potestats discrecionals, i els que hagin de ser-ho en virtut de disposició legal o reglamentària expressa.

Forma (Llei 39/2015, art. 36): els actes es produeixen per escrit a través de mitjans electrònics, llevat que la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d'expressió i constància.

3. Eficàcia dels actes

• Executivitat (Llei 39/2015, art. 38): els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu són executius d'acord amb el que disposa aquesta llei. No es confon amb l'executorietat: la potestat d'executar-los ella mateixa, per la força, sense acudir als tribunals (vegeu execució forçosa).
• Presumpció de validesa i eficàcia (Llei 39/2015, art. 39): «Los actos de las Administraciones Públicas sujetos al Derecho Administrativo se presumirán válidos y producirán efectos desde la fecha en que se dicten, salvo que en ellos se disponga otra cosa.» L'eficàcia queda demorada quan així ho exigeixi el contingut de l'acte o estigui supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació superior.
• Retroactivitat: excepcionalment, eficàcia retroactiva als actes que es dictin en substitució d'actes anul·lats, així com als que produeixin efectes favorables a l'interessat, sempre que els supòsits de fet ja existissin a la data a què es retrotregui l'eficàcia i no es lesionin drets o interessos legítims d'altres persones.
• Notificació (Llei 39/2015, art. 40): s'ha de notificar en el termini de deu dies des que l'acte s'ha dictat; ha de contenir el text íntegre, si posa fi o no a la via administrativa, els recursos possibles, l'òrgan davant el qual s'interposen i el termini.
• Notificacions en paper (Llei 39/2015, art. 42): si al domicili de l'interessat no hi ha ningú que se'n faci càrrec, l'intent es repeteix una sola vegada, dins dels tres dies següents i en una hora diferent (mínim tres hores entre intents). Si també és infructuós, s'aplica l'art. 44.
• Notificacions electròniques (Llei 39/2015, art. 41 i Llei 39/2015, art. 43): es practiquen preferentment per mitjans electrònics (seu electrònica o DEHú) i, en tot cas, quan l'interessat estigui obligat a rebre-les així; qui no hi està obligat pot comunicar en qualsevol moment que es practiquin o deixin de practicar-se electrònicament. S'entén practicada quan es produeix l'accés al seu contingut; i només quan la notificació electrònica és obligatòria o l'interessat l'ha triada expressament, s'entén rebutjada un cop transcorreguts deu dies naturals des de la posada a disposició sense accedir-hi (art. 43.2). L'avís al dispositiu o correu comunicat per l'interessat és només això: la seva manca no impedeix la validesa de la notificació.
• Publicació (Llei 39/2015, art. 45): procedeix quan ho estableixin les normes reguladores del procediment o quan ho aconsellin raons d'interès públic apreciades per l'òrgan competent; i, en tot cas, substitueix la notificació quan el destinatari sigui una pluralitat indeterminada o es tracti d'un procediment selectiu o de concurrència competitiva (la convocatòria indica el mitjà).
• Execució forçosa (Llei 39/2015, art. 97–Llei 39/2015, art. 105): és l'executorietat de l'acte; requereix acte que li serveixi de fonament i advertiment previ. Mitjans: constrenyiment sobre el patrimoni, execució subsidiària, multa coercitiva i compulsió sobre les persones. Cal respectar la proporcionalitat i la inviolabilitat del domicili (autorització judicial).

4. Nul·litat i anul·labilitat

4.1 Nul·litat de ple dret (Llei 39/2015, art. 47) — literal, cau segur

Són nuls de ple dret els actes:

a) els que lesionin els drets i llibertats susceptibles d'empara constitucional; b) els dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori; c) els que tinguin un contingut impossible; d) els que siguin constitutius d'infracció penal o es dictin com a conseqüència d'aquesta; e) els dictats prescindint total i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats; f) els actes expressos o presumptes contraris a l'ordenament jurídic pels quals s'adquireixen facultats o drets quan es manqui dels requisits essencials per a la seva adquisició; g) qualsevol altre que s'estableixi expressament en una disposició amb rang de llei.

També són nul·les de ple dret les disposicions administratives que vulnerin la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que regulin matèries reservades a la llei i les que estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.

4.2 Anul·labilitat (Llei 39/2015, art. 48)

• Són anul·lables els actes que incorrin en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder.
• El defecte de forma només determina l'anul·labilitat quan l'acte manqui dels requisits formals indispensables per assolir el seu fi o doni lloc a indefensió dels interessats.
• La realització d'actuacions administratives fora del temps establert només implica l'anul·labilitat de l'acte quan així ho imposi la naturalesa del termini o terme.

4.3 Efectes i tècniques de conservació

• Transmissibilitat (Llei 39/2015, art. 49): la nul·litat o anul·labilitat no implica la dels actes successius ni la de les parts independents.
• Conversió (Llei 39/2015, art. 50): els actes nuls o anul·lables que continguin els elements constitutius d'un altre produeixen els efectes d'aquest.
• Conservació (Llei 39/2015, art. 51): l'òrgan que declari la nul·litat o anul·labilitat ha de disposar sempre la conservació d'aquells actes i tràmits el contingut dels quals s'hagués mantingut igual si no s'hagués comès la infracció.
• Convalidació (Llei 39/2015, art. 52): l'Administració pot esmenar els vicis d'anul·labilitat (mai els de nul·litat). Produeix efecte des de la seva data (llevat de l'art. 39.3). Si el vici és la incompetència no determinant de nul·litat, la convalidació la pot fer l'òrgan competent quan sigui superior jeràrquic del que va dictar l'acte; si és la manca d'alguna autorització, es pot convalidar mitjançant l'atorgament d'aquesta per l'òrgan competent.

5. El procediment administratiu comú: fases

Quatre fases successives (títol IV).

5.1 Iniciació (Llei 39/2015, arts. 54–69)

Els procediments s'inicien d'ofici o a sol·licitud de l'interessat (art. 54). La iniciació d'ofici pot venir per pròpia iniciativa, ordre superior, petició raonada d'altres òrgans o denúncia (art. 58). Un cop iniciat, es poden adoptar mesures provisionals motivades (art. 56).

La sol·licitud de l'interessat ha de contenir sis dades, i no n'hi ha cap més (art. 66.1): identitat, mitjà de notificació, fets i petició, lloc i data, signatura, i l'òrgan al qual es dirigeix. Si li manquen requisits, s'atorga un termini de deu dies per esmenar-la, amb l'advertiment que si no ho fa es tindrà per desistit (art. 68, subsanació).

5.2 Ordenació (Llei 39/2015, arts. 70–74)

El procediment s'impulsa d'ofici en tots els seus tràmits, sotmès al principi de celeritat (art. 71). L'expedient administratiu (art. 70) és matèria d'estado/administracion-electronica.

5.3 Instrucció (Llei 39/2015, arts. 75–83)

Els actes d'instrucció per comprovar els fets es realitzen d'ofici (art. 75). Quan l'Administració no tingui per certs els fets al·legats, s'obre un període de prova de com a màxim trenta dies i com a mínim deu (art. 77). Instruït el procediment, i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, es dona tràmit d'audiència als interessats (art. 82).

5.4 Terminació (Llei 39/2015, arts. 84–95)

Posen fi al procediment: la resolució, el desistiment, la renúncia al dret en què es fonamenti la sol·licitud, la caducitat, i la impossibilitat material de continuar per causes sobrevingudes (art. 84).

• Desistiment: s'abandona el procediment però es conserva el dret. Renúncia: s'abandona el dret mateix (art. 94).
• Caducitat (art. 95): en procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, si es paralitzen per causa imputable a aquest, transcorreguts tres mesos des de l'advertiment sense que reprengui la tramitació, l'Administració arxiva les actuacions. No confondre amb la caducitat de l'art. 25 (procediments d'ofici amb efectes desfavorables, per manca de resolució en termini).

6. L'obligació de resoldre i el silenci administratiu

6.1 Obligació de resoldre (Llei 39/2015, art. 21)

• L'Administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la en tots els procediments, sigui quina sigui la seva forma d'iniciació.
• El termini màxim és el que fixi la norma reguladora del procediment i no pot excedir de sis mesos llevat que una norma amb rang de llei n'estableixi un de més gran o així ho prevegi el dret de la Unió.
• Quan les normes no fixin termini, aquest és de tres mesos. Es compta: en els procediments d'ofici, des de l'acord d'iniciació; en els iniciats a sol·licitud de l'interessat, des de la data en què la sol·licitud ha tingut entrada al registre electrònic de l'Administració competent per tramitar-la.
• Suspensió del termini (Llei 39/2015, art. 22) i ampliació (Llei 39/2015, art. 23: com a màxim per un període no superior al termini inicial; contra l'acord d'ampliació no hi cap recurs).

6.2 Silenci en procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat (Llei 39/2015, art. 24)

La regla general és el silenci positiu. Excepcions —silenci desestimatori—: quan una norma amb rang de llei o una norma de dret de la Unió Europea o de dret internacional aplicable a Espanya estableixi el contrari; i, en tot cas, en els procediments:

• relatius a l'exercici del dret de petició de l'art. 29 CE (Constitució Espanyola);
• aquells l'estimació dels quals tingués com a conseqüència que es transferissin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic;
• els que impliquin l'exercici d'activitats que puguin danyar el medi ambient;
• els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques;
• els d'impugnació d'actes i disposicions i els de revisió d'ofici iniciats a sol·licitud dels interessats.

Excepció de l'excepció: en el recurs d'alçada contra la desestimació per silenci d'una sol·licitud, si l'òrgan no resol en termini, s'entén estimat el recurs.

Naturalesa:

• El silenci positiu té la consideració d'acte administratiu finalitzador del procediment. L'Administració, un cop transcorregut el termini, només pot dictar resolució expressa confirmatòria d'aquest.
• El silenci negatiu té efectes únicament de permetre als interessats la interposició del recurs que escaigui: no és un acte, és una ficció.

6.3 Silenci en procediments iniciats d'ofici (Llei 39/2015, art. 25)

• Si podien derivar-ne efectes favorables: els interessats poden entendre desestimades les seves pretensions per silenci.
• En els procediments sancionadors o d'intervenció susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen: es produeix la caducitat, amb l'arxiu de les actuacions.

7. Revisió d'ofici

7.1 Revisió d'actes nuls (Llei 39/2015, art. 106)

• Les administracions, d'ofici o a sol·licitud de l'interessat, i previ dictamen favorable del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, poden declarar la nul·litat dels actes que hagin posat fi a la via administrativa o no hagin estat recorreguts en termini (art. 47.1), i de les disposicions administratives (art. 47.2).
• No hi ha termini: és imprescriptible.
• Quan el procediment s'inicia a sol·licitud de l'interessat, es pot inadmetre a tràmit motivadament si no es fonamenta en cap de les causes de nul·litat o si manca manifestament de fonament, o si s'han desestimat en quant al fons altres sol·licituds substancialment iguals.
• Termini de resolució: sis mesos des de l'inici. Si s'ha iniciat d'ofici, la manca de resolució produeix la caducitat; si es va iniciar a sol·licitud de l'interessat, s'entén desestimada per silenci.

7.2 Declaració de lesivitat d'actes anul·lables (Llei 39/2015, art. 107)

Els actes favorables per als interessats que siguin anul·lables no es poden anul·lar d'ofici: cal declarar-los lesius per a l'interès públic i després impugnar-los davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

• Termini: quatre anys des que es va dictar l'acte.
• Cal audiència prèvia de tots els interessats.
• El procediment caduca als sis mesos sense declaració.
• No cal dictamen del Consell d'Estat.

7.3 Revocació i rectificació d'errors (Llei 39/2015, art. 109)

• Es poden revocar en qualsevol moment els actes de gravamen o desfavorables, si no suposa dispensa o exempció no permesa per les lleis ni és contrari a la igualtat, a l'interès públic o a l'ordenament jurídic.
• Poden rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics.

7.4 Límits de la revisió (Llei 39/2015, art. 110)

Les facultats de revisió no poden ser exercides quan, per prescripció d'accions, temps transcorregut o altres circumstàncies, resultin contràries a l'equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis.

7.5 Suspensió (Llei 39/2015, art. 108)

Iniciat el procediment de revisió d'ofici, l'òrgan competent per resoldre pot suspendre l'execució de l'acte quan aquesta pugui causar perjudicis d'impossible o difícil reparació.

8. Recursos administratius

Regla general (Llei 39/2015, art. 112): contra les resolucions i els actes de tràmit qualificats (els que decideixen directament o indirectament el fons de l'assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims) es poden interposar els recursos d'alçada i potestatiu de reposició. L'oposició als altres actes de tràmit s'al·lega perquè es consideri en la resolució que posi fi al procediment.

Contra les disposicions administratives de caràcter general no cap recurs en via administrativa (Llei 39/2015, art. 112.3).

Actes que posen fi a la via administrativa (Llei 39/2015, art. 114): entre d'altres, les resolucions dels recursos d'alçada, les que manquin de superior jeràrquic i els acords o convenis finalitzadors del procediment. En l'àmbit local la llista és una altra i és curta (LBRL, art. 52.2): les del Ple, l'alcalde i les juntes de govern, i les d'òrgans inferiors quan resolguin per delegació d'un que sí que hi posa fi.

Causes del recurs extraordinari de revisió (Llei 39/2015, art. 125):

a) que en dictar-los s'hagués incorregut en error de fet, que resulti dels propis documents incorporats a l'expedient; b) que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l'assumpte que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l'error de la resolució recorreguda; c) que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma, anterior o posterior a aquella resolució; d) que la resolució s'hagués dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o altra conducta punible i s'hagi declarat així en virtut de sentència judicial ferma.

Altres regles:

• Suspensió (Llei 39/2015, art. 117): la interposició no suspèn l'execució de l'acte impugnat, llevat que una disposició estableixi el contrari. L'òrgan pot suspendre'l d'ofici o a sol·licitud, previa ponderació entre el perjudici a l'interès públic o a tercers i el perjudici al recurrent, quan l'execució pugui causar perjudicis d'impossible o difícil reparació o quan la impugnació es fonamenti en alguna de les causes de nul·litat de ple dret. Si transcorregut un mes des de la sol·licitud de suspensió l'òrgan no ha dictat resolució expressa, s'entén suspesa.
• Error en la qualificació del recurs per part del recurrent no és obstacle per a la seva tramitació, sempre que se'n dedueixi el veritable caràcter (Llei 39/2015, art. 115.2).
• Prohibició de la reformatio in peius (Llei 39/2015, art. 119.3): l'òrgan que resol el recurs no pot agreujar la situació inicial del recurrent.
• Recursos contra actes en matèria tributària local: a Barcelona, el Consell Tributari intervé en les reclamacions economicoadministratives.

Claus d'examen

• Retroactivitat de l'art. 39.3: dos supòsits, no un. El distractor en nega només un: la resposta correcta sol ser el cas favorable a l'interessat, com una desgravació fiscal (Comu-A1 2018, p. 59).
• Incompetència jeràrquica ≠ nul·litat. El distractor típic diu «dictat per òrgan incompetent per raons de jerarquia» com a causa de nul·litat de ple dret: és anul·labilitat, no nul·litat; només la incompetència manifesta i per matèria o territori és nul·la de ple dret (Comu-A1 2021, p. 40).
• Termini del recurs d'alçada contra acte exprés: 1 mes, no 2 ni 3. (Comu-A1 2021, p. 41).
• El silenci estimatori del recurs d'alçada és l'excepció de l'excepció: si el silenci negatiu d'una sol·licitud es recorre en alçada i l'Administració torna a callar, el segon silenci s'entén estimatori, sigui quina sigui la matèria de fons (Comu-A1 2021, p. 38).
• Revisió d'actes nuls vs. lesivitat, quatre eixos: nuls/anul·lables, amb/sense dictamen consultiu, sense termini/4 anys, i si acaba a la mateixa Administració o al contenciós administratiu.
• Notificació en paper infructuosa: un sol reintent, en hora diferent, dins de tres dies — no «el mateix dia» ni «per correu certificat» (Comu-A1 2024, p. 26).

Per recordar

• Nul·litat de ple dret: set causes de l'art. 47.1. La incompetència ha de ser manifesta i per matèria o territori; el vici de procediment, total i absolut.
• Anul·labilitat: qualsevol infracció de l'ordenament, inclosa la desviació de poder. El defecte de forma només si impedeix assolir el fi o causa indefensió.
• Silenci a instància de part: positiu com a regla. Negatiu en dret de petició, domini públic i servei públic, medi ambient, responsabilitat patrimonial, impugnació d'actes i revisió d'ofici. Alçada contra un silenci: doble silenci = estimatori.
• El silenci positiu és un acte; el negatiu és una ficció per poder recórrer.
• Termini màxim de resolució: 6 mesos; si la norma no diu res, 3 mesos.
• Revisió d'actes nuls: sense termini, amb dictamen del Consell d'Estat/òrgan consultiu, 6 mesos per resoldre. Lesivitat: 4 anys, sense dictamen, i després va al contenciós.
• Alçada 1 mes / 3 mesos; reposició 1 mes / 1 mes; revisió 4 anys (error de fet) o 3 mesos / 3 mesos.
• La interposició no suspèn; si l'òrgan no resol la sol·licitud de suspensió en un mes, s'entén suspesa.
• Contra els reglaments no hi ha recurs administratiu.

Tema 14 · Acte administratiu i funció pública

El règim jurídic de la funció pública espanyola

Enunciat oficial. El règim jurídic de la funció pública espanyola. Les bases del règim estatutari dels funcionaris públics: l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TREBEP). El personal al servei de les administracions públiques. Drets i deures dels funcionaris públics. Règim d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Règim disciplinari.

Normes: arts. 23.2, 103.3 i 149.1.18a de la CE (Constitució espanyola); TREBEP —RDL (Reial decret legislatiu) 5/2015—; Llei 53/1984 (Llei 53/1984); per a Catalunya, el Decret legislatiu 1/1997, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat.

1. Marc constitucional i àmbit del TREBEP

• Art. 103.3 CE: la llei ha de regular l'estatut dels funcionaris públics, l'accés d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, les peculiaritats de l'exercici del dret a sindicació, el sistema d'incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat.
• Art. 23.2 CE: dret d'accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que assenyalin les lleis.
• Art. 149.1.18a CE: l'Estat té competència exclusiva sobre les bases del règim estatutari dels funcionaris de totes les administracions.

Àmbit d'aplicació (TREBEP, art. 2): personal funcionari i, en el que escaigui, personal laboral de l'AGE (Administració General de l'Estat), comunitats autònomes, entitats locals, organismes públics dependents i universitats públiques.

Principis (TREBEP, art. 1.3): servei als ciutadans i als interessos generals; igualtat, mèrit i capacitat en l'accés i en la promoció professional; estabilitat en l'ocupació i inamobilitat en la condició de funcionari de carrera; eficàcia en la planificació i gestió dels recursos humans; desenvolupament i qualificació professional permanent; transparència; avaluació i responsabilitat en la gestió; jerarquia; negociació col·lectiva i participació; cooperació entre administracions; objectivitat, professionalitat i imparcialitat.

El TREBEP com a legislació bàsica (art. 149.1.18a CE): l'Estat en fixa les bases i cada administració el desplega; a Catalunya, el Decret legislatiu 1/1997. També es coneix com a EBEP (Estatut Bàsic de l'Empleat Públic). En l'àmbit local, els funcionaris es regeixen, en allò que no disposi la LBRL (Llei 7/1985, de bases de règim local), pel TREBEP i la resta de legislació estatal de funció pública, i per la legislació autonòmica de desenvolupament —aquest ordre de prelació és el que pregunta l'examen.

2. Classes de personal al servei de les administracions públiques

TREBEP, art. 8: és empleat públic qui exerceix funcions retribuïdes a les administracions públiques al servei dels interessos generals. Es classifica en:

a) funcionaris de carrera; b) funcionaris interins; c) personal laboral, que pot ser fix, per temps indefinit o temporal; d) personal eventual.

Personal directiu professional (TREBEP, art. 13): exerceix funcions directives professionals definides com a tals a les normes de cada administració. Es designa per mèrit i capacitat i idoneïtat, amb publicitat i concurrència, i està subjecte a avaluació (eficàcia, eficiència, responsabilitat i control de resultats). Quan sigui personal laboral, està sotmès a la relació laboral de caràcter especial d'alta direcció.

Cossos i escales (TREBEP, art. 75): els funcionaris s'agrupen en cossos, escales, especialitats o altres sistemesque incorporen competències i coneixements comuns acreditats per un procés selectiu. Es creen, modifiquen i suprimeixen per llei (Corts Generals o assemblea legislativa autonòmica).

Grups de classificació professional (TREBEP, art. 76), segons la titulació exigida:

Disposició transitòria tercera: els antics grups (previs a la Llei 7/2007) s'integren als subgrups actuals per equivalència: A→A1, B→A2, C→C1, D→C2, i E→agrupacions professionals —les que no exigeixen ni tan sols la titulació de l'ESO (educació secundària obligatòria).

3. Drets dels empleats públics

3.1 Drets individuals (TREBEP, art. 14)

a) A la inamobilitat en la condició de funcionari de carrera; b) al desenvolupament efectiu de les funcions pròpies de la seva condició professional i progressió assolida; c) a la progressió en la carrera professional i promoció interna segons igualtat, mèrit i capacitat, amb sistemes objectius i transparents d'avaluació; d) a percebre les retribucions i les indemnitzacions per raó del servei; e) a participar en la consecució dels objectius de la unitat i a ser informat de les tasques a desenvolupar; f) a la defensa jurídica i protecció de l'Administració davant qualsevol ordre jurisdiccional per l'exercici legítim de les seves funcions; g) a la formació contínua i actualització permanent, preferentment en horari laboral; h) al respecte de la seva intimitat, orientació sexual, pròpia imatge i dignitat en el treball, especialment davant l'assetjament sexual i per raó de sexe, moral i laboral; i) a la no discriminació per raó de naixement, origen, gènere, sexe, orientació sexual, religió, opinió, discapacitat, edat o altra condició personal o social; j) a l'adopció de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral; j bis) a la intimitat en l'ús de dispositius digitals i davant l'ús de dispositius de videovigilància i geolocalització, i a la desconnexió digital; k) a la llibertat d'expressió dins els límits de l'ordenament jurídic; l) a rebre protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball; m) a les vacances, descansos, permisos i llicències; n) a la jubilació segons els termes i condicions establertes a les normes aplicables; o) a les prestacions de la Seguretat Social corresponents al règim que els sigui aplicable; p) a la lliure associació professional; q) als altres drets reconeguts per l'ordenament jurídic.

3.2 Drets individuals exercits col·lectivament (TREBEP, art. 15)

a) A la llibertat sindical; b) a la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les condicions de treball; c) a l'exercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat; d) al plantejament de conflictes col·lectius de treball; e) al dret de reunió.

Òrgans de representació (TREBEP, art. 39–TREBEP, art. 42): la llibertat sindical i la negociació col·lectiva es canalitzen a través de delegats de personal (unitats de 6 a 49 funcionaris) i juntes de personal (a partir de 50); la Junta va de 5 representants (50-100 funcionaris) a dos per cada 1.000 o fracció, amb un màxim de 75, a partir de 1.001. El seu mandat és de quatre anys, amb possibilitat de reelecció, i es prorroga si no s'han convocat noves eleccions.

3.3 Carrera professional i avaluació

Carrera (TREBEP, art. 16): oportunitats d'ascens i progrés professional conforme a igualtat, mèrit i capacitat. Modalitats:

• Carrera horitzontal: progressió de grau, categoria o esglaó sense necessitat de canviar de lloc de treball;
• carrera vertical: ascens en l'estructura de llocs de treball pels procediments de provisió;
• promoció interna vertical: ascens des d'un cos o escala d'un subgrup a un altre superior;
• promoció interna horitzontal: accés a cossos o escales del mateix subgrup professional.

Avaluació de l'acompliment (TREBEP, art. 20): procediment mitjançant el qual es mesura i valora la conducta professional i el rendiment o l'assoliment de resultats. S'ha d'adequar als criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació. Els seus efectes es projecten sobre la carrera horitzontal, la formació, la provisió de llocs i les retribucions complementàries. La continuïtat en un lloc obtingut per concurs queda vinculada a l'avaluació d'acord amb els sistemes establerts.

3.4 Retribucions (TREBEP, art. 21–TREBEP, art. 30)

• Bàsiques: sou i triennis (assignats en funció del subgrup o grup de classificació professional), més les pagues extraordinàries —dues a l'any, com a mínim d'una mensualitat de sou i triennis—. La seva quantia la fixa la Llei de pressupostos generals de l'Estat.
• Complementàries: retribueixen les característiques dels llocs de treball, la carrera professional, el grau d'interès, iniciativa o esforç, el rendiment o resultats obtinguts, i els serveis extraordinaris fora de la jornada normal. Estructura clàssica: complement de destinació (nivell del lloc), complement específic (dificultat tècnica, dedicació, responsabilitat, incompatibilitat, perillositat o penositat), productivitat i gratificacions.
• Diferits: aportacions a plans de pensions o contractes d'assegurança col·lectiva.
• Les retribucions no poden ser objecte de compensació fora dels casos legals; els interins perceben les retribucions bàsiques i els triennis corresponents.
• Les administracions poden deduir proporcionalment de les retribucions la part corresponent a l'incompliment de jornada, sense caràcter sancionador.

3.5 Jornada, permisos i vacances (TREBEP, art. 47–TREBEP, art. 51)

• Vacances: 22 dies hàbils anuals per any complet de servei, o els dies que corresponguin proporcionalment. Als 15 anys de servei, un dia hàbil addicional, i un més cada tres anys fins a un màxim de 26 dies hàbils als 30 anys.
• Permisos (TREBEP, art. 48): accident o malaltia greu, hospitalització d'un familiar; trasllat de domicili; funcions sindicals; exàmens; deures inexcusables; assumptes particulars: sis dies a l'any; per assumptes propis sense retribució (fins a tres mesos cada dos anys).
• Permisos per conciliació (TREBEP, art. 49): permís per naixement per a la mare biològica (setze setmanes, sis de les quals immediatament posteriors al part, ininterrompudes i obligatòries); adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment; progenitor diferent de la mare biològica (setze setmanes); violència de gènere; cura de fill menor afectat per càncer o altra malaltia greu.

4. Deures dels empleats públics: el codi de conducta

TREBEP, art. 52 — literal, cau sovint:

«Los empleados públicos deberán desempeñar con diligencia las tareas que tengan asignadas y velar por los intereses generales con sujeción y observancia de la Constitución y del resto del ordenamiento jurídico, y deberán actuar con arreglo a los siguientes principios: objetividad, integridad, neutralidad, responsabilidad, imparcialidad, confidencialidad, dedicación al servicio público, transparencia, ejemplaridad, austeridad, accesibilidad, eficacia, honradez, promoción del entorno cultural y medioambiental, y respeto a la igualdad entre mujeres y hombres, que inspiran el Código de Conducta de los empleados públicos configurado por los principios éticos y de conducta regulados en los artículos siguientes.»

I afegeix: «Los principios y reglas establecidos en este Capítulo informarán la interpretación y aplicación del régimen disciplinario de los empleados públicos.»

Principis ètics (TREBEP, art. 53), en resum: respecte a la Constitució i a la resta de l'ordenament; actuació d'acord amb els interessos generals, aliena a tot interès propi; lleialtat i bona fe amb l'Administració, superiors, companys, subordinats i ciutadans; respecte als drets fonamentals i llibertats públiques, sense discriminació; abstenció en els assumptes en què tinguin un interès personal, i no contraure obligacions econòmiques ni intervenir en operacions financeres que puguin suposar un conflicte d'interessos; no acceptar cap tracte de favor ni privilegi injustificat de persones o entitats privades; actuar amb eficàcia, economia i eficiència; no influir en l'agilització o resolució de tràmits sense causa justa; complir amb diligència les tasques; dedicació al servei públic; guardar secret de les matèries classificades i no fer ús de la informació en benefici propi o de tercers.

Principis de conducta (TREBEP, art. 54): tractar amb atenció i respecte ciutadans, superiors i empleats; complir tasques i horari; obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constitueixin una infracció manifesta de l'ordenament, cas en què s'ha de comunicar immediatament als òrgans d'inspecció; informar els ciutadans del que tinguin dret a conèixer; administrar els recursos i béns públics amb austeritat, sense usar-los en profit propi; rebutjar qualsevol regal, favor o servei que superi els usos habituals, socials o de cortesia; garantir la constància dels documents per als successors; mantenir actualitzada la formació; observar les normes de seguretat i salut laboral; comunicar als superiors les propostes de millora; atendre el ciutadà en la llengua oficial que sol·liciti.

5. Règim d'incompatibilitats

Llei 53/1984 (Llei 53/1984) i TREBEP, art. 1.

Principi general (Llei 53/1984, art. 1): el personal al servei de les administracions públiques només pot exercir un lloc de treball al sector públic, sens perjudici de les excepcions legals. No es pot percebre més d'una remuneració amb càrrec als pressupostos públics. L'exercici d'un lloc del sector públic és incompatible amb la percepció de pensió de jubilació o retir per drets passius o per qualsevol règim de la Seguretat Social públic i obligatori.

Regles:

• Excepcions (Llei 53/1984, art. 3 i següents): funcions docents com a professor universitari associat a temps parcial, activitats d'investigació i assessorament en supòsits concrets, i l'àmbit sanitari i docent. Una segona activitat pública requereix autorització expressa de compatibilitat, que no pot modificar la jornada ni l'horari.
• Activitats privades (Llei 53/1984, art. 11–Llei 53/1984, art. 16): no es poden exercir activitats privades, incloses les de caràcter professional, siguin per compte propi o sota la dependència o al servei d'entitats o particulars, que es relacionin directament amb les que gestioni el departament, organisme o entitat on estigui destinat. No es pot reconèixer compatibilitat quan l'activitat privada s'exerceixi en assumptes en què hagi intervingut en els dos últims anys, ni en els que hagi d'intervenir per raó del lloc públic.
• Prohibició absoluta: no es pot autoritzar cap compatibilitat quan es percebi complement específic (o concepte equiparable) la quantia del qual superi el 30 % de la retribució bàsica, exclosos els conceptes de caràcter familiar; ni quan l'activitat pugui impedir o menyscabar l'estricte compliment dels deures o comprometre la imparcialitat o independència.
• El compliment de la normativa d'incompatibilitats és un dels deures dels empleats públics i l'incompliment és falta molt greu (TREBEP, art. 95).

6. Règim disciplinari (TREBEP, art. 93–TREBEP, art. 98)

Principis (TREBEP, art. 94): legalitat i tipicitat, irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables i retroactivitat de les favorables, proporcionalitat, culpabilitat i presumpció d'innocència. Funcionaris i personal laboral queden subjectes al règim disciplinari i responen de la inducció i l'encobriment de faltes greus i molt greus quan en resulti perjudici greu.

6.1 Faltes molt greus (TREBEP, art. 95) — llista tancada, cau literal

a) L'incompliment del deure de respecte a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia respectiu; b) tota actuació que suposi discriminació per raó d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com l'assetjament per raó d'aquestes causes, l'assetjament moral, sexual i per raó de sexe; c) l'abandonament del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions encomanades; d) l'adopció d'acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l'Administració o als ciutadans; e) la publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a què tinguin o hagin tingut accés per raó del seu càrrec o funció; f) la negligència en la custòdia de secrets oficials, declarats així per llei o classificats com a tals, que sigui causa de la seva publicació o que provoqui la seva difusió o coneixement indegut; g) el notori incompliment de les funcions essencials inherents al lloc de treball o funcions encomanades; h) la violació de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribuïdes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit; i) la desobediència oberta a les ordres o instruccions d'un superior, llevat que constitueixin una infracció manifesta de l'ordenament; j) la prevalença de la condició d'empleat públic per obtenir un benefici indegut per a si o per a un altre; k) l'obstaculització a l'exercici de les llibertats públiques i drets sindicals; l) la realització d'actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga; m) l'incompliment de l'obligació d'atendre els serveis essencials en cas de vaga; n) l'incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan doni lloc a una situació d'incompatibilitat; ñ) la incompareixença injustificada en les Comissions d'Investigació de les Corts Generals i de les assemblees autonòmiques; o) l'assetjament laboral; p) també seran faltes molt greus les que quedin tipificades com a tals en llei de les Corts Generals o de l'assemblea legislativa de la comunitat autònoma o pels convenis col·lectius en el cas de personal laboral.

Les faltes greus i lleus les estableix la llei de les Corts Generals o de l'assemblea legislativa corresponent o els convenis col·lectius, atenent a la intencionalitat, descuit o negligència; danys; reiteració o reincidència; i grau de participació.

6.2 Sancions (TREBEP, art. 96)

a) Separació del servei dels funcionaris, que en el cas dels interins comporta la revocació del nomenament, i que només pot sancionar la comissió de faltes molt greus; b) acomiadament disciplinari del personal laboral, que només pot sancionar faltes molt greus i comporta la inhabilitació per ser titular d'un nou contracte de treball amb funcions similars; c) suspensió ferma de funcions, o d'ocupació i sou en el cas del personal laboral, amb una durada màxima de sis anys; d) trasllat forçós, amb o sense canvi de localitat de residència, pel període que s'estableixi; e) demèrit, que consisteix en la penalització a efectes de carrera, promoció o mobilitat voluntària; f) advertiment (apercibimiento); g) qualsevol altra establerta per llei.

6.3 Prescripció (TREBEP, art. 97) i procediment (TREBEP, art. 98)

• Faltes molt greus: 3 anys. Greus: 2 anys. Lleus: 6 mesos.
• Sancions: per faltes molt greus, 3 anys; greus, 2 anys; lleus, 1 any.
• Procediment: no es pot imposar sanció per faltes greus o molt greus sinó mitjançant el procediment prèviament establert, amb separació entre la fase instructora i la sancionadora, encomanades a òrgans diferents. Per a les lleus, procediment sumari amb audiència a l'interessat.
• Mesures provisionals: es pot acordar la suspensió provisional de funcions com a mesura cautelar, amb un màxim de sis mesos (llevat de paralització imputable a l'interessat), amb dret a percebre durant aquest període les retribucions bàsiques i, si escau, les prestacions familiars.

Claus d'examen

• Suspensió provisional (màx. 6 mesos) vs. suspensió ferma (màx. 6 anys): mateixa paraula, xifres oposades i és el parell que el tribunal construeix (Comu-A1 2018, p070-071).
• Prescripció: faltes molt greus/greus/lleus = 3/2/0,5 anys; sancions = 3/2/1 any —només la lleu canvia entre falta i sanció, i és on cauen les preguntes (Comu-A1 2021, p054).
• Personal eventual: nomenament i cessament lliures (a l'ajuntament, per l'alcaldia), cessa amb qui l'ha nomenat, i no és mèrit per accedir ni promocionar (Comu-A1 2018, p067; Comu-A2 2024, p036).
• Drets individuals (art. 14) vs. exercits col·lectivament (art. 15): la llibertat d'expressió és individual, no de les que s'exerceixen col·lectivament —distractor recurrent— (Comu-A1 2021, p055; Comu-A2 2021, p067).
• Incompatibilitats: la docència universitària a temps parcial és una excepció al règim; els càrrecs en empreses contractistes del sector públic són una prohibició absoluta, no una excepció (Comu-A1 2021, p056; Comu-A2 2024, p037).
• Retribucions bàsiques = sou + triennis, lligades al subgrup i a l'antiguitat; tota la resta (destinació, específic, productivitat) és complementària (Comu-A1 2024, p032; Comu-A2 2018, p064).

Per recordar

• Art. 9.2 TREBEP: les funcions que impliquin participació directa o indirecta en l'exercici de potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals corresponen exclusivament a funcionaris.
• Personal eventual: lliure nomenament i cessament, cessa amb l'autoritat i no és mèrit per a l'accés ni la promoció.
• Interí per vacant: màxim 3 anys. Per acumulació de tasques: 9 mesos en 18.
• Retribucions bàsiques: sou i triennis (i les pagues extra). La resta són complementàries.
• Vacances: 22 dies hàbils, fins a 26 als 30 anys de servei. 6 dies d'assumptes particulars.
• Codi de conducta: art. 52 principis generals, 53 principis ètics, 54 principis de conducta. Informen la interpretació i aplicació del règim disciplinari.
• Incompatibilitats: només un lloc al sector públic; res de compatibilitat si el complement específic supera el 30 % de la retribució bàsica; ni activitats privades relacionades amb assumptes en què s'hagi intervingut els dos últims anys.
• Separació del servei i acomiadament disciplinari: només per faltes molt greus. Suspensió ferma: màxim 6 anys. Suspensió provisional: màxim 6 mesos.
• Prescripció de les faltes: 3 / 2 / 0,5 anys; de les sancions: 3 / 2 / 1 any.
• Separació entre instrucció i resolució en faltes greus i molt greus.

Tema 15 · Acte administratiu i funció pública

L'accés a l'ocupació pública

Enunciat oficial. L'accés a l'ocupació pública. L'oferta pública d'ocupació. La selecció de personal: sistemes de selecció, requisits de participació i procediment selectiu. La promoció interna. La selecció de personal interí. Mobilitat i sistemes de provisió de llocs de treball. La carrera professional. Les situacions administratives.

Norma: TREBEP, títols IV (adquisició i pèrdua de la relació de servei, arts. 55–68), V (ordenació de l'activitat professional, arts. 69–84) i VI (situacions administratives, arts. 85–92). Per als ens locals catalans, el Decret 214/1990.

1. Principis rectors de l'accés (TREBEP, art. 55)

Els tres principis de l'accés no els inventa el TREBEP: els pren de dos articles distints de la CE (Constitució espanyola). Confondre'ls és una pregunta clàssica, perquè l'art. 55.1 els cita tots tres junts en una sola frase.

• CE, art. 23.2 — dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que assenyalin les lleis. És un dret fonamental de la secció 1a del capítol II, amb la màxima protecció. D'aquí surt la igualtat.
• CE, art. 103.3 — mandat al legislador: la llei ha de regular l'estatut dels funcionaris públics, l'accés d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, la sindicació, les incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat. D'aquí surten el mèrit i la capacitat.

Literal:

«1. Todos los ciudadanos tienen derecho al acceso al empleo público de acuerdo con los principios constitucionales de igualdad, mérito y capacidad, y de acuerdo con lo previsto en el presente Estatuto y en el resto del ordenamiento jurídico. 2. Las Administraciones Públicas […] seleccionarán a su personal funcionario y laboral mediante procedimientos en los que se garanticen los principios constitucionales antes expresados, así como los establecidos a continuación: a) Publicidad de las convocatorias y de sus bases. b) Transparencia. c) Imparcialidad y profesionalidad de los miembros de los órganos de selección. d) Independencia y discrecionalidad técnica en la actuación de los órganos de selección. e) Adecuación entre el contenido de los procesos selectivos y las funciones o tareas a desarrollar. f) Agilidad, sin perjuicio de la objetividad, en los procesos de selección.»

2. Requisits de participació (TREBEP, art. 56)

Per poder participar en els processos selectius cal:

a) tenir la nacionalitat espanyola, sens perjudici del que disposa l'art. 57; b) posseir la capacitat funcional per al desenvolupament de les tasques; c) tenir complerts setze anys i no excedir, si escau, de l'edat màxima de jubilació forçosa; d) no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial, per a l'accés al cos o escala de funcionari, o per exercir funcions similars a les que exercien en el cas del personal laboral. En el cas de ser nacional d'un altre Estat, no trobar-se inhabilitat o en situació equivalent ni haver estat sotmès a sanció disciplinària o equivalent que impedeixi, en el seu Estat, l'accés a l'ocupació pública; e) posseir la titulació exigida.

Les administracions poden exigir el compliment d'altres requisits específics que guardin relació objectiva i proporcionada amb les funcions assumides i les tasques a desenvolupar; s'han d'establir de manera abstracta i general.

La titulació exigida depèn del grup de classificació del cos o escala. L'excepció són les agrupacions professionals de funcionaris (TREBEP, disposició addicional sisena) —les hereves de l'antic grup E—: són les úniques a les quals s'accedeix sense cap titulació de les previstes al sistema educatiu. Als grups A, B i C sempre en cal una.

Accés de nacionals d'altres estats (TREBEP, art. 57): els nacionals dels estats membres de la Unió Europea poden accedir, com a personal funcionari, en igualtat de condicions que els espanyols, excepte a aquelles ocupacions que directament o indirectament impliquin una participació en l'exercici del poder públic o en les funcions que tenen per objecte la salvaguarda dels interessos de l'Estat o de les administracions públiques. Mateix règim per al cònjuge, descendents i descendents del cònjuge menors de vint-i-un anys o majors dependents, i per a les persones incloses en tractats internacionals. L'accés com a personal laboral és obert a estrangers amb residència legal a Espanya.

Persones amb discapacitat (TREBEP, art. 59): les administracions han de reservar una quota no inferior al 7 % de les vacants per ser cobertes per persones amb discapacitat, de manera que progressivament s'assoleixi el 2 % dels efectius totals de cada administració; del 7 %, un 2 % es reserva per a persones amb discapacitat intel·lectual. Cal preveure les adaptacions i ajustos raonables de temps i mitjans en el procés selectiu.

3. L'oferta d'ocupació pública (TREBEP, art. 70)

L'oferta pública d'ocupació és l'instrument que recull les necessitats de personal amb assignació pressupostària que s'han de cobrir amb personal de nou ingrés.

Literal:

«1. Las necesidades de recursos humanos, con asignación presupuestaria, que deban proveerse mediante la incorporación de personal de nuevo ingreso serán objeto de la Oferta de empleo público […], lo que comportará la obligación de convocar los correspondientes procesos selectivos para las plazas comprometidas y hasta un diez por cien adicional, fijando el plazo máximo para la convocatoria de los mismos. En todo caso, la ejecución de la oferta de empleo público o instrumento similar deberá desarrollarse dentro del plazo improrrogable de tres años. 2. La Oferta de empleo público o instrumento similar, que se aprobará anualmente por los órganos de Gobierno de las Administraciones Públicas, deberá ser publicada en el Diario oficial correspondiente.»

Planificació de recursos humans (TREBEP, art. 69): busca l'eficàcia en la prestació dels serveis i l'eficiència en la utilització dels recursos econòmics disponibles, mitjançant la dimensió adequada dels seus efectius, la seva millor distribució, formació, promoció professional i mobilitat. Les administracions poden aprovar plans per a l'ordenació dels seus recursos humans amb mesures d'anàlisi de disponibilitats i necessitats de personal, d'organització del treball, de mobilitat, de promoció interna i de formació.

Instruments d'ordenació: la RLT (relacions de llocs de treball) (TREBEP, art. 74), que comprèn la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els cossos o escales a què estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries; registres de personal (TREBEP, art. 71); estructuració en cossos, escales, especialitats o altres sistemes (TREBEP, art. 75).

4. Els sistemes selectius (TREBEP, art. 61)

• Els processos selectius han de tenir caràcter obert i garantir la lliure concurrència, sens perjudici del que el TREBEP estableix per a la promoció interna i de les mesures de discriminació positiva.
• Els òrgans de selecció han de vetllar pel compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre sexes.
• Els procediments han de preveure la superació de proves que permetin acreditar les capacitats analítiques, les competències, les habilitats i les aptituds.
• Les tres modalitats es distingeixen pel que puntua: l'oposició valora només les proves selectives que es fan al procés; el concurs, només mèrits ja acreditats, sense cap prova; i el concurs oposició té les dues fases, i la de mèrits no eximeix de superar les proves.
• Sistemes selectius de funcionaris de carrera: l'oposició i el concurs oposició; només en virtut de llei es pot aplicar, amb caràcter excepcional, el sistema de concurs, que consisteix únicament en la valoració de mèrits.
• Sistemes selectius de personal laboral fix: l'oposició, el concurs oposició —amb les característiques indicades— o el concurs de valoració de mèrits.
• Les administracions poden negociar, en el marc dels convenis col·lectius, l'actuació de les organitzacions sindicals en els processos selectius.
• Els processos poden incloure la superació d'un curs selectiu i/o d'un període de pràctiques.

Òrgans de selecció (TREBEP, art. 60) — cau sovint:

«1. Los órganos de selección serán colegiados y su composición deberá ajustarse a los principios de imparcialidad y profesionalidad de sus miembros, y se tenderá, asimismo, a la paridad entre mujer y hombre. 2. El personal de elección o de designación política, los funcionarios interinos y el personal eventual no podrán formar parte de los órganos de selección. 3. La pertenencia a los órganos de selección será siempre a título individual, no pudiendo ostentarse ésta en representación o por cuenta de nadie.»

Adquisició de la condició de funcionari de carrera (TREBEP, art. 62): requereix el compliment successiu dels requisits següents:

a) superació del procés selectiu; b) nomenament per l'òrgan o autoritat competent, que ha de ser publicat al diari oficial corresponent; c) acte d'acatament de la Constitució i, si escau, de l'Estatut d'Autonomia corresponent i de la resta de l'ordenament jurídic; d) presa de possessió dins el termini que s'estableixi.

A efectes de l'apartat anterior, no tenen validesa les actuacions realitzades en el procés selectiu per aquells que no reuneixin els requisits establerts a la convocatòria.

5. La promoció interna (TREBEP, art. 18)

• És l'ascens des d'un cos o escala d'un subgrup, o grup de classificació professional si aquest no té subgrup, a un altre superior.
• Els funcionaris hi han d'accedir reunint els requisits exigits, tenint una antiguitat de, com a mínim, dos anys de servei actiu al subgrup inferior i superant les corresponents proves selectives.
• S'ha de realitzar mitjançant processos selectius que garanteixin el compliment dels principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, així com els que estableix l'art. 55.2.
• Les administracions han d'adoptar mesures que incentivin la participació del seu personal en els processos selectius de promoció interna i en la progressió de la carrera professional.
• Promoció interna del personal laboral (TREBEP, art. 19): es fa mitjançant els procediments previstos en el conveni col·lectiu o, si no, en la normativa laboral.
• Al Decret 214/1990 (ens locals catalans), la promoció interna és l'ascens dels funcionaris de la mateixa entitat local, des de l'escala, subescala, classe o categoria del grup inferior a la immediata del grup superior. La clau és «de la mateixa entitat»: no és una via d'accés oberta a funcionaris de qualsevol administració.

6. La selecció de personal interí (TREBEP, art. 10)

• Supòsits: existència de places vacants quan no sigui possible cobrir-les per funcionaris de carrera (per un màxim de tres anys, sense pròrroga possible); substitució transitòria dels titulars durant el temps estrictament necessari; execució de programes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a tres anys, ampliable fins a dotze mesos més; i excés o acumulació de tasques per un termini màxim de nou mesos dins un període de divuit.
• La selecció es fa mitjançant procediments àgils que respecten en tot cas els principis d'igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i celeritat, i té per finalitat la cobertura immediata de la plaça.
• El nomenament derivat d'aquests procediments no dona lloc en cap cas al reconeixement de la condició de funcionari de carrera.
• Les places vacants ocupades per interins s'han d'incloure a l'oferta d'ocupació de l'exercici en què es produeix el nomenament i, si no és possible, a la següent, llevat que es decideixi la seva amortització.
• Cessament: quan finalitzi la causa que va donar lloc al nomenament, i en el cas de vacant, també quan transcorrin els tres anys.
• Responsabilitat: les actuacions irregulars en aquesta matèria donen lloc a l'exigència de responsabilitats a les autoritats i òrgans competents.

7. Provisió de llocs de treball i mobilitat (TREBEP, art. 78–TREBEP, art. 84)

Les administracions proveeixen els llocs de treball mitjançant procediments basats en els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat (TREBEP, art. 78.1). Són quatre, i no coincideixen amb la llista de l'accés (art. 55.2): la que aquí s'hi afegeix és la publicitat. Els sistemes de provisió ordinaris són dos: el concurs i la lliure designació amb convocatòria pública.

Les administracions poden establir altres procediments de provisió en els supòsits de mobilitat (per motius de salut o rehabilitació, per violència de gènere o terrorisme), permutes entre llocs, reingrés al servei actiu, cessament o remoció en els llocs i supressió dels mateixos.

A l'Administració local, els llocs de treball els ocupa amb caràcter general personal funcionari (LBRL, art. 92.2) —LBRL, la Llei 7/1985, de bases del règim local—: el personal laboral i l'eventual són excepcions taxades, no una alternativa a triar.

Als ens locals catalans, el Decret 214/1990 reprodueix el mateix criteri de la RLT: la provisió de llocs reservats a funcionaris de carrera es fa, amb caràcter ordinari, per concurs de mèrits (art. 110.1.a); només es proveeixen per lliure designació, amb convocatòria pública prèvia, els llocs que figurin amb aquesta qualificació a la relació de llocs de treball (arts. 110.1.b i 119) — no els que el tribunal consideri directius, sinó els que la RLT ho digui.

Altres figures:

• Comissió de serveis i adscripció provisional;
• mobilitat voluntària entre administracions públiques (TREBEP, art. 84): s'han de facilitar mecanismes de mobilitat entre administracions mitjançant convenis de Conferència Sectorial. El funcionari que obtingui un lloc en una altra administració queda en situació de servei actiu en aquesta i es regeix per la legislació de la nova administració;
• mobilitat per raó de violència de gènere i violència terrorista (TREBEP, art. 82): dret al trasllat a un altre lloc de treball del seu cos, escala o categoria professional, d'anàloga característica, sense que calgui que sigui vacant de necessària cobertura, amb reserva del lloc de treball i caràcter confidencial de les dades.

8. La carrera professional

El règim general de la carrera professional el desplega el tema 14; aquí interessa la part que toca l'accés. Les quatre modalitats (TREBEP, art. 16): carrera horitzontal, carrera vertical, promoció interna vertical i promoció interna horitzontal. La carrera horitzontal (TREBEP, art. 17) es basa en un sistema de graus, categories o esglaons d'ascens que es configura com a estructura, amb la possibilitat de valorar la trajectòria i actuació professional, la qualitat dels treballs realitzats, els coneixements adquirits i el resultat de l'avaluació de l'acompliment; el reconeixement és individualitzat i no depèn de canviar de lloc.

L'avaluació de l'acompliment (TREBEP, art. 20) és el procediment amb què es mesura i valora la conducta professional i el rendiment o l'assoliment de resultats —no és cap tipus de promoció, sinó el que en pot ser la causa—, i d'ella depèn la continuïtat al lloc obtingut per concurs.

Grau personal (TREBEP, art. 81 i normativa de desplegament): els llocs es classifiquen per nivells; el funcionari consolida el grau corresponent al nivell del lloc que exerceixi durant dos anys continuats o tres amb interrupció, i el grau consolidat no es pot perdre.

9. Les situacions administratives (TREBEP, art. 85–TREBEP, art. 92)

TREBEP, art. 85: els funcionaris de carrera es troben en alguna d'aquestes situacions: servei actiu, serveis especials, servei en altres administracions públiques, excedència i suspensió de funcions.

Reingrés al servei actiu (TREBEP, art. 91): es regula reglamentàriament, respectant el dret a la reserva del lloc de treball on escaigui.

Pèrdua de la condició de funcionari de carrera (TREBEP, art. 63): renúncia, pèrdua de la nacionalitat, jubilació total, sanció disciplinària de separació del servei que tingui caràcter ferm, i pena principal o accessòria d'inhabilitació absoluta o especial per a càrrec públic que tingui caràcter ferm.

Jubilació (TREBEP, art. 67): voluntària a sol·licitud de l'interessat; forçosa, en complir l'edat legalment establerta —es pot demanar la prolongació de la permanència en el servei actiu, i l'administració ho ha de resoldre motivadament—; per incapacitat permanent; i parcial.

Claus d'examen

• El Decret 214/1990 cau citat pel seu número, no com a «normativa d'ens locals» genèrica (Comu-A1 2018, p073 i p082): si l'enunciat el cita, la resposta és la lletra del reglament, no la intuïció.
• Lliure designació: la RLT decideix, no la naturalesa del lloc. Tant el TREBEP (art. 80) com el Decret 214/1990 (arts. 110 i 119) proveeixen per lliure designació només els llocs que figurin com a tals a la relació de llocs de treball — no «els llocs directius». Un distractor típic enumera càrrecs concrets (subdirector general, secretari...) com si la categoria bastés (Comu-A1 2018, p082).
• Promoció interna al Decret 214/1990: «de la mateixa entitat local». El distractor obri la via a funcionaris de qualsevol administració; el reglament la limita als de l'entitat pròpia (Comu-A1 2018, p073).
• Sistemes selectius: funcionaris vs. personal laboral fix. Per a funcionaris de carrera, el concurs pur és excepcional i només per llei (art. 61.6); per a personal laboral fix és una via ordinària més, junt amb oposició i concurs-oposició (art. 61.7) (Comu-A1 2018, p072).

Per recordar

• Igualtat: CE, art. 23.2. Mèrit i capacitat: CE, art. 103.3. El TREBEP (art. 55.1) els cita tots tres junts.
• Principis de l'accés (art. 55.2): publicitat, transparència, imparcialitat i professionalitat, independència i discrecionalitat tècnica, adequació entre proves i funcions, agilitat.
• Oferta d'ocupació pública: aprovació anual, publicació al diari oficial, execució en el termini improrrogable de tres anys, i fins a un 10 % addicional de places.
• Sistemes selectius de funcionaris: oposició i concurs oposició. El concurs, només per llei i amb caràcter excepcional.
• Òrgans de selecció: col·legiats, a títol individual; no hi poden formar part el personal d'elecció o designació política, els interins ni el personal eventual.
• Adquisició de la condició de funcionari: superació del procés → nomenament publicat → acatament de la Constitució → presa de possessió.
• Promoció interna: dos anys de servei actiu al subgrup inferior.
• Discapacitat: quota del 7 % de les vacants (2 % per a discapacitat intel·lectual), per assolir el 2 % dels efectius.
• Provisió: concurs (procediment normal) i lliure designació amb convocatòria pública, només per als llocs que la RLT qualifiqui així — mateix criteri al TREBEP (art. 80) i al Decret 214/1990, ens locals catalans (arts. 110 i 119).
• Excedència voluntària per interès particular: 5 anys de serveis previs i mínim 2 anys; per cura de fills o familiars, 3 anys amb reserva de lloc durant 2.
• Suspensió ferma superior a sis mesos: pèrdua del lloc de treball.